El passat dilluns, el diari El Punt treia en portada la notícia del projecte d'una MAT a Ponent. Igualment, parlava de la resposta de diferents sectors i dels ajuntaments en contra d'aquesta possibilitat. El traçat plantejat afecta diferents espais protegits. Amb aquesta proposta s'amplia el mapa de la MAT als Països Catalans. O sigui, que s'amplia, també, el mapa de l'oposició a la MAT, arreu.
A Centelles, Osona, concretament al Mas Blanc, des de fa uns mesos es duu a terme una contemplaacció contra la MAT, i ara, amb l'inici de les obres de muntar les torres, s'ha concretat i concentrat, la línia d'oposició, amb les rotllanes contemplatives i d'oració.
La MAT torna a la càrrega i ampliant l'acció en moments de crisi.
A continuació, la declaració de Nova Energia, a Centelles (Osona)
Treball digne per a totes i tots =
35 hores + 1200 € Salari Mínim
La crisi que la paguen els rics!!!
La
Unió Europea, també amb el suport directe o indirecte dels governs espanyol i
francès, vol aprovar la modificació de la jornada laboral setmanal, de les 48
hores com a màxim legal actual, fins a les 60 hores (65 en el cas de sanitaris,
bombers, etc., els descansos dels quals en les guàrdies deixen de considerar-se
temps de treball) I això és un salvatjada que patirem totes i tots!
Permetrà fixar per llei que la
jornada setmanal “normal” (la de 48 h màxim) siga considerada com “una mitjana
anual”, de manera que el/la treballador/a estarà permanentment a la disposició
de l’empresa.
Les hores extra o festius passaran
a ser considerats com hores ordinàries, amb una major pèrdua de poder
adquisitiu, i un molt major increment de l’atur al nostre país, ja que moltes petites
i mitjanes empreses i fàbriques de les nostres comarques no necessitaran ja fer
torns.
A més, ho volen fer amb acords individuals
treballador-empresa, passant-se pel forro
els convenis col·lectius, la representació sindical, etc., deixant-nos a totes
i tots sense la nostra millor arma, l’organització i la unió de totes les
treballadores i treballadors per defensar els nostres drets.
L’any 1919, l’Organització Internacional del Treball
va oficialitzar la jornada màxima de 48 hores, després d’una llarga i dolorosa lluita
del moviment obrer internacional per les 8 hores diàries. Ara, ens volen fer
retrocedir més d’un segle, posant-nos novament en jornades “legals” de 10 a 12 hores i sis dies per setmana. Ens estem jugant
el nostre futur, i el dels nostres fills i filles!!
Davant d’una agressió tan salvatge, tots i totes
les treballadores hem de donar una resposta unitària, àmplia, solidària i
contundent! Als Països Catalans i a tota Europa!
Totes i tots ens hem d’organitzar!! I no només per
acudir i participar de les miserables mobilitzacions que volen convocar el 7
d’octubre CCOO i UGT... Ens hem d’organitzar, fer concentracions, aturades, i
tota mena d’accions als nostres barris, pobles, polígons, tots els dies des
d’ara, fins arribar a una gran Vaga General Contra les 65 hores de treball i
contra les expulsions dels nostres companys i companyes d’altres països,
víctimes de la barbàrie dels patrons!! Una Vaga General Europea que acabe amb
les dues Directives!!!
Per tot això... et cridem a organitzar-te i
participar! Et cridem a defensar els teus drets i els de tots i totes les
treballadores!!
Fa pocs dies, a Vic, s'ha inaugurat una nova seu de la multinacional del consum de productes esportius Decathlon. Un d'aquests temples del consumisme compulsiu i uniformitzador adreçat a pobres però per a ús de tot mortal. És curiós com en ple inici de la crisi, i a l'espera del primer gran pet, quan tot sembla indicar que s'aniran tancant empreses i determinats comerços, un mostre com aquest s'expansiona. I és que així, els pobres, quan tenim a prop un d'aquests santuaris ens diem, tranquils: "sort, podrem seguir comprant!" I és que els preus acompanyen, igual com acompanyen els tancaments i la desaparició del comerç de material esportiu al barri o al poble. No es pot competir -mai més adequat el mot!-, fins i tot els progres ens trobarem a gust amb una camiseta "quetxua" al damunt! Com és que els pobres no ens adonem que en la crisi els únics que la seguirem pagant -amb acomiadaments, precarietats i consumisme- serem nosaltres? Com és que no ens adonem, com ens plantejaven els autònoms italians ja fa massa anys, que les cadenes comercials i les grans superfícies estan fetes a la nostra mida i que mai podran ser els nostres aliats? A més, ells, en conseqüència, actuaven!
