Així d'entrada, em venia molt de gust veure una nova comèdia d'en Jordi Galceran. Clar que el llistó estava molt alt després de "El Mètode Gronhölm", però tot i així pintava bé: pòker d'actors, bon dramaturg, bon director...Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
|
Espectacles i Cinema Així d'entrada, em venia molt de gust veure una nova comèdia d'en Jordi Galceran. Clar que el llistó estava molt alt després de "El Mètode Gronhölm", però tot i així pintava bé: pòker d'actors, bon dramaturg, bon director... Vaig llegir les crítiques abans d'anar al cinema i veig que no ho he de tornar a fer. Segons els crítics és fluixeta, en canvi em va entretenir moltíssim i em va passar de pressa... i això que són gairebé dues hores de film. Les actrius són bones i els diàlegs són divertits. El to de modernitat, l'estil de les dames, etc. em donarien per a un tres sobre cinc al rànquing. Curiosament jo no he vist mai Sexe a NY, per tant no puc dir si és de l'estil o no. Certament potser el film de Cukor a l'època va ser més revolucionari, però aquest també té mèrits. Gràcies al Festival de Cinema de Sitges, TV3 dedica una setmana a la ciència ficció i dilluns va reposar Gattaca, una de les pel·lícules que més m'han fascinat al llarg dels anys i que recomano vivament als meus alumnes... Fa dies que Suzanne Vega va cantar al Palau de la música. Després de deu anys de no aparèixer per la capital catalana va oferir una hora i mitja de concert ben farcit de cançons antigues que han passat a ser clàssics. Tot un plaer escoltar-la en directe per fi, tot i què em van faltar més cançons noves i una mica més de concert... i és que sempre en volem més! Durant aquesta setmana podeu veure aquesta 16 Mostra internacional de films de dones que organitza Drac Màgic i es realitzarà al CCCB, a l'Espai Francesca Bonnemaison i a la Filmoteca de la Generalitat. Us animo a anar-hi, cada any la mostra es supera en qualitat i participació... Ja tinc l'entrada pel Palau de la Música Catalana on el 7 de juliol actuarà Suzanne Vega en el marc del Festival Únicas... Això que la nova pel·lícula de Woody Allen s'estreni en català o en V.O. (espero que també subtitulada al català), ha aixecat polseguera quan, al meu entendre, hauria de ser el més normal del món. Ho sento pels actors del doblatge perquè fan una feina estupenda, però on hi hagi una versió original que es llevin totes les altres... Sempre m'han fascinat les pel·lícules de Tim Burton. Des de Edward Scissorhands fins a The Nightmare Before Christmas, passant per Charlie and the Chocolate Factory, són obres excel·lents que et transporten a altres móns. Burton té una visió molt particular i en aquesta darrera pel·lícula tampoc et deixa indiferent... Dijous és un bon dia per anar al teatre i em venia de gust veure el retorn de l'Àngels Gonyalons als escenaris catalans, més encara al costat d'Abel Folk en el que anunciaven com "una comèdia àcida, intel·ligent, divertida i molt contemporània sobre les relacions de parella..." Encara no he fet els deures pel que fa al cinema, però m'he posat al dia de teatre i realment Boscos Endins és altament recomanable. M'ha agradat moltíssim la posada en escena que és tot un espectacle complert (vesturari, escenografia, moviments d'escenari...), tot molt ben fet. Molt bona música (s'enganxa), molt bones cançons (i els balls... no puc deixar de fer-ho des que he sortit), molt bons actors i actrius que canten molt bé o espectacularment bé (com Mone). No us la perdeu, és un molt bon musical i en català per a tota la família. M'he permès llegir aquest llibre durant aquestes vacances, tot i què m'agrada més el títol de la versió orinal: "Kate: The Woman Who Was Hepburn". L'he trobat extraordinari. Un repàs al mite de Katharine Hepburn que també és una visió d'una part de la història del s. XX. No coneixia William J. Mann [web], però m'ha impressionat l'extraordinària documentació que ha fet servir per fer les 500 pàgines d'aquesta obra, un treball de reconstruir un puzle certament interessant... Avui fa 74 anys que va morir en Francesc Macià i Llussà [wiki] i TV3 posa la pel·lícula que es va estrenar recentment i que narra la vida del que fou coronel de l'exèrcit espanyol. Un encert, trobo. Al centre de Sant Feliu de Llobregat hi havia el cinema Guitard (l'últim reducte per a la projecció del cinema d'autor, estatal i en català a la comarca del Baix Llobregat), que va patir una crisi important i fa un parell d'anys es va reconvertir en Cinebaix, gràcies a un centenar de voluntaris. El passat 23 de novembre aquesta iniciativa va rebre un dels premis que atorga, cada dos anys, el Centre d'Estudis del Baix Llobregat, el Premi Joan N García-Nieto, de Reconeixement Cívic. Generalment dimecres a la nit és un dia avorrit de tele, sort que ahir vam tenir la "Gala" dels Premis Barcelona de Cinema i ens vam distreure molt amb la Rosa M. Sardà i en Ferran Rañé. Tot estava transcorrent amb normalitat fins que va aparèixer en Pere Portabella... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosASSOCIACIONS DE DONES
BLOCS AMICS
BLOCS D'ALGUNS QUE M'HAN VISITAT
BLOCS D'INTERèS
BLOCS POLíTICS
EN ITALIà
ENTITATS CULTURALS
GEOLOGIA
MúSICA
SOLIDARITAT
VIATGES
XBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Coses a dir. Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|