Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
PERSONAL
Vesprada amb amics i a Alcoi
valldalbaidi | PERSONAL | diumenge, 4 de gener de 2009 | 12:54h
Sant Roger i Santa Àngela de Foligno

L'any 1809 naix Louis Braille, creador del sistema d'escriptura per a cecs

Avui és el PERIHELI: Mínima distància de la Terra al Sol




Mai no havia presenciat el Betlem de Tirisiti. Mai. L'any passat féu per problemes de salut (gripós)... i enguany, si m'hi duien, no podia deixar-ho passar. I així fou. A Otos m'arreplegà Dani i la seua simpàtica família. I de seguida cap a Albaida, lloc de naixement del pròxim Primat de les Espanyes (si no passa res serà Manuel Ureña, arquebisbe de Saragossa i natural d'Albaida). Allí era el lloc de concentració. A poc a poquet anaren arribant la resta de l'expedició (l'Àngel Caigut, Morrison, Carrasca). I cap a Alcoi que no teníem entrada i havíem de fer cua si no volíem quedar-nos sense. A les 16h00 ja féiem cua Morrison i jo mateix. I a poc a poc arribaren la resta d'amics. A la cua ens trobàrem gent coneguda (sol passar això... i cada vegada més si anem amb mossén Carrasca. Entre converses i descobriments (cosa que no us acabareu de creure... ni jo mateix si no fóra perquè ho vaig veure i fotografiar) arribà l'hora d'obrir la taquilla. Compràrem l'entrada i cap a les 17h30 començà el Betlem de Tirisiti. Com que no l'havia vist mai no podia comparar amb altres anys. La resta de companys que ja se'l coneixien em digueren que enguany havia estat "fluxet". Deixem-ho així. 

Després de la representació passàrem per una tenda amb objecte relacionats amb el Betlem i Sergi comprà diverses cosetes per a regal. I de tornada cap al poble, deixàrem Marc a Albaida (volia fer alguna cosa a casa). I vingué una de les altres dues coses que enguany no podia deixar passar més temps: la visita al Betlem de Can Carrasca. Quina preciositat! I quin treball i esforç en el seu muntatge!. Ens explicà com ha anat confeccionant-lo, algunes de les figures que hi ha, etc. És un Betlem que, encara que mancat -segons el mateix autor- de peces, ve a ser una mostra de la realitat cultural i festera del nostre poble valencià. Digne de ser vist i admirat.  A continuació i en fer-se les 8h00 ja marxàrem cap a casa a descansar de la vesprada intensa que havíem viscut. 

PD: A Can Carrasca trobareu més informació al voltant de la vesprada d'ahir. Bon dia.
Afegir-hi un comentari
FELIÇ ANY 2009
valldalbaidi | PERSONAL | dijous, 1 de gener de 2009 | 12:38h
1 de gener, Ninou o Cap d'Any
 