Crec que el Mail obert d'avui de Vicent partal a Vilaweb reflecteix prou bé la societat de l'absurd on estem immersos. Fragilitat i potser alguna altra cosa que caldria anar aclarint. El podeu llegir a continuació.
Una de les notícies de l'any crec que ha de ser la directiva europea que estableix una jornada laboral, possible, de 60-65 hores setmanals, i en alguns casos encara més si... bla-bla-blà. Fa pocs anys, poquíssims, els sindicats grocs majoritaris -CCOO i UGT, bàsicament, però també USO i altres desgràcies per l'estil- farolejaven amb l'estat del benestar i demanaven jornades laborals de 35 hores. A la vista de com ha anat tot i tan saberuts com són, caldria preguntar-se si anaven beguts o simplement, i com acostumen a fer sempre, ens fotien el pèl. Hem passat en un grapat d'anys, una trentena, de derogar la figura de l'aprenent i demanar la reducció de la jornada laboral -recordeu allò de treballar menys per treballar tots?-, a una situacó de plena explotació, sense drets ni garanties, a donar via lliure a la precarietat via ETT i altres sinònims, a la deslocalització permanent i a ser còmplices actius de tota aquesta merda que justifica sense parar el manteniment del benefici empresarial, única forma de seguir vivint d'acomiadaments, tancaments i domesticació dels treballadors i treballadores. Avui, en plena vaga del transport -una vaga que ja m'agradaria que es pogués analitzar en calma des d'una perspectiva d'esquerres perquè tot això del petroli...-, l'inqualificable Joan Boada -hereus del PSUC!- maldava pel dret a treballar i qualificava els piquets d'anomalies, i feia una crida als esquirols a emparar-se en els polis catalans per sortir a la carretera i fer la seva feina. Aquest és el model de CCOO i UGT, i el dels partits que hi aposten i en viuen - tots els del tristpartit!!!-. Qualsevol cosa per garantir el benefici i la preeminença del capital. Això sí, gestionat des de la traïció i la indignitat de la socialdemocràcia corrupta. Qui plantarà cara als venuts?
L'any passat, en aquesta data, reclamàvem la llibertat de la Núria Pòrtulas. Enguany, tenim el Franki tancat. Motius: demostrar qui mana. És l'Espanya de l'Audiéncia Nacional franquista. És l'Espanya del PSOE. Mentre, el país trinxat territorialment, amb uns governs preocupadíssims perquè les grans corporacions bancàries i energètiques no perdin pistonada, per garantir que el negoci del turisme no s'acabi. I en aquest 1 de Maig del 2008, reconstatem la misèria i la mediocritat de polítics i sindicalistes, i de com ens costa construir propostes per avançar. Itàlia, Euskal Herria, Palestina, Bolívia..., germanes, què hem de fer?
Aquí teniu l'entrevista al membre del comitè d'empresa d'Autobusos de Barcelona, i membre de la CGT, Saturnino Mercader, on s'explica amb detall i claredat els motius de la vaga i la dinàmica sindical que s'està duent a terme. No és estrany que l'alcalde Hereu i els responsables de l'empresa pública estiguin preocupats.
Plena solidaritat amb els conductors d'autobusos de Barcelona!
A continuació, reprodueixo el comunicat del col·lectiu de treballadors de SEAT que tenen pendent reingressar a l'empresa segons el pacte entre SEAT i els seus fidels servidors sindicals, CCOO i UGT. Una nova mostra del paper d'aquests ens al servei dels interessos del sistema. (La fotografia és treta del seu web i correspon a la seva presència l'11 de Setembre a Barcelona)
Des de molt jove, la compra del diari i la lectura de premsa han estat dues accions gairebé obsessives per a mi. No em volia subscriure a cap diari o setmanari per no perdre'm el plaer, pruïjós, d'anar al quiosc o a la llibreria a comprar el diari. Guardar els retalls de les notíces que em semblaven interessants, guardar els diaris, sencers, de dates o fets de gran importància, han estat costums que m'han acompanyat gairebé tota la vida. La meva lectura de veritat ha estat sempre la premsa, diària o setmanal.
