Amb quina freqüència escolta Ràdio-9?   Mai   90,6%

Amb quina freqüència escolta altres emissores en valencià? Mai 49,7%

Llengua que utilitza amb el personal de l'Ajuntament  Sempre en valencià  1,2%        generalment en valencià  41,8%         sempre en castellà 34,3%     generalment en castellà   17,34%

Al voltant de la qüestió sobre l'índex de la població que es considera espectadora de la TV3 (...), la miren i escolten, bé amb freqüència, bé esporàdicament, una proporció del 32%. Són més del doble (68%) els qui no la veuen mai. És mot elevat el nombre de residents que asseguren ser especectadors del Canal 9, la televisió pública valenciana, en concret el 94%. Del contingent de població que ha declarat escoltar la ràdio, el 7% escolta Ràdio9, entre freqüentment i esporàdicament (amb freqüència ho fan en percentatge inferior a l'1%). Dels enquestats que escolten la ràdio, el 22% escolta Catalunya Ràdio, entre freqüentment i esporàdicament; un percentatge més alt que el recollit d'oients de la ràdio valenciana, Ràdio 9  (..). Preguntats sobre la freqüència en què escolten emissores de ràdio en valencià, els vila-realencs diuen que, entre freqüentment i esporàdicament, ho fan quasi el 50% d'ocasions, del qual un 21% les escolten amb freqüència.

La llengua escollida pels residents de Vila-real a l'hora de comprar libres és, de manera aclaparadora, el castellà. Les compres de llibres en valencià no arriben al 2%. (....) Se'ls demana als enquestats si fan lectures en valencià. Els qui declaren no llegir en valencià són una majoria (60%). Dels que diuen llegir, un 15% ho fan amb voluntarietat discutible, és dir, per la necessitat d'ajudar els fills amb els deures. (....)  La població masculina respon negativament en proporció major, el 76% no llig en valencià. Les dones barallen les dues possibilitats al 50% aproximadament. D'acord amb el condicionant de l'edat, la dada que més sorprén no és que els majors de 65 no lligen en valencià (100% de resposta negativa), sinó que seguidament són els jóvens entre 15 i 29 anys els de menor percentatge, només el 40% declara que llig en valencià. La franja d'edat que més llig en valencià és la que abraça dels 45 als 64 anys (50%). L'augment de lectura en valencià és directament proporcional a l'augment del nivell d'estudis, de manera que la població de Vila-real amb estudis universtaris és qui més llig en valencià, però tot i el nivell superior d'estudis, aquest percentatge (53%) i a penes supera el de les respostes negatives.

Podem dir que la vertadera situació lingüística d'Ucraïna a l'inici d'aquest mil·leni és la següent. El bilingüisme ucranià-rus només existeix a l'oest. Si bé a Galitzia el rus no està tan arrelat, aquells que l'utilitzen no tenen cap problema al parlar-lo. Es pot viure tranquil·lament a Lviv sent només russòfon. Resulta difícil imaginar-se una situació semblant, però a l'inrevés, en la regió de Donestk o Crimea. Un valent que s'atrevira allí a parlar principalment en ucraïnés, es veuria obligat a viure en un estat de tensió permanent.

La notícia ha aparegut hui al telenotícies migdia de TV3, però després de cercar al google he vist que dilluns La Malla se'n va fer ressò ací. La iniciativa és senzilla i des de fa anys, hi ha persones que apadrinen, a la xàrcia, un mot cada dia  -com Jordi. D'altres, pense en  Eugeni, a banda de fer-ho en un llibre, ho fan també al L-EMV -només apareix en l'edició de paper, no cal que aneu a cercar al web. El senyor Isern ha triat algaravia.  

Mai oblidaré l'entrada de Romeva arran del referèndum a Montenegro. És clar que la situació d'aquell país no tenia res a veure amb  Catalunya, però és que el debat tampoc no era eixe. Els independentistes de dalt del Sénia havien trobat un camí a seguir: un tant per cent positiu en una consulta on la participació superara el llindar establit per a donar-li validesa. L'eurodiputat reconeixia el dret que té Catalunya a autodeterminar-se, això así, del text es podia extraure la idea que ells mai de la vida faran res perquè el referèndum siga possible i ni se'ls passa pel cap de votar favorablement. La proposta de Romeva, dotar els òrgans de representació subestatal de més poder, té en valencià un sinònim gairebé perfecte: bufes de pato.

Després vingué l'entrada arran de la visita de Carod a l'Índia durant la qual el líder d'ERC hagué d'anar amunt i avall en un cotxe que lluïa la bandereta espanyola. L'eurodiputat aprofità aquest fet per a agranar cap a a casa i explicar/justificar la seua tasca al Parlament europeu -i ací ningú dubta que treballa més que 15 electes del grup socialista o popular. Ara bé, hi havia una trampa evident en l'ús de tràngol carodià: el líder d'ERC aspira/vol que algun dia  les quatre barres siga l'única bandera del cotxe oficial en un futur viatge a l'Índia. 

