Com a guanyador de la darrera imatge enigmàtica del blog Finestra Fotogràfica em corresponia fer-hi arribar una foto feta per mi per a que fos publicada en l'edició de gener d'aquest joc.
És aquesta que il·lustra el post. Ja fa uns dies que la vaig fer arribar a en Francesc Cabiro (el blocaire del blog esmentat), el qual la va publicar a començaments de mes. (vegeu aquí).
Heu d'endevinar a quina ciutat europea (o millor dit, en les aigües de quina ciutat europea) es troba aquesta casa que a més, és un restaurant.
Us animo a que us hi passeu i hi participeu!. Les condicions són aquí.
Però el 200nou sí que sembla que ens portarà un cicle 9 en molts aspectes.
D'on venim? A on anem? Cap a on hem de tirar?.
Temps d'incertesa (com tots, però ara més) ens esperen.
Així doncs rebeu els meus desitjos d'optimisme i empenta per a encarar-los i que d'avui en tres-cents seixanta-cinc dies poguem dir que ha estat un any feliç.
Consternats estem tots amb els raids de l'exèrcit israelià sobre Gaza. Però abans de fer allò de posar-se del costat de la víctima caldria que tinguessim en compte algunes dades.
Finalment la companyia aeria Swiss International Air Lines (successora de Swissair) ha cedit davant les pressions rebudes per part del partit UPyD i retira el català dels seus vols (enllaç noticia).
La primera consideració a tenir en compte és que ja és evident (per si algú encara no ho tenia prou clar) que ja no es tracta d'estar en contra d'un projecte independentista, autonomista o el que sigui. A aquesta gent (UPyD i afins) el que els molesta és el català i tot el que en faci referència. No demanaven que els comunicacions fossin també en castellà sinó que no fossin en català. I equiparaven el català a una variant alemanya com si fos un dialecte local i no una llengua amb segles d'història i producció literaria de gran nivell.
Ells, els grans defensors del bilingüisme. Si en realitat ho fossin reclamarien que totes les companyies que no fan servir el català hi rectifiquessin, oi?
La companyia suïssa diu que ha pres aquesta decissió per les moltes queixes rebudes per parts d'espanyols. M'agradaria saber quantes han estat. En tot cas, està ben clar que si reben moltes més de catalans emprenyats ho reconsideraran. (Si us plau, seny i res d'insults i boicots. Als suïssos se'ls en fot el que passi per aquí. Si han rebut sol·licituds en to més o menys correcte per part dels altres i reben insults nostres, a qui faran cas?).
Els hauríem de fer veure la falsedat de les acusacions que se'ns feia (allò tan sentit que ja cansa sobre els suposats mitjans nazis que fem servir) i una manera de fer-ho és informant de l'aval del Consell d'Europa a l'ensenyament en català. Si ho fem bé i sense fer servir la ràbia i ressentiment que fan servir ellos, tenim les de guanyar. En això i en tot.
Som-hi?
(P.S.: Una altra cosa en la que gastarem temps i energíes i que si fóssim un estat ja tindríem resolta en un tres i no res digues el que digues el veí. Preneu-ne nota)
El PSC votarà finalment a favor dels presupostos del PSOE. Cap sorpresa i trobo ingenu que a aquestes alçades algú pogués imaginar el contrari (Ai Castells, Castells!). I més ingenu trobo que algú encara pugui pensar en el PSC com a partit catalanista (mireu la definició de catalanisme al diccionari).
Tot el merder que tenen a Grècia deu obeir a causes força més profundes que la mort de l'Alexandros Grigoropoulos. Més encara quan els policies implicats en la seva mort ja han estat jutjats i condemnats.
De fet, aquest lamentable incident es va produir durant unes protestes i ahir va haver una jornada de vaga general que havia estat convocada amb anterioritat.
La mort d'aquest noi ha estat la gota que fa vessar el got. Fins llavors des dels nostres mitjans de comunicació no havíem sentit res sobre la situació social d'aquell país.
