Petita caminada de Vic a Sant Jordi. La Plana de Vic, tal com la cantava Verdaguer? A Sant Jordi de Puigseslloses a tocar de Folgueroles Mossèn Cinto hi va celebrar la seva primera missa. Sant Jordi és un mirador de la Plana: però mai com ara les cicatrius que la nafren es fan tan visibles. A Sant Jordi el soroll dels camions i cotxes de l'eix transversal hi és sempre present. No hi ha silenci possible. La munió ingent de línies elèctriques que creuen la Plana es divisen feridores des de dalt del turó. Els polígons industrials de Vic són cada vegada més a prop, ja a tocar. Tot plegat, ja ho sé, és inevitable. Ara la M.A.T arriba a Sant Jordi. Des del cim del pujolet vaig poder comptar quatre torres: dues ja mig instal·lades i dues més només amb la base feta. La Plana de Vic s'emmiralla en el Vallès: una Plana de Vic trinxada, inevitablement trinxada.
(foto: Sant Jordi de Puigseslloses dimarts, Sant Joan, a la tarda)
