No vaig anar a l'acte que Esquerra feia ahir al Palau de la Música Catalana (no puc anar a tot arreu), però de seguida que vaig arribar a casa, vaig buscar-ne informació, declaracions, aportacions... bàsicament em vaig informar de com havia anat. I destaco no continguts, sinó la posada en escena: el lema i la foto final.
Primer, he de dir que és encertadíssim el lema "Estem construint un estat propi. Disculpeu les molèsties". Te'l mires i dius: ep! al tanto, que aquí potser passa alguna cosa. És proper, entenedor, suggerent. Si bé és cert que cal seguir-lo omplint de contingut i explicar què és el què fa Esquerra al govern, és una bona manera per donar un input important. No sé si està planejat, ho desconec, però jo n'ompliria les tanques publicitàries de cartells d'aquests. (hi ha més...)
De tot plegat em quedo amb la capacitat d'il·lusionar. Ja ho dèia abans d'ahir. Com més t'il·lusiones, però, més a prop estàs de desil·lusionar-te. Sóc de mena positiu i optimista, però jo no ho acabo de veure clar. És que EUA és un país molt...país, orgullós, potent. Serà capaç Obama de mantenir aquesta il·lusió que parlàvem i no decepcionar? Serà capaç de canviar realment la imatge d'EUA al món? Esperem que sí, i això voldrà dir que efectivament haurà estat capaç de portar a terme un canvi real al país (de moment) més influent del món i, per tant, a al món sencer. Crec que el President electe dels Estats Units, Barack Obama, ara té ganes de córrer. Té tantes fitxes damunt la taula, tantes expectatives creades, tantes il·lusions escampades... que no es veu on és el límit. (hi ha més...)
Gairebé tothom sap que d'aquí 24 hores hi ha eleccions presidencials (a més d'elegir algunes coses més) als Estats Units d'Amèrica.Algú un dia va dir que el President dels EUA potser l'hauríem de votar els habitants de tots els països del món; lema que fructifica sempre que des d'allà es prenen decisions que afecten a mig món, o més (conflictes bèl·lics generalment i per desgràcia).
En aquest cas, després d'una època que els EUA han anat de cap a caiguda en popularitat a la majoria d'indrets del món -la presidència de Bush fill ha estat en aquest sentit nefasta-, i encara que val la pena recordar que també hi ha racons que encara són els grans salvadors (a Europa, a la zona dels Balcans en tenim exemples), es decideix entre un candidat que de cara en fora dóna la sensació que ho ha de millorar tot, i un altre que ha de fer molt més del mateix del que hem tingut fins ara. (segueix...)
Entorn els conceptes que titulen aquest post va anar enfocada la TROBADA NACIONAL DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT que es va celebrar a la Seu d'Urgell la setmana passada.
Tècnics de joventut i regidors de la mateixa temàtica estàvem convocats a participar-hi, i la crida no va fallar. Més de 500 vam prendre-hi part. Primer em torno a desfer en elogis a l'organització: encert en la temàtica, disseny de les activitats, tallers i debats (alguns, s'ha de dir, es necessitava una mica més de temps) i elogis també pel lloc escollit (quina enveja, quins equipaments que tenen a La Seu!). (segueix...)
Altero l'ordre de temes que volia exposar aquesta setmana per una cosa d'extrema actualitat i que acabo de sentir a les notícies de TV3.
Com potser ja sabeu, es va fer públic que el President del Parlament va fer posar uns accessoris al seu cotxàs, per poder treballar més bé. Al cotxe hi passa moltes hores. Ha de tenir cotxe oficial? Sí. Ha de ser còmode? També. Hi ha de poder treballar? Així aprofita el temps. S'ha de ser curós? També. (hi ha més...)
Estic escrivint, moments abans de viure la inauguració de la segona Oficina d'Emancipació Juvenil del Principat, i ho faig des de dins d'aquest mateix edifici. Després de la d'Amposta, avui es dóna el tret de sortida oficial a la d'aquí a La Seu d'Urgell.
