   |  |
|
Calaix de Sastre  Aquest matí, els companys i amics, Xavi Arias i Xavi Aymar, del Club Excursionista de Gràcia han fet el cim de l'Everest!! Després d'un mes "retinguts" al camp base per les autoritats nepaleses, perquè els xinesos volien pujar la torxa olímpica pel costat tibetà i no volien cap intromissió, han pogut fer aquests dies l'aclimatació i arribar avui al cim!!! Xavi: A la tercera va la vençuda! Una abraçada a tots dos!! Ara cal esperar que arribin al camp base per celebrar-ho!!  Ja fa dies que no tenim Internet a casa. Havíem contractat l'ADSL amb Wanadoo/UNI2 i fa més de 15 dies que tenim la línia tallada. El perquè? Encara no el sabem. Hem mirat i hem pagat totes les mensualitats. No em rebut cap carta d'aquesta companyia que ara és Orange. Hem intentat contactar i no hem pogut. CONTINUA  Després d'anys de no anar-hi, aquest estiu he tornat al meu paradís!!! Un paradís real, on no tot és sempre bonic, però que amb la meva innocència d'abans i la meva lucidesa d'ara, era i és el meu paradís. Allà era on podíem jugar al carrer a totes hores, on podia posar-me a l'aigua sempre que volgués, on no calia sopar o dinar i amb un entrepà ja passàvem, on podíem menjar peix i marisc sovint... Ara encara ho valoro més ara, perquè és el lloc on puc dormir més hores, on puc somiar desperta, on puc gandulejar, on podia seure al balcó i mirar hores i mai avorrir-me... És el meu paradís, net, lluent i blau...  La il·lusió és vital per a la vida, per fer coses, per avançar. Qui té il·lusió és més feliç, veu les coses més positivament, gaudeix plenament! La il·lusió és gaudir el moment i confiar amb el futur. Quina pena perdre la il·lusió per la vida, per enamorar-se... Quan posem il·lusió en una cosa, ja la tenim mig guanyada! Amic meu, tingues il·lusió, confia amb el futur i amb tu mateix, gaudeix el que tens ara i somia el futur. T’asseguro que tot anirà bé! Somiem també la independència! Bones vacances a tots i amb molta il·lusió!
 Ja fa masses dies que he perdut l'hàbit d'escriure al bloc. No és per falta d'idees, sinó de temps per plasmar-les. El fet que ara només tinc ordinador a la feina i per escriure m'he de quedar més temps a l'oficina i la pancreatitis de l'avi que ens ha tingut unes setmanes més entretinguts del normal, he deixat el meu bloc abandonat... I mira si n'han passat de coses: - El meu primer viatge a la ciutat de València - Les eleccions municipals - La negativa d'en Portabella - La presentació del llibre: "L'esquerra independentista, avui" - L'espectacle de la companyia de cap a peus. - L'empollada 2007 de Tiana (on no vaig poder anar...snif!) I moltes altres coses. Com a mínim a veure si puc escriure sobre tot això!!  Fa 4 dies reivindicava que calia un permís de paternitat més llarg i no sabia que ja es tramitava parlamentàriament. Avui ha sortit la llei per la igualtat efectiva de dones i homes al BOE. Els nens que neixin a partir de les 24 hores ja podran gaudir del seu pare durant els seus primers 15 dies de vida!! I això ajudarà moltíssim a les mares!! Això és un bon regal de Sant Josep! 
Guillem d'Efak  Doncs sí, és una vergonya que els homes quan es casen tenen 15 dies de vacances, i el dia que tenen un fill només tenen dos dies naturals. Quina desproporció!! I la meva intenció no és disminuir els dies per casori, sinó augmentar els dies per naixement. Fa dies que em trobo desconectada dels meus amics... Avui que tingut una mica de temps he entrat al bloc de la Bàrbara i he vist que fa un parell de setmanes li van fer una entrevista a la ràdio. No me n'havia dit res...  "Timats reis,
Sòc bo i menjo bé. Tinc pilota, tinc gos vigilant, també tinc cadireta, sòc feliç. També tinc cotxe, pessebre i un mitjó de veritat. Tinc una habitació per mi sol, un llit gros, una taula, llapis de colors... tinc una mama molt maca, un tiet i una tieta, molts cosins, vaig a una escola gran prop de casa, tinc amics, tinc quatre pantalons, moltes camises i camisetes, jerseis, dos jaquetes i un anorac. Sóc feliç.
Fins a la nit de reis, Iluixa."  Les festes nadalenques són acabades i el bloc tinc mig abandonat... I mira que n'han passat de coses! Per ara em comprometo a escriure aquests apunts que em volten des de fa dies pel cap: - Artistes, veïns, ocupes i festes d'empresa al Poblenou - La violència genera violència - La carta als reis del petit Iluixa i una cançó de Nadal - Nous blocs a la catosfera  Ja fa dies que en Marcús em va llençar el desafiament del joc de les cançons per trencar la pressió política que córrer per la catosfera. Seguint una proposta d’en David Figueres jo he escollit no un grup, sinó un estil: música per ballar ball de bot.
Ja fa uns quants anys que ballo per les places seguint alguns dels grups de música mallorquina que venen pel Principat i ens ho passem molt bé. Molts balladors del Principat esperen i s’informen de les ballades que s’organitzen fora de les illes i sovint fan un bon munt de quilòmetres per ballar. Per donar a conèixer tot aquest món i la música d’arrel tradicional que es va tocant, fusionant i evolucionant a les illes he intentat respondre les preguntes dels jocs amb els noms de les cançons de diversos grups: Al-Mayurqa (els més compromesos amb una idea de país), Música Nostra (els clàssics de qualitat), Xaloc Música (els més melòdics), Tramudança (els més fidels a la tradicció), Herbes Dolces i Quart Creixent. Sóc conscient que existeixen molts més grups i músics per això us convido a que si teniu bloc continueu el joc o em feu algun comentari.  Poc a poc el dia de les eleccions es va acostant... La campanya ha estat dura i llarga. Finalment arriba el dia 1, el dia que guanyi qui guanyi, comportarà canvis. Els canvis sempre produeixen sensacions contradictòries. Per una banda, els esperem perquè els necessitem per evolucionar i millorar, i per l’altre suposen tancar un cicle que també ens ha dut coses bones i com és el que vivim, també estimem. Els canvis suposen incerteses, desconeixement i provoquen tensió... Què passarà a partir del dia 1? Canviaran moltes coses? Serà positiu? Les coses canviaran a partir del dia 1, en alguns aspectes ho sé segur i en altres així ho espero... El dia 1 el recordaré per moltes coses, serà per a mi i el meu país una setmana important, de fets planejats fa temps que portaran conseqüències en el futur. Sé que canviaran coses pel que fa a la meva feina, al meu país i també a la meva vida personal. Es tanca un cicle, però se n’obre un altre.  Arraulida al llit sento els ocells que canten. Tinc tot el temps del món per romandre així. Et sento a prop encara que no hi siguis, sé que em cuides encara que no hi ets. El teu record fa que aquesta simple habitació d'hostal sigui com a casa, tot ho fas seré. Vaig marxar uns dies providencialment després de tot aquest merder. Quina il·lusió marxar lluny, a fora i viure paisatges d'aquest paradís proper! (Continua...) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS
ENLLAçOS
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|