Recomane la lectura d'aquest article publicat a Directe.cat que descriu algunes de les "idees" de la ideòloga del famós .bcn. Una tremenda espanyolista.
Avui fa 294 anys que Barcelona va caure després d'un any de setge. Tot i que l'última plaça catalana a caure va ser Cardona, després de perdre Barcelona Catalunya va perdre la seva sobirania.
Les elits polítiques i militars del país van ser decapitades i el país va ser governat amb mà de ferro per militars de la Capitania General.
Fins al 1914, amb la Mancomunitat de l'enyorat Prat de la Riba, el país no va poder tornar a dir-hi la seva en el seu propi govern.
Jo avui commemoro que encara no hem recuperat tot el que ens van prendre.
Fa cosa de cinc o sis anys, per qüestions de feina, vaig anar a Suïssa en EasyJet. Al passar el control d'equipatge, va saltar que a la meva bossa de mà hi duia una navalla. Sorprès, vaig dir que no en duia cap. Em van ensenyar la imatge de l'escàner i certament s'hi veia una navalla.
Vaig buscar i buscar i no la trobava. Nerviós, vaig veure com un guàrdia civil se m'acostava amb aquella espanyolitat que gasten. Van passar uns segons i... sí! Vaig trobar en una recòndita butxaqueta de la bossa una petita navalla suïssa que l'empresa m'havia regalat vés a saber quan.
Era una eina vermella i petita. Era dissenyada per a la higiene superficial d'emergència: retallar pelets i netejar les ungles. Dir-ne navalleta era fer-li un favor. Evidentment la Guàrdia Civil me la va requisar per perillositat. Hi havia un reglament secret que prohibia certs objectes als avions. Quins? Secret. Cada aeroport requisava més o menys el que li semblava.
Ara, gràcies a l'Ignasi Guardans s'ha fet públic que la Guàrdia Civil no tenia cap dret a requisar-me la navalleta suïssa. Lladres.
Per cert, que a TV3 han dit que la llsita secreta s'ha fet pública gràcies a la pressió de "diversos ciutadans". Suposo que és impensable que TV3 digui que ho ha fet un eurodiputat de CiU. I així és com busquem la unitat.
Samira Bellil va morir de càncer el 2004. Tenia 31 anys. Nascuda a Sena-Saint Denis en una família de classe baixa, de seguida es va rebel·lar contra el constrenyiment musulmà de la seva família i va voler viure com una noia francesa occidental.
Samira va ser violada per primer cop el 1987, als 14 anys, per un grup de gent dirigit per un conegut seu. La van colpejar i violar tota una nit. Aquesta peculiar activitat és tan comuna a determinats barris de França que fins i tot hi ha un nom que la defineix: és una tournante.
Un mes més tard, una persona del grup de violadors la va veure en un tren altre cop vestida a la occidental, la va fer fora pels cabells i al cap d'unes hores la tornaven a violar en grup. Cap dels passatgers del tren va denunciar res.
La violència i la incomprensió del què li passava impedien que Samira culpés els seus agressors. Potser ella havia fet alguna cosa mal feta? Quina? Però quan Samira va descobrir que altres amigues seves que duien roba i estils de vida occidentals també eren violades per grups de veïns seus, va decidir denunciar-ho a a la policia.
Els violadors van ser condemnats a vuit anys de presó. Que Samira denunciés repetides violacions en grup va representar una deshonra per a la seva família, ja que la llei de l'Islam prohibeix les violacions i les acusacions de la noia convertien els veïns en mals musulmans. Com a conseqüència la van fer fora de casa.
Samira va passar anys de teràpia fins que va poder expulsar els seus dimonis al llibre Dans l'enfer des tournantes (2002), on apareix amb el seu nom real i amb la foto a cara descoberta. Això va fer que ja no pogués tornar al seu barri. Tal i com explica, "fora de la comunitat ningú ho sap, dins de la comunitat tothom ho sap però ningú ho reconeix".
Samira Bellil va col·laborar en la creació del moviment Ni putes ni soumises, que pressiona perquè el govern de França elimini els principals problemes de les noies joves de família musulmana:
pressió per dur el hijab
pressió per deixar d'anar a escola
pressió per casar-se jove sense poder escollir el marit
violacions en grup a qui rebutja la pressió (tournantes)
La lluita de Samira Bellil ha estat qualificada de racisme antiislamista per diverses líders ideològiques de l'esquerra francesa, com ara Sylvie Tissot, Elsa Dorlin o Houria Bouteldja, que asseguren que moviments com Ni putes ni soumises són creats per la dreta francesa per tergiversar la realitat de l'Islam.
Abans de morir, Samira va ser escollida com una de les 12 noies que donarien la nova imatge de la francesa Marianne.
TED (Technology Entertainment Design) és una conferència que es celebra anualment a Monterey, California. El seu objectiu és oferir idees que valguin la pena d'escampar pel món i de fet publiquen de manera gratuïta les millors xerrades que s'hi fan cada any.
