http://davidvilafranca.blogspot.com/

Manifest de suport al David de Vilafranca

Detenció i amenaça de presó contra un vilafranquí pels fets del 12-O de 1998

dimarts, 06 gener 2009

Aquesta matina ha estat detingut un veí de Vilafranca del Penedès, de nom David i que forma part de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Segons s'ha pogut conèixer posteriorment, el motiu de la detenció obeïa a una "recerca i captura" pel fet que va ser un dels manifestants detingut durant la protesta del 12 d'octubre de l'any 1998. Deu anys després aquesta persona ha estat detinguda sense notificació, pel fet que va ser condemnat pel jutjat penal 15 de Barcelona i ara s'ha ordenat el seu ingrés a presó, tot i que finalment ha sortit en llibertat aquest migdia. Durant el dia s'havia convocat una concentració de suport davant la presó Model, que ja ha estat desconvocada. Alerta Solidària ha convocat mobilitzacions per l'absolució d'aquest i altres encausats pendents del 12-O de 1998. En aquest sentit, Alerta Solidària ha informat avui que el veí de Vilafranca ha estat avisat avui de que en un termini de 10 dies podria entrar a presó, pel fet que la sentència judicial per aquests fets del 1998 antecedents s'hi afegirien a la seva situació judicial per la seva condició d'insubmís al al servei militar, que anteriorment estava tipificat com a delicte. Un dels factors que han afavorit la llibertat del detingut és el fet que diversos ajuntaments i el mateix Parlament van sol.licitar la petició d'indult en aquest procés, motiu pel qual s'hauria suspès l’ordre d’ingrés a presó contra un dels tres antifeixistes vilafranquins. D'altra banda, tal i com han exposat des del moviment antirepressiu, s’espera que els propers dies dos dels altres processats pels fets del 12-O, de nom Jordi i Carles, també es vegin beneficiats per aquesta mesura judicial que ha posposat l'empresonament del detingut. Alerta Solidària i altres col.lectius han convocat mobilitzacions i assemblees per als propers dies.

solidari/es amb palestina encadenats al departament de la generalitat, vine i dóna suport!!
CONCENTRACIÓ
passeig de gràcia 105

PROU COMPLICITAT AMB LA MASACRE

DEL POBLE PALESTÍ  

L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d'aquest nou acte de barbàrie han estat més de 400 morts i 2000  ferits. La comunitat internacional no ha sigut capaç fins hores d'ara d'emetre un comunicat de condemna deixant a l'estat d'Israel les mans lliures per seguir endavant amb el seu genocidi a Gaza incomplint tots els acord internacionals.

Davant d'aquesta acció no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció no pot anar  acompanyada per una normal relació entre l'Estat d'Israel i Catalunya. En lloc de pressionar el govern d'Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra, i incompliment del dret internacional, el govern de la Generalitat engega i desenvolupa convenis de cooperació amb l'Estat d'Israel. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí i es per això que fem una crida als nostres governants a que trenquin de manera  immediata tots els acords de cooperació i associació amb l'Estat d'Israel

Aquesta acció està emmarcada en la campanya de Boicot encetada des de la  la societat civil per tal de trencar tots els lligams amb un estat que no respecta els valors del dret internacional i vulnera de manera sistemàtica els drets fonamentals de les persones. Per això avui ens hem encadenat davant del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa on el seu conseller en cap, Josep Huguet, ha viatjat en els últims mesos a Israel per establir convenis de cooperació amb l'Institut Israelià de Tecnologia i l'empresa Alvarion, especialitzada en tecnologia multimèdia.

Volem visibilitzar davant la ciutadania aquesta cooperació, que des d'aquest departament de la Generalitat, es duu a terme amb l'Estat d'Israel, un Estat que s'autootorga plena impunitat per executar un genocidi a la Franja de Gaza sense cap condemna per part de la comunitat internacional.

Per tot això demanem la immediata ruptura dels acords que es tenen des d'aquesta Conselleria davant la tràgica situació que viu el poble palestí

També fem una crida a la ciutadania  a participar en les properes mobilitzacions que es duran a terme a Barcelona en solidaritat amb Gaza i el poble palestí.

Solidaris/ries amb el poble palestí

Matar un home és un crim, aniquilar a tot un poble un assumpte a discutir.

                                                                                                                                   Ibrahim Tuqan, poeta palestí.

 

Això era una crida per a reunir-nos a preparar un vaixell que trenqués el bloqueig de Gaza, després dels aconteixements d'avui en que els covards israelians des de els seus F16/Playstation-sabent que des de Gaza no els podien respondre- han assassinat al menys 200 persones, s'ha convertit en una crida desesperada a la mobilització per parar el genocidi palestí per part d'Israel.

Després d'haver estat obligats a fugir de les seves llars al 1948 i quedar tancats en els camps de refugiats, els palestins no es van quedar creuats de braços i van continuar la seva lluita. Un poble del món no occidental es resistia a la ocupació de les seves llars per un poble vingut majoritariament d'Occident. Aquest exemple és massa perillós per als pobles del món, així quan els palestins de Gaza es van tornar a aixecar per enèssima vegada en defensa dels seus drets, Israel i els poderosos no s'ho podien permetre, i van decidir que l'única solució final era una mort lenta i angoixant de gana, tancats en el camp de refugiats-concentració més gran del món, la Franja de Gaza.

Així va començar el tancament de totes les entrades i sortides de Gaza, i inexorablement els aliments i els productes de primera necessitat s'han anat acabant, no hi ha farina per al pa, no hi ha gasoil per als generadors electrics, sense llum les depuradores no funcionen, l'aigua ja no és potable, els aparells dels hospitals tampoc funcionen, els medicaments fa mesos que escassejen,...aquest càstig medieval-el setge de gana-amb mitjans moderns(tanques electrificades, helicopters i tancs) continua la seva marxa imparablble. Els últims informes de la ONU ja han advertit que la situació de deteriorament és inhumana.

