És curiós, si més no, veure que vuit anys després que aparegués l'anomenat Informe Roca, i que al Lluçanès es visqués una autèntica mobilització social per reclamar la comarca, fins ara els polítics no hagin fet un pas endavant en aquest tema. La veritat, i com diu la dita, més val tard que mai. Només faltaria. Però no deixa de ser sorprenent. Fixem-nos, per exemple, que en aquest període de temps s'han fet moltes coses al Lluçanès per reclamar la comarca, la majoria des de la societat civil -com va venir a dir ahir la presidenta del Consorci estalviant-se de dir el nom de la plataforma El Lluçanès és comarca-, però entre aquestes, moltes han rebut el suport dels partits polítics -PSC, CiU, ERC, ICV-, dels ajuntaments -10 ajuntaments van aprovar un mateix dia una moció en aquest sentit- i de les candidatures municipalistes -21 de 23 l'any 2003-. O sigui que els polítics no poden dir que no ho sabien. Simplement que ells prefereixen fer el paper d'això que s'anomena l'efecte tafaner: aturar-se i mirar-s'ho, no fos cas que si fessin alguna cosa pel seu compte perdessin vots, influència de partit o projeccions personals o protagonisme. Doncs bé, així i tot, benvinguts a la batalla per aconseguir la comarca, única via, de moment, per passar d'un Consorci a un Consell Comarcal. I és que en el seu moment ens van vendre el Consorci -primer els de CiU i després els d'ERC- com la via per assolir les nostres necessitats. Però ara s'adonen que per aquesta via sí que es poden fer coses però garanties aquesta mena d'organisme no en pot donar. Doncs ara, per la via de les necessitats econòmiques, ara sí que es volen moure per demanar el Consell Comarcal, o sigui la comarca. I amb l'estudi a la mà i la possibilitat d'un canvi en el tema organitzatiu del territori, tenim els avals tècnics per tractar el tema amb els polítics de més amunt. Benvinguda sigui, doncs, la llum. I a veure si ara, després de tants passos, gestos i algunes promeses espectaculars, podrem avançar fins a la comarca. Potser no és el millor moment de la mobilització popular -l'acte d'ahir, en aquest sentit, va ser més aviat fluixet-. Potser tampoc ens donen totes les esperances els polítics amb més projecció si tenim en compte els discursos dels màxims representants de CiU i d'ERC al Lluçanès -ahir, el d'un semblava més una intervenció per als Jocs Florals, i el de l'altre, sempre justificant-se i fent-se perdonar i fent llistes de feina feta com si presentés currículum per a alguna medalla-. Tot i així, potser entre tots tindrem capacitat de fer arribar fins on toqui la flama d'una voluntat i una realitat que necessita aquest reconeixement comarcal. La gent del Lluçanès hauria de poder-ho celebrar.
Demà, dissabte 25 d'octubre del 2008, el monestir de Lluçà tornarà a ser escenari d'un acte per reclamar la comarca del Lluçanès. En aquesta ocasió -potser ja era hora!- serà per presentar des de l'àmbit institucional el resultat de l'estudi encarregat per fer una valoració de la realitat del Lluçanès i poder mesurar l'interès de ser comarca reconeguda oficialment. L'estudi ha estat realitzat per un equip professional liderat pel geògraf i membre de la comissió que va redactar l'anomenat Informe Roca, Robert Casadevall. Aquest acte, que no comptarà amb la presència de cap representant de la plataforma El Lluçanès és comarca, sí que donarà veu a la presidenta del Consorci, Eva Boixadé, que és l'alcaldessa de Lluçà i que va ser membre de la plataforma, a l'alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila, futur president del Consorci, de CiU, i a Josep M. Freixanet, alcalde d'Olost, diputat al Parlament de Catalunya i darrer president del Consorci, d'ERC. Està molt bé que l'àmbit institucional, encara que sigui tard, faci un pas endavant en aquest tema, i que utilitzi el Consorci del Lluçanès -la primera institució comarcal després de l'abolició de la sotsvegueria, amb el Decret de Nova Planta, la primera constitució espanyola, tal com va remarcar en el seu dia la plataforma El Lluçanès és comarca- per parlar i proposar avançar en aquest terreny, tan necessari per a una comarca com la nostra. I ho és precisament perquè actualment el tema de l'organització territorial està -com fa tants anys i governi qui governi- en un terreny indefinit i passiu no sigui que porti problemes a Espanya i entre els interessos de tots els partits a les institucions grans. Demà serà un bon moment perquè els màxims representants de CiU -responsable que el Lluçanès no aparegués com a comarca proposada en l'informe Roca- i ERC -responsable que aquest tema no hagi avançat des que són al govern catalunyès, malgrat les moltes declaracions- es mullin en públic i així els ho puguem anar recordant un quant temps més. I més, perquè al Lluçanès facin d'una vegada polítiques comarcals i els campanars els deixin perquè ens acompanyin en el nostre quefer quotidià. En qualsevol cas, l'acte de demà és realment important i ens pot fer pensar en una represa de la dinàmica comarcal, que tan necessita el Lluçanès.