1999: Naix oficialment l'Euro


L'Església celebra la festivitat de Jesús o Manuel


 
En primer lloc, vull desitjar-vos un Bon Any 2009 a totes i tots els que així m'ho heu desitjat (mitjançant comentaris, telèfon, correus electrònic, etc.) i també als que feu algun cop d'ull a aquest bloc. 
Enguany encapçalaré els apunts amb el text que inclou cada dia el Calendari Festes, Tradicions i Gastronomia de la Vall d'Albaida. 400 anys de l'expulsió dels Moriscos. Almenys aqueixa és la meua intenció. 
I avui sols us deixe el text que hi ha a la coberta de l'Agenda-Guia 2009. La casa que ens habita, del Col.lectiu Obertament, de què ja us he escrit en alguna ocasió. 
A la porta de la casa 
hi penjaré un missatge:
qui vulga crear que entre;
qui vulga experimentar,
també. 
Afegir-hi un comentari
De l'amistat virtual
valldalbaidi | PERSONAL | dimarts, 30 de desembre de 2009 | 11:33h
Ja feia temps que volia escriure, encara que breument, sobre aquest tema. I és que, des que tenim al nostre abast la xarxa d'internet (alguns amb una connexió que fa pena), ens hem pogut retrobar i trobar noves amistats, fetes i/o renovades a través de la xarxa. Ho dic perquè ha estat així. Tot va començar un bon dia en què vaig obrir el meu bloc (prompte farà tres anys). D'aquesta primera experiència haig de destacar -no voldria dir noms perquè me'n deixaré algun-, sobretot, Josep Blesa Morante, Toni de l'Hostal i Tot a floretes. A través de tots tres vaig conéixer altres persones que tenen aquest "vici" d'escriure. 
Una segona tanda foren els companys de bloc, coneguts a iniciativa de Josep Blesa Morante i la trobada a Alcanar. Allí ens reunírem un bon grup de blocaires (o blogaires) d'aquesta santa casa (i d'altres cases no menys santes). Un salut i record a totes i tots els que tingueren a bé fer cap un dia a Alcanar i obrir-nos a noves i enriquidores coneixences. 
Un altre apartat d'amistat de xarxa són els retrobaments amb exalumnes. Penseu que ja duc anyets en açò de l'ensenyament i que, si hi ha algun grup d'edat i/o tasca que es mou de pm per la xarxa són la gent que estudia o ha estudiat els darrers 10 o 15 anys. No diré cap nom... me'n deixaria molts. El que sí que haig de destacar és que aquest grup sol anar més pel que són els fotologs (una imatge i un poquet de text i que les amistats comenten). I precisament a partir dels fotologs també he fet coneixences... amics d'exalumes, grups de música, dansadors, dimonis, etc.
I arribats a aquest punt haig de destacar la trobada amb dos amics a qui vaig conéixer ahir a Castelló de la Ribera. Quedàrem cap a les 17h00. Més o menys va ser fàcil de trobar-nos. Després de dues telefonades ja fou tot senzill. I un cop trobats, ens anàrem a un café anomenat "Els quatre gats". Allí xerràrem, ens férem alguna que altra cerveseta, m'informaren sobre les activitats que duen a cap aquests dos "malalts del seu país", etc. I és que, quan et trobes amb gent que s'estima de veritat el seu país, que parla la seua llengua, que té clar quin ha de ser el nostre futur, etc. és com si renasqueres (i ho dic perquè qui em coneixeu sabeu que ja tinc una edat almenys "respectable". Ja feia temps que volia haver passat i conegut aquesta gent però darrerament amb el tema "menisc" no he pogut fer tot allò que m'hauria agradat. I aquestes dues coneixences van ser fetes a través del fotolog. El primer, Bryan, té bloc i fotolog. El segon, Tonet, ens ha dit que ha començat un bloc i té fotolog. I tots dos són valencians. Amb això ja està dit "quasi" tot. Si voleu més informació sols cal que aneu als enllaços que us he deixat al llarg del text.

PD: I per acabar vull animar a algun/a amic/ga a iniciar el seu bloc (o blog) ja... penseu que d'ací un dia ja estarem en l'any 2009 i ja sabeu allò que hem dit sempre...    I la imatge que il.lustra el post l'he extreta del fotolog de Tonet. Bon dia.

I us deixe algun text de la xarxa:

1. Eucaristía de doce en Colón, Juan G. Bedoya (EL PAÍS),
2. La homofobia divide a la ONU (EL PAÍS) i
3. Cómo combatir el fracaso escolar (EL PAÍS) 
Comentaris: 4
BON NADAL
valldalbaidi | PERSONAL | dijous, 25 de desembre de 2008 | 18:15h

Com us dic al títol "BON NADAL". La meua intenció era haver escrit més prompte aquesta felicitació però de vegades no podem fer tot allò que desitgem... I els dies de Nadal són (tots ho són, però) per a estar més en família i amistats que tens pròximes. I també amb les virtuals. Enguany no he escrit missatges de telèfon mòbil. He felicitat Nadal amb un missatge electrònic... i ara us deixe el del bloc... 
Faré servir el que m'han tramés la gent de Bromera: 

 

Blanquerna

Ovidi enamorat

Nabí

 

Nàufrags

Aloma

Disputa de l’ase

Ara o mai

Llibre dels fets

 

BON NADAL A TOTHOM!!!!

I acabe el post amb la "EL CANT DELS OCELLS"

Al veure despuntar 
el major lluminar 
en la nit més ditxosa, 
els ocellets cantant 
a festejar-lo van 
amb sa veu melindrosa. 

L'àliga imperial 
pels aires va voltant, 
cantant amb melodia, 
dient: "Jesús es nat 
per treure'ns de pecat 
i dar-nos l'alegria." 

Respon-li lo pardal: 
"Esta nit és Nadal, 
és nit de gran contento." 

El verdum i el lluer 
diuen, cantant també: 
"Oh, que alegria sento!" 

