Davant la manca de voluntat d'encarar seriosament la situació que es viu a Palestina, les iniciatives personals, d'associacions, de col·lectius de persones conscients i compromeses es va extenent arreu. Als Països Catalans, les mobilitzacions per condemnar la impunitat, el militarisme i la criminalitat del sionisme es van escampant arreu. Al món, els fets es van coneixent de mica en mica. Davant del cinisme i la pocavergonya imperant i la repugnant babositat dels catalanosionistes que, enmig de tanta destrucció, es dediquen a fer paràboles per justificar l'injustificable -com justificar un estat imperialista i colonitzador, que fa el mateix amb els palestins que Espanya i França amb els catalans? Millor dit, tal com van les coses, i de moment, els d'aquí encara no han decidit d'executar-nos. De moment estan prou entretinguts a Euskal Herria-, Hugo Chavez ha fet valer el seu lloc de governant, i en el món de l'esport es comencen a veure gestos importants. Ahir va ser a Turquia, on els aficionats de l'equip de bàsquet local, que s'enfrontava a un equip d'Israel, va increpar els israelians fins que van haver de marxar. Avui, el jugador malià del Sevilla, Kanouté, en celebrar un gol ha mostrat una samarreta en suport a Palestina. Un altre gest important, el dels músics i cantants de casa que han decidit participar en un intercanvi amb músics de Palestina. Segur que, enmig de tanta barbaritat, seguirem veient com es manifesta la sensibilitat majoritària contra el feixisme que aplica l'estat d'Israel.
Aquí podeu llegir un imprescindible article del filòsof Santiago Alba Rico, que publica el diari Gara
Els sionistes estan de festa. El seu exèrcit religiós està matant a tort i a dret a la franja de Gaza. L'excusa són els morters que llancen des de l'interior les milícies palestines que no accepten l'ocupació. La realitat, més de 500 morts en una setmana d'operacions militars criminals. Novament, l'excusa és fer maniobres per acabar amb el poder d'Hamàs a Gaza. I és que acusen Hamàs de fonamentalisme, i violència. Caram! Que només els volen per a ells aquests identificadors? Diuen que qualsevol govern abans que seguir amb aquest perill. I els EUA i la comunitat internacional hi estan d'acord, per això callen. O sigui, volen un govern que respongui als seus intereressos. Si no és així, matar-los!!!! El més curiós de tot plegat és que sembla que tot hagi començat fa una setmana. Quants anys porta Israel ocupant Palestina? Quantes guerres ha fet, provocat i desenvolupat? Quantes vegades ha actuat amb mètodes terroristes? Qùe passava abans que Hamàs guanyés les eleccions? Què passava després dels milions d'acords de pau? Israel i la corrompuda comunitat d'interessos i negocis internacional només persegueix la dominació, la imposició i l'entesa amb els seus o amb els corruptes, com el president de l'ANP. I ara, tot el cor catalanosionista justifica l'assassinat de 500 palestins més -no oblidem que només són 500 més en una inacabable llista de morts i assassinats palestins des de fa anys i anys- a base del papu Hamàs. Igual com ha fet amb qui hagi convingut en el passat. Vergonya els hauria de donar obrir la boca per deixar anar tanta fortor de podrit.
aleix |
Allà enllà |
dilluns, 29 de desembre de 2009 | 21:51h
Cal que la Generalitat de Catalunya, des dels departaments d'ERC, deixi de cooperar amb l'estat sionista. Cal ampliar la campanya de boicot a Israel. Cal mobilitzar-se per Gaza i tota Palestina. Prou silenci còmplice, prou justificar l'injustificable.
Concentracions per demanar la fi del
bloqueig, les massacres i els càstigs col·lectius intolerables que
pateix el poble palestí i per demanar al govern de la
Generalitat que trenqui els acords comercials amb Isarel que s'estan
promovent des dels departaments de Vicepresidència, i d'Innovació,
Universitats i Empresa.
BARCELONA: dilluns 29 de desembre a les 19h davant la Cambra de comerç Espanya-Israel (Travessera de Gràcia, 21).
TERRASSA: dissabte 3 de gener a les 19h al Raval de Montserrat (davant l'Ajuntament).
