   |  |
Comentaris polítics de Martí Cabré
|
|
Societat Una recomanació del bloc de Vicent Partal: Recomane la lectura d'aquest article publicat a Directe.cat que descriu algunes de les "idees" de la ideòloga del famós .bcn. Una tremenda espanyolista. Avui fa 294 anys que Barcelona va caure després d'un any de setge. Tot i que l'última plaça catalana a caure va ser Cardona, després de perdre Barcelona Catalunya va perdre la seva sobirania. Les elits polítiques i militars del país van ser decapitades i el país va ser governat amb mà de ferro per militars de la Capitania General. Fins al 1914, amb la Mancomunitat de l'enyorat Prat de la Riba, el país no va poder tornar a dir-hi la seva en el seu propi govern. Jo avui commemoro que encara no hem recuperat tot el que ens van prendre. Fa cosa de cinc o sis anys, per qüestions de feina, vaig anar a Suïssa en EasyJet. Al passar el control d'equipatge, va saltar que a la meva bossa de mà hi duia una navalla. Sorprès, vaig dir que no en duia cap. Em van ensenyar la imatge de l'escàner i certament s'hi veia una navalla. Vaig buscar i buscar i no la trobava. Nerviós, vaig veure com un guàrdia civil se m'acostava amb aquella espanyolitat que gasten. Van passar uns segons i... sí! Vaig trobar en una recòndita butxaqueta de la bossa una petita navalla suïssa que l'empresa m'havia regalat vés a saber quan. Era una eina vermella i petita. Era dissenyada per a la higiene superficial d'emergència: retallar pelets i netejar les ungles. Dir-ne navalleta era fer-li un favor. Evidentment la Guàrdia Civil me la va requisar per perillositat. Hi havia un reglament secret que prohibia certs objectes als avions. Quins? Secret. Cada aeroport requisava més o menys el que li semblava. Ara, gràcies a l'Ignasi Guardans s'ha fet públic que la Guàrdia Civil no tenia cap dret a requisar-me la navalleta suïssa. Lladres. Per cert, que a TV3 han dit que la llsita secreta s'ha fet pública gràcies a la pressió de "diversos ciutadans". Suposo que és impensable que TV3 digui que ho ha fet un eurodiputat de CiU. I així és com busquem la unitat.  Samira Bellil va morir de càncer el 2004. Tenia 31 anys. Nascuda a Sena-Saint Denis en una família de classe baixa, de seguida es va rebel·lar contra el constrenyiment musulmà de la seva família i va voler viure com una noia francesa occidental.Samira va ser violada per primer cop el 1987, als 14 anys, per un grup de gent dirigit per un conegut seu. La van colpejar i violar tota una nit. Aquesta peculiar activitat és tan comuna a determinats barris de França que fins i tot hi ha un nom que la defineix: és una tournante. Un mes més tard, una persona del grup de violadors la va veure en un tren altre cop vestida a la occidental, la va fer fora pels cabells i al cap d'unes hores la tornaven a violar en grup. Cap dels passatgers del tren va denunciar res. La violència i la incomprensió del què li passava impedien que Samira culpés els seus agressors. Potser ella havia fet alguna cosa mal feta? Quina? Però quan Samira va descobrir que altres amigues seves que duien roba i estils de vida occidentals també eren violades per grups de veïns seus, va decidir denunciar-ho a a la policia. Els violadors van ser condemnats a vuit anys de presó. Que Samira denunciés repetides violacions en grup va representar una deshonra per a la seva família, ja que la llei de l'Islam prohibeix les violacions i les acusacions de la noia convertien els veïns en mals musulmans. Com a conseqüència la van fer fora de casa. Samira va passar anys de teràpia fins que va poder expulsar els seus dimonis al llibre Dans l'enfer des tournantes (2002), on apareix amb el seu nom real i amb la foto a cara descoberta. Això va fer que ja no pogués tornar al seu barri. Tal i com explica, "fora de la comunitat ningú ho sap, dins de la comunitat tothom ho sap però ningú ho reconeix". Samira Bellil va col·laborar en la creació del moviment Ni putes ni soumises, que pressiona perquè el govern de França elimini els principals problemes de les noies joves de família musulmana:
Abans de morir, Samira va ser escollida com una de les 12 noies que donarien la nova imatge de la francesa Marianne.  TED (Technology Entertainment Design) és una conferència que es celebra anualment a Monterey, California. El seu objectiu és oferir idees que valguin la pena d'escampar pel món i de fet publiquen de manera gratuïta les millors xerrades que s'hi fan cada any.TED va ser creat el 1984 per Richard Saul Wurman, un arquitecte i dissenyador gràfic que el 1976 va unir els seus dos camps formatius per crear el concepte d'arquitectura de la informació, és a dir, com representar la ingent informació que creem i rebem per tal que sigui digerible i comprensible. Cada any una colla de persones amb coses a dir són convidades per xerrar a TED. Assistir a TED només és possible a través d'invitació personal i costa 6.000 dòlars. Amb els diners es reparteixen tres premis de 100.000 dòlars a tres persones amb projectes per "millorar el món". A més, les millors xerrades s'ofereixen gratuïtament a través de la xarxa. Avui se'n poden trobar unes 200. Tot i que fa més de vint anys que funciona, mai havia sentit a parlar de TED. Podria criticar la societat funcionaral on sóc immers, que ignora o menysprea els esforços de millora i excel·lència, però seria hipòcrita. No ho coneixia perquè no ho havia buscat. De fet, ho podria haver conegut a través de l'excel·lent Infonomía de l'Alfons Cornella. La versió local de TED és Renacer (naturalment en castellà) Ara, per sort, he pogut conèixer TED i escoltar una bona colla d'històries extraordinàries gràcies a la xerrada que la doctora Jill Bolte Taylor va fer a TED 2008 fa tres setmanes i que em va recomanar la Núria Masdéu. Us recomano llegir l'article que n'he fet a Paper Mullat. Buscant, buscant, he trobat que l'intel·ligent David Cowan ha publicat una sèrie d'apunts sobre TED 2008, on inclou també la xerrada de Jill Bolte Taylor. Com que seria inútil repetir el que ja s'ha dit (i no hi puc aportar cap visió personal), us enllaço als apunts recomanats per en David Cowan per si voleu passar una estona fascinant.