Cantava el passerell: 
"Oh, que formós i que bell 
és l'Infant de Maria!" 

I lo alegre tord: 
"Vençuda n'és la mort, 
ja neix la Vida mia." 

Cantava el rossinyol: 
"Hermós és com un sol, 
brillant com una estrella." 
La cotxa i lo bitxac 
festegen el manyac 
i sa Mare donzella. 

La garsa, griva i gaig 
diuen: "Ja ve lo maig." 

Respon la cadernera: 
"Tot arbre reverdeix 
tota planta floreix 
com si fos primavera."
 

Comentaris: 2
AVUI FA TRES ANYS
valldalbaidi | PERSONAL | dissabte, 20 de desembre de 2008 | 12:16h
Sembla que fóra ahir. Cap a les 12:30 del matí d'un dimarts un poquet fred i a la casa que l'havia vist nàixer, després d'un ictus que el mantingué en cadira de rodes quasi set anys, moria mon pare. Aquell dia per això del deure -i perquè mai penses que ha arribat l'hora- vaig anar a fer classe a l'institut. No vaig poder acompanyar-lo en el moment del seu adéu. Morí acompanyat per ma mare i la meua germana i amb l'ajut mèdic del metge i la infermera del poble. Quan em telefonaren a l'institut no em digueren que havia mort, sols que es trobava molt malament, i que segurament no hi arribaria a hora. Ja havia abandonat aquest món. Vaig deixar l'institut cap a les 13:00 i abans de la mitja ja m'hi trobava amb les seues despulles. 
Després ja vingué tot el protocol del soterrar. El vam soterrar al dia següent cap a les 16:30. De açò que us explique han passat ja tres anys. Avui acompanyaré ma mare a l'església del poble on tindrà lloc una missa d'aniversari. I el dia de Nadal farem una visita a la tomba i li durem unes flors en senyal d'estima i agraïment. Tot el que sóc -no el que tinc- li ho dec. Bon dia.
 
PD: Vull referir-me a l'ús que solia fer mon pare dels diminutius. Com a bon valencià els feia servir bastant. És una coseta entranyable (almenys per a mi). La fotografia que acompanya l'apunt és de mon pare i un amic. Eren anys en què ni jo havia nascut.  
Afegir-hi un comentari
EVOLUCIÓ DEL MENISC I MÉS COSES
valldalbaidi | PERSONAL | dimecres, 17 de desembre de 2008 | 12:38h
Ahir el cirurgià em va treure les grapes de les quatre feridetes que tenia al genoll i ja em va dir que podia començar a doblegar el genoll (en caminar) i la rehabilitació. Avui ja he fet algun passet (amb gaiato, no penseu...) i sent dolor. Ara espere que, com passà amb l'esquerre, a poc a poc vaja millorant i agafant seguretat a l'hora de caminar. I així, sense quasi aonar-me'n, un dia ja em trobe recuperat del tot. Us aniré informant dels meus avanços. 
També, per una altra part, us vull informar d'un club de fans de Fabra a internet. Ací el trobareu. Vaig a donar-me d'alta perquè açò promet. 
Ahir a EL PAÍS hi havia un article de Blanca Vilà, La lección griega, d'obligada lectura. Encara que aquelles i aquells que més falta fa que el lligen i el tinguen present no ho faran (no ho dic pels grecs sinó pels de la terreta). Ací el podeu trobar.  
Arran de la  vaga ajornada del professorat d'avui 17 de desembre podríem dir moltes coses (a favor i en contra) sobre si hem fet bé ajornant-la. Però com que hi ha més dies que llonganisses ja ho veurem amb el temps. Si fem cas a la Plataforma per l'Ensenyament Públic (que té tot el meu suport), abans del 15 de febrer ja s'han d'haver fet passos en la negociació i arribar a acords. Però coneixent com són els populars (INQUISIDORS I INCORREGIBLES) crec que no arribarem a cap lloc. I voldria equivocar-me en benefici de l'escola pública. Però totes i tots recordareu tants i tants afers en què han promés i de formet ni un gra. Bon dia.
Ací us deixe tres articles sobre el tema:
1. Un movimiento social, d'Adolf Beltran (EL PAÍS),
2. Inglés en Valencia desde 1918, de Carles Recio (LEVANTE-EMV) i
3. Conservadorisme a l'aula, d'Agustí Colomines (AVUI)
Bon dia. 
Comentaris: 3
BARÇA-REAL MADRID
valldalbaidi | PERSONAL | dissabte, 13 de desembre de 2008 | 20:34h
Prenc aquesta pregària d'un altre blocaire...
És el Psalm de combat que ha posat en circulació el bloc A sol ixent de l'Edèn

