   |  |
|
Cucarella  Farà cosa d'una setmana va retocar una entrada al seu bloc: la prova de l'actualització del diari interactiu era visible a bitàcoles. Després vingué el comentari a ca Girbés: alguna cosa està passant, torna a la vida. Finalment, hui s'ha llançat a l'atac. càrrega contra els de sempre, per la cançoneta que tots coneixem. Benvingut, doncs. Des fa un mes és possible trobar la seua darrera novel.la -juvenil. Com que tots els coneixem, ja sabíem que era una rabieta de xiquet. Novament benvingut.  Des d'ací pots sentir Una camisa nueva, de Juanes. No heu vist aquesta nit Caçadors de paraules? Com vam anunciar en aquesta entrada la setmana passada, hui apareixia Cucarella. I allí que me'l veig i dic: eixa camisa la conec. I sí, era la mateixa que la del dia en què va participar al difunt De llibres. Ja vam parlar de la camisa, com molts recordareu. Senyora Cucarella, encara que el seu home siga molt difícil, compre-li'n una de nova! Des d'ací llance la campanya: Una camisa nova per a Cucarella. Adheriu-vos, perquè en el proper programa de TV3 que aparega el nostre antic blocaire, n'ha de dur una altra.  La setmana passada Cucarella va participar en De llibres, que s'emet pel 33. Entre que eren festes a Almassora, motiu pel qual divendres a la nit aplegaren uns amics de Catalunya i tot s'ha de dir, tampoc me'n recordava que feien el progama , com us deia, tots aquests factors van fer que me'l perdera. Des d'ací, podeu veure la xarrada que, amb el nostre company de bloc a ca Vilaweb, van mantindre Villatoro, Natza Farré i Enric Gomà. Cucarella anava molt templat: el monyo amb bona cosa de gomina, a l'estil Anasagasti i duia una camisa d'eixes -de casament- que a Almassora pots comprar a Perales. Bona visió! Nota. Villatoro coincideix amb mi quan afirma que Quina lenta agonia la dels ametllers perduts és molt millor novel·la que Hereteràs la terra.  No tenia massa ganes d'explica açò perquè en el fons la història és prou patètica, però quan he vist aquesta entrada de Vent de Cabylia m'he decidit a escriure aquest text. Dimarts 11 d'este mes, es va presentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Aquell dia vaig escriure quatre ratlles i va ser dissabte 15 de juliol quan el senyor Cucarella va deixar açò:
 Hui he llegit la darrera novel·la de Cucarella. He d'agrair, a ell o a l'editorial, que la lletra siga ben gran, perquè així ens facilita la lectura als que tenim la vista un poc cremada per culpa de la lletra impresa. Al matí, des que l'he mampresa, em passaven pel cap un grapat d'idees que volia penjar a la bitàcola i esta vesprada quan tornava de València, tenia molt clar escriure al bloc sobre el llibre. La meua opinió, aleshores, al matí i de vesprada, no era massa positiva. Per la carretera -no conduïa jo- he aplegat fins a la plana 150 i la part final l'he acabada, estirat al llit, abans de sopar. A grans trets no modifique els punts negatius, que més avant exposaré, encara que les darreres planes m'han fet canviar -en part- d'opinió i d'alguna forma m'han reconciliat amb la narració. Algú pensarà que parlaré mal del llibre perquè tinc mania a Cucarella i recordarà les entrades anteriors -ací i ací- on em clavava en ell. No tinc res personal contra el xativí: en la vida l'he vist i mai m'ha fet res. Puc discrepar de qüestions concretes, les trobareu als posts esmentats adés, que, i això no ho negue, des d'un punt de vista ideològic em semblen fonamentals. Ara bé, ací parlem de la novel·la i per extensió, de literatura valenciana en general. Abans que m'oblide, a les 12 del migdia d'este proper diumenge Cucarella signarà a la Fira del Llibre de Castelló. Havia pensat en acostar-m'hi, ja que em fou impossible xarrar amb ell per Sant Jordi, però com que tal volta no siga ben rebut, tinc dubtes en quina decisió prendre finalment. Tornem, però, a la novel·la. La història que s'explica a Heretaràs la terra no m'ha aportat res intel·lectualment i per desgràcia m'ha resultat massa previsible. Pot paréixer pretenciosa la frase, però cal explicar els