Darrerament, ja fa una pila d'anys, aquesta necessitat, aquest plaer ha anat minvant. Avui, a casa nostra, a banda de triar la llengua -això sí que encara em fa decidir- la resta no em motiva especialment. Vaja, que m'és bastant igual comprar el Punt, que el Periódico, la Vanguardia o el que vulgueu. I un cop comprats, em costa, sincerament, interessar-me per la major part de les coses que inclouen i, sobretot, per com ho inclouen. Això fa que la majoria de dies, si després de comprar-lo no he d'esmorzar fora de casa i sol, el diari es queda plegat a la pila fins que passa a ser útil per reciclar en el contenidor corresponent, si és a l'hivern ajudar a encendre l'estufa de llenya o moltes vegades es converteix, posat a terra a tall de catifa, en el receptor dels esquitxos de l'oli de la feina a la cuina que tan m'agrada.
Si la seva destinació és aquesta darrera -suposo que haureu endevinat que em moc entre l'AVUI i el Punt, a part de El 9 Nou-, depèn de si he de fer el dinar d'un dia feiner o el d'un diumenge em puc trobar, en aquest segon cas que sempre dóna més joc, llegint entre remenada i remenada de la cassola alguna de les notíces que no he estat capaç de mirar quan el diari feia la seva funció principal.
I ha estat en aquesta precisa situació que m'he trobat amb una notícia que m'ha semblat d'allò més emblemàtica -i que jeia per terra com un parrac, adequadament-.
El passat dia 12 d'abril, a l'empresa del sector del metall TEKOR, de Vic (Osona), es van fer eleccions sindicals per triar els representants dels treballadors al Comitè d'empresa. Calia triar 5 delegats i la COS en va aconseguir 3, per davant d'UGT, que en va aconseguir 2.
Una nova victòria de la gent del sindicat a la comarca d'Osona. Un nou èxit després de tants anys de feina.
La distribució dels delegats va ser la següent:
1 delegat al col·legi electoral de tècnics i administratius, de la COS, única llista presentada.
4 delegats al col·legi electoral d'especialistes i no qualificats, 2 de la COS i 2 de la UGT.
Finalment, doncs, 3 delegats de la COS i 2 de la UGT per tirar endavant les tasques de representació i defensa dels treballadors i treballadores, i de motivació de la participació en la presa de decisions.
Felicitats novament a la gent del sindicat. Els resultats són fruit de la vostra feina!
Després de ser la primera força sindical a l'empresa Roquet, de Tona (Osona), la Coordinadora Obrera Sindical-COS s'ha proclamat guanyadora de les eleccions al comitè d'empresa de l'ajuntament de Tona, celebrades el passat dia 21 de març.
En aquest cas, es tractava d'elegir cinc representants repartits en dos col·legis electorals: 3 delegats de tècnics i administratius i 2 delegats d'especialistes i no qualificats.
En el primer cas, es va presentar una única candidatura, de la COS, que va obtenir els tres delegats.
En el segon cas, hi hagué dues llistes, de la COS i de Comissions Obreres. Els dos delegats van ser per a la COS, que obtingué el primer lloc amb 11 vots, 1 per a CCOO i 3 de nuls.
Així, el comitè d'empresa de l'ajuntament de Tona queda íntegrament en mans de la COS.
Un nou resultat favorable a les posicions sindicals nacionals i de classe que defensa la Coordinadora Obrera Sindical, ben implantada a la comarca d'Osona, i en fase de creixement a moltes comarques del país.
Recordo les portades dels diaris de l'endemà de l'ocupació de la pista de l'aeroport del Prat per part dels treballadors. Igualment, ràdios i televisions repetien la consigna: Vaga/ocupació salvatge de l'aeroport del Prat. Els sindicats de sempre -UGT i CCOO- feien mans i mànigues per reconduir la situació i acostar-la al seu control.
Abans d'ahir, em vaig assabentar de la decisió, ipso facto, de l'empresa SAS d'acomiadar d'un dia per l'altre els treballadors de la planta d'Abrera i deixar de produir. El motiu, que SEAT els ha retirat un contracte. La decisió, fer fora tres-centes persones. Ahir, vaig mirar diaris, escoltar ràdios i veure televisions i no vaig trobar cap consigna del tipus: "Tancament salvatge" o "Tot el pes e la llei caurà sobre els responsables de l'empresa". Sí que ho va dir un membre del comitè d'empresa de SAS-Abrera, de la CGT.
I és que ja ho sabem de sempre. Una decisió com aquesta, que afecta els tres-cents treballadors, les seves famílies, les seves activitats i l'entorn local o comarcal, a més de l'estat d'ànim de tots plegats, mai té el qualificatiu de salvatge, injusta, il·legal, perseguible... No, això sempre té arguments per suavitzar-ne els qualificatius. I és que els empresaris tenen raons! I els treballadors, en mans dels sindicats majoritaris, ja se sap, són part de l'empresa, de l'engranatge de producció, i si no hi ha condicions per produir, igual com es paren les màquines, es prescindeix d'ells. Només queda el tràmit de veure quina quantitat se'ls dóna, seguint la normativa pactada per la patronal i l'estat, amb el vist-i-plau de les senyories sindicals d'UGT i CCOO, i repartir la pasta pactada.