TED va ser creat el 1984 per Richard Saul Wurman, un arquitecte i dissenyador gràfic que el 1976 va unir els seus dos camps formatius per crear el concepte d'arquitectura de la informació, és a dir, com representar la ingent informació que creem i rebem per tal que sigui digerible i comprensible.
Cada any una colla de persones amb coses a dir són convidades per xerrar a TED. Assistir a TED només és possible a través d'invitació personal i costa 6.000 dòlars. Amb els diners es reparteixen tres premis de 100.000 dòlars a tres persones amb projectes per "millorar el món". A més, les millors xerrades s'ofereixen gratuïtament a través de la xarxa. Avui se'n poden trobar unes 200.
Tot i que fa més de vint anys que funciona, mai havia sentit a parlar de TED. Podria criticar la societat funcionaral on sóc immers, que ignora o menysprea els esforços de millora i excel·lència, però seria hipòcrita. No ho coneixia perquè no ho havia buscat. De fet, ho podria haver conegut a través de l'excel·lent Infonomía de l'Alfons Cornella. La versió local de TED és Renacer (naturalment en castellà) Ara, per sort, he pogut conèixer TED i escoltar una bona colla d'històries extraordinàries gràcies a la xerrada que la doctora Jill Bolte Taylor va fer a TED 2008 fa tres setmanes i que em va recomanar la Núria Masdéu. Us recomano llegir l'article que n'he fet a Paper Mullat.
Buscant, buscant, he trobat que l'intel·ligent David Cowan ha publicat una sèrie d'apunts sobre TED 2008, on inclou també la xerrada de Jill Bolte Taylor. Com que seria inútil repetir el que ja s'ha dit (i no hi puc aportar cap visió personal), us enllaço als apunts recomanats per en David Cowan per si voleu passar una estona fascinant.
Alisa Miller: com els mitjans dels EUA ignoren què passa al món
Craig Venter: el seqüenciador del genoma humà explica com ja pot crear bactèries específiques de 5000 lletres (ATCG) i com miren de crear-ne un de 500.000 lletres que transforma CO2 en metà. Quan el presentador Chris Anderson li pregunta si estan "jugant a ser Déu", Venter respon "No juguem pas".
Microsoft: World Wide Telescope, un render a 2.5D que usa totes les imatges que tenim de l'Univers
Paul Rothemund: programador de mol·lècules que usa nanotecnologia per construir transistors orgànics de DNA (Cowan explica que TED és fascinant però et fa sentir tan petit...)
Dean Ornish: la vida sana. Menys estrés i menys greix i més xocolata, te i mirtil
Susan Blackmore: la memètica, l'evolució més enllà de la biologia seguint la teoria dels mems de Richard Dawkins
Doris Goodwin: biografia comparada dels presidents dels EUA Abraham Lincoln i Lyndon Johnson. Espero que aquí ningú ho faci amb Jordi Pujol i José Montilla.
Nancy Etcoff: la universalitat de la bellesa
Isaac Mizrahi: l'estil és bo si és divertit
Garrett Lisi: el físic i surfista creador de la teoria d'E8, que agrupa les 226 configuracions de les partícules elementals conegudes i en preveu de noves. Si E8 es confirma, Lisi passarà a ser un dels grans de la Ciència.
Irwin Redlener: atacs terroristes amb armament nuclear
Phil Zimbardo: enginyeria social, què ens deshumanitza, què ens fa ser herois
Premi TED per Dave Eggers: autor d'A heartbreaking work of staggering genius, creador d'una xarxa de locals de tutoria dirigits per escriptors. Com que per llei els locals havien de vendre alguna cosa, un ven articles per pirates (potes de fusta, planxes d'execució...), un altre ven articles per superherois (capes, indentitats secretes...), etc.
Premi TED per Neil Turok: autor d'una teoria sobre el xoc del nostre univers amb un altre univers.
Premi TED per Karen Armstrong: antiga monja que escriu sobre el fet religiós.
Benjamin Zander: entendre la música clàssica (l'experiència em recorda la que em van explicar Jordi Casals i Elena Copons al World Youth Choir amb Nobuaki Tanaka, l'any 1999).
Per cert, en Vicent Partal està fent una llista amb els blocs que han anunciat la seua intenció de sumar-se a
aquesta commemoració posant un fragment del Llibre dels Fets i penjant
el Penó. Si tots copiem aquesta llista potenciarem molt el resultat d'aquestes cerques als buscadors (això és una idea que en Marc Vidal ens va explicar a Granollers durant la trobada de la Catosfera):
El 18 de gener a les 21.38 la Viquipèdia ha arribat als cent mil articles. Us copio la informació que n'ha publicat SoftCatalà:
Amb la creació de l'article Arrel cúbica,
el 18 de gener a les 21.38h, la versió en català del projecte Wikipedia
ha arribat a l'article número 100.000. D'aquesta manera, la Viquipèdia
es converteix en la dissetena versió que supera aquesta simbòlica
xifra, assolida gràcies a la feina dels seus editors, administradors,
correctors i altres persones que han contribuït de manera voluntària al
desenvolupament del projecte. La idea central de la Wikipedia, en les
seves més de 250 versions idiomàtiques, és la de crear una enciclopèdia
lliure el més completa possible, objectiu que cada dia pren més força.