Aquí hi sóc en motiu de la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut, que des d'ahir i fins demà es celebra aquí a aquesta ciutat mateix. Explicaré amb més detalls quan tingui més temps, però la veritat és que estan essent unes jornades profitoses, per a polítics i tècnics que treballem en l'àmbit de les polítiques de joventut.
Des de la Secretaria de Joventut de la Generalitat, depenent del Departament d'Acció social i ciutadania, s'està fent una gran feina en l'àmbit que ens pertoca, i aquests dies aquí se n'està fent una demostració. Felicito a l'organització d'aquesta trobada, a la Secretaria per la feina feta, i a la gent de La Seu (en especial la Mireia) perquè s'ho treballen moltíssim. Per molts anys!
Ahir a La Central (Vic), l'Òmnium-Osona va organitzar una xerrada-col·loqui amb Alfons López Tena i Vicent Sanchis. Aviso, vaig sortir-ne igual que vaig entrar i, com va dir un assistent de luxe i posterior company de sopar: "demà tornarà a sortir el sol, tornarem a treballar, etc".
Va tenir dues hores de duració, i la veritat, encara hi podríem ser. Va estar bé escoltar-los, saber la seva opinió, contrastar impressions, veure que les diferències fins i tot hi són entre els dos contertulians... (segueix...)
Per fi la fi dels congressos ha arribat. Almenys al nostre àmbit territorial. I ho dic cansat. Primer, per qui no ho sàpiga, el congrés és el màxim òrgan de decisió d'Esquerra, a tots els nivells. Es celebra congrés a nivell local, comarcal, regional i nacional. Bàsicament s'hi escull la direcció que ha d'encapçalar el partit en els diferents àmbits els propers anys (en el cas local i comarcal, per dos anys; i el regional i nacional, quatre), i amb ella, la direcció política a seguir.
Ara ja hem passat totes aquestes estapes i, per tant, ja podem seguir treballant tranquils sense haver de pensar en aquestes coses. Està molt bé poder celebrar congressos, on tota la militància pot decidir, parlar, aportar, discutir, criticar. Això no passa a totes les organitzacions ni partits polítics. En aquest sentit, me n'orgulleixo de poder-ho fer. I de poder ser escoltat. (segueix...)
*La foto: un moment d'una votació d'avui. Extreta d'Osona.com
El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha fet públic un estudi en què es diu que els independentistes al Principat de Catalunya podem ser el 55%. Hi ha almenys dades curioses que m'han cridat l'atenció (encara que potser són òbvies): com més llegeixes els diaris, més independentistes hi ha; i com més estudis, més independentistes.
És un estudi que si més no demostra que l'independentisme entre els catalans està creixent, per fi, en un volum prou important per afrontar en un temps no molt llunyà un referèndum d'autodeterminació.
Ahir al matí vaig ser a Muntanyola. És un poblet que al Lluçanès potser poc n'hem sentit parlar, però que el tenim ben a prop (i tan llunyà alhora); sabeu La Muntada? Sí, aquella casa que la nova carretera li passa a tocar, abans d'arribar a Olost (venint de Vic), al mig d'una curva, on hi ha també un trencant per anar cap a Sant Bartomeu i, per cert, on va néixer el meu pare... Vaja, que em sembla que allò és Muntanyola.
Doncs vaig ser al Ple d'aquesta població, el dimarts a les 11 del matí. Casualitats de la vida van permetre que pugués anar-hi per donar suport al Toni Bou i als seus companys de grup municipal. Vegeu notícia per saber què ha passat allí. Però en resum és que les eleccions municipals del 2007 van deixar una distribució molt igual en nombre de vots i regidors les candidatures que s'havien presentat: 3 regidors per a CiU, 3 per a ERC i 1 per al PSC. CiU i ERC només els separen 6 vots. Això va fer que es signés un pacte de govern, en què, entre altres coses, els primers dos anys seria alcalde el convergent, i els dos següents el republicà. (hi ha més...)