A continuació, trobareu la Declaració de Lluçà, del 5 de juliol del 2002, signada per partits i organismes comarcals, i després lliurada al Parlament de Catalunya, i el comunicat de premsa de la plataforma El Lluçanès és comarca on s'explica el desenvolupament d el'acte i el seu significat. I vagi des d'aquí un avís per als qui, sense reclamar ni mullar-se a fons pel Lluçanès, volen muntar una altra Declaració de Lluçà per servar els interessos partidistes amb el tema de les vegueries. Ja en parlarem un altre dia.
Un any més, i en van 11, el Lluçanès organitza el Correllengua a la comarca i participa, com la majoria de les comarques dels Països Catalans, en la més gran manifestació per la plena normalització de la llengua catalana que es fa, cada any, arreu del país. Un any més, la comissió popular, formada per persones de diferents pobles de la nostra comarca, ha preparat un seguit d'actes per dur el missatge de l'oficialitat única i la plena sobirania lingüística a cada racó del Lluçanès. El Correllengua, nascut a les Illes -1993- i al País Valencià -1995-, des de l'any 1997 s'organitza arreu de la nació per iniciativa d'una immensa i a voltes massa invisible xarxa d'associacions i col·lectius de pobles, barris, comarques, ciutats..., i coordinada per la CAL, que aporten el millor de cadascuna d'elles per fer visible la realitat del país i la necessitat de seguir treballant, sense descans, per normalitzar allò que hauria de ser normal en qualsevol societat lliure, democràtica i mínimament justa: l'ús social d'una eina de comunicació, vehicle d'entesa col·lectiva i element de singularització i personalitat d'una col·lectivitat, en aquest cas la catalana. Avui, quan aquest fet no només és posat en qüestió, sinó que cada cop més esdevé un element al punt de mira de tants instruments dels estats que ens neguen la plena llibertat com a poble, una iniciativa com el Correllengua esdevé més imprescindible que mai. Per això mateix, els propers dies 24 i 25 d'octubre, cal que es visualitzi aquesta voluntat de viure amb normalitat la nostra personalitat com a poble, també al Lluçanès.