mrocar | dissabte, 13 de desembre de 2008 | 16:20h
Pregueu el salteri (els salms) contra l'espanyolisme exterminador, tal com pregaren els jueus en les guerres on venceren (aquest text que transcric a continuació fou massivament repartit entre l'Exèrcit israelià poc abans d'una guerra que guanyaren): 
  "Oposa't, Senyor, contra els meus oponents, 
ataca aquells que m'ataquen. 
Pren l'escut petit i el gran, 
i aixeca't per ajudar-me. 
Que siguin com la palla davant la ventada, 
arrossegats per l'àngel del Senyor; 
que caminin entre tenebres i timbes, 
quan l'àngel de Déu els acaci. 
Perquè m'han parat la xarxa sense motiu, 
sense causa han excavat per a mi una fossa. 
Que els sobrevingui la desgràcia imprevista, 
quedin presos al parany que m'han preparat, 
i s'enfonsin dins la ruïna. 
Mentre, la meva ànima exultarà en Déu, 
s'alegrarà en la seva salvació; 
tots els meus ossos diran: 
"Senyor, ¿qui com Tu, que alliberes l'oprimit 
de qui és més fort que ell; el pobre i el desvalgut del seu espoliador?". 
Es presenten testimonis malèvols, 
m'inculpen de coses que desconec; 
em tornen mal per bé, em deixen sol. 
S'han aplegat contra mi gent forastera 
sense jo saber-ho, em maltracten sense parar. 
El parlar que ells tenen no és de pau, 
sinó que tramen embolics d'engany 
contra la gent pacífica del país" 
(Salm 35).

"Aterra'ls amb el teu huracà. 
Cobreix llur cara de vergonya, 
...Que quedin avergonyits i aterrats per sempre, 
i siguin confosos i desapareguin..." 
(Salm 83). 
"Sent, Israel, vosaltres us aplegueu avui en batalla contra els vostres enemics, que el cor vostre no s'esmorteeixi, ni tingueu cap por, ni us astoreu, ni tampoc us desalenteu davant ells, perquè Jahvè, Deú vostre, va amb vosaltres, per a combatre en favor vostre contra els vostres enemics, per tal de salvar-vos". 
(Deuteronomi 20:3-4).
 