I mentre els nostres governs continuen donant tracte favorable al govern israelià i als seus productes a la Unió Europea, la cooperació militar d'Israel amb la OTAN continua, la venda i compra d'armes israelianes està millor que mai- pregunteu on es fabriquen els gassos lacrimogens que utilitza la policia contra els joves grecs-, com si els informes de tota mena d'organitzacions de Drets Humans sobre el comportament de les forces militars i policials israelianes no existissin. Això ja fa massa pudor, els nostres governs i nosaltres mateixos que els hem escollit som responsables i complices d'aquest silenci i inacció. Recorda massa el paper d'alguns responsables polítics i religioses que no van parlar quan el nazisme i el feixisme estava aniquilant a jueus, gitanos, resistents, homosexuals i tota persona que no formés part del seu somni-malson que havien dissenyat per Europa dels anys 30 i 40.

Per això hem de dir prou, i podem fer-ho amb una iniciativa dels moviments socials que pretén enviar un vaixell humanitari a Gaza. Ja sabem que els pocs medicaments o aliments que farem arribar són engrunes per la situació que pateixen ara el milió i mig de gazauis, però amb el mateix també pretenem ensenyar a les nostres poblacions el que està passant: un lent però angoixant genocidi.

Si els nostres governs es netejen les mans, nosaltres no podem netejar-lis els draps ensangonats. I més quan el nostre poble també va patir un silenci inactiu cómplice de les potencies europees quan el feixisme s'imposava a casa nostra al 36-39.

 

 

 

Alliberem el camp de concentració de Gaza

Us convidem a la Concentració de repulsa davant la Camara de comerç israelià –

Travessera de Gràcia, 21 el dilluns  29- 12-2008 a les 19h.

 

 

 

P.D.1 L'Exèrcit israelià s'està preparant per entrar a Gaza a sang i foc, com si el patiment dels habitants de Sderot, amb els supermercats consumistes plens protegits per les seves tanques, helicopters i tancs, a causa del llançament d'artefactes casolans per part de les milicies palestines fos comparable a la situació que pateixen els gazauis, sense llum, sense aliments, amb aigua no potable i sota les bombes dels ultramoderns F16, Apaches o Merkavas.

P.D.2 L'Exèrcit israelià ja ha començat els atacs sobre Gaza, bombardejant-la covardament, això només és el principi. Ja us havíem avisa't.

Des de la Coordinadora Antirepressiva del Garraf, i Alerta Solidària, us fem una crida a adherir-vos a aquest manifest a través del correu alertasolidaria(arrobar)alertasolidaria.org, i fer difusió de les següents convocatòries:
 
Divendres 26, a les 7 de la tarda a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, ACCIÓ INFORMATIVA

Dissabte 10 de gener, a les 7 a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, CONCENTRACIÓ

 

En suport al Karim, condemnat per manifestar-se al crit “que la crisi la paguin els rics”

 

 

El Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Barcelona ha condemnat recentment (11 de desembre 2008) en Karim, el manifestant detingut en la manifestació contrària a la gestió econòmica que el Govern fa de la crisi. El considera culpable de faltes de desordres públics i una falta de lesions a un Mosso d’Esquadra, pels quals el condemna a 100 dies de presó, eludibles pel pagament de 400€. Com indemnització al policia, el jutge imposa una quantia de 300 €. A més, carreguen a les esquenes de l’activista el cost d’un transmissor dels Mossos i les despeses del propi judici.

 

 

Després de criticar durament l’abús que els Mossos d’Esquadra fan de la seva potestat de detenir persones enmig de mobilitzacions públiques, Alerta Solidària va denunciar que en el judici contra en Karim l’administració actués amb una desproporcionada carrega presentant al judici advocats d’Ajuntament i de Generalitat i diversos agents com a testimonis. El que ha quedat en un simple judici de faltes, precedit 2 dies abans per un judici també per faltes contra un estudiant del SEPC detingut en la manifestació del dia 20 de novembre, ha acabat amb el resultat desitjat per l’administració dotar-se d’arguments per deslegitimar aquelles mobilitzacions que sabem que aniran en creixement constant i que s’organitzen al marge dels sindicats pactistes habituals.

 

Culpable sí, però no d’aquests delictes

 

Som conscients per tant, de que tot el cas que pateix en Karim revesteix de caràcter polític i és en aquest àmbit que cal situar-lo.

 

Som conscients, les organitzacions sotasignants, que la detenció del Karim no hauria d’haver tingut lloc, per la inexistència dels càrrecs imputats però també perquè es va fer de manera il·legal: els agents policials que se l’endugueren a comissaria sabien que el delicte imputable no passaria de la falta penal.

 

Per tant, expressem primer de tot la nostra ferma solidaritat amb en Karim, som i serem al seu costat, perquè com ell, som culpables de ser crítics, culpables de no resignar-nos, culpables de voler participar del necessari canvi social.

 

Ens reafirmem en seguir treballant i mobilitzant-nos arreu del país, en contra de la imposició de mesures econòmiques que, en comptes de corregir els factors que ens han dut a l’actual crisi, només pretenen salvar els indecents guanys privats d’unes quantes persones mitjançant la precarització i empobriment progressiu de la majoria.

 

Exigim explicacions al Conseller d’Interior, Sr. Joan Saura, per les directrius fixades al cos dels Mossos d’Esquadra en la seva actuació front a mobilitzacions populars: ja n’hi ha prou de patir la coacció amb dispositius desproporcionats, amb identificacions sense motiu, amb gravacions de dubtosa legalitat i finalment amb la detenció de manifestants sense la suficient càrrega penal com per fer-ho.