He llegit la notícia aquest matí a Mediterraneo. Adéu Caprabo -i no cal que torneu. Farà cosa d'un mes que El Periódico de Catalunya explicava les dades econòmiques de la cadena: quin desastre el 2005, amb 30 milions de pèrdues. Ací, fa més de dos mesos,

Gire cap a Convent de Jerusalem: qui sap l'estona que puc estar fent voltes fins que trobe un lloc lliure. Tinc sort, molta, perquè  abans d'arribar a la intersecció amb Matemàtic Marçal, un aparcacotxes m'indica que ature el vehicle. Probablement no haguera intentar aparcar, perquè davant hi ha una furgoneta molt gran i a banda, una paleta amb un sac d'enderrocs redueix l'espai per a deixar el vehicle. Em trobe amb el dilema de sempre: li done alguna cosa? M'acoste i li dic jas.

Valencianisme.com ha engegat una campanya per a demanar l'actuació de grups en valencià durant les falles (des d'ací pots enviar un correu a la SER), com també, des d'ací,  exigir a l'Ajuntament que sone música en valencià abans de les mascletaes.

M'agradaria no haver de parlar de Loteries, ni de l'acte d'aquest vespre, ni tampoc d'Impura Natione, ni dels pressuposts de l'Estat per al 2007, ni de tants i tants temes polítics que ocupen massa espai en aquesta bitàcola. M'avorreixen, no tinc cap tipus de vocació per a redactar res sobre eixes qüestions. M'ho passe millor quan escric sobre Murakami i Mireia, quan veig i sent eixe fantàstic video de Sopa de Cabra, quan recorde com m'agradava l'Alexandrine o quan de jove m'ho volia menjar tot. Ara mateix no sé com dir-te que no m'interessa tot això, però la trista i patètica situació del País Valencià ens obliga.....Hui, amb el lema El valencià als mitjans de comunicació, un grup d'unes 50 persones ens hem reunit a la porta del casalot

Al costat del Mas y Mas de Josep Ortiz han retolat la que serà la nova oficina de Caixa Penedès a les comarques del nord. Supose que quan la inaguren seguiran la mateixa línia que denunciava ací. Vaig al Suma perquè l'any passat vaig trobar calçots. Corregisc l'opinió de dies darrere: ha desaparegut qualsevol tipus de retolació en valencià. Excepte Llet el Castillo, etiquetada només en valencià, supose que serà difícil trobar un mot en vernacle. No hi ha calçots, ací que abandone Almassora i em dirigisc a Castelló. Tampoc en trobe en una verduleria on l'any passat vaig comprar un parell de garbes i les xiques que m'atenen,  m'envien al Mercat Central. Abans entre al Caprabo

Anastàsia recorre l'illa de Mallorca acompanyada de la seua germana, l'Svetlana. Jaume roman a Ventdelpla, perquè  algú s'havia d'encarregar de la casa rural. Al matí s'ho han passat molt bé a les Coves del Drac i ara es troben a Portocristo, on Anastàsia aprofita l'ocasió i entra a una botiga a comprar un record de l'illa, ja que al sendemà tornen cap a Catalunya. Anastàsia tria un figura de ceràmica, un molí d'aquells que encara es poden veure al camp de Mallorca. Després de pagar, demana una bossa de plàstic perquè té por que es trenque el molí, però el depenent es nega a atendre-la. Anastàsia ha estudiat català a la Universitat de Moscou i el sap parlar perfectament, encara que té un lleuger accent. Ella torna a demanar per favor una bossa i recorda al depenent que el català és llengua oficial i té tot el dret a expressar-s'hi. Com que ell es nega a atendre-la i li respon que l'única llengua oficial és el castellà, Anastàsia demana el llibre de reclamacions. El depenent no li'l vol lliurar, així que ella finalment acaba per denunciar el fet a l'Obra Cultura Balear.  La notícia  apareix al Diari de Balears i segon l'OCB,

l'actitud d'aquest botiguer representa una «violació clara de la Llei de Comerç, que obliga el sector

La setmana passada vaig rebre una carta del Síndic de Greuges. Bé, la carta va arribar al domicili de qui escriu estes ratlles i supose que també a les llars de quatre persones més que en el seu dia es van queixar perquè el nou portal de la Diputació d'Alacant és tan sols en castellà. L'escrit segueix fil per randa les recomanacions que des del Síndic de Greuges es fan a les administracions davant de la no utilització del valencià. Com passa molt sovint, l'administració, en aquest cas la Diputació, respon en castellà, quan ho hauria de fer en valencià ja que els nostres dirigits a eixa institució estaven redactats en vernacle. Després de no sé quants mesos -octubre del 2005-, la Diputació d'Alacant encara no ha traduït el nou portal -perquè ací les coses es fan en castellà i després, segons què, es tradueixen. La història de sempre, com vam explicar en aquesta entrada en el seu dia. Ací teniu una resolució del Síndic, en aquest cas per una situació semblant a l'Eliana.