Aquest migdia, sota un sol esfereïdor, la Glòria i jo ens n'hem anat cap a viure l'aplec del Pi de les Tres Branques. Era el primer cop que hi assistíem i no sabíem massa on anàvem, però al final hem arribat, i bé!!
Certament la fama d'aquest encontre els últims anys ha millorat molt, i avui m'ha semblat acceptable. Una bonica jornada, malgrat hi haguem estat poca estona (un parell d'horetes al migdia).
Hem arribat, hem visitat les parades d'entitats (inclosa les JERC Berguedà), i ja hem anat cap al Pi Jove. Anant cap allà, hi ha hagut mini-cercavila de gegants. Hi havia els gegants maulets vigatans. He tingut el goig de posar-me sota la Revolució (he de confessar que tenia bastant el mono de posar-me sota un gegant, després que ahir em perdés la Trobada d'Hostalets). Un cop arribats al Pi Jove, hem escoltat les intervencions que hi tocaven: un de la CUP de Berga, el Nil Cardona (Maulets Osona) i el Pep Musté (No a la MAT). (Segueix...)
Com és sabut, dissabte es va celebrar el Congrés Nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya. Motius personals (una prioritat de primer ordre) van fer que no hi anés, malgrat el moment transcendental del partit al que milito. Malgrat això, vaig estar més o menys pendent del què estava succeïnt (la revolució dels SMS em va ajudar).
Ahir, arribant a casa, llegir diaris i buscar com havia anat més concretament, va ser el primer que vaig fer. De moltes coses a valorar, escriuré del més 'mediàtic' de tot. L'adéu de Vendrell, i l'executiva monocolor del 'sector' Puigcercós.
Primer: m'agradaria saber fins quan haurem de parlar de 'sectors'. Segur que aquí hi tindrà molt a veure la pressió mediàtica, però també hi tindrà a veure si els protagonistes tiren llenya al foc o no. Espero que siguin responsables. (hi ha més...)
Dissabte passat va tenir lloc la 1a Trobada de Regidors/es Joves d'Osona i el Lluçanès. A quarts d'11 del matí comencem a arribar -alguns tarden una mica més, ja se sap- al Local Social de Santa Creu de Joglars. Esmorzem, a fora, coca i llonganissa acompanyat d'algun suc -taronja i pinya-. Un cop esmorzats, entrem dins i comencem a parlar tots plegats. Som vint-i-dues persones que en algun lloc o altre estem vinculats a la política municipal. L'objectiu de ser vint, estava superat. Establim un bon clima. Allí hi ha regidors d'arreu del territori -des de Lluçà a El Brull, passant per Vic, Centelles, Calldetenes, pujant a Torelló i a Orís, per exemple- i de tendències polítiques diverses -JERC, CUP, JNC, Independents, JSC...-. (segueix...)
Avui es celebra la gran jornada electoral a Esquerra Republicana de Catalunya. Els militants del partit degà de la política catalana (com se li diu, i és), celebrem una jornada històrica. Per una banda, podem ser enveja de moltes altres organitzacions, ja que TOTS els militants podem participar a elegir els nostres màxims dirigents de forma lliure i directa. Això no passa a tot arreu, i crec que és la millor conclusió que podem treure de la jornada d'avui. És la segona vegada que voto el President i Secretari General del meu partit, la primera va ser fa quatre anys a Lleida. Llavors, van poder-ho fer els assistents al Congrés. (hi ha més...)
No vaig anar a l'acte que Esquerra feia ahir al Palau de la Música Catalana (no puc anar a tot arreu), però de seguida que vaig arribar a casa, vaig buscar-ne informació, declaracions, aportacions... bàsicament em vaig informar de com havia anat. I destaco no continguts, sinó la posada en escena: el lema i la foto final.