 

En Karim, militant independentista i veí de Vilanova i la Geltrú, va assistir a la manifestació del 15 de novembre, al centre de Barcelona, en protesta per la gestió que se’ns imposa de l’actual crisi econòmica. Al crit de que la crisi la paguin els rics, en Karim, portador d’una pancarta, va arribar fins a les portes del Banc d’Espanya, a la plaça Catalunya, on la manifestació volia realitzar una acció simbòlica abocant-hi fems. Els Mossos d’Esquadra però van voler impedir als manifestants que s’acostessin a l’edifici oficial i es van produir moments de tensió i empentes. Moments més tard, agents de la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra van identificar en Karim i se’l van endur detingut a la comissaria de Les Corts. Va quedar en llibertat l’endemà a la tarda, passades 18 hores.

 

 

Vilanova i la Geltrú,

Països Catalans

*Dijous 11 de desembre: Acte de reafirmació catalana davant l'Audiència Provincial de Barcelona*

Dos independentistes catalans han estat citats aquest dijous 11 de desembre a l'Audiència Provincial de Barcelona per un nou delicte d'ultratges a Espanya.  Són dos dels quatre independentistes que ja van declarar a l'Audiència Nacional, a Madrid, per la crema de fotografies dels borbons el passat 11 de setembre i ara, han de respondre per la crema de les banderes espanyola i francesa.

 *CONVOCATÒRIA:*

• Dijous 11 de desembre a les 12 del migdia, davant l'Audiència Provincial de Barcelona (Passeig Lluís Companys). Amb diferents persones represaliades per oposar-se a la simbologia espanyola.

 Aquesta citació suposa un pas més en la repressió política exercida contra aquells que hem decidit no amagar-nos ni disculpar-nos per ultratjar els símbols espanyols, ja siguin corones, banderes, monòlits feixistes o toros d'Osborne.


  *La setmana que ve, més casos*

Així, quan el dia 11 són citats dos companys de Barcelona, el dia abans, té lloc un judici contra dos independentistes manresans acusats d'atacar el darrer Toro d'Osborne que queda al Principat, amb el sorprenent desinterès de la companyia propietària i l'excessiu zel acusador del ministeri públic.

El dia 15 de desembre, la "justícia" du a jutjats dos barcelonins més, acusats aquest cop de substituir la bandera espanyola del castell militar de Montjuïc per una estelada: se'ls demanen 2.400 € o 8 mesos de presó.

El dia 17 de desembre, la repressió arriba a Granollers contra independentistes de Cardedeu, en un judici per pintades solidàries amb en Franki, el veí de Terrassa empresonat per la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa.

El divendres passat, el dia 5, el torn per pintades solidàries amb en Franki va arribar a Tarragona, contra 3 independentistes més.

El mateix dia que, a Gràcia (Barcelona), mig centenar de persones clamaven davant l'Ajuntament d'aquest barri contra la simbologia espanyola i contra la imposició de quatre sancions per manifestar-se sense permís durant les festes majors. El lema d'aquella manifestació, és el nostre lema d'ara: seguim ultratjant Espanya.

Aquests dies hem tancat l'any de celebració del centenari de la bandera independentista. Tot un any de reivindicació amb orgull de la nostra ensenya de lluita per la llibertat. I per contra, ha estat també un any farcit de citacions, identificacions i judicis per despenjar banderes, cremar fotografies del rei i tants altres actes de dignitat contra la imposició simbòlica espanyola i francesa.

Aquests dies, però hem vist com un destacat polític matisava una expressió històrica catalana per por a represàlies o a la incomprensió d'uns quants polítics de Madrid.

Nosaltres no hem de matisar res perquè nosaltres no tenim por a la repressió. De fet, no com als altres, a nosaltres sí que ens comporta judicis i no només amonestacions de polítics tertulians. La repressió ens persegueix gràcies a l'ús de fitxers polítics que faciliten la feina a policies estatals o autonòmics.

Nosaltres no ens amaguem i donem la cara. Diem el que el cal dir en un moment en què ens volen fer creure que la Constitució és una cosa meravellosa i que el fet que depenguem de Tribunals com el Constitucional, o l'Audiència Nacional, és simple funcionament ordinari i democràtic.

Som els que assenyalem amb el dit i diem que els que ens governen avui ho fan per la mateixa legitimitat que ho feien els que ens manaven fa trenta i cinquanta anys. A 70 anys de les tropes feixistes a Barcelona, a 300 anys de l'ocupació militar borbònica al Sud dels Pirineus i a 350 de l'ocupació borbònica al Nord, l'Esquerra Independentista segueix desobeint i treballant per la llibertat, sense matisos ni renúncies.

Alerta Solidària
CAJEI
Endavant
Maulets

Desembre de 2008, Barcelona, Països Catalans.

Ahir vaig veure l'exposició dels 40 anys del PSAN, certament interessant. Em vaig entretenir especialment al plafó dedicat a Catalunya Lliure, i en el que explicava cap al final. Deia que el fet que hi hagués gent que anés cap a ERC d'una bana i la caiguda en la marginalitat dels que quedaven de l'altre, va fer que el PSAN li deixés de donar suport.

