La farsa d'ICV, un altre interessant article de Ramon Tramosa.
   |  |
Comentaris polítics de Martí Cabré
|
|
Govern Quan algú fa una amenaça, ha de ser capaç de complir-la i si la condició es compleix, l'ha d'executar. Si no es fa d'aquesta manera, qualsevol qui hagi fet l'amenaça queda desautoritzat en el futur per qualsevol altra amenaça que faci. Aquesta assumpció, que tots els pares coneixen perfectament, sembla que la desconeguin els nostres polítics, que no paren de fer moviments i declaracions d'un nivell polític simplement infantil. L'últim cas el tenim en la penosa actuació d'IC-V. Davant d'una complexa negociació que es pretén que sigui bilateral, han volgut ensenyar múscul. I quan el PSOE ha plantat cara, s'han desinflat. Si IC-V no tenia múscul per plantar cara al PSOE, la millor opció hagués estat callar i no fer res. I si hi havia múscul, calia complir l'amenaça. El resultat final de l'actuació d'IC-V és que Zapatero ha quedat reforçat, el PSC ha aprofitat per declarar que recolzarà el PSOE sense fissures i la negociació pel nostre finançament queda ajornada un cop més. La paradoxa és que al neguit del conseller socialista Castells s'hi afegeix el de Geli, que declara que la Sanitat catalana ja no pot pagar les factures, mentre que els ministres catalans Corbacho i Chacón defensen la postura espanyola, tal i com va fer Montilla durant les discussions pel nou estatut.  Us recomano que llegiu aquest article d'en Xavier Sala-i-Martin (en castellà), aparegut fa poc a La Vanguardia.En l'article l'autor compara les campanyes dels EUA i d'Espanya en una sèrie de punts que personalment em fan avergonyir de pertànyer a l'estat espanyol. Per cert, això dels factors de creixement del preu de l'habitatge consisteix simplement en mostrar la derivada de la funció de l'evolució del preu. Ja fa anys, un polític dels EUA (no recordo qui) va indicar que l'increment de l'augment de preus ja no s'accelerava, per justificar la seva política econòmica. Algun analista va comentar irònicament que era la primera vegada que s'usava la segona derivada!! en un discurs polític. Via Totxanes, totxos i maons Apunts relacionats:  El nou anunci d'Esquerra (abans ERC) és prou clar i català: Per això vull la independència.M'imagino que és una reacció a les polítiques actuals d'Esquerra, que més que acostar Catalunya a la independència l'acosten a Espanya. En política podem fer una cosa i dir la contrària, aquest anunci n'és un gran exemple. Gràcies a en Toni Aira podem comprovar com la paraula independència havia desaparegut dels anteriors anuncis electorals d'Esquerra (llavors ERC). Exemple 1: Exemple 2: Un cop el partit va decidir fer pinya amb el PSC per mirar de derrocar CiU i fer president en Maragall i en Montilla tot i haver perdut les eleccions, la pèrdua continuada de vots i les crítiques contundents dels seus militants els han dut a ... replantejar-se els fets? No! Fer un anunci ben simpaticot que ens diu... tot i que no treballem per la independència, som independentistes! Apunts relacionats:
 En l'apunt anterior s'ha iniciat un petit debat sobre un possible vot de càstig a les properes eleccions espanyoles, per enviar a CiU i ERC un missatge contundent. En aquest apunt de Xavier Mir també s'en parla.Respecte als comentaris de l'apunt anterior, el que queda clar és que es prefereix una situació de no majoria absoluta al Congrés espanyol, on CiU i ERC puguin fer valer la seva força negociadora. Abandonem per tant la hipòtesi d'una majoria absoluta (llunyana segons totes les enquestes) i centrem-nos en la feina que es pot fer com a valedors del govern. Eel problema és: què faran els diputats de CiU i ERC al Congrés amb els vots que els hem donat? No cal pagar cap confidencial per assabentar-se que en Duran vol ser ministre. Amb el PP ho tindria difícil, costaria molt d'argumentar, però una majoria simple del PSOE li obriria les portes a un pacte de govern. Segurament en Duran seria un bon Ministre d'Afers Estrangers espanyol (molt millor que en Moratinos!), però formaria part del govern que negaria transferències i pressupostos per a Catalunya. Això seria un suïcidi polític per a CiU. Ja va fer prou mal a CiU els pactes amb el PP o la seva posició davant el transvasament d'aigua de l'Ebre. Entenc tots els arguments que es van fer servir en aquell moment i he pogut comprovar que el PP va transferir en vuit anys molts més diners i poder a Catalunya que el PSOE en vint anys, però això no ho és tot. En política el sentiment compta. I la pell. I el cor. I pactar amb el PP té un cost més profund que el benefici que se'n genera. Crec que un govern espanyol amb ministres de CiU seria el cop definitiu. Però això a en Duran tant li és. Sap que CDC té una certa afinitat amb el massoquisme i no li plantarà cara. Si ell és ministre es podrà jubilar de la política havent completat