GIRONA: dimarts 30 de desembre a les 20 h a la Plaça del Vi
LLEIDA: dilluns 29 de desembre a les 20 h a la Plaça de la Paeria
VALÈNCIA: dimarts, 30 de desembre a les 19 h Plaça de la Mare de Déu
aleix |
Allà enllà |
dilluns, 29 de desembre de 2009 | 11:21h
Davant l'atac genocida produït pel govern sionista i feixista israelià, contra la població civil i treballadora (incloses desenes i desenes de dones i infants), dels quals ja han mort prop de 300 persones i més de 1.000 ferits de gravetat, atacs contra població civil que no tenen comparació des de la guerra dels 6 dies, en la qual l'estat sionista i feixista d'Israel, amb el vist-i-plau dels imperialistes nord-americans i britànics, va acabar d'enllestir l'ocupació militar dels territoris palestins sota control palestí.
aleix |
Allà enllà |
dissabte, 27 de desembre de 2008 | 14:12h
Poques paraules calen. Només és un pas més en aquest joc democràtic que practica l'estat sionista d'Israel. I encara hi ha qui els justifica. I encara hi ha qui els vol d'aliats. I encara hi ha qui accepta la gran mentida, la gran vergonya, i qui la justifica. Quants palestins més han de marxar, viure sense conèixer la seva legítima terra o morir sense més esperança que deixar de ser qui són? Israel ens ha regalat, des de la seva terra santa, la millor nadala, la millor imatge, el millor pessebre. Avui, 27 de desembre, nou dia -i en van...- dels innocents.
El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l’Orient.
El teu nom esperança. el teu nom una espina,
el teu nom mirall precís que ens reflecteix.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,
el teu nom Palestina.
Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari
perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,
el teu nom Palestina.
Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure
si s’allunya la venjança del teu cor.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,
el teu nom Palestina.
aleix |
Allà enllà |
divendres, 26 de desembre de 2008 | 12:43h
Aquests dies s'ha parlat -molt menys del que és habitual, fins i tot en mitjans suposadament més independents- del fet sense precedents que una part ben significativa del món de l'esport basc s'ha plantat i s'ha negat a acceptar la rebaixa dels mínims que consideren bàsics per a un partit de futbol amistós en dates nadalenques. Amb aquest gest, per a alguns tan maximalista, l'esport basc ha volgut deixar clar que si parlem de seleccions esportives nacionals ho hem de fer seriosament i, en segon lloc, que la política la fem tots. I això és quelcom ben poc de moda en els nostres temps. A casa nostra, la reivindicació de les seleccions nacionals és una mena de barreja de sentimentalisme, oportunisme i renúncia -paral·lel absolutament a la dinàmica política imposada des dels despatxos de les institucions, partits, sindicats i associacions cíviques- que fa que cada cop sigui més difícil de justificar un partit com el que es jugarà el proper dia dels innocents al camp del Barça. Però aquest és un tema a part i del qual ja en parlarem. I és que el fet que han protagonitzat els esportistes bascos, i que tindrà continuïtat demà, dissabte 27, amb una manifestació a Bilbo per l'oficialitat de l'esport basc, va molt més enllà de l'anècdota d'un nom o d'un partit de futbol i aquí és on rau la gran importància del fet i el gran silenci produït, perquè aquest gest té una importantíssima càrrega simbòlica, política i de futur en pau.
aleix |
Allà enllà |
dimecres, 26 de novembre de 2008 | 00:04h
EN DEFENSA DE LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL
[Presentació del manifest i la iniciativa contra la criminalització de la desobediència civil en el marc del sumari 18/98]
Barcelona, 28 de novembre de 2008, a 1/4 de 8 del vespre Intervindran: Pepe Beunza, August Gil Matamala, Sabino Ormazabal i Gemma Ubasart Presenta i modera: Gabriela Serra Obertura de l’acte: Ricard Martinez
Clausura: Feliu Ventura (cantautor, Xàtiva)
Saló de Plens · Ajuntament de Barcelona · Districte de Gràcia Plaça Rius i Taulet, 2 · Vila de Gràcia | Metro Fontana/Diagonal
aleix |
Allà enllà |
dimecres, 19 de novembre de 2008 | 14:04h
Contra l'estat d'excepció a Euskal Herria, lluita i resistència
D'aquí uns dies rememorem els assassinats, el 1984 d'en Santi Brouard, dirigent de l'esquerra abertzale, i d'en Josu Muguruza el 1989, diputat electe de l'esquerra independentista basca al Congrés de Diputats espanyol. Ambdós militants foren assassinats pels aparells policíacs de l'estat espanyol, en uns moments claus de la farsa de la transacció espanyola iniciada el 1978.