Drets laborals, socials i humans? Tots els que es pugui, mentre l'empresa ho pugui aguantar i no li representi perdre gaire -o res!-. Si no és així, mala sort. Com diuen els dirigents dels grans sindicats, "aquest no és temps de feines per molts anys, per això cal reciclar-se. Cal estar preparat per quan hi hagi un canvi". Que no vol dir res més, que no tens cap dret a tenir una feina estable i si no et recicles tens el futur més fosc que una nit d'eclipsi.
Els treballadors de SAS s'han tancat a l'empresa. Cal que siguin orgullosos i intransigents, és l'única manera de sortir-ne, com a mínim, amb la cara alta i amb dignitat. I als de la UGT i CCOO, dir-los que vagin a merdejar a un altre lloc.
La Coordinadora Obrera Sindical ha guanyat les eleccions a l'empresa del sector del metall, amb seu a Tona, Osona, P. Roquet, SA.
Les eleccions, fetes el passat dia 7 de febrer, van donar la majoria de delegats al comitè d'empresa al sindicat nacional COS-Coordinadora Obrera Sindical, amb 4 delegats, per davant d'UGT, amb 3, i USOC, amb 2.
Aquests resultats són conseqüència de la feina continuada, de molts anys, per la gent del sindicat, que s'han guanyat el respecte per una trajectòria, no exempta de contradiccions, com acostuma a passar en tots els àmbits però potser encara més en el sindical, marcada per la transparència, l'honestedat i el treball dia a dia.
Amb aquest resultat, puntual, humil i digne, veiem com l'espai sindical nacional es pot construir si hi ha al darrere la constància i un projecte clar. La COS és una de les bases sobre les quals caldria construir l'alternativa sindical que necessita el nostre país, allunyada de pràctiques grogues i corporativistes, i normalment contràries als interessos reals dels treballadors, que practiquen les direccions sindicals d'UGT i CCOO. Només cal veure el reconeixement que han donat a la figura del president de la patronal espanyola, l'intocable Cuevas, quan ha anunciat que es retirava. Es veu que amb ell sí que s'hi han entès.
Fa pocs dies, a Vic, s'ha inaugurat una nova seu de la multinacional del consum de productes esportius Decathlon. Un d'aquests temples del consumisme compulsiu i uniformitzador adreçat a pobres però per a ús de tot mortal.
Crec que el Mail obert d'avui de Vicent partal a Vilaweb reflecteix prou bé la societat de l'absurd on estem immersos.
Fotografia: 
A continuació, reprodueixo el comunicat del col·lectiu de treballadors de SEAT que tenen pendent reingressar a l'empresa segons el pacte entre SEAT i els seus fidels servidors sindicals, CCOO i UGT. Una nova mostra del paper d'aquests ens al servei dels interessos del sistema. (La fotografia és treta del seu web i correspon a la seva presència l'11 de Setembre a Barcelona)
Des de molt jove, la compra del diari i la lectura de premsa han estat dues accions gairebé obsessives per a mi. No em volia subscriure a cap diari o setmanari per no perdre'm el plaer, pruïjós, d'anar al quiosc o a la llibreria a comprar el diari. Guardar els retalls de les notíces que em semblaven interessants, guardar els diaris, sencers, de dates o fets de gran importància, han estat costums que m'han acompanyat gairebé tota la vida. La meva lectura de veritat ha estat sempre la premsa, diària o setmanal.
El passat dia 12 d'abril, a l'empresa del sector del metall TEKOR, de Vic (Osona), es van fer eleccions sindicals per triar els representants dels treballadors al Comitè d'empresa. Calia triar 5 delegats i la COS en va aconseguir 3, per davant d'UGT, que en va aconseguir 2. 
Després de ser la primera força sindical a l'empresa Roquet, de Tona (Osona), la Coordinadora Obrera Sindical-COS s'ha proclamat guanyadora de les eleccions al comitè d'empresa de l'ajuntament de Tona, celebrades el passat dia 21 de març.
Recordo les portades dels diaris de l'endemà de l'ocupació de la pista de l'aeroport del Prat per part dels treballadors. Igualment, ràdios i televisions repetien la consigna: Vaga/ocupació salvatge de l'aeroport del Prat. Els sindicats de sempre -UGT i CCOO- feien mans i mànigues per reconduir la situació i acostar-la al seu control. 