una carrera brillant. El dirigent d'Unió haurà tocat el cel. Després d'ell, el diluvi. Per part d'ERC, ara no hi ha un candidat ferm a ministre però tenim una colla de gallets que es baten a duel per veure qui té la cresta més grossa. I una manera de vèncer el duel és fer-se la foto amb el president espanyol. Només cal veure com va quedar en Carod després del pacte Mas-Zapatero per l'Estatut. Llavors es va fer el suec i va tirar pilotes fora, però fa poc ja va comentar que volia ser ell el de la foto i el del pacte. Tant si ERC col·loca algun diputat de ministre com si no, la feina que han fet els últims quatre anys és decebedora. Per més que els dirigents d'ERC es proclamin independentistes, en aquests últims quatre anys Catalunya ha perdut poder. Cal avaluar sempre els efectes de la política, no les proclames al vent. Així com, per més mal que ens faci, el pacte de CiU amb el PP va donar més poder a Catalunya que l'anterior pacte amb el PSOE, el pacte actual d'ERC amb el PSC ha servit per perdre poder en lleis vitals per a les polítiques socials catalanes com ara la Llei de dependència o la Llei d'habitatge (on es recentralitzen a Madrid competències i diners de la Generalitat i es pren com a vara de mesura una societat castellana força diferent encara a la nostra en costums i necessitats). El pacte d'ERC amb el PSC també ha servit per donar tot el poder a un partit socialista que considera la CCRTV una entitat nacionalista i que ja ha dit que vol tancar TV3. Ah, perdó, no només ho ha dit: ja ho està fent, començant per Alacant. Això és avançar en la independència? Per a mi, no. És curiós com tots aquests pactes amb el govern central que perjudiquen els polítics catalans de CiU o ERC no perjudiquen gents als polítics del PSC o el PPC. Ja poden ser ministres catalans d'Indústria com Josep Piqué, José Montilla o Joan Clos, responsables directes del tancament de TV3 a Alacant, que els seus votants es mantenen fidels peti qui peti. Quina tàctica política es pot seguir contra un votant que fidelitza més enllà de la realització d'unes polítiques que el perjudiquen directament? I em refereixo tant al PPC com al PSC. Apunts relacionats:  L'últim article de Reset-cat propugna l'abstenció com a forma d'expressió de la desafecció i l'emprenyamenta. En Xavier Mir ho comenta al seu article d'avui. Crec que és molt interessant obrir un debat sobre les possibilitats de vot que ofereixen les properes eleccions espanyoles. Què en penseu? Apunts relacionats:  La manifestació de l'1-D ha fet prou impacte com perquè alguns dirigents polítics n'hagin pres nota i actuïn en en conseqüència.Els que sí que s'han mogut han estat al PSC. El PSC va quedar tocat per la manifestació i això els ha obligat a respondre. Segurament, si el PSC hagués participat de la manifestació, tot plegat s'hagués convertit en un clam contra la incompetència del govern central, sense que ningú l'identifiqués amb el PSC. Però l'obsessió dels socialistes catalans d'identificar-se amb el PSOE els va fer veure la manifestació com un atac personal. Així s'expliquen les declaracions de Joan Ferran amenaçant els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio o l'agressiu editorial del diari El País. El PSC es ressitua i tria fer-ho al bàndol del PSOE. Al bàndol d'Espanya. Molt bé. I els altres, què fan? El PP i Ciutadans s'ho miren divertits. El PSC se'ls acosta i es comença a distingir el gran pacte espanyol PP-PSOE. A IC-V-EUiA es troben en un punt d'impàs. Els moviments del PSC no els agraden per espanyolistes però porten tants anys criticant cegament a CiU i parlant del pacte d'esquerres que es neguen a pactar res o a acostar-se a les posicions nacionalistes. De moment res, però tard o d'hora s'hauran de moure cap un cantó o cap a l'altre. I és al bàndol catalanista-sobiranista-dretadecidista-independentista que hi ha més confusió. D'entrada amb el nom, que és més llarg que el d'IC-V-EUiA, cosa que ja és dir. Suposo que és influència d'Esquerra (com més d'esquerres un partit, més llarg el nom per poder incloure els noms de totes les capelletes, grups de pressió i papistes diversos, més preocupats per tenir un nom a la història que per treballar pel país). D'una banda ens trobem una Esquerra lligada de mans pel seu pacte de govern amb el PSC, valedor de l'obra de govern del PSC i el PSOE i que amb una mà manté a Montilla i Zapatero i la seva tropa d'assalariats i amb l'altra mà es manifesta contra tot el que fa el govern on participa. La seva aposta per un front d'esquerres topa amb una realitat en que els partits espanyols, de dreta i esquerra, s'alien per bloquejar les competències catalanes, mani qui mani aquí, amb l'agreujant que el govern del PSC no critica les accions del PSOE per allò tan catòlic de que són un que són dos però que són un. Esquizofrènic i poc seriós. Molt poc seriós. Tot plegat