Potser sóc una mica llepafils (no dic que no), però l'expressió "això passa a casa nostra" o "aquest (o aquesta) és de casa nostra" sempre l'havia sentit referida a Catalunya. Aquest estiu al programa (terrible d'altra banda) Vacances pagades ja vaig detectar que un presentador es referia a La Pantoja com a una cantant de "casa nostra" (ai), però en aquell moment vaig pensar que la cosa era un descuit temporal d'un presentador mal informat, vaig limitar-me a tancar el televisor i ja està. Però avui al programa de l'Om ha passat el mateix, la Mabel ha parlat del Bono (el manxec) com a gent de "casa nostra". És que jo ho tinc malentés o aquesta expressió nostrada ha canviat de significat (o volen que canviï) i jo no ho sabia?
   |  |
Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
|
Coses meues  Els noctàmbuls recordaran (i em recorden) que també hi havia aquest local que va marcar una època. Qui ens ho anava a dir que l'escorxador acabaria convertint-se en una discoteca de moda? El barranc de faneca era (i és) un lloc cèntric que permet aparcament a la vora i força discret per a les disbauxes nocturnes. Va ser un local emblemàtic a l'època, per allà hi passava tothom després de fer els recorreguts habituals dels bars, bàsicament, perquè tancava a les cinc (o més tard), i això donava molt marge de maniobra... Avui és la Diada Nacional de Catalunya i cal penjar l'estelada als balcons... i als blocs... i a la tarda anar de mani... Per als morencs i morenques d'una certa edat (i altres riberencs sortidors de mena), la Taverna era el lloc ideal de trobada i reunió, i així m'ho han fet saber alguns sortidors nocturns que fan lectura del bloc (gràcies pels comentaris), i que trobaven aquest lloc a faltar. No me'l descuidava, ans al contrari, però sí que cronològicament està situat en darrer lloc dels locals visitats fins ara...  Sempre m’ha agradat mirar a l’infinit. Ja ho feia de petita, tant a l’hivern com a l’estiu. A l’hivern, als vespres sense núvols, m’enfilava a la teulada ben tapada i m’estava una estona admirant tots els puntets de la nit que podia abastar. Provava de veure el carro gran i el carro petit i cassiopea, i altres constel·lacions de les què encara no en sabia el nom. Quan venia el bon temps, a l’estiu, ja no calia fer equilibris, al terrat de casa, tranquil·lament després de sopar, quan apagàvem el llum, sempre venien tots els estels del món a veure’ns. Era màgic i ho continua sent encara ara, per un miracle encara no hi ha contaminació lumínica suficient per amagar les meravelles de la nit. Què bé que aquesta casa no té aire condicionat, no li cal, el terrat és un plaer immens a qualsevol hora del dia i, sobretot, de la nit... Si retrocedim més en temps, trobem el local que fa 30 anys era el refugi dels adolescents del poble i la comarca. No era aquest el nom que duia al cartell, però tothom li deia així per vestigis passats... Posada a recordar èpoques pretèrites no hi pot faltar el Zona. Si el Barça és més que un club el Zona va ser més que un bar durant uns quants anys. Com passa a vegades, va morir d'èxit... Fa dies que han sortit uns quants intel·lectuals espanyols amb un manifest per la llengua comuna. Paral·lelament l'Estat francès també s'hi abona. Aquí ha estat una mica com si sentíssim ploure, acostumats com estem a ajupir el llom i deixar fer i és que, malauradament, ja hi estem avesats, és la mateixa cançò de sempre que, sincerament, ja cansa. En Toni Cucarella té el costum d'escriure clar i català i ens demana que ens fem ressò del manifest que ell potencia contra el "manifest per la llengua comuna" i els atacs de l'Estat francès. (en la continuació hi ha el manifest).  Tot d'una he retornat al bloc i en Xavi va i m'atorga un premi que hauré de mirar-me amb calma i no puc anar a recollir perquè estic de congrés... i a mi això de "congrés" em sonava a una altra cosa de fa uns quants anys... Hem anat al cinema a veure Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Ha estat molt bé i molt divertida i no entenc massa les crítiques que ha rebut sobre localitzacions i tot plegat. Cal saber què es va a veure: és una pel·lícula d'aventures per passar l'estona, a l'estil de l'Errol Flynt dels nostres pares, un parell d'hores de diversió assegurada... Em fa il·lusió aquest lustre de Fira del Llibre Ebrenc, i no només perquè es fa al meu poble, sinó perquè demostra que les Terres de l'Ebre estan vives i no només per demanar que no s'emportin l'aigua...  Fa anys que la legislació de Sant Joan Despí obliga a tenir plaques solars als edificis de nova construcció. Això fa que el consum elèctric sigui més raonable, amb dos escalfadors d'aigua, en principi sempre funciona el d'energia solar, però quan cal s'ajuda amb l'elèctric. Això fa que des d'ara fins a l'octubre (depèn de l'any), es pugui funcionar només amb l'escalfador d'energia solar. Tot i això, no és or tot el que lluu... Avui es commemora el dia internacional contra l'homofòbia... Tot just comença aquesta campanya per a incidir en l'ús social de la llengua i avui mateix trobo l'exemple del que no s'ha de fer... El grup de rock Rodamons acaba de treure el seu segon disc "Mama". Friso per sentir-lo, el primer em va agradar molt... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosASSOCIACIONS CULTURALS
ASSOCIACIONS DE DONES
BLOCS AMICS
BLOCS D'ALGUNS QUE M'HAN VISITAT
BLOCS D'INTERèS
BLOCS POLíTICS
EN ITALIà
GEOLOGIA
MúSICA
SOLIDARITAT
VIATGES
XBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Coses a dir. Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|