Divendres 29 de juny es cumplirà el III centenari de l'abolició des Furs per la promulgació del Decret de Nova Planta de Felip V. Per a recodar esta cita diverses organitzacions participaran en un acte d'homenatge als maulets, davant del monument ubicat a l'avinguda del Regne de València al cap-i-casal (creuament amb el carrer Císcar). en què es denunciarà el primer i el darrer decret que neguen la sobirania dels valencians: el Decreto de Nueva Planta de 1707 signat pel borbó Felipe V de Castilla i la Constitución española de 1978 signada pel darrer borbó: Juan Carlos I de España. Serà un acte d’unitat i germanor, de denúncia, reivindicació i compromís, simbolitzat pel trencament dels dos decrets de forma col·lectiva a partir de les 19:00. Cadascuna de les organitzacions participants podrà fer un breu parlament d’un minut per tancar l’acte. Front als vigents Decreto de Nueva Planta de 1707 i la Constitució española de 1978, reivindiquem l’autodeterminació, la nostra Constitució valenciana: lliure, sobirana i republicana.
Visca el Poble Valencià! Visca el País Valencià! Valencians, Sobirania!
Considerando haber perdido los reinos de Aragón y Valencia y todos sus habitadores por la rebelión que cometieron faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a su leg:'timo Rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban y que con tan liberal mano se les hablan concedido así por mi como por los señores reyes mis predecesores, particularizándoles en esto de los demás reinos de Aragón y Valencia,
La pregunta m'ha deixat descol·locat -i si us explique el lloc, més encara. M'ha dit si havia penjat les banderes per Sant Jordi. Este és el País Valencià real, el de la gent que no sap res d'Almansa. Li he explicat que el 25 d'abril feia 300 anys de la batalla d'Almansa, i com a conseqüència d'aquell fet, l'antic Regne de València va ser esborrat del mapa, va desaparéixer. M'ha tornat a preguntar per les banderes que havia penjat al balcó de casa. Li he contestat que la bandera amb el blau és l'oficial del País Valencià, mentres que la bandera de les quatre barres, era el símbol dels reis de la Corona d'Aragó i apareix -li he posat un exemple- en la frontera de l'estació de València
Ací us deixe el poc més de deu minuts que l'informatiu migdia de Canal 9 ha dedicat als fets que es van viure fa 300 anys a Almansa. Per una volta la notícia ha estat prou plural perquè fins i tot s'ha fet referència a les concentracions promogudes per Ací estem. Com que tot no és tan bonic, en aquest enllaç podeu llegir una notícia apareguda hui a la premsa: dilluns per Punt 2 no es va emetre un programa perquè un dels convidats portava una samarreta a favor d'Alborch.
M'haguera agradat que l'amic Vent de Cabília redactara aquesta entrada perquè al cap i a la fi ell és historiador -si el mot li resulta massa feixuc, ho deixarem en aprenent de l'ofici- i el seu text, sens dubte, haguera estat molt millor que les idees que em puguen vindre pel cap. Com faig gairebé cada nit, he tret a passejar el gos després de penjar el ja habitual en construcció. Les idees que tinc al cap, i que em fan encetar una nova entrada, només esperen que tinga una estona per a seure i passar a la pantalla de l'ordinador. Al carrer, m'he trobat amb un veí poc abans de les dotze de la nit, i dins de mi he pensat si sabia què va passar a Almansa fa 300 anys. Quants valencians coneixen aquell fet històric? Quanta gent haurà anat a les muntanyes seguint la idea promoguda per Ací estem? Vaig llegir, ara no recorde on, que seixanta anys després de la derrota austracista,
Si vols rebre el DVD que ha editat el BLOC i que es presentarà el proper 28 d’abril a València, envia’ns la teua adreça postal a bloc@bloc.ws o per fax al 96 382 62 76 , així mateix, si vols que fem arribar el DVD a amics i amigues dóna’ns les seues dades!
El secretari general del BLOC i candidat de Compromís pel País Valencià, Enric Morera, considera patètic i lamentable que el Govern valencià no commemore el 25 d’abril. Per a Morera “el Govern del PP té una concepció absolutament provinciana del País valencià amb una inexplicable voluntat de submissió i vassallatge a Madrid. Des del BLOC apostem per un País d’alta qualitat, a més, el que volem és no oblidar una data com aquesta per a saber d’on venim i que això permeta fer reflexionar i avançar al nostre poble”
Segons Morera “L’aniversari dels 300 anys de la batalla d’Almansa i la pèrdua dels nostres Furs és una data tant important i simbòlica per als valencians que la commemoració institucional per part de la Generalitat era una obligació històrica”. Per al secretari general del BLOC “Els valencians no podem consentir un Govern del PP tan hostil per més temps, que menysprea la nostra història, llengua i cultura”.
Aquesta vesprada he comprat Basset: mite i realitat de l'heroi valencià, publicat per 3i4 l'any 2003. Al costat, m'he trobat amb Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet, llibre del mateix autor, publicat per la mateixa editorial, però el desembre del 2006. Em fixe en l'índex d'una obra i de l'altre, els compare. Em fixe en el títol de cada capítol i els subapartats: idèntics en tots dos. Agafe i llig diferents capítols, d'un i d'un altre. Trie a l'atzar: el principi, el final, la part del mig. Doncs sí, el llibre és el mateix, el contingut no varia. Només les mides, essent més gran el darrer volum, com també la lletra, per això ocupa més planes. Supose que eixe l'argument per a cobrar 10 euros més.
Si no canvien molt les coses, el 300 aniversari de la batalla d'Almansa, per culpa del desinterés de les administracions, passarà sense que els valencians ens assabentem de la importància d'aquell fet històric. Ja es va comentar en els blocs de Vilaweb -¿Esclafamuntanyes, el senyor Gàlim?-, la notícia que aparegué a Levante-El Mercantil Valenciano: mentres a la ciutat d'Almansa es feien una sèrie d'actes, a Xàtiva l'Ajuntament s'havia desentés totalment de commemorar aquell succés cabdal en el nostra esdevenir col·lectiu. Vent d'Almansa, de Josep Franco, va guanyar l'any passat el premi de literatura història juvenil Far de Cullera. La novel·leta, que et fa passar una estona entretinguda, porta al final un apèndix