De tot plegat em quedo amb la capacitat d'il·lusionar. Ja ho dèia abans d'ahir. Com més t'il·lusiones, però, més a prop estàs de desil·lusionar-te. Sóc de mena positiu i optimista, però jo no ho acabo de veure clar. És que EUA és un país molt...país, orgullós, potent. Serà capaç Obama de mantenir aquesta il·lusió que parlàvem i no decepcionar? Serà capaç de canviar realment la imatge d'EUA al món? Esperem que sí, i això voldrà dir que efectivament haurà estat capaç de portar a terme un canvi real al país (de moment) més influent del món i, per tant, a al món sencer. Crec que el President electe dels Estats Units, Barack Obama, ara té ganes de córrer. Té tantes fitxes damunt la taula, tantes expectatives creades, tantes il·lusions escampades... que no es veu on és el límit. (hi ha més...)
Gairebé tothom sap que d'aquí 24 hores hi ha eleccions presidencials (a més d'elegir algunes coses més) als Estats Units d'Amèrica. Algú un dia va dir que el President dels EUA potser l'hauríem de votar els habitants de tots els països del món; lema que fructifica sempre que des d'allà es prenen decisions que afecten a mig món, o més (conflictes bèl·lics generalment i per desgràcia). 
Altero l'ordre de temes que volia exposar aquesta setmana per una cosa d'extrema actualitat i que acabo de sentir a les notícies de TV3. 
Estic escrivint, moments abans de viure la inauguració de la segona Oficina d'Emancipació Juvenil del Principat, i ho faig des de dins d'aquest mateix edifici. Després de la d'Amposta, avui es dóna el tret de sortida oficial a la d'aquí a La Seu d'Urgell. 
Ahir a La Central (Vic), l'
Per fi la fi dels congressos ha arribat. Almenys al nostre àmbit territorial. I ho dic cansat. Primer, per qui no ho sàpiga, el congrés és el màxim òrgan de decisió d'Esquerra, a tots els nivells. Es celebra congrés a nivell local, comarcal, regional i nacional. Bàsicament s'hi escull la direcció que ha d'encapçalar el partit en els diferents àmbits els propers anys (en el cas local i comarcal, per dos anys; i el regional i nacional, quatre), i amb ella, la direcció política a seguir.
El 
Ahir al matí vaig ser a Muntanyola. És un poblet que al Lluçanès potser poc n'hem sentit parlar, però que el tenim ben a prop (i tan llunyà alhora); sabeu La Muntada? Sí, aquella casa que la nova carretera li passa a tocar, abans d'arribar a Olost (venint de Vic), al mig d'una curva, on hi ha també un trencant per anar cap a Sant Bartomeu i, per cert, on va néixer el meu pare... Vaja, que em sembla que allò és Muntanyola. 
Aquest migdia, sota un sol esfereïdor, la 
Dissabte passat va tenir lloc la 1a Trobada de Regidors/es Joves d'Osona i el Lluçanès. A quarts d'11 del matí comencem a arribar -alguns tarden una mica més, ja se sap- al Local Social de Santa Creu de Joglars. Esmorzem, a fora, coca i llonganissa acompanyat d'algun suc -taronja i pinya-. Un cop esmorzats, entrem dins i comencem a parlar tots plegats. Som vint-i-dues persones que en algun lloc o altre estem vinculats a la política municipal. L'objectiu de ser vint, estava superat. Establim un bon clima. Allí hi ha regidors d'arreu del territori -des de Lluçà a El Brull, passant per Vic, Centelles, Calldetenes, pujant a Torelló i a Orís, per exemple- i de tendències polítiques diverses -JERC, CUP, JNC, Independents, JSC...-. (segueix...)
Avui es celebra la gran jornada electoral a Esquerra Republicana de Catalunya. Els militants del partit degà de la política catalana (com se li diu, i és), celebrem una jornada històrica. Per una banda, podem ser enveja de moltes altres organitzacions, ja que TOTS els militants podem participar a elegir els nostres màxims dirigents de forma lliure i directa. Això no passa a tot arreu, i crec que és la millor conclusió que podem treure de la jornada d'avui. És la segona vegada que voto el President i Secretari General del meu partit, la primera va ser fa quatre anys a Lleida. Llavors, van poder-ho fer els assistents al Congrés. (hi ha més...)