Ho explicava Marc Belzunces ací i una nova prova d'aquesta qüestió la tenim en els dos darrers capítols de Ventdelpla. Paco, que intercanvia missatges amb una xica, utilitza un gestor de correu en castellà. A més, si us heu fixat en les imatges, veureu que és impossible que Paco reba cap email, perquè quan ens arriba un correu electrònic sempre apareix "De" i el nom de la persona que ens l'envia, mai "Per a", que és just el que es va veure, en diferents ocasions, en els capítols de dilluns i dimarts.  

Sóc l'únic: és una sensació que em produeix un plaer difícil d'explicar amb paraules. S'ha de sentir a la pell, notar com batega el vostre cor d'emoció. Notes que eres especial, sóc diferent! Però, una volta se n'ha anat eixa sensació d'eufòria... Sóc l'únic que parla en valencià a la nova xica que treballa a la benzinera: des de fa quinze dies tothom se li ha adreçat en castellà després que ella haja obert la boqueta -i haja contestat en castellà. Aquesta setmana he hagut d'anar almenys tres vegades -necessitava gasolina per a regar- i sempre he coincidit amb ella. La primera vegada que em va atendre li vaig demanar huit litres. ¿Cómo? digué ella. Huit litres, vaig insistir. Després tinguérem una interessant conversa -ella parlava i jo escoltava. No era valenciana, el valencià no servia per a res, etc... Quan me´n vaig anar vaig pensar en què haguera pogut respondre-li. M'hauria d'haver enfadat? No paga la pena, no ens hem de barallar amb ningú per la llengua: almenys jo, sempre estaria de brega amb uns o amb uns altres. Sabia que havia de tornar a veure-la, com  ha passat estos dies, així que la situació es repetiria novament. I ahir m'ho va dir: bé, no vaig deixar que acabara la frase perquè va ser com una premonició. Abans que ho amollara em vaig avançar: sóc l'únic que et parla en valencià. Em va explicar que de vegades no m'entenia. No passa res,  m'ho dius i jo t'ho repetiré. Quin trist plaer aquest de ser l'únic. Sóc Ú-N-I-C. Quina merda.   

Entrades anteriors sobre El Corte Inglés ací, ací, i ací

El passat mes de novembre, abans de l'obertura a Castelló del nou establiment de El Corte Inglés, cinc entitats castellonenques van fer públic un manifest en el qual se li demanava a l'empresa que retolara també en valencià aquest nou centre. El manifest anava signat per Acció Cultural del País Valencià , la Plataforma per la Llengua,  el Centre Cultural Valencià La Nau, el Centre Excursionista de Castelló i l'Associació Cultural Quatre Vents. Aquest escrit no va trobar cap resposta en la direcció de l'empresa i, quan es va inaugurar el centre a Castelló, tots els indicadors interiors i exteriors van aparéixer exclusivament en castellà. Davant d'aquest fet, i fent-se ressó de les nombroses queixes rebudes, s'ha convocat una concentració de protesta davant del centre de El Corte Inglés, al Passeig Morella, per al proper DIVENDRES, 24 DE FEBRER, a les 18 hores.

He reenviat aquest correu per la xàrcia, així que aprofite per a fer propaganda i el penge al bloc.

Hui dimarts 15 de novembre "Loterías y Apuestas del Estado" ha iniciat la campanya publicitària de la grossa de Nadal. Novament l'empresa estatal  ha marginat el català al no utilitzar la nostra llengua en dita campanya, per això  pregue que us dirigiu a les Oficines de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya i presenteu una queixa des d'internet, des d'aquest enllaç

Trigareu cinc minuts en emplenar les dades que us demanen. En els motius de la queixa heu d'escriure

La Constitució Espanyola, en el seu Títol Preliminar, Article 3, afirma que "Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.


De la mateixa forma l'Estatut de Catalunya estableix l'oficialitat del català i de la Llei de Política Lingüística es deriva l'obligació de les administracions en el foment i normalització de la nostra llengua.


Loterías utilitza tan sols el castellà en els impressos, en les travesses, així com en la publicitat, ja siga en els anuncis en els diaris, en les tanques de les carreteres, com també en els cartells que es troben en les administracions o en els trens o metro. El web, www.onlae.com, es pot consultar únicament en castellà.A més,  en la campanya publicitària de la grossa de Nadal s'ha tornat a marginar el català.  Adjunte una fotografia, feta en  una parada d'autobús, com a prova d'aquest darrer fet. La no utilització del català suposa la vulneració de la Constitució, l'Estatut i la Llei de Política Lingüística, per tot açò pregue que inicien les investigacions necessàries per esclarir aquests fets i exigisquen a Loterías la utilització del català.