motius de l'afirmació. Els que han llegit Llet agra trobaran un conte on un pare mig moribund demana al seu fill que no venga un tros, així que la temàtica no és nova en Cucarella. L'expansió urbanística, que s'emporta per davant l'horta, és una qüestió que apareix cada dia a la premsa. A més, he comentat d'un parell de llibres -ací, sobre Si no ho dic rebente, i ací sobre Terres de Lloguer -on d'una forma o una altra  No era aquesta la intenció de Cucarella, però el bon home ha obert el debat de les subvencions que rep el món associatiu que treballa per la llengua. Mira que fixar-se en els 20.000 euros del Tirant lo Blanc i deixar de banda la resta de diners que reben altres entitats........ Si anem al DOGC (la informació l'ha facilitada una persona en un altre lloc) del 14 de novembre, veurem que Acció Cultural rep 125.000 euros; El Temps 8.000 euros per l'edició de l'anuari de la revista britànica The Economist; El Temps d'Art 35.000 euros; la Fundació Francesc Eiximenis, per les despeses de manteniment de la xarxa de repetidors que fan arribar al País Valencià el senyal de la CCRTV, arreplega 58.950 euros; l'Institut Ignasi Vilallonga d'Economia i Empresa, 70.000 euros; Acció Cultural del País Valencià, per la gestió del Casal Jaume I a Sueca, 24.000 euros. En total, la suma supera els ....bufff, molts euros, milers d'euros. Amb els diners que rep el complex Climent, aconsegueix pagar els exemplars d'una revista d'art.. que després es compre o es deixe de comprar no té cap importància perquè gràcies a la subvenció tenim cobert el -magre- tiratge. També es financia el sou de misèria que de ben segur cobren els traductors-correctors de l'anuari de The Economist. Si seguim amb la llista d'entitats veurem que Òmnium Cultural rep 548.000 euros, el col.lectiu Esbarzer -o siga, Plataforma per la Llengua-, 120.000, Joves de Mallorca per la Llengua 35.000 i la llista segueix. Per desgràcia, bona part de les entitats que treballen per la llengua són tan febles que han de recórrer a l'almoina pública, perquè si no feren això, haurien d'haver tancat la paradeta fa anys. Les dades que ha esbombat Cucarella, o almenys les referides a Tirant lo Blanc, les solen utilitzar els mitjans espanyols a l'hora de presentar el moviment per la llengua com un grup hipersubvencionat sense cap tipus de representativitat social, perquè amb les quotes dels socis, si tingueren una forta base, no haurien de deprendre de l'ajut institucional. No sé quin és el seguiment que es fan de les subvencions, com tampoc dels objectius que aconsegueix cada entitat o activitats que du a terme, però fóra bo que a les associacions se'ls exigira la màxima escrupolositat amb els diners públics. Entre la llista d'entitats també apareix Organització pel Multilingüisme -d'ara en avant OM, amb 60.000 euros de subvenció. Aquests, estimat Cucarella, són molt pitjors que els del Tirant lo Blanc.  Tots tenim les nostres dèries, que molt sovint poden semblar irracionals a qui les coneix. La del nostre company Cucarella és l'Acadèmia. Un altre dia podem comentar coses, i moltes, de l'Acadèmia, dels seus membres, de la seua tasca, del model de llengua. Aquesta setmana l'amic Cucarella ens parlava d'un article de Fonalleras, aparegut en l'edició valenciana d'El Punt. En la tribuna es poden llegir algunes formes verbals, per dir-ho així, conjugades a la valenciana. És impossible que Fonalleras haguera escrit l'article fent servir eixes formes, a més d'altres mots que de forma habitual s'utilitzen al País Valencià, així que hem de suposar que els canviaren a la redacció valenciana del setmanari El Punt. Cucarella deia que els d'El Punt feien eixos canvis arran de la subvenció de l'Acadèmia. En la resposta que vaig escriure al seu bloc afirmava |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosALMASSORA
BITàCOLES COALICIó BLOC-EU
BITàCOLES DEL BLOC
BITàCOLES DEL BLOC (2)
BLOCS
BLOCS PAíS VALENCIà
DE LLIBRES I CULTURA.
ENTRE EL PV I CATALUNYA
HARDCORE
LLENGUA
PAíS VALENCIà
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