De la nostra vull dir, és clar...Tots els blogs adherits a la XBS ja haureu rebut aquesta convocatòria. Els encara no adherits (a què espereu?!) i els no blocaires la podeu llegir tot seguit:
Com a resposta a l'evident esgotament de la via estatutària i
autonomista i com a part necessària per la creació d'un Estat propi,
diverses entitats (entre les quals Sobirania i Progrés) han convocat, a
la vigilia de l'aniversari de la Constitució espanyola, una
concentració per reivindicar UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA.
L'acte se celebrarà divendres 5 de desembre, a les 19:00 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
Les entitats convocants fem una crida a la societat civil i altres
entitats a adherir-se a la declaració i sumar-se a la concentració de
divendres. Adjunt trobaràs el text de la declaració.
Fes-nos arribar la teva adhesió a coordinacio@sobiraniaiprogres.cat
Convocants inicials: Sobirania i Progrés, Catalonia Acord, Catalunya
Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català
per l'autodeterminació), Fed. Nacional d'Estudiants de Catalunya,
Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa
d'entitats, sector Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i
República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes, Bloc Gran del
Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d'altres.
Ahir va ser el dia internacional de la Sida i em va sorprendre com de poc se n'ha parlat. No és un tema que m'afecti personalment ni (que jo sàpiga) a cap persona que conegui però ahir al vespre en assabentar-me'n tot llegint el diari em va sobtar el poc ressó.
És una percepció personal o cada cop se'n parla menys? Jo recordo fa anys que durant tot el dia el mitjans donaven consells de com evitar-ne el contagi, ens informaven de commemoracions de record a les víctimes (projecte del noms, crec que es deia),....i ens alguns llocs regalaven preservatius.
Que lluny que queda això ara! Deu ser que com que a hores d'ara és un problema bàsicament de l'Àfrica més pobre no mereix tan de titulars i ens n'anem oblidant.
Algú recorda com va començar tot? Com ens va afectar? Algú recorda que a aquesta malaltia se li deia la malaltia de les tres H i per que?
Com que m'ha sorprés l'oblit he volgut fer-ne una mica de memòria...
No sé pas per què, però no he vist mai cap màquina que, tot i ser perfecta en la descripció dels filòsofs, després sigui perfecta pel que fa al seu funcionament mecànic. Mentrestant, la falç d'un pagès, que cap filòsof no ha descrit, funciona com cal...
Guillem de Baskerville a "El nom de la Rosa" d'Umberto Eco. (Llibres A Mà)
Avui hem sabut que alguns propietaris de Repsol-YPF plantegen vendre les seves participacions.
Això, que en principi a la gent del carrer ens pot ser força indiferent, pot tenir conseqüències d'abast mundial. (I a més, hi han coses no del tot clares)
Parlem clar: Els neocons no han fracassat, s'han acollonit.
M'explico: El capitalisme salvatge o neocon (anomenar-lo liberal és un contrasentit), es basa en la llei del més fort. Mercat sense regles. La teoria és que el mercat s'auto-regula i sobreviu. I és cert. Molt bé. Si ets tan valent, continua jugant fins al final i no demanis ajut públic quan et toqui pringar. És ben clar que si no s'hi fes res molta gent patiria però a la llarga (potser mooolt a la llarga) tot tornaria a tenir una certa estabilitat i es tornaria a crèixer. Però si és a nosaltres a qui toca patir ja no ens agrada tant, oi?.
Tothom sap que l'economia inevitablement te cicles. Expansius i regressius. Creixements i crisis. A mi em sembla (i així ho he dit sovint) que durant els primers cal deixar fer i durant el segons (que no venen d'improvís!!!) cal que el regulador actuï per tal que l'estructura social no s'enfonsi. Laissez fer i New Deal. La sabiduria, com si diguéssim, seria saber quan i com aplicar cada remei per tal de no acabar ni en un desgavell ni en una economia planificada. No hi han receptes màgiques que resolguin els problemes per sempre. Ara bé, els diners públics són (haurien de ser) sagrats. No estan per a salvar el colls dels inútils i els cobdiciosos. Si han de caure que caiguin, però que no sigui a sobre nostre.
