No us espanteu, no és pas que hagi fet una ruta en BTT per la nostra comarca. És que fent el xafarder per aquesta gran xarxa internauta, he trobat el vídeo que us presento a continuació. M'ha agradat veure'l, reconèixer zones... Mireu-lo:
Existeix el Centre BTT Lluçanès, un servei potent que reuneix diferents rutes (clica aquí per saber més) per poder fer en bicicleta tot terreny a la nostra terra. Segurament aquesta xarxa de rutes que des del Consorci del Lluçanès es va impulsar (i s'impulsa) li falta una empenteta, no només per la gent que pugui venir d'altres terres a conèixer el Lluçanès, sinó també per la gent d'aquí. Han o hem de saber encara més que tenim una oportunitat única per conèixer racons que ens passen per alt i, de pas, practicar una mica l'esport (ai, que em tiro pedres sobre la teulada!). (segueix...)
Ja fa un parell de setmanes llargues, una trucada en nom de La Sexta va entrar al meu mòbil. No era cap broma. Aquesta televisió espanyola necessitava una granja prop de Manresa. Després de no-sé-quantes coses estranyes, els van donar el meu número, així que em van telefonar.
Es veu que entremig de les notícies durant els mesos d'estiu, projecten uns 'mini reportatges' d'una secció anomenada "Vacaciones por la cara". Es tracta d'un noi que va fent el 'ximple' perquè vol viure de gratis una temporadeta estiuenca. Una cosa més aviat 'cutre'...
I sí sí, va venir al Soler de n'Hug a gravar-ne un, i va ser passat per les notícies l'endemà mateix (avui fa una setmana). Per qui vulgui veure'l, pot clicar aquí. Aviso, fa bastant bastant bastant riure. I el paper dels actors...IMPRESSIONANT! Amb un castellà... també impressionant! És que... com ens hem de veure!!!
Sant Feliu, Santa Creu, Oristà, Sant Bartomeu, Perafita, Sant Boi, Sant Martí... i OLOST! Un dels pobles del Lluçanès que ens faltava anar, avui hi hem estat presents!
Allà és festa major, i sortint de missa ha set el torn dels gegants olostencs PEROT i MERCÈ, dels pradencs VICENÇ i ÀGATA, i dels capgrossos locals, tot acompanyats de la colla de joves grallers del poble. Han ballat primer el Perot i la Mercè, seguits de la parella de Prats de Lluçanès i dels cap grossos. Llavors, hem ballat tots junts. Per cert, he tingut l'honor de fer un ball ficat sota el Perot, i m'ha recordat vells temps, quan durant un parell o tres d'ocasions els vem fer ballar per la Fira de Santa Creu ara ja fa uns 5 anys.
Els d'Olost només surten per festa major. Crec, però, que amb un parell "d'arreglos" als gegants (pesen moltíssim!!), i veient una trobada gegantera, tota la colla de joves que hi ha capaços i disposats, s'apuntarien sense pensar-s'ho gaire al món geganter. Nosaltres els hi donem tot el suport i més! A veure si s'animen!
Tot plegat ha acabat amb un vermut geganter de germanor. Moltes gràcies!!
Clicant aquí, podeu veure un recull de fotografies.
Com ja fa alguns (no recordo exactament quants) anys, dissabte vàrem anar a l'Escampada. Al costat del pantà de Sant Boi, després d'un empolsinat camí de carro, se n'hi munta una de grossa un cop l'any. I no es pot deixar passar per alt. Aquesta vegada van tornar a repetir l'encertat invent de l'Escampada Rock, en que un parell de grups toquen en directe. L'encert d'enguany va ser doble.
Teràpia de shock, em van impressionar. Ens van impressionar. Amants de la música en català, i del rock català, la meva colla i jo vem viure intensament el concert que ens van oferir, des del primer moment. No els coneixíem. Bon rotllo dalt l'escenari, es comuniquen molt bé amb el públic, sense por, mostrant-se propers. Una veu excepcional els lidera, i unes lletres treballades tractant temes que toquen de prop.
Un cop acabat el concert, vam emportar-nos l'altra sorpresa: la seva edat. Joves, molt joves, aquests nois tenen molt futur per davant! A més, reconeguts ja per varis premis, com el del Millor Grup Revelació de l'any per la revista Enderrock (mireu aquí).
Qui en tingui ganes, remeneu al seu myspace i a la pàgina web, i podreu escoltar peces seves, i veure'n vídeos. Em quedo amb el "Pobres i rics".
Ah, i l'Escampada, després de l'actuació dels Teràpia de shock, va acabar excel·lentment bé!
Ja ho sé, la de dalt és una foto molt dolenta. Però és veu (o tinc la intenció que es vegi) la piscina, de nit, amb bastanta gent nedant. Ja estic en procés de canvi de la càmera, l'any que ve podré aconseguir una imatge millor.
La de sota, és el partit d'ahir que va jugar el Pradenc al camp de l'Olvan, en el marc de la festa major d'aquest poble berguedà.
