El filtratge del que probablement fallarà el TC al desembre m'ha fet tornar la confiança en els espanyols que el formen. Per una vegada pensava que em deixarien sense arguments, que seríem ciutadans normals dins d'un estat normal i bé, no poden evitar ser ells mateixos altre cop. Si es confirma això que avui ha sortit publicat, continuarem sent ciutadans de segona pagant impostos de primera. Potser ja serà hora de deixar de banda individualismes estèrils i apel·lar a la unitat d'acció, m'agradaria que per una vegada deixéssim d'ajupir el llom...   |  |
Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
|
Parlant de Política El filtratge del que probablement fallarà el TC al desembre m'ha fet tornar la confiança en els espanyols que el formen. Per una vegada pensava que em deixarien sense arguments, que seríem ciutadans normals dins d'un estat normal i bé, no poden evitar ser ells mateixos altre cop. Si es confirma això que avui ha sortit publicat, continuarem sent ciutadans de segona pagant impostos de primera. Potser ja serà hora de deixar de banda individualismes estèrils i apel·lar a la unitat d'acció, m'agradaria que per una vegada deixéssim d'ajupir el llom... Semblava que el Congrés havia apaivagat els ànims i tothom estava disposat a fer un front comú acatant les majories que en van sortir. Però ens entestem en fer grups i grupets en comtes de sumar per ser forts i anar tots junts. Així no ens en sortirem mai. Si el Reagrupament Independentista neix com a voluntat de posar pals a les rodes a la política d'Esquerra com a partit que va sorgir del Congrés del juny és una mala notícia per al país. Si neix amb voluntat de sumar i fer més fort el projecte independentista és una bona notícia. Ara com ara no tinc clar quina de les dues possibilitats han triat, em temo la primera, feia massa temps que no sortien als mitjans i pel que sembla els mitjans ràpidament se'n fan ressò de qualsevol cosa que pugui destarotar a Esquerra. Quin país! així no anirem enlloc. Ara entenc tants anys de sotmetiment a Espanya, a l'hora de la veritat no hem anat mai junts, només és un miratge i ells ho saben. Quan aprenguem que l'enemic és a fora i no a dins tindrem molt de guanyat.  No hi ha hagut sorpreses. Mugabe continua al poder sense que ningú, almenys de moment, li pugui dir res. El país continuarà en el caos i la misèria i els partidaris de l'oposició hauran d'amagar-se molt per evitar represàlies. Caldrà continuar mirant què hi passa, perquè si la comunitat internacional reacciona potser podran canviar les coses. Això d'anar fent eleccions fins a guanyar-les eliminant a l'oposició no està gaire ben vist... Encara que sigui nit de revetlla i de divertiment no puc deixar de pensar en Zimbabwe i el que està vivint la gent d'aquell país (Amb la mirada posada a Zimbabwe I i II). Si algú no hi posa remei Robert Mugabe continuarà essent el líder del país africà. No guanyar amb prou avantatge la primera volta ha condemnat a l'oposició (Morgan Tsvangirai) al fracàs. I és que els dictadors, siguin d'on siguin, acostumen a morir amb les botes posades...  Ha passat gairebé un mes des que es van celebrar eleccions a Zimbabwe (en vaig parlar aquí), on semblava que l'oposició a Mugabe havia guanyat. Amb informacions contradictòries i el no reconeixement de la derrota de Mugabe es torna a arribar a una altra volta que es suposa que donarà el guanyador definitiu... Ja vaig recordar Zimbabwe en aquest apunt, però ara torna a estar d'actualitat per les eleccions que poden portar l'esperada derrota de Mugabe (28 anys en el poder).Recordava Ramon Rovira fa més o menys un any: "Mugabe ha situat les xifres de l'economia de Zimbabwe en unes magnituds insòlites. Una hiperinflació del 1.700% que aquest any pot superar el 5.000%, un 80% d'atur, l'expectativa de vida més baixa del món, un nivell adquisitiu equiparable al de fa cinc dècades i un èxode imparable dels millors i més ben preparats ciutadans són dades prou espectaculars per desqualificar la gestió d'un líder que va arribar al poder després que Zimbabwe aconseguís la independència i que s'ha enquistat en una dictadura personal i corrupta". Mal dia avui si ets independentista i del Barça...  No és aquest un bloc polític, però sí és cert que la política m'agrada, la segueixo i defenso perquè, com deia Fuster, "la política o la fas o te la fan". No és cap secret que milito activament a Esquerra des de fa molts anys, primer des de l'Ebre, ara des del Llobregat...Durant la precampanya dos ex Molt Honorables van decidir que anirien a votar en blanc a les properes eleccions al parlament espanyol. Curiosament avui llegeixo que la CUP (que no es presenten a aquestes eleccions) també aposten pel blanc (o nul segons la zona), mentre que Plataforma per Catalunya, un altre partit que tampoc es presenta i és de l'altre extrem de l'arc extraparlamentari també s'inclina pel vot en blanc...  Em deixa perplexa la constància d'Artur Mas en demanar, dia sí dia també, que es respecti la llista més votada, la resta sembla que tant se li'n dóna... És curiós com les polèmiques més enceses són per defensar o atacar als candidats demòcrates dels Estats Units. Potser perquè a les eleccions espanyoles no hi ha res de nou i fa mandra parlar-ne. De fet a Espanya ho tenen complicat per triar el vot, afortunadament a Catalunya tenim un ventall més ampli. En això també som diferents.Però tornem a les presidencials americanes... Hi ha unes quantes veus, dins i fora de la blogosfera, que aposten per votar en blanc o abstenir-se a les eleccions del març...  Acabo de llegir la notícia i he vist el vídeo, que acaba amb un "reacciona" i m'he posat a escriure per veure si em calma el "mal rotllo" que m'ha agafat.El PPC vol jugar a fer de Ciutadans a veure si guanya vots, perquè el vídeo (de fet és un àudio), només demostra que la senyora que atén des d'Educació es sap la normativa i els del PPC se la saben molt llarga... No és aquest un bloc que parli de política, però tampoc puc deixar de fer-ho, doncs és una de les meues passions i la segueixo amb interès... Nit més curta de l'habitual resseguint els resultats, la tècnica avança i és d'agrair. Potser un sistema més fàcil faria que l'abstenció no fos tan alta. La maquinària electoral fa cada cop més mandra a més ciutadans que no s'apropen als col·legis ni en festiu entre setmana. Això em preocupa. L'abstenció. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosASSOCIACIONS CULTURALS
ASSOCIACIONS DE DONES
BLOCS AMICS
BLOCS D'ALGUNS QUE M'HAN VISITAT
BLOCS D'INTERèS
BLOCS POLíTICS
EN ITALIà
GEOLOGIA
MúSICA
SOLIDARITAT
VIATGES
XBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Coses a dir. Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|