Per seguir el Correllengua 2008, el web de la CAL A continuació podeu llegir el manifest del Correllengua 2008, redactat per l'escriptora alcoiana, Isabel-Clara Simó
Aquest matí, un ramat d'ovelles del Cuca, d'Olost, i un grup de pastors de diferents indrets del país es mobilitzaran entre la Barraca del Serra i el Càmping Lluçanès, a Olost, per reclamar el dret imprescriptible de pas pels camins ramaders. Un dret adquirit al llarg dels temps i que implica la utilització, lliure, dels espais públics que són els camins ramaders. El Lluçanès és terra de transhumància, terra de pastors, terra de circulació de ramats i a l'entorn d'aquesta activitat i realitat, s'han format pobles, s'han configurat realitats comercials i s'ha caracteritzat la comarca. Avui, enmig d'un model de creixement que no s'atura davant de res, posant per davant l'interès privat a les necessitats col·lectives, l'especulació a la identitat cultural, i en un moment de clara regressió de l'ús professional dels camins ramaders, el perill de desaparició d'aquest patrimoni cultural i social de primer ordre és més evident que mai. És el moment que les administracions públiques sàpiguen estar al seu lloc -ahir, al canal 324 de la tv, ens mostraven la recuperació del paper dels ramats per a mantenir l'herbei a ratlla i femar els jardins en una gran ciutat com Tori-, i afavoreixin la informació, la negociació quan calgui, i mantinguin una actitud que es correspongui amb el seu paper de vetllar pel que és de tots i no afavorir només el que és d'uns quants. I això és que es demanarà avui davant del Càmping Lluçanès, que s'obri el pas perquè el camí ramader que ajunta Vic i Berga pugui circular sense problemes. I se li demanarà al propietari -exregidor d'ERC del poble-, però també a l'alcalde i diputat d'ERC, que per raons i interessos incomprensibles (?) pretenen fer desaparèixer de la realitat un camí. Llegiu l'escrit del periodista del periòdic El 9 Nou, Josep Comajoan al seu blog.
Ara fa aproximadament un any que alguns membres de la plataforma EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA, vam reunir-nos amb un delegat del conseller de Governació, senyor Puigcercós, concretament amb en Jaume Oliveres, per saber com estava el tema del reconeixement del Lluçanès com a comarca. Així, dit ràpidament, se'ns van treure del damunt amb un bon rotllo especial, copets a l'esquena i el compromís d'un full de ruta, passades les municipals -les coses es compliquen, deia en Jaume, davant de les eleccions. Pel que sembla, a vegades també passa després.-, on quedaria aclarit per on aniria el tema de l'organització territorial. Novament, com tots els polítics, del color que sigui, es comprometia a moure el tema Lluçanès si -ai, sempre el si condicional!- es tocava el tema comarques. I que no patíssim, que fos quina fos l'opció, ens mantindrien informats. Vam sortir convençuts que tot era mentida, que res de res, que tot paraules i quedar bé i prou. Recordo que els companys i companyes de la plataforma més vinculats a ERC, deien que havíem de tenir confiança, que ja veuríem... I tant, si veuríem, i veiem i veurem: res de res. Ni comarca, ni proposta, ni full de ruta, ni organitzacó territorial, ni llei electoral, ni manenir-nos informats..., i ara ni el conseller. El Puigcercós, que no va venir a reunió per altres afers d'última hora, segurament entre ells la mandra de parlar amb algú a qui has d'enredar i anar fent passar amb raons -ho entenc, la veritat-, ara plega i diu que fa balanç positiu de la feina feta. Potser sí. Ara bé, amb el tema Lluçanès, ERC ha demostrat ser igual que abans els de CiU. Només amb una diferència, però, als de CiU ja els coneixíem, a ells ens ha costat un important mal de ventre conèixer-los. Primer va ser la pallassada del Carretero, que com un Míster Marshall qualsevol, arribà a l'ajuntament de Prats de Lluçanès, braç enlaire, fent la "V" amb els dits i dient, a tota veu "Sóc el primer conseller de la Generalitat que diu públicament que el Lluçanès serà comarca". I sí, ho va dir, sembla que va encarregar uns mapes i el conte s'ha acabat. El que ha vingut després, ja ho sabem. ERC, amb tot això, ens ha ben fotut.
El passat dia 9 d'octubre, es reconstituí el Consorci del Lluçanès, segons els resultats de les eleccions municipals del 27 de maig d'enguany, amb els canvis que van portar i la nova majoria establerta a la comarca. Per situar-nos, el Consorci del Lluçanès és un organisme nascut fa uns sis anys, en un moment de forta reivindicació comarcal, després d'anys i panys de dubtes, tebiors i manca de compromisos polítics per part de tants polítcs locals lluçanesos. El Consorci va néixer amb un format a mig camí de la mancomunitat de serveis -amb una forta dosi de promoció turística- i el germà pobre d'un hipotètc Consell Comarcal. La plataforma El Lluçanès és comarca en reivindicà el simbolisme de ser la primera institució comarcal des de la derogació de la sotsvegueria del Lluçanès, amb el Decret de Nova Planta, però la quotidianitat ens l'ha convertit en una cosa de difícil definir. En aquest sentit, les responsabilitats polítiques que ha patit l'han condicionat extramadament i excessiva.