Fa un temps vaig esciure un post anomenat Temps de New Deal i que podeu llegir aquí (i també El mercat del totxo escrit aquells dies). El coblocaire i amic Martí (La Trappola) va dir-me que calia recuperar-lo al cap d'un parell d'anys i tornar-lo a llegir. El parell d'anys van fer-se fa un parell de dies. Hi deia que calia estar a l'aguait que hi hauria crisi. I si ho deia jo (que no entenc ni fava en economia) és que la cosa devia estar bastant clara.
Ens afectarà (o ens afecta ja) a tothom en una o altra manera. I malgrat els típics anunciadors de l'Apocalipsi no cal que patiu que no és la final del capitalisme ni de res (d'aqui a cinc anys podreu continuar anant de botigues) però sí que hem d'aprofitar i aprendre algunes lliçons:
- Cal que la gent aprengui a no estirar més el braç que la màniga. El consum és el motor de l'economia però cal saber fins on pots arribar! (Val a dir que això m'ho va ensenyar la meva mare que ja us dic que de formació en economia financera no en te res. Només cal aplicar-hi el sentit comú. I ara tothom te tants estudis, carrera i postgraus? Bah!)
- Cal inculcar el sentit de passar comptes i tenir responsabilitats. Accountability que en diuen. Si una empresa o institució pública o treballador o qui sigui fa quelcom malament cal que carregui amb les seves conseqüències. (En el cas concret que ens ocupa, heu vist que en alguna d'aquestes empreses mal gestionades hi dimitís algú? I de polítics?). Ara que es parla de recuperar els valors crec que aquest és bàsic.
Avui he penjat uns videos que expliquen la crisi financera: Com s'ha originat, com ens afecta, què hi podem esperar....Crec que són molt instructius i poden ser útils. Vegeu-los i ja em direu:
Aquests darrers dies estem parlant molt del reportatge que The Economist ha publicat respecte a l'economia espanyola. Aquí ens hem indignat amb unes afirmacions poc objectives contra Catalunya. El que m'estranya és que això sigui l'únic que se'n digui, del reportatge. Em sobta que poca gent hagi fet referència a que el tema central és que a Espanya la festa s'havia acabat (I d'aquí ve la imatge del brau banyicaigut) No he sentit cap espanyol exclamant-s'hi i en tot cas han fet com nosaltres: Quedar-se amb allò que ofèn Catalunya. Ells amaguen els que no els convé i nosaltres ho magnifiquem...
N'he fet un petit resum d'aquests articles així podrem tenir-ne una visió més global. I a més al final del post hi han els enllaços a les diferents parts del reportatge per si algú hi vol aprofundir.
En parlem? No només d'això sinó també de la cimera dels G20 i de les darreres noticies econòmiques que algunes tenen més de safareig que de notícies.
Tal dia com avui de fa 90 anys finalitzava la Gran Guerra, com es va dir llavors.
En aquell moment hi ha qui va arribar a dir que seria la darrera guerra de la humanitat ja que aquell horror global havia superat tots els límits. Hom deia que seria "La guerra que acabaria amb totes les guerres".
Van haver de passar menys de vint anys per a pulveritzar aquests somnis. El revengisme cec que va humiliar els vençuts va sortir molt car. I diuen que va ser el pacifisme a ultrança de Chamberlain i d'altres que va regalar Txecoslovàquia a Hitler.
Avui en dia ningú no se'n recorda d'aquesta guerra. Potser un causa és que els bàndols no
estaven tan ideològicament clars com a la II Guerra Mundial. Eren guerres entre imperis que vivien en un equilibri precari. Europa era un polvorí on una guspira podia desencadenar el desastre. A ulls d'avui no era tan fàcil dir qui eren els bons o els dolents. Els alemanys eren un
imperi militaritzat i Àustria-Hongria era