Si hi ha algún concepte que crec que ens defineix és de mediterrani. Quan viatges pel món t'adones que la llum del Mediterrani és única. L'aroma dels pinssobre la mar, els diferents colors del mar, els poblets de casetes blanques. El mediterrani és el mar que ens ha transmès el que som, per ell arribaren, grecs i romans i totes les fonts culturals de les que bebem. Som mediterranis.
L'any passat que vam anar ala Toscana vam aprofitar per veure un xic de la costa de Liguria i de Cinque Terre -poc perquè vam haver de tornar abans d'hora- i tot i que alà les casetes no són blanques com a Calella de Palafrugell el paisatge era tant familiar, tant nostre.
Som mediterranis, tot i que vivim sovint sense entendre el nostre mar. Sense apreciar-lo i apreciar el que ens aporta. Però veure el mediterrani aquests dies de finals d'estiu és tornar a l'essència d'un mateix, del que som.
No hi ha res més impresionant que una nit de lluna plena sobre la mar. La mar es torna plata i el reflex de la lluna embadaleix i omple l'ànima d'una sensació de petitesa davant la immensitat del mar, davant la immensitat de l'univers. Hauríem de mirar més sovint el cel i els estels per adonar-nos de lo insignificants que són els nostres problemes i cabòries. Hauríem d'observar més sovint el mar i deixar perdre la nostra mirada en els seus tons i colors sempre canviants.
Aquí teniu una nit de lluna plena la platja del Canadell de Calella de Palafrugell.
Avui a les 8 del matí he fet 36 anys!. 36 és el doble de 18... I vol dir, que ja fa mitja vida que tinc carnet de conduir, que sóc major d'edat, que vaig entrar a la JNC i CDC, que vaig conèixer l'Eva... El temps passa inexorablement, però com diuen, millor que vagi passant, oi?. Hem anat a la platja Sant Roc a Calella, perquè a més d'aniversari faig el Sant.
De fet el perquè del meu nom és força curiós, tot i que m'ho va explicar ma mare fa força temps la cosa va anar més o menys així. Es veu que havia de néixer el 15 d'agost per Santa Maria. Ma àvia es deia així i si hagués nascut nena m'haurien posat quasi segur Maria. Però vaig néixer el 16 d'agost, i els meus pares teníen tres noms ben curts pensats: Roc, Pol i crec que Oriol. En néixer el 16 d'agost per Sant Roc, enlloc del 15 la tria era fàcil... Ara, m'agrada el meu nom, n'hi molt pocs de Roc, té força personalitat, no és pot traduir o almenys la traducció sona a un altre nom... En fi 36 anys!.
Avui fa dos anys que em vaig posar a escriure per primer cop aquest bloc. Al principi amb mandra i més per morbo que per uan altra cosa. Poc a poc ha esdevingut una part més de mi mateix, on poc o molt hi reculllo allò que faig, allò que penso, allò que em preocupa, allò que m'atrau, allò que em fa pensar, allò que m'estimo, allò que m'indigna... en definitiva, em fa viure una mica més.
Gràcies a tots els amics i amigues que m'heu anat seguint i comentant el que escrivia m'hi he anat enganxant.
A continuació us poso un petit anàlisi del meu bloc. Aquest mes de gener, de moment, 879 visites i el més llegit aquest mes ha estat:
Aquest dissabte vaig assistir a la inauguració de l'espai cultural i Llibreria Via Llibres a Terrassa que ha impulsat l'amic Roger Mestre [Bloc]. Es tracta d'una llibreria-cafeteria amb molta "crosta nacionalista" que espero que els vagi molt bé i hi puguin fer moltes activitats.
També més tard he reprès el contacte amb un vell amic, en Frederic Parers [web] feia uns anys que no ens veiem però veig que segueix impulsant la web llengues vives i la revista on es tracten noticie de els diferents llegües minoritzades d'Europa, des del Sard, fins a l'asturianu l'esuker. Recordo que la primera revista la va treure el 1996, per tant ja fa 11 anys de feina incansable.
Finalment, dies enrrera vaig poder dinar amb l'Àlex Calvo, un altre vell amic de lluites. L'Àlex ha aconseguit amb les seves hores i la seva lluita el que no han fetd os Lleis de Política Lingüística, que els advocats del torn d'ofici sàpigen obligatorimanet català.
Tots aquestes trobades m'han portat ha pensar que ha valgut la pena els anys en que hem estat junts a la JNC, les hores de reunions i trobades. Si ara, anys després, vas veient que tots més o més hem anat seguint el notre camí però alhora defensant des de diferents àmbits els ideals mateixos que un dia ens van emepnyer a posar-nos en política i a voler fer algo pel nostre país.
Si hi ha algún concepte que crec que ens defineix és de mediterrani. Quan viatges pel món t'adones que la llum del Mediterrani és única. L'aroma dels pinssobre la mar, els diferents colors del mar, els poblets de casetes blanques. El mediterrani és el mar que ens ha transmès el que som, per ell arribaren, grecs i romans i totes les fonts culturals de les que bebem. Som mediterranis. 
No hi ha res més impresionant que una nit de lluna plena sobre la mar. La mar es torna plata i el reflex de la lluna embadaleix i omple l'ànima d'una sensació de petitesa davant la immensitat del mar, davant la immensitat de l'univers. Hauríem de mirar més sovint el cel i els estels per adonar-nos de lo insignificants que són els nostres problemes i cabòries. Hauríem d'observar més sovint el mar i deixar perdre la nostra mirada en els seus tons i colors sempre canviants.
Avui a les 8 del matí he fet 36 anys!. 36 és el doble de 18... I vol dir, que ja fa mitja vida que tinc carnet de conduir, que sóc major d'edat, que vaig entrar a la JNC i CDC, que vaig conèixer l'Eva... El temps passa inexorablement, però com diuen, millor que vagi passant, oi?. Hem anat a la platja Sant Roc a Calella, perquè a més d'aniversari faig el Sant. 