Cada any, Prats de Lluçanès commemora de forma sorollosa la primera crema que va patir el poble. Va ser el 5 de Febrer de 1714, l'últim any de la Guerra de Successió. L'exèrcit del borbó Felip V, comandat per Carrillo de Albornoz, va fer cremar el poble. L'1 de juliol del mateix any, una altra crema, aquest cop ordenada pel comandant Bracamonte, òbviament del mateix bàndol que el seu predecessor.
Així, el dia de Santa Àgata, durant unes hores, tothom qui vol pot pujar, escaladecargol amunt, fins a dalt del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç per fer repicar es campanes en senyal de recordança d'aquell esdeveniment que va marcar el futur del poble, i que era un episodi més de la terrible travessa sagnant i destructiva que l'exèrcit borbònic va efectuar fins a la conquesta de tot el territori nacional. Des de la batalla d'Almansa i fins la presa de Maó i Cardona, un grapat d'anys en guerra que, 300 anys després, encara marquen implacablement la nostra realitat nacional.
Després vingueren els Decrets de Nova Planta -la primera constitució espanyola, ja imposada al nostre poble- i tres segles de dominació amb tota mena de lleis, guerres, transicions, estatuts, renúncies, reis Borbons, botiflers... i la lluita de tanta gent, i l'esperança de tot un poble, en què un dia arribarà que ens farem responsables del nostre futur.
Avui, Prats de Lluçanès repicarà les campanes i posarà senyeres als balcons, i recordarà que encara ens queda feina per fer per aconseguir marxar, d'una vegada, d'Espanya i França, els estats que ens dominen i que llavors van ser aliats per acabar amb les nostres llibertats. 300 anys, tan lluny i tan a prop!
Fa dies que no escric i se m'acumulen els temes. Espero reprendre des d'ara mateix i posar-me al dia -i si algú hi té interès, posar-li a ell també-.
Així lleugerament, voldria fer un comentari sobre un fet que crec que és ben significatiu -i un xic tristot-.
Fa pocs dies, enmig d'aquesta campanya que ha engegat ERC de trobades-de-proximitat-amb-sopar-inclòs-i-dirigent-màxim-i- colla-de-dirigents-menors-per-prendre-notes-de-l'opinió-dels- que-van-al-sopar -perdoneu la tirallonga però crec que és com si fos un sol mot-, es va fer un acte d'aquestes característiques a Santa Creu de Joglars, al cor del Lluçanès, organitzat per la federació comarcal d'ERC d'Osona (?) i la secció local(?) d'ERC del Lluçanès. Un centenar de persones hi van assistir. Hi eren convidades persones militants, persones simpatitzants i, em consta, algun conegut que habitualment vota CiU. També els i les regidores que ERC té al Lluçanès.
A mi, però, que sóc regidor per ERC, independent però per ERC, des de l'any 1999 -4 anys a l'oposició i aviat en farà 4 al govern-, no em van convidar. Suposo que se'n deurien oblidar.
Passa, però, que deuen pensar que potser no els votaré més i com que del que s'acostuma a tractar en aquests actes és de buscar vots, valen més votants de CiU -a veure si els convencen- que crítics propers.
La política local també està empeltada d'aquest trist nivell. A l'espera d'algun comentari amistós, bon profit, companys.
El passat dia 9 d'octubre, es reconstituí el Consorci del Lluçanès, segons els resultats de les eleccions municipals del 27 de maig d'enguany, amb els canvis que van portar i la nova majoria establerta a la comarca.
Cada any, Prats de Lluçanès commemora de forma sorollosa la primera crema que va patir el poble. Va ser el 5 de Febrer de 1714, l'últim any de la Guerra de Successió. L'exèrcit del borbó Felip V, comandat per Carrillo de Albornoz, va fer cremar el poble. L'1 de juliol del mateix any, una altra crema, aquest cop ordenada pel comandant Bracamonte, òbviament del mateix bàndol que el seu predecessor.