indueix els votants d'Esquerra a l'abstenció, com bé recomana l'Heribert Barrera. De l'altra, una CiU que sembla repuntar idees amb el discurs d'Artur Mas (dret a decidir, llistes obertes), però que tira enrere presentant en Duran a les eleccions. A veure, com voleu que un participant a la manifestació de l'1-D voti en Duran? L'Artur Mas no vol el dret a decidir? Doncs que decideixi! La candidatura de Duran no obeeix a cap decisió estratègica ni cap moviment tàctic per respondre a la situació social. És, pur i dur, un pacte entre CDC i UDC per repartir-se els càrrecs, sense tenir en compte la voluntat del votant. S'apel·la a la responsabilitat del votant per votar CiU a cegues però on hi ha la responsabilitat de CiU al presentar en Duran en un context com aquest? Crec que l'ideal és presentar una força política conjunta entre Esquerra, CDC i UDC. Això arrossegarà vots i provocarà una reacció espanyola que ens retroalimentarà. Però amb la situació actual, separats, si CDC presentés un candidat amb cara i ulls, que en té (Felip Puig, Carles Campuzano, Josep Rull, etc), arrasaria. Presentant un espanyol com en Duran, CiU només es suma a Esquerra en la campanya per l'abstenció. Que CiU recuperi ara el que va perdre davant Esquerra a les últimes eleccions no ens donarà més força a Madrid, perquè en Duran ja ha dit que ell només vol estabilitat per Espanya. Res de pactar a la basca. Jo crec que si l'abstenció creix és per un motiu molt clar: tothom veu que els polítics només aprenen a garrotades. Mentre els resultats vagin sent acceptables, amb alguns diputats amunt o avall, aquí no es mou res. Si en el seu moment Esquerra va esgarrapar vots a CiU i ara CiU n'esgarrapa a Esquerra, com a país no anem enlloc perquè els sobiranistes no creixem. I tampoc no anem enlloc perquè tots dos grups polítics han demostrat ser incapaços de negociar res amb Madrid. En quines escoles de negocis han estudiat els seus diputats? No ho entenc. Espero que no siguin tots professors de literatura o funcionaris en excedència, perquè si no anem arreglats. Si a les properes eleccions ja no vota ningú (excepte els del PSC, que viuen en un país paral·lel, ben legítim i digne), Esquerra i CiU hauran rebut una gran garrotada en forma de resultats electorals i hauran de fer el pas que la manifestació de l'1-D els demana. Hauran de treballar junts pel país. Ni que sigui forçats a garrotades. I ja serà hora. Apunts relacionats:  De la manifestació d'ahir a Barcelona se'n poder fer moltes reflexions i extreure'n moltes conclusions.Tantes com participants i com observadors. Al meu apunt d'ahir ja hi ha una reflexió molt interessant d'en Daniel Cardona. En honor al seu nom avui poso aquesta imatge de Nosaltres Sols. Reflexions:
D'aquestes reflexions en faig les següents conclusions:
Apunts relacionats:
 He assistit a la manifestació Pel Dret a Decidir.Més enllà de la xifra real de participants, la qüestió és que érem una gentada. Molta gent, molta. I ara algunes coses hauran de canviar. D'entrada, és graciós que la jugada del Periódico de publicar que en tot el recorregut hi caben només 250.000 persones (per poder fer un sostre màxim si el recorergut no s'omplia) els ha sortit per la culata: com que la gent de Plaça Catalunya ha trigat una hora a poder caminar quan la capçalera ja havia arribat a lloc, el total de gent ha de ser força més que aquestes 250.000 persones que havien calculat al Periódico. D'altra banda, han quedat retratats els grans partits i entitats que han decidit no participar en aquesta demanda popular: PP, PSC, UGT i CCOO. Ara ja sabem qui no creu que els catalans tenim dret a decidir. Preneu-ne nota. D'aquí poc hi ha eleccions. Podeu veure més fotos i clips de la manifestació en aquest apunt.  Apunts relacionats:  Us ofereixo dos clips que he gravat aquest vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, per poder copsar l'ambient que hi havia en la protesta contra la situació de RENFE.He calculat que hi havia uns 500 manifestants, però de grups força diversos: he pogut identificar gent de l'AVE pel litoral i contra el traçat per la Sagrada Família i grups de simpatitzants de CiU, d'ERC i del PP. Aquests últims s'enduien totes les escridassades. He gravat alguns simpatitzants del PP com despotricaven contra els altres manifestants: "s'enfonsen les obres i encara defensen el govern que les està fent", deien. I també, "fixeu-vos, els manifestants són tots uns fills de papà". La veritat és que gent de Bellvitge no n'he vista molta... però quan ahir hi va anar en Zapatero sí que van sortir a aplaudir-lo... no ho entenc... què (ens) passa? |
Accés de l'autorEls meus enllaços1. PERSONAL
2. GENT
3. ALTRES BLOCS
4. WEBS
5. FòRUMS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Band of OdderscamiZs
Núria MasdéuPaper Mullat |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|