Trenta anys després, continuem constatant el frau que es va cometre amb l'invent de l'estat de les autonomies, per a frenar les ànsies de llibertat dels pobles basc i català. De res han servit tots els intents polítics, per a poder fer possible una sortida negociada al conflicte polític i armat que viu el Poble Basc.
Novament, com fa trenta anys totes les expressions polítiques organitzades de l'esquerra independentista, es troben il·legalitzades. Estem assistint de manera sistemàtica a la conculcació dels mínims drets democràtics fonamentals per a un sector important de la població basca que representa de manera constant i continuada a un 15% del seu poble.
El dret de manifestació, d'associació i d'expressió, són prohibits de manera constant.
La judicialització de la política basca junt a la criminalització de l'independentisme en el seu vessant civil, ha fet que aquest sector de la població hagi estat esborrat del mapa electoral.
La persecució política, judicial i militar contra aquest sector de la població ha portat a omplir les presons franceses i espanyoles amb més de 750 presoners polítics bascos, xifra que no es donava des de la dictadura feixista iniciada el 1936.
Les il·legalitzacions, els judicis contra el moviment proamnistia, els tancaments de diaris, l'aplicació de facto de la cadena perpètua, etc, són les mesures utilitzades per a substituir els GAL, i intentar frenar el moviment d'alliberament nacional basc.
Han passat governs de tot pelatge. Tots s'han implicat de manera escandalosa en la voluntat de massacrar la lluita del poble basc pel dret a l'autodeterminació, mitjançant la guerra bruta, la tortura, la dispersió...
I tots ells han assistit impassibles a la capacitat de resistència, de renovació i de lluita d'aquest important referent del poble basc.
Des de casa nostra és el nostre deure intentar socialitzar la situació que estan patint en aquests moments amb la veu dels seus protagonistes, i alhora implicar-nos en la resolució del conflicte per solidaritat internacionalista i pel nostre propi interès en el nostre procés d'alliberament nacional.
Per tot això us convidem a assistir a l'acte de Solidaritat amb EUSKAL HERRIA que es farà el proper dijous, 20 de novembre a les 19:30h al CAT de Gràcia (Travessia St. Antoni, 6-8, Metro Fontana L-3, Busos:22, 24 i 28)
En què intervindran:
Miren Legorburu, regidora de l'esquerra abertzale d'Hondarribi,
aleix |
Allà enllà |
dijous, 13 de novembre de 2008 | 20:28h
Els futbolistes bascos no jugaran amb la selecció si no s'anomena Euskal Herria
La federació de futbol s'ha fet enrere i l'ha tornada a anomenar Euskadi
Els futbolistes bascos han
anunciat que no jugarien amb la selecció d'Euskadi el partit del mes
que ve contra l'Iran. El motiu? La federació basca de futbol
ha decidit que enguany la selecció fos d'Euskadi i no de tot el País
Basc i que, per tant, ja no s'anomeni Euskal Herria. El manifest en què
han anunciat aquesta decisió, l'han signat 165 futbolistes, entre els
quals gairebé tota la plantilla de l'Athletic de Bilbao i dotze
jugadors de la Reial Societat.
Aquesta és la notícia que publica ara mateix Vilaweb. I jo que em pregunto, tots aquests senyors, de primera i segona divisió estatal de futbol, són de la ETA? Caram! O aquests de la ETA són molts o alguna cosa no quadra en les notícies, les informacions i les actituds polítiques, allà i aquí.
Primer que tot. Us imagineu els jugadors dels nostres clubs -Vila-real, Levante, Espanyol, Mallorca, Hèrcules, Girona, Benidorm, Elx, Nàstic, Barça o València- plantant-se en una cosa així?
En segon lloc. Us imagineu que algú defensi el nom de tot el país, els Països Catalans, en un afer com aquest?
En tercer lloc. Si un sector tan privilegiat com aquest defensa el dret de la seva nació, completa, a jugar partits de futbol com a tal, deu ser que la societat basca és més àmplia que allò que ens venen els governs, estatals i autonòmics, els mitjans de comunicació, d'on siguin, i els polítics, ja siguin regionalistes, autonomistes, localistes o espanyols directament. Fins i tot, a casa nostra, certs sectors de l'anomenada esquerra independentista ja es van regionalitzant per "realisme"!!!