Ja ho veieu. Per a sort per als terrícoles, a Monterey hi ha gent que escolta i que pensa. 
Música: Història de Catalunya amb Cançons (1971) Disseny: camiZs
Per cert, en Vicent Partal està fent una llista amb els blocs que han anunciat la seua intenció de sumar-se a
aquesta commemoració posant un fragment del Llibre dels Fets i penjant
el Penó. Si tots copiem aquesta llista potenciarem molt el resultat d'aquestes cerques als buscadors (això és una idea que en Marc Vidal ens va explicar a Granollers durant la trobada de la Catosfera):
>Josep Blesa, que aclareix un error meu sobre la torre de la rendició (Gràcies)
 El 18 de gener a les 21.38 la Viquipèdia ha arribat als cent mil articles. Us copio la informació que n'ha publicat SoftCatalà:Amb la creació de l'article Arrel cúbica, el 18 de gener a les 21.38h, la versió en català del projecte Wikipedia ha arribat a l'article número 100.000. D'aquesta manera, la Viquipèdia es converteix en la dissetena versió que supera aquesta simbòlica xifra, assolida gràcies a la feina dels seus editors, administradors, correctors i altres persones que han contribuït de manera voluntària al desenvolupament del projecte. La idea central de la Wikipedia, en les seves més de 250 versions idiomàtiques, és la de crear una enciclopèdia lliure el més completa possible, objectiu que cada dia pren més força.Apunts relacionats:  Una bona notícia per a començar el 2008.Llegeixo a Wired que al Sandia National Laboratories de Nou Mèxic, EUA, un grup de científics han aconseguit convertir els hidrocarburs en una font d'energia renovable. Com dius?, us preguntareu. Si precisament els hidrocarburs són la font de pol·lució més important que tenim. Les emissions de CO2 són la causa de l'efecte hivernacle i les distorsions climàtiques que sembla que estem patint. No? Doncs sí. I aquest grup de científics està desenvolupant unes reaccions químiques conegudes des de fa molt temps per atrapar el CO2 de l'atmosfera i convertir-lo en monòxid de carboni fent servir la llum del sol. El monòxid de carboni es pot fer servir llavors per crear metanol o gasolina. Aquesta reacció química no s'havia desenvolupat a nivell seriós fins ara pel problema del cost que representa. Aquest problema desapareix amb l'escalada del preu del petroli i amb els efectes negatius de les distorsions climàtiques. L'equip de Sandia preveu encara de 15 a 20 anys de desnvolupament abans que la indústria adopti aquest sistema o un de similar. Cal aconseguir abans crear processos industrials més eficaços i més barats basats en aquest principi, però quan això s'assoleixi res impedirà a les centrals elèctriques basades en hidrocarburs o les de cicle combinat de recuperar bona part del CO2 emès i tancar-ne el cicle com en qualsevol energia renovable. Naturalment, les lleis de la termodinàmica ens diuen que sempre hi ha una pèrdua d'energia inevitable, però comprar la situació hipotètica amb la que vivim avui és, com a mínim, esperançador. Foto de Randy Montoya Via Wired  Llegeixo a El Noguer que el Senat espanyol ha aprovat el domini .ct per a Catalunya. Llegiu-ne l'apunt per a més informació sobre el que significa el domini .ct.El que trobo curiós de la votació és que va ser una proposta de CiU que va rebre el recolzament del PP i els vots en contra del PSOE-PSC, IC-V i ERC. Segurament la proposta serà tombada al Congrés, però mentrestant en podem treure força conclusions:
Altres fonts:
 El proper dissabte 1 de desembre la Plataforma pel Dret a Decidir i més de 150 entitats convoquen a una manifestació a Barcelona per a protestar pel desgavell en la xarxa de rodalies i exigir la gestió de les nostres infraestructures. A les 17:00 començarà una marxa des de Plaça Catalunya fins a l'estació de França.Si us falta convenciment per venir a la manifestació podeu llegir al bloc de Marc Arza 50 raons per anar a la manifestació de l'1-D. Afegit 2007-11-30: llegiu aquest curt i contundent article l'Alfons López Tena a Público. Apunts relacionats: |
Accés de l'autorEls meus enllaços1. PERSONAL
2. GENT
3. ALTRES BLOCS
4. WEBS
5. FòRUMS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Band of OdderscamiZs
Núria MasdéuPaper Mullat |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