Comentaris: 4
DE NOU AMB VOSALTRES (I AMB MÉS FORÇA -CREC-)
valldalbaidi | PERSONAL | dimecres, 10 de desembre de 2008 | 10:49h
En primer lloc, vull, com sempre faig, agrair-vos els vostres comentaris i bons desitjos arran de la meua artroscòpia de divendres, la segona en el mateix any i a l'Hospital 9 d'Octubre (recordeu en quin any estem). També, des d'ací, agraesc a totes i tots aquells que m'heu donat suport des del correu electrònic i/o el telèfon. Per tot això i per molt més... moltes gràcies.
Hauria d'haver escrit més prompte. No ho he fet perquè tenia una miqueta de mandra (i així m'he agafat cinc dies de "vacances de bloc" i heu pogut "descansar" de mi). I dit açò, passe al tema de la intervenció quirúrgica.
Vaig arribar a les 12:00 a l'hospital. Em feren l'ingrés. Al poc temps vingué un infermer a rasurar-me la part de la cama on havien de fer-me l'artroscòpia. I cap a les 15:30 vingué a l'habitació En Vicent Santacatalina, l'anestesista amb qui ja som "amics". Em preguntà com m'havia anat i li vaig explicar el postoperatori anterior -el tema d'haver de sondar tres vegades i el "dolor" que se'm va produir arran d'aquest fet durant quasi tres setmanes). Em va dir que no era "normal", que podia passar un cas entre molts milers, que no hi havia motiu per que es repetira, que podia anestesiar-me totalment, etc. Fins i tot em digué que, en cas de tornar a produir-se, quina era la medicació que havia de prendre. També m'informà de les "conseqüències" de l'anestèsia total: més calmants després. En fi, vist el fet, decídirem que ho faríem igual i esperaríem que no es repetira. I així fou. Després d'açò vingué En Tomàs Mut, cirurgià traumatòleg, i ja em digué que en qüestió de minuts ens veuríem al quiròfan. 
Un cop al quiròfan, procediren igual que l'anterior vegada -i a mi em passà el mateix... però açò sols ho conte en persona, no virtualment-. I començà la intervenció. Quan acabà el traumatòleg em digué que la lesió era menor que la de la cama esquerra. I ja em pujaren a l'habitació 355. Un cop allí i al cap de uns minuts em tornaren a visitar cirurgià i anestesista i ja em digueren que, si tot anava bé, diumenge a migdia a casa. Així vaig passar la vesprada-nit. I cap a les 23:30 comencí a orinar amb tota la naturalitat, cosa que volia dir que tot aniria bé. Així fou. A les 00:00 em dugueren el sopar. Penseu que des de les 8:00 no havia pres res. Vaig sopar i m'adormí. Em despertava alguna vegada per tal d'orinar i així fins a les 8:00. A les 8:00 ja vingueren a posar-me el termòmetre: 36,5º. Perfecte. A les 9:15 vingué el doctor Mut i ja em donà l'alta. Així que cap a les 14:00 ja em trobava de nou al meu poble.
Com heu pogut veure el postoperatori ha anat molt bé. Ahir em viu el doctor de nou i em digué que aquesta vegada ni se m'ha inflat quasi el peu. Dimarts que ve em treurà les grapes i ja podré doblegar el genoll. Fins ara he de fer bondat i caminar sols per casa i amb caminador. I açò ha estat tot.
PD: Com us he dit al principi he descansat uns dies més dels que tocaven per tal que vosaltres també en descansàreu. Bon dia. 
Comentaris: 6
A MENYS DE 24 HORES DE L'ARTROSCÒPIA
valldalbaidi | PERSONAL | dijous, 4 de desembre de 2008 | 18:41h
Demà, cap a aquesta hora, ja hauré eixit del quiròfan -si tot ha anat bé- Tinc previst entrar cap a les 16h00 i el cirurgià que ja em féu l'anterior artroscòpia em farà la del menisc dret. Com que ja sé de què va... estic bastant tranquil.let. Sols lamente que hauré d'estar uns dies sense poder "caminar" i després m'espera, almenys, una rehabilitació com la del curs passat. Escric aquest post per tal de dir-vos que, si no hi ha novetat, fins diluns no ens retrobarem ací a ca Partal... Afig que torne a donar les gràcies a totes i tots les i els que, d'una manera o una altra, m'heu fet arribar la vostra estima i solidaritat en aquests moments. De veritat ho agraesc de tot cor. 

En el post de l'anterior artroscòpia vaig penjar un tema d'Ana Belén... i crec que no va agradar a algú/na... no diré noms, és lleig. En aquest penge uns versos d'un dels poetes preferits meu, triats a l'atzar. El poeta és Miquel Martí i Pol i els versos:

Minuciós, recullo les engrunes
d'un berenar frugal. Penso mil coses.
M'agradaria passejar una estona,
veure la posta, mastegar un bri d'herba,
trobar un desconegut i conversar-hi.
Recordo versos i els dic en veu baixa,
sobretot uns de l'Estellés, no sabria
negar-te, amic, que allò que em preocupa
-i és excessiu el mot: t'ho puc jurar-
és que ningú mai no tindrà interés
per l'home humil i molt senzill que sóc."
(d'ESTIMADA MARTA)
 
Comentaris: 10
AL VOLTANT DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA
valldalbaidi | PERSONAL | diumenge, 23 de novembre de 2008 | 10:02h
He vist aquests darrers dies moltes referències a la Llei de la Memòria Històrica, a les fosses, a Garzón, a Franco (dictador sanguinari i genocida), etc. El que pense no cal que ho escriga explícitament. Ho podeu deduir fàcilment. Mireu en quina llengua escric i parle i en podreu traure conclusions. Però sí vull facilitar-vos unes pàgines on podreu trobar alguna informació al voltant del tema.

Ací i ací podreu trobar microbiografies de desapareguts i un manifest que denuncia les maniobres per frenar aquesta causa. Crec que no van els enllaços...
hemosconocidolanoticia.org i todoslosnombres.org 


Comentaris: 2
1 2 3 4 5 6 següent »

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 57 visites
  • Aquesta setmana: 669 visites
  • Aquest mes: 1062 visites
  • Des de l'inici: 130177 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 85 visites
  • Aquesta setmana: 2190 visites
  • Aquest mes: 3947 visites
  • Des de l'inici: 586688 visites

Categories