En quart lloc. Això demostra que totes aquestes "collonades" d'esperar que no hi hagi violència des d'una banda per poder parlar de les coses són simples maniobres de distracció, i que el PNV vol la sobirania, també. Allò que no es vol és que parli la societat basca. I punt!!! I si no, per què no ens expliquen el motiu real d'aixecar-se de la taula de negociació per part de l'Estat espanyol en el darrer procés i tota aquesta bogeria de repressió sistemàtica i d'il·legalitzacions i censura i el silenci còmplice de totohom qui sosté l'estat?
En cinquè lloc. On és el procés cap a unes seleccions nacionals a casa nostra? Enlloc. Per què només es mouen iniciatives regionalistes i acabarem jugant el trofeu o el torneig de les nacions, una cosa que no interessa ningú i que, curiosament, fa temps va començar a vendre ERC. Quin agosarament, oi?
En sisè lloc. Pels volts de Nadal ens demanaran que anem a veure partits de Catalunya, Balears o la Comunitat Valenciana, oi?
aleix |
Allà enllà |
dissabte, 8 de novembre de 2008 | 09:55h
Aquests dies, la festa del capital, del món occidental, està que trontolla. I per fer-nos veure que estan ocupats, s'han inventat això de refundar el capitalisme. I, la veritat, per què cal refundar-lo? Possiblement, això només ho senten ells, com a necessari, donat que la batzegada és forta. I com que del que es tracta és de seguir dominant, de seguir controlant, de seguir dividint i deconstruint el món, cal trobar noves formes perquè hi ha coses que els estan posant al límit del risc. Crec que la victòria de l'Obama és el cop d'efecte que necessitaven. No hi ha dubte que als Estats Units, una important majoria, ja n'estava fins al barret d'aguantar el Bush, i que massa sectors patien els desequilibris per permetre la perpetuació d'aquest model, i menys encara a les portes d'una sotragada com la que es presenta al món. Per tant, un bon recanvi és un negre, jove, integrador de desitjos, voluntats i necessitats, del poble i del sistema. Sense cap mena de dubte, una esperança per a molts, i una gran concentració d'energia. Per al sistema, una esperança de rellançar, en un dels pitjors moments, l'ànim del poble, la capacitat de regeneració del model. Caldrà, sens dubte, fer concessions a la gent, però amb l'intent -i la garantia- que no es desviarà més enllà del necessari i tolerable. El lideratge occidental necessita el model ianqui, i els Estats Units necessiten refer-se des del més pregon del seu existir. Curiosament, la victòria d'Obama ha estat un bàlsam televisiu, als diaris i les ràdios. Tertulians i periodistes, més enllà dels polítics, celebren el resultat. Cal aferrar-se al model. Per als qui no creiem que el capitalisme sigui bo, allò que ens preocupa és com acabar-lo i començar una nova era, un nou model d'organització social. Les crisis són bons moments per penetrar-hi, potser, però, ens falta estar preparats. La socialdemocràcia ha estat vista -i alguns encara ho venen- com una via per passar del capitalisme a una nova realitat. Sabem a la perfecció que això és, simplement, mentida i impossible. Ara, en plena sacsejada del sistema, que posa en qüestió la seva essència principal, el consum, tots s'apleguen er refundar la seva eina de poder: hi són els socialdemòcrates com el Zapatero o el Brown, els feixistes com el Berlusconi, els liberals agressius i ultranacionalistes com el Sarkozy, etcètera. I els dels partits comunistes dels respectius estats, juntament amb els sindicats del sistema, a l'espera dels pedaços on agafar-se per existir. Ser negre, gai, jove o dona no són garanties de transformació. Allò que necessitem no és la refundació del capitalisme i una decoració de colors, sinó un canvi de sistema. A veure si ens hi posem!