 

Tot plegat em va fer recordar aquell període de la història recent de l'Esquerra Independentista. El naixement de Catalunya Lliure estava enmarcat en l'enfrontament entre les dues organitzacions sorgides de l'escissió de l'MDT que pugnaven per utilitzar el mateix nom. Els enfrontaments al Pi de les Tres Branques i al Fossar de les Moreres en van ser dos tristos exemples. Part de la Militància del que aleshores era l'MDT-PSAN (cada MDT se solia distingir pel fet de tenir l'IPC o el PSAN al seu sí, o de vegades pel nom del carrer on tenien la seu a Barcelona, Fontanella o Casp) començava a pensar que la pugna per les sigles portava massa problemes d'enfrontaments inútils i a més no clarificava gens quina feina feia cada organització per la gent a la que dirigiem el nostre missatge. Recordo reunions de gent que així pensava, i que va arribar a fer propostes de noms concrets. La idea venia a ser que tot i no ser militants del PSAN i sense voler entrar en cap conflicte amb aquest, també es podien fer propostes per mira d'avançar i superar els greus obstacles del moment. Val a dir que tot això jo no ho vivia com a militant, però havia presenciat diverses reunions i converses al respecte.

 

En principi el PSAN s'oposava a la idea del canvi de nom. Però en la tercera assembla nacional de l'MDT celebrada al barri del Guinardó de Barcelona, en Josep Guia va presentar una proposta en aquest sentit, potser veient que la idea havia calat entre la militància. El fet que enlloc de debatre la proposta que ja s'havia fet el PSAN optés per fer-ne una de semblant, va fer que a nivell formal sentés una mica malament als qui havien fet la primera proposta. Semblava que des del PSAN preferien que no es visualitzés que una iniciativa en un tema important que no havia estat del partit tirés endavant.

 

Més endavant, en apropar-se les eleccions europees del 1989, aparagué una proposta de presentar-se a les eleccions en el que en principi havia de ser una coalició electoral, ja que el Front Nacional de Catalunya, amb en Robert Surroca al capdavant, hi donava suport. El nom d'aquesta coalició electoral havia de ser Catalunya Lliure. Suposo que el fet que la proposta vingués abalada per Terra Lliure, va estalviar que hi hagués gaire debat sobre l'oportunitat d'aquesta. La qüestió és que finalment, Catalunya Lliure es presentà a les eleccions europees, mentre l'MDT – IPC donava suport explícit a Herri Batasuna. Es van obtenir gairebé 20.000 vots, similar al nombre de vots que va treure Herri Batasuna al nostre país, que sumats venien a ser els 40.000 vots que havia tret Herri Batasuna a les primeres europees al nostre país, molt poc abans de l'atemptat d'Hipercor, que va tenir una clara influència negativa en l'Esquerra Independentista.

 

Poc després es feia una assembla nacional en que Catalunya Lliure es formalitzava com a organització, en el que a la pràctica va ser un canvi de nom de l'MDT – PSAN. Maulets seguien sent les “joventuts” de Catalunya Lliure, igual com ho havien sigut de l'MDT-PSAN. Val a dir que en principi eren una organització autònoma, però a la pràctica estaven controlats clarament pel PSAN, tot i que en un principi aquest partit no veia amb bons ulls que es fes una organització juvenil. No ho dic com a retret ja que si el PSAN es considerava un partit d'avantguarda també era normal que treballés per cohesionar el moviment. Tot aquest procés es feia en un moment en què encara existia Terra Lliure i s'anaven succeïnt caigudes d'escamots, normalment ara d'un sector, ara de l'altre (Terra Lliure s'havia escindit igual que la resta del moviment).

 

L'any 1991, una part important de Catalunya Lliure decidí abandonar-la i ingressar a les files d'ERC. Bé, de fet l'intent fou de liquidar Catalunya Lliure (i també la Terra Lliure vinculada a aquest sector) i anar cap a ERC, però en Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure realitzada a Vinaròs no van aconseguir la majoria suficient i van marxar els que així ho van voler i la resta va seguir. Es publicà una llista força llarga de persones que suposadament deixaven Catalunya Lliure o Terra Lliure en un anunci a la premsa que no es corresponia a la realitat ja que la majoria no eren militants. O això, ho Terra Lliure tenia una quantitat molt elevada de militància, cosa poc provable, i menys tractant-se en alguns casos de familiars de militants de Catalunya Lliure o del PSAN. Aquest intent de liquidar Catalunya Lliure, tot i no reeixir, la deixà força tocada. Cal pensar que abans que es fes visible hi hagué els habituals moviments per a fer mal a l'organització des de dins en els casos de liquidacionisme. Per part de la gent que abandonà Terra Lliure, es va fer un comunicat parlant de que la independènicia de les nacions bàltiques obria noves oportunitas i camins de lluita que feien que ja no calgués la lluita armada. De fet, l'argumentació tenia molt poc pes i evidenciava que certa gent buscava una sortida personal a la seva situació. Teòricament, Catalunya Lliure (i el PSAN) no deixaven de donar suport a totes les formes de lluita inclosa l'armada, i de fet es van preparar més accions i hi hagué més detencions en aquest sector més endavant, però menys rellevants.

 

Des de l'MDT – IPC s'impulsà l'Assemblea d'Unitat Popular, que no acabà de reeixir. Les detencions del 1992 que anaren dirigides bàsicament cap a aquell sector els van fer pràcticament desaparèixer i molts dels seus militants van canviar la militància per a anar a opcions més còmodes, primer alguns fent un gest cap a Iniciativa per Catalunya però la majoria finalment van acabar a ERC.

 

Tot plegat coincidint amb l'arribada d'Àngel Colom a ERC, que ja provenia d'un “interessant” recorregut en llocs com la Crida que en el seu moment va fer de “pantalla” política a l'MDT que estava en el seu moment àlgid. Des d'ERC es feu un intens treball per aconseguir la reinserció dels presos polítics catalans relacionats amb Terra Lliure.