Vaig viure les 6 hores de natació, divendres a la nit, com unes jornades revitalitzades. Molta participació, molt bon ambient. Recordant les històriques 24 hores que es fèien abans, amb la gent vivint-ho molt, treballant-se vestits i guarniments (aquest any encara no va ser així, però tornarà!). El que sí que va tornar va ser la xocolota desfeta al final per tots els participants! Quins records!! Gràcies a la Montse de Cal Janet i aquelles dones, cal dir-ho. (Segueix...)
Una de les coses més mítiques de l'etapa de l'escolarització (infantil, primària i secundària) pels nens, nenes, nois i noies de Prats de Lluçanès -com en tants altres pobles, suposo- són les estones passades a la biblioteca un cop sortits de cole i havent berenat una mica. Estones que amb l'excusa que havíem de fer deures, passàvem junts amb els amics, sovint molestant els que ocupaven les taules adjacents i fent despertar l'ira de la Montse de la Biblioteca (altrament coneguda com la Montse Rovira), a qui des d'aquí faig arribar el meu reconeixement per la seva tasca que, per culpa d'alguns com nosaltres, no pot fer exactament la tasca que li pertocaria. En fi, coses d'aquelles que passen, que a voltes en comptes d'una biblioteca semblava una guarderia...
Així les coses, la biblioteca de Prats no és pública, encara que exerceixi com a tal. Depèn de Caixa Catalunya (diria que de la Fundació Viure i Conviure), i com és normal, l'actualització, dinamització, etc. de la biblioteca no entra en les seves prioritats ni objectius (o això sembla). No és difícil comparar la biblioteca de Prats amb la de Sant Feliu -per exemple- i ens adonarem que no té color.
Prats de Lluçanès necessita una biblioteca pública. Ara hi ha la gran oportunitat. Però, encara que sembli un escarni (snif), ara a Prats tenim un gran impediment: el finançament. (Segueix...)
Dissabte el Soler es va transformar. El què esperàvem de mesos enrere ja va succeïr. Una fantàstica festa, una gran estona, envoltats de grans persones. Ja està passat. Aquest passat, ha quedat escrit en majúscules a les nostres vides.
Tal i com vaig dir, avui segueix tot igual que divendres. Però amb una diferència: hem fet una gran festa i ho hem celebrat junts.
Ah, i dissabte va fer un any d'un altre gran esdeveniment: Clica aquí. PER MOLTS ANYS!!!
Aquest cartell és el que està penjat a "El Taulell". El penjo també aquí (clicant damunt es veu millor). I és que aquest cap de setmana, al Soler de n'Hug hi haurà una gran festassa. Apa!
Pels voltants de les dates que estem és en la memòria de moltíssima gent la Guerra viscuda a l'estat els anys 30. Són dies que en que es recorden aquelles èpoques i tot el què va succeïr a posteriori.
Ho veiem, per exemple, a l'entrevista publicada a l'última edició de la revista la rella, que és feta a una tal Pilar Pujols, filla de Cal Miquel de Pinós. Els més grans encara la deuen conèixer com a Pilar de Cal Miquel. Diria, però, que les noves generacions no la coneixen pas amb aquest nom. Sabeu de qui estem parlant???
L'entrevista està adjunta en format imatge (crec que es pot llegir bé si l'aneu augmentant), i és ben interessant. Estic convençut que és només una de les històries que té al cap. I és una de les històries que molta gent va haver de passar en aquelles èpoques, ara formant part de la memòria que, en dies com els que passen, tornen a rebrotar.
No és fàcil superar el batxillerat en un moment que moltes coses de la vida donen mil voltes, quan pel cap te'n passen mil més, i quan l'únic que tens ganes és de fer l'animal. Així les coses, superar-lo ho fa bastanta gent (menys del desitjable) i és un mèrit alhora. Encara té més mèrit fer-ho amb la millor nota de totes.
Aquest post va dedicat als dos alumnes de l'IES Castell del Quer, l'Institut del Lluçanès (aprofito per reivindicar aquest nom que havia d'haver tingut el centre!) que han tret la millor nota aquest curs. El Sergi (més conegut pel Sant, perquè és fill de Sant Sebastià, o... altres noms. Conegut també per les seves habilitats en diferents terrenys) i la Cora (hom la coneix per ser néta del Morell, la filla de la Lisa, o del Joan Serra... o per ser ella mateixa, què carai!), que amb la mateixa nota, ni més ni menys que un 9 van obtenir la més alta puntuació. I els dedico aquest post ara i no quan va acabar el curs perquè dijous passat els va ser entregat el Premi de la Fundació Doctor Grau a la millor nota de Batxillerat, en aquest cas, compartida. (hi ha més...)