aleix |
Allà enllà |
dimarts, 23 de setembre de 2008 | 08:45h
L'Estat espanyol és un estat antidemocràtic. Els fets ho corroboren dia sí, dia també. I els partits polítics que el legitimen -ara podríem dir que tots els que accepten la llei de partits, per activa o per passiva- reforcen aquesta realitat. Aquests dies terribles a Euskal Herria aquesta realitat es mostra encara més crua i desesperant. L'Estat espanyol, a banda d'altres qüestions que mostren la seva manca de democràcia -tortures, imposicions lingüístiques, desenvolupament injust i insolidari, manca de respecte a la voluntat popular, menyspreu a l'autonomia municipal, el paper constitucional de l'exèrcit...- té un dèficit democràtic des de la seva refundació postfranquista en la negació de l'existència de diferents subjectes nacionals de sobirania, confirmada en la redacció de la Constitució vigent.
aleix |
Allà enllà |
dimarts, 16 de setembre de 2008 | 18:05h
El Tribunal Suprem, l'Audiéncia Nacional, el Govern espanyol -del PP o del PSOE-..., tot el mateix, i amb un únic objectiu: garantir la unitat indivisible d'España. Abans, a través de l'uniformimsme, ara, a través de l'autonomisme. Abans, amb la repressió, ara, amb la repressió. Abans, amb el silenci dels mitjans, ara, amb el silenci i la voluntat de la majoria dels mitjans . I aquí, encara hi ha, després d'un munt d'anys de mostra -30?- qui en nom del "catalanisme" -un d'aquells mots que no ens han pres perquè no acaba de servir per definir massa res- defensa, justifica o es queixa, amb l'estatut o els estatuts, de la ingerència espanyola. Encara som aquí?! Potser que comencem a tocar el dos, no us sembla? I de manera ràpida i urgent, que potser ja comencem a semblar còmplices de l'España d'abans i de la d'ara. Prou mobilitzacions, accions i manifestos que justifiquin cap autonomia
als Països Catalans. Només tenim un camí: marxar d'una vegada, i per
això cal una estratègia independentista.
Us recomano el blog de l'Humbert Roma Aneu a Gara i llegiu la informació.
aleix |
Allà enllà |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 00:09h
Un extracte, massa curt per cert, d'una entrevista feta a Noam Chomsky ens aporta elements de reflexió realment interessants. Llegiu-la enllaçant aquí. Chomsky desdramatitza Obama, posa en evidència el consum com a centre neuràlgic del poder avui, ubica el capital europeu respecte del nordamericà i planteja la necessitat i la possibilitat d'una Primera Internacional real a través del Fòrum Social Mundial, Via Campesina i altres. Si més no, interessant.
Arnaldo Otegi, malgrat que encara té un seguit de sumaris oberts, és al carrer 15 mesos després d'haver ingressat a la presó per defensar políticament la independència i un procés propi per al poble basc. La bona notícia de la seva llibertat recuperada hauria de servir per obrir definitivament el procés per canviar el rumb de les coses en aquell país. Enhorabona!
Com deia Evo Morales, els pobles lluiten per l'autodeterminació. A Bolívia, la sobirania, l'autodeterminació està a les mans del poble i del moviment indi, amb Evo Morales, amb el procés de transformació. Les autonomies que promouen els sectors benestants, són una aposta pels privilegis, els desequilibris, l'explotació i l'especulació i la venda del país als interessos transnacionals. A Bolívia, com aquí, contra les autonomies. A Bolívia, com aquí, per l'autodeterminació. Des del blog d'en Jordi Salvia, seguim les novetats del procés Revocatori.
Cal que la Generalitat de Catalunya, des dels departaments d'ERC, deixi de cooperar amb l'estat sionista. Cal ampliar la campanya de boicot a Israel. Cal mobilitzar-se per Gaza i tota Palestina. Prou silenci còmplice, prou justificar l'injustificable.
Contra l'estat d'excepció a Euskal Herria, lluita i resistència
Un extracte, massa curt per cert, d'una entrevista feta a Noam Chomsky ens aporta elements de reflexió realment interessants. Llegiu-la enllaçant 
Arnaldo Otegi, malgrat que encara té un seguit de sumaris oberts, és al carrer 15 mesos després d'haver ingressat a la presó per defensar políticament la independència i un procés propi per al poble basc. La bona notícia de la seva llibertat recuperada hauria de servir per obrir definitivament el procés per canviar el rumb de les coses en aquell país.
Com deia Evo Morales, els pobles lluiten per l'autodeterminació. A Bolívia, la sobirania, l'autodeterminació està a les mans del poble i del moviment indi, amb Evo Morales, amb el procés de transformació.
