Surts de la feina. Engegues el telèfon i trobes un fotimè de missatges i trucades perdudes. Que anem de festa. Que vine. Vaaa.... Que t’ho passaràs bé. Acceptes, més per fer-los callar que no pas per ganes de sortir. Però no estàs d’humor per afaitar-te i a més, decideixes posar-te una roba normaleta, res d'espectacular, si no els agrada que no mirin. Amb una mica de sort no et deixaran entrar a la discoteca amb aquell aspecte i tindràs l’excusa perfecta per tornar a casa. Però no, aquell dia no. El porter et somriu. ‘Passi senyor’. La gent sembla maca. La música, fantàstica. I per postres, quan t’acostes a la barra, el noi ros amb ulls blaus que has vist a fora i que has intentat que no et vegi amb aquella pinta amagant-te darrera d’una planta, es posa al teu costat i et diu ‘Hola, em dic Lluís. Et convido a un xupito’
Surts de la feina. Plou. Engegues el telèfon i no trobes cap missatge ni cap trucada perduda. Tens ganes de sortir de festa i fas unes quantes trucades. Quedes amb uns amics. La nit es presenta molt bé, estàs molt animat. T’afaites, et dutxes, t’arrenques quatre pèls que et surten pel nas i intentes que les teves celles hipnotitzin al personal. Estrenes la roba que vas comprar-te la setmana passada a la botiga de la teva amiga boja; toca marcar culet i pectorals. Ensumes que avui et deixaran entrar sense fer cua ni pagar. El porter et gruny. ‘El proper dia vine més arreglat’. El local està ple d’homes estàtics amb noies que semblen models. No entens la música. I per postres, quan aconsegueixes arribar a la barra a cops de colze, el noi ros d’ulls blaus que has vist a fora i que has intentat que es fixés en tu de totes totes, s’acosta al teu amic i li diu ‘Hola, em dic Lluís. Et convido a un xupito’
Sempre m’ha costat molt aixecar-me als matins. Quan estudiava a la Universitat disfrutava com un nen petit amb les classes de la tarda: ben dinat amb la panxa ben plena i amb una mica de nyonya, de 3 a 6, feiem les assignatures més variades de la carrera. La professora, que semblava transplantada des de l’època victoriana amb el seu cabell arrissat, rímel blau i conjunts de pantaló-jaqueta d’un lleuger mal gust, ens parlava de les institucions polítiques i de l’estat de la societat dels països anglosaxons. Per allà hi passaven reis bojos, guerres civils, puritans que consideraven que els Europeus erem uns amorals, decapitacions, visions d’un gran destí, estrelles mediàtiques del Far-West i declaracions constitucionals que afirmaven que els homes tenim el dret a perseguir la felicitat.