Després de la Trobada al nostre poble, ahir a la tarda el Vicenç i l'Àgata van tornar a passejar-se fora dels carrers de Prats de Lluçanès. Sota una calor impressionant i una xafogor molt enganxosa, el Pep, el Vall Xic, l'Oriol, l'Ivan, el Sant, el Xavier, la Kappy, el Plans, l'Abel, la Judit, la Iraida, l'Erra, la Maria i jo mateix, ens en vam anar cap a Manresa, al barri del Xup. Allà es celebraven els 10 anys de la Colla Gegantera del Barri, i es van volcar els actuals i antics geganters a celebrar-ho. Les colles convidades evidentment també.
Una cercavila als voltants del barri (ja ho he dit, però vem passar moltíssima calor), i el ball final a la pista esportiva que hi ha allà. Després, sopar (bon sopar) al pati de l'escola, amb pastís de celebració final inclòs. Tot plegat, es va allargar fins a mitja nit...
Clicant aquí podeu veure una galeria de fotos, unes fotos de la càmera de la Kappy. Mireu-les, n'hi ha que són ben entrenyables... I hi ha vídeos amb so!! La ballada final que vem fer, també!
Després del què va passar el dissabte, les Festes de Sant Joan i els Elois van anar prenent forma. Han estat uns dies intensos, d'emocions i cansament. De festa i tradició. De compartir i gaudir. Uns dies d'activitats, àpats i refrescos. Uns dies de cants i de ballades. Uns dies que, un cop finalitzats, no ens deixen altra cosa que un bon regust de boca i ganes de que les de l'any que ve no tardin massa en arribar...
L'esquelet de la programació ha estat el mateix de sempre (revetlla, passacarrers, contrapàs, castell de focs, ball de gala, etc). Podríem dir que les diferències les hem pogut trobar amb el farciment. No penso pas fer sang a l'equip de govern per una qüestió com la festa major (com sí que van fer ells repetides vegades) i per no haver guanyat unes eleccions no he pas deixat de participar en els actes (com sí que van fer d'altres), però sí que hi ha algunes coses que no m'han acabat d'agradar. (hi ha més...)
Inoblidable. Fantàstica. Dissabte va ser una jornada que no la borrarem fàcilment de la nostra memòria. Aquest escrit comença de forma com molt magnífica, com si hagués passat quelcom propi d'un altre planeta. Doncs no, 'només' es tracta de la Trobada Gegantera i del Concert que fa tants dies que esperàvem poder celebrar.
El muntatge i la preparació d'això fèia moltes setmanes que estava en funcionament i, finalment, vem poder celebrar la cita. Nervis i molta calor eren els protagonistes de la prèvia. Tot havia d'estar apunt. Uns procurant que al pavelló estés tot apunt, altres que la cercavila funcionés perfectament, i la resta preparant la Plaça Vella per acollir el gran sopar. Tota la Colla repartida per fer que tot anés perfectament. I ho vem aconseguir. A més, crec que vem aconseguir que la gent en general s'ho passés molt bé, objectiu per altra banda molt important també per nosaltres (bàsic). (segueix...)
Amb els nervis a flor de pell per la jornada que hem de viure demà, penjo quatre vídeos, perquè pugueu començar a olorar què passarà demà a Prats de Lluçanès. Encara hi sou a temps!
Ja fa un parell de setmanes llargues, una trucada en nom de La Sexta va entrar al meu mòbil. No era cap broma. Aquesta televisió espanyola necessitava una granja prop de Manresa. Després de no-sé-quantes coses estranyes, els van donar el meu número, així que em van telefonar. 
Sant Feliu, Santa Creu, Oristà, Sant Bartomeu, Perafita, Sant Boi, Sant Martí... i OLOST! Un dels pobles del Lluçanès que ens faltava anar, avui hi hem estat presents! 
Com ja fa alguns (no recordo exactament quants) anys, dissabte vàrem anar a l'
Una de les coses més mítiques de l'etapa de l'escolarització (infantil, primària i secundària) pels nens, nenes, nois i noies de Prats de Lluçanès -com en tants altres pobles, suposo- són les estones passades a la biblioteca un cop sortits de cole i havent berenat una mica. Estones que amb l'excusa que havíem de fer deures, passàvem junts amb els amics, sovint molestant els que ocupaven les taules adjacents i fent despertar l'ira de la Montse de la Biblioteca (altrament coneguda com la Montse Rovira), a qui des d'aquí faig arribar el meu reconeixement per la seva tasca que, per culpa d'alguns com nosaltres, no pot fer exactament la tasca que li pertocaria. En fi, coses d'aquelles que passen, que a voltes en comptes d'una biblioteca semblava una guarderia...
Aquest cartell és el que està penjat a "El Taulell". El penjo també aquí (clicant damunt es veu millor). I és que aquest cap de setmana, al Soler de n'Hug hi haurà una gran festassa. Apa!
No és fàcil superar el batxillerat en un moment que moltes coses de la vida donen mil voltes, quan pel cap te'n passen mil més, i quan l'únic que tens ganes és de fer l'animal. Així les coses, superar-lo ho fa bastanta gent (menys del desitjable) i és un mèrit alhora. Encara té més mèrit fer-ho amb la millor nota de totes.
Després de la 
Després del 