 

Amb tot això, els dos sectors històrics de l'independentisme estaven evidentment molt tocats. A Barcelona, el PSAN va perdre gairebé tota la militància. Malgrat tot, val a dir que Maulets, que havia arribat a tenir només dos militants a Barcelona, va aconseguir fer reeixir l'assemblea que pels volts del 92 era d'una quarentena de persones. Catalunya Lliure tenia poca militància però pogué seguir endavant. El fet que el PSAN tingués poca gent, però, va fer que perdés pes a Barcelona, tot i mantenir-lo a València. Hi hagué una part de militants de Catalunya Lliure i Maulets de Barcelona que van entrar al PSAN per mirar d'enfortir-lo i reforçar la línia de treball del sector de l'MCAN corresponent pel que fa a la lluita de classe i el manteniment de la combativitat. El pes de la direcció del PSAN, però, seguí estant a València. Fou en aquest moment que s'evidenciaren diferents visions sobre la línia política i la forma de treballar entre la gent de Catalunya Lliure i Maulets (inclosos els que havien entrat al PSAN) de Barcelona i la del PSAN de València. A Barcelona es parlava de la necessita de reforçar el contingut ideològic de la nostra lluita amb l'alliberament nacional, de classe i personal, és a dir, incidir més en les problemàtiques de classe i tractar més la lluita antipatriarcal. Més tenint en compte que ERC també parlava d'Indedependència, i sense aquest contingut me´s profund no ens en diferenciàvem substancialment. També es tenia clara la necessitat de seguir donant testimoni de combativitat i oposició frontal a l'ocupant i els seus col·laboradors davant la claudicació de bona part de la militància de l'MCAN que havia deslegitimat la lluita armada i ingressat a les files d'ERC. Fou en aquest context que s'endegà des de Catalunya Lliure la campanya “Catalunya, un poble en lluita per la seva llibertat”, i s'impulsà la creació d'una organització nacional de dones independentista, que s'anomenà l'Esguard. També se celebraren a Barcelona les jornades “Els colors de la lluita”, a les Cotxeres de Sants, on es tractaren temes com la lluita juvenil, feminista, homosexual, transexual... Cal tenir en compte que des de l'esquerra independentista la lluita antipatriarcal no s'havia treballat gaire, i per tant fou un esdeveniment significatiu.

 

Tot aquest esforç per dotar de contingut el treball de Catalunya Lliure i el sector de l'MCAN associat, però, xocà frontalment amb la posició del PSAN de València i les poques persones que quedaven a Barcelona que li eren fidels. Tot i no renunciar en teoria a la combativitat i ni tan sols donar la lluita armada per finiquitada, la pràctica semblava demostrar tot el contrari. I pel que fa a la postura ideològica, l'alliberament de classe tampoc el compartien gaire a l'hora de treballar en campanyes concretes, tot i compartir-lo en teoria. Però el xoc frontal va ser amb la lluita antipatriarcal. No van estar gens d'acord amb la creació d'una organització feminista i independentista com l'Esguard. En un Comitè Central s'arribà a negar que existís una opressió específica cap als joves o cap a les dones. I el sol fet de parlar de l'homosexualitat el relacionaven amb ser totalment marginals. De fet corria la “broma” que podriem fer les reunions en un sis-cents de color rosa, del sols que ens quedariem tractant temes tan marginals. De fet es van donar casos de militants del PSAN que eren gais i ho havien d'amagar donada la visió que es tenia en el seu partit d'aquesta qüestió.

 

En algun moment, el PSAN decidí liquidar Catalunya Lliure i de fet pràcticament renunciar al Principat, ja que la seva militància era totalment testimonial. Des de Catalunya Lliure pensaven que era un problema de trobar la línia política que ens permetés treballar conjuntament, però de l'altra banda no hi havia aquesta voluntat. Hi hagué un esforç també per part del PSAN per tal de poder mantenir Maulets a la seva òrbita quan es produís el trencament.

 

Maulets, mentre tant, havia esdevingut una assemblea força dinàmica a Barcelona. Segurament pel fet que a la capital era on es veia tot el procés explicat i on per tant el PSAN podia rebre més oposició, s'endegà una campanya de fustigament contra l'assemblea i els seus militants per part del PSAN des de la direcció de l'organització juvenil Maulets. S'obriren processos disciplinaris força surrealistes i s'expulsà militància.

 

Mentre la gent de Catalunya Lliure intentava fer-se a la idea de quina era la situació (tot era força confús) gran part de la gent que militava a Maulets del Barcelonès arribà a la conclusió que el PSAN directament havia decidit liquidar tota possibilitat de supervivència ja no de la lluita armada sinó de qualsevol grau de combativitat i també de qualsevol projecte amb uns principis mínimament revolucionaris en general, i que tenia una actitud clarament liquidacionista envers Catalunya Lliure i la línia política que s'havia estat treballant darrerament. A banda de considerar-los responsables de gran part dels mals de l'independentisme des de l'escissió del 86 per preferir carregar-se les eines polítiques abans que perdren el control, suposo. I resumint, van decidir tirar pel dret, amb bufetades incloses. Aquesta gent assistia de feia temps a les reunions de l'embrió del que després seria la Plataforma per la Unita d'Acció. I segurament la van començar a veure com a alternativa al naufragi de les organitzacions sorgides de l'escissió de l'MDT ja feia uns 10 anys, fet que devia fer que no trobéssin especialment greu que la seva actitud, a banda d'anar contra el PSAN i la seva línia, també impliqués acabar d'ensorrar el que quedava de Catalunya Lliure.