En els tres últims anys la Viquipèdia ha doblat anualment el seu nombre
d'articles. El 2004 hi havia només 10.000 articles. El 14 de febrer del
2006 es va arribar als 25.000 articles. El 4 de gener del 2007 se'n van
assolir els 50.000, mentre que el 16 de novembre se superaven els
75.000. Aquest creixement exponencial fa encarar el futur amb
optimisme, amb un objectiu propi per a l'àmbit catalanoparlant: la
creació de l'enciclopèdia en llengua catalana més completa mai
elaborada, així com la seva difusió i la millora de la qualitat.
La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure perquè tota la seva informació
és a l'abast de tothom. És lliure perquè a més de llegir la informació,
qualsevol persona pot copiar-la i utilitzar-la sota la llicència GFDL.
I és lliure perquè qualsevol persona que s'hi connecti pot fer edicions
i posar-hi el seu gra de sorra: des de la creació d'un nou article de
gran extensió i completesa fins una petita correcció d'ortografia o
d'estil, cada contribució de cada usuari ha jugat un paper en
l'assoliment d'aquesta fita que avui celebra la Viquipèdia.
En els seus inicis la Viquipèdia era considerada una enciclopèdia
lliure però molt incompleta, que poques persones utilitzaven com a
referent per a treballs o deures de l'escola, trobar una informació
útil o simplement pel plaer d'aprendre. Tanmateix, a mida que ha anant
creixent en nombre d'articles i d'usuaris, ha esdevingut un lloc de
referència i consulta important per a la comunitat catalanoparlant, tot
i que encara resta molt camí per créixer.
Aquesta consolidació experimentada al llarg de l'últim any també es deu en part a la Marató Viquipèdia
en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya que, aprofitant
l'experiència prèvia en escoles de Mallorca, ha fet que molts alumnes,
més enllà d'usar aquesta enciclopèdia com a eina de consulta, també en
siguin membres actius i hi aportin informació. En els vuit mesos que
han passat des del dia en què va començar aquest projecte, encetat amb
l'objectiu d'acostar Internet a les aules i la Viquipèdia als alumnes,
la Viquipèdia ha pujat des del 22è lloc en la classificació per nombre
d'articles fins al 17è lloc, sobrepassant llengües amb un nombre molt
superior de parlants. La iniciativa també ha estat un èxit a l'hora de
proposar l'Internet com una eina didàctica habitual a les escoles.
Com dius?, us preguntareu. Si precisament els hidrocarburs són la font de pol·lució més important que tenim. Les emissions de CO2 són la causa de l'efecte hivernacle i les distorsions climàtiques que sembla que estem patint. No?
Doncs sí. I aquest grup de científics està desenvolupant unes reaccions químiques conegudes des de fa molt temps per atrapar el CO2 de l'atmosfera i convertir-lo en monòxid de carboni fent servir la llum del sol. El monòxid de carboni es pot fer servir llavors per crear metanol o gasolina.
Aquesta reacció química no s'havia desenvolupat a nivell seriós fins ara pel problema del cost que representa. Aquest problema desapareix amb l'escalada del preu del petroli i amb els efectes negatius de les distorsions climàtiques.
L'equip de Sandia preveu encara de 15 a 20 anys de desnvolupament abans que la indústria adopti aquest sistema o un de similar. Cal aconseguir abans crear processos industrials més eficaços i més barats basats en aquest principi, però quan això s'assoleixi res impedirà a les centrals elèctriques basades en hidrocarburs o les de cicle combinat de recuperar bona part del CO2 emès i tancar-ne el cicle com en qualsevol energia renovable.
Naturalment, les lleis de la termodinàmica ens diuen que sempre hi ha una pèrdua d'energia inevitable, però comprar la situació hipotètica amb la que vivim avui és, com a mínim, esperançador.
Llegeixo a El Noguer que el Senat espanyol ha aprovat el domini .ct per a Catalunya. Llegiu-ne l'apunt per a més informació sobre el que significa el domini .ct.
El que trobo curiós de la votació és que va ser una proposta de CiU que va rebre el recolzament del PP i els vots en contra del PSOE-PSC, IC-V i ERC.
Segurament la proposta serà tombada al Congrés, però mentrestant en podem treure força conclusions:
PP i PSOE es voten sempre en contra excepte en els temes d'estat.
els senadors del PP no saben que els dominis d'Internet són temes d'estat.
la fal·lera d'ERC per no fer enfadar el PSC arriba a l'extrem de votar contra el .ct. Això és treballar per la independència?
CiU no para de presentar esmenes sobiranistes al Congrés i al Senat, tombades quasi totes per PSOE-PSC, PP, IC-V i ERC. Com lliga això amb tenir el Duran de cap de llista?
El proper dissabte 1 de desembre la Plataforma pel Dret a Decidir i més de 150 entitats convoquen a una manifestació a Barcelona per a protestar pel desgavell en la xarxa de rodalies i exigir la gestió de les nostres infraestructures. A les 17:00 començarà una marxa des de Plaça Catalunya fins a l'estació de França.