 

La pràctica totalitat de persones que assistien a les reunions de la Plataforma per la Unita d'Acció van deixar Maulets després dels rebuscats processos disciplinaris i d'expulsió. Però com que encara en quedàven uns quants i no devien saber com legitimar la seva expulsió, van optar per la decisió salomònica de dir que dissolien l'Assemblea de Maulets del Barcelonès. Si no hi havia Assemblea, no hi podia haver militants. I així ho van fer saber a les portes de l'Assemblea Nacional de Maulets a Vinaròs, on no van deixar passar a ningú del Barcelonès. Sí ho van poder fer persones del Baix Llobregat i El Penedès, per exemple, que estaven al cas de la situació, la van exposar com van poder i van anunciar que les respectives assemblees marxaven de Maulets. El problema és que la majoria de gent no es va assaventar de què passava.

 

El procés (com la gran majoria de processos liquidacionistes) va ser força complicat, pel que moltíssima gent no es va assabentar de què passava. De fet jo que ho intento explicar encar no ho tinc gaire clar... La qüestió és que finalment, el poc que quedà de Catalunya Lliure s'integrà a la Plataforma per la Unitat d'Acció, que al principi era bastant pre-política al meu entendre, però la cosa va anar millorant. En tot cas almenys algú va sortir al carrer per cridar que la lluita havia de continuar, que la via parlamentària no era el camí. I la repressió va demostrar que era incòmode que algú seguís insistint en aquest punt. Maulets seguí controlat pel PSAN un cert temps, no sé exactament quant, però diria que no gaire. I el PSAN es cenyí a un àmbit que potser li és més còmode, consistent en mirar d'influïr en certs espais més que no pas fer una activitat directament com a tal, com ara seguir posant un dels seus militants com a Secretari General d'Acció Cultural del País Valencià, tenir la gent que li és fidel treballant a llocs com Acció Cultural o El Temps, etc.

 

Catalunya Lliure entrà a la PUA en principi com a un col·lectiu més, fins que s'acabà dissolent del tot.

 

I fins aquí el meu relat induït per l'exposició que vaig veure ahir a Berga, que segur que té moltíssimes llacunes i incorreccions, però m'ha semblat que estaria bé donar-lo a conèixer.

Ahir es va fer a Berga un acte de commemoració dels 40 anys de l'Esquerra Independentista, després de l'aparació del PSAN l'any 1968. L'acte el va organitzar la CUP de Berga i volia ser un homenatge a totes les persones que han militat a les diferents organitzacions d'aquest espai, especialment a les que han patit la repressió i els qui hi han deixat la vida.

Va ser un acte molt ben muntat, amb la participació de diferents artistes cantant, tocant música, fen teatre, ballant o explicant històries. Uns curts parlaments i videos van donar el contingut polític a l'acte. Es va parlar de la importància del rebuig a les estructures espanyoles de dominació, la seva constitució, els seus governs regionals i els seus estatus d'autonomia, que han sigut eix fonamental de la lluita de l'Esquerra independetista durant aquests 40 anys. I de la importància de la lluita política per la independència i el socialisme i les diferents lluites populars com a eix central, sense decantar-se cap a opcions més culturalistes o institucionals que han de ser complementàries. S'esmentà que les diferents organitzacions que han format i formen l'Esquerra Independentista no sempre han funcionat de forma prou coordinada, però que l'autocrítica necessària no ha de menystenir les victòries que s'han obtingut. I potser la més important, és que fa quaranta anys eren molt poques les persones que van assumir el discurs bàsic de l'Esquerra Independentista i ara és moltíssima més gent la que el comparteix, gràcies especialment, com es va comentar des de l'escenari, a la lluita exercida per Terra Lliure i el Moviment de Defensa de la Terra els anys 80.

L'acte va ser principalment emotiu, i hi havia persones molt diverses que han militat o militen en l'Esquerra Independentista des de diferents àmbits. Al vestíbul del teatre de Berga hi havia l'exposició dels 40 anys del PSAN, que encara no havia tingut oportunitat de veure.

Persecució d'antimonàrquics a Gràcia per una manifestació

Quatre persones del barri de Gràcia i totes elles militants de l'Esquerra Independentista (algunes d'Endavant i les altres de l'AJG) han rebut una notificació del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya que les acusa de manifestació il·legal i els demana una multa de 300 euros.

Els fets es remunten a la Festa Major de Gràcia d'aquest passat mes d'agost, quan l'AJG (Assemblea de Joves de Gràcia) i el nucli de l'organització Endavant al barri van convocar una manifestació amb el lema "Ultratgem Espanya, desobeïm l'Estat". Aquesta manifestació la convoquen des de fa anys totes dues organitzacions coincidint amb la festa major, i sempre per fer una denúncia de la repressió política i policial. Enguany la mobilització tenia la intenció de donar suport als encausats per cremar fotografies de la familia reial espanyola i a Franki de Terrassa, condemnat per estripar una bandera espanyola.

La manifestació va transcórrer tranquil·lament pels carrers del barri sense cap problema, i va acabar al punt on la Comissió de Festes Populars organitzava la festa alternativa. En cap moment, cap agent policial es va adreçar als manifestants ni va demanar la documentació de ningú.

Al barri de Gràcia mai ha rebut ningú cap denúncia d'aquestes característiques per cap mobilització. Cal tenir en compte que en moltes ocasions s'organitzen mobilitzacions al barri sense demanar permís, igual que va succeir el passat mes d'agost. En tots els casos, però, es fa pública la convocatòria, de manera que l'Ajuntament ho sap amb prou de temps per si ha de redirigir el trànsit.

Considerem que no és casual que sigui aquest any que s'ha rebut la denúncia per manifestació il·legal. I és que durant tot el curs 2007-2008 hi va haver persecució de les persones que s'expressaven públicament en contra de la monarquia espanyola als Països Catalans. Així doncs, entenem aquesta denúncia com un nou episodi repressiu contra el moviment independentista per la seva lluita antimonàrquica. Així que denunciem el caràcter polític de l'obertura del cas.

La major part de les persones que han rebut la notificació de l'acusació de manifestació il·legal no tenen antecedents policials, i com ja hem dit en cap moment cap policia durant la manifestació els va demanar que s'identifiquessin. Si el Departament d'Interior les ha acusades és perquè té les seves dades personals i d'afiliació política en fitxers policials de militants polítics. Així doncs, denunciem l'existència de seguiment i contral policial de persones per la seva militància a l'Esquerra Independentista. Entenem que l'existència d'aquests fitxers té l'objectiu de fer seguiment i perseguir les persones per les seves idees.

També denunciem que els Mossos d'Esquadra, amb l'obertura d'aquest cas, han mostrat que actuen al servei de la dreta espanyolista, ja que s'han doblegat a les pressió mediàtica que van fer mitjans com El Mundo durant les festes des Gràcia.

Reclamem el dret a manifestar-nos lliurement a les nostres places i carrers. L'espai públic és de tots i totes, no patrimoni de les autoritats.

Demanem el suport de les entitats i col·lectius de la vila de Gràcia amb les persones denunciades, perquè compartim la preocupació pel fet que es persegueixin persones del barri pel fet de ser antimonàrquiques i pel fet de voler-ho expressar públicament.

I, finalment, expressem que ens reafirmem en els motius que ens van fer sortir al carrer en manifestació el mes d'agost, i ens comprometem a continuar "ultratjant Espanya". I recuperem el que expressàvem aleshores al manifest (http://www.graciaviva.cat/?p=162): "...cadascun dels seus judicis, de les seves detencions, fa més forta la nostra determinació i dóna més raons per seguir desobeint, per trencar d'una vegada les cadenes. Perquè només quan desobeïm tots la seva imposició podrem deixar de manifestar-nos cada any per denunciar nous casos repressius, perquè cap tirania pot sotmetre qui desobeeix les lleis injustes."

Endavant i Assemblea de Joves de Gràcia
Barcelona, dimecres 5 de novembre de 2008

Contacte: antimonarquiques.gracia@gmail.com

CARTA OBERTA AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Sr. Rafael Ribó
Síndic de Greuges de Catalunya
C/ Josep Anselm Clavé 31
08002 – Barcelona
E-mail <sindic@sindic.cat>
Tf.- 93 301 8075
Fax.- 93 3013187
Formulari per a una queixa:
https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90


Amb aquest escrit, voldríem fer-li saber que:

1. El dia 5 de setembre, el Sr. Amadeu Casellas Ramon va posar fi a la vaga de fam que va mantenir durant 75 dies, per tal de desbloquejar una situació penitenciària que no li oferia cap sortida.

2. Durant tot el temps que va durar aquesta vaga de fam, moltes persones van manifestar públicament la seva solidaritat amb Amadeu i van reclamar una sortida per a la seva situació.

3. Una de les persones que també va fer públic a través d'internet el seu recolzament a Amadeu va ser Francesc Argemí, més conegut com a Franki, un company que actualment està en tercer grau penitenciari.

4. A Francesc Argemí se li ha obert un expedient disciplinari a causa d'aquest recolzament públic, amb l'excusa d'una falta de respecte a la institució penitenciària.

5. Aquest expedient atempta contra el dret d'expressió lliure de les persones. La institució penitenciària no és un organisme que pugui sancionar cap mena d'expressió.

6. El dret a la llibertat d'expressió és recollit a la Declaració Universal de Drets Humans, a la Constitució i a totes les lleis principals dels països que defensen les llibertats.

7. Les declaracions de Francesc Argemí van ser una mostra de solidaritat envers Amadeu Casellas, la situació del qual ell podia entendre més a fons a causa del temps que ell també havia passat a la presó.

8. Aquestes declaracions estan correctament expressades i es refereixen a una situació penitenciària prou coneguda per tots i totes els qui hem tingut alguna relació amb les presons.

9. Les paraules del Franki no diuen res de nou en aquest sentit, ja que fins i tot a través de les pàgines web del sindicat majoritari de les presons a Catalunya es poden trobar declaracions semblants.

10. Entenem que aquestes declaracions a la pàgina web del sindicat UGT, suposadament han estat escrites per professionals de la institució penitenciària. En aquesta pàgina web, són els mateixos professionals penitenciaris els qui reconeixen i fan públiques situacions com les que ha expressat Francesc Argemí en el seu escrit. I el fet de fer-se ressò de denúncies que també es fan a través d'organitzacions sindicals no pot ser, de cap manera, motiu de sanció.

Per tot plegat, doncs,

DEMANEM:

Que la institució que vostè representa obri un expedient, i la investigació adient, i que intercedeixi per tal que la sanció contra Francesc Argemí quedi sense efecte.

Esperem una resposta ràpida a la nostra petició.

Grups de suport a Amadeu Casellas
setembre de 2008

Ja hi estic acostumada d'altres anys, però ahir vaig assistir a una manifestació fantasma de l'11 de setembre a Barcelona. No va sortir a TV3, que per molt que faci anys cada cop es torna més cega per al que l'interessa; tampoc la va veure Catalunya Ràdio. Ni la premsa. Vilaweb la va veure només de passada, esmentant-la en el seu article, però en fer un resum de la mani el primer bloc no existia. I el que és més greu, és que segurament era el més nombrós. Dic segurament tot i que n'estic convençuda, però en tot cas, si el que comptés fos no faltar a la veritat, aquest hauria hagut de tenir una presència més gran als mitjans. No m'estranya de segons quins mitjans, però en d'altres que representa que són menys manipulats pel poder, em sap més greu.

Enguany la convocatòria unitària de l'esquerra independentista ha tret molta gent al carrer. Els qui cada dia treballen per a fer realitat allò que diuen al carrer, i no en despatxos ni rodes de premsa. Els qui en peteixen les conseqüències repressives. Els qui durant aquest any han hagut d'entrar a la presó, a l'Audiencia Nacional, a diferents jutjats i comissaries. Els qui han patit seguiments, identificacions, amenaces i cops de porra. Els 17 de Gandia, en Jona, en Franqui, i bastants més. Tots aquests eren representats a la manifestació fantasma.  Però així, encara té més mèrit. Seguim sent més i tenint més capacitat, malgrat ens silenciïn. I que quedi clar que quan rebem la repressió a causa de la nostra coherència en la lluita, el silenci esdevé complicitat.

Aquí teniu informació de la diada a Llibertat.cat.

Aquí teniu un video (en molt baixa ressolució) de la "mani fantasma" convocada per Alerta Solidària, CAJEI, Endavant (OSAN), Maulets i SEPC.

Des del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal s'han penjat a la xarxa diverses intervencions de militants del PSAN en motiu del 20è aniversari d'aquesta organització, ara que ha fet 40 anys.

Es tracta d'entrevistes fetes per al vídeo conmemoratiu dels 20 anys del PSAN que no s'arribà a editar, amb intervencions entre d'altres de Gustau Navarro, Jordi Vera, Francesc Candela, Maria Conca, Pere Ros, Núria Seras, Josep Aixalà, Paco Gas, Josep Guia, Miquel Alonso, Pere Zaragoza i Pere Bascompte. El video és de mala qualitat a causa del mal estat de la cinta original i la necessitat de reduïrne encara més la qualitat per penjar-lo a la xarxa.

Els ministres de Treball de la Unió Europea han aprovat per majoria qualificada després d'una marató negociadora de més de 12 hores ampliar la jornada laboral màxima de les 48 hores setmanals actuals a les 60, sempre que hi hagi un acord entre el treballador i l'empresari.

Amb la Unió Europea anem a més... explotació i misèria!!

La fi de la jornada de 40 hores: Toc de mort als guanys del moviment obrer del darrer segle. Els governs europeus i les patronals que els dirigeixen fan front la crisi avançant i generalitzant encara més la misèria.

El passat dilluns 9 de Juny de 2008, romandrà en la història dels i de les treballadores dels estats membres de la UE, com un dels dies més negres pel que fa a la “defensa” dels nostres drets i guanys històrics.

Eixe dia, els i les ministres de treball dels estats membres de la Unió Europea, a proposta de la presidència de torn, i a iniciativa del Regne Unit (dirigit encara pels laboristes, aliats del Psc-Pspv-Psib-PsF-PsoE), van aprovar la major barbaritat legal, des de la fi de la II Guerra Mundial, contra els drets i dignitat dels i de les treballadores: l’augment de la setmana laboral de les 48 actuals fins a les 65 hores.

BRIANS 2 CLASSIFICA EN FRANKI EN RÈGIM OBERT

Davant de les informacions publicades aquest matí confirmant la cessió del Tercer Grau penitenciari al nostre company Franki, volem precisar:

1. El passat dijous, 29 de maig, el Centre Penitenciari Brians 2 va comunicar la classificació d'en Franki directament en Tercer Grau, dit també de Règim Obert. 

1. Les passes a seguir, a partir d'ara són de pura burocràcia:

1.  
   1. Ratificació de la classificació pel Centre a proposta de la Junta de Tractament.
   2. Comunicació al Jutjat de Vigilància Penitenciària.
   3. Comunicació a Fiscalia per presentar, si ho considera oportú, recurs. 

1. El termini de temps pot ballar entre les dues o tres setmanes i la immediatesa més absoluta:

Sabem per casos precedents que la concessió del Tercer Grau, o fins i tot la excarceració amb llibertat incondicional pot realitzar-se amb un pràctica immediatesa.

Són coneguts els casos de Cándido i Morala, o del company Xirinacs en els que, arran de directrius polítiques, la excarceració esdevé immediata: el mateix dia que el centre rep l'ordre, tramita els papers, els passa per fax al Jutjat de Vigilància Penitenciària i, fiscalia, amb l'ordre rebuda de no objectar, confirma a l'acte l'atorgament del règim obert.

Des de la campanya de suport a en Franki volem destacar que, 

1. Depèn només de la voluntat de la Consellera Tura que en Franki sigui al carrer aquesta mateixa setmana.

1. Depèn només de la Consellera Tura les condicions imposades en el Règim Obert a en Franki, condicions que no estan especificades i que en cap cas, com s'apunta en la informació inexacta difosa aquest matí, passen necessàriament per anar a dormir a cap Centre Penitenciari. 

Per part nostra, només ens cal afegir que la desconfia cap al Departament de Justícia segueix sent absoluta pel tracte rebut, per la forma com va ser detingut i empresonat en Franki i per la negativa a reconèixer el caràcter polític del cas.

No se'ns escapa que el conjunt de la població sí ha entès el caràcter polític d'aquest cas i per això els posicionaments han estat clars a favor de la llibertat immediata i sense condicions d'en Franki. Així, ahir mateix, una nova ciutat, Tortosa, de 35.000 habitants, amb una moció entrada prèvia recollida pública de signatures, s'ha sumat a la exigència de la llibertat immediata i sense condicions.
 

Volem en Franki amb nosaltres, ara!

El volem amb nosaltres aquest dissabte:

ACTE POLÍTIC A LES 17H A LA PLAÇA DEL DIAMANT (BARCELONA)

  

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa,

3 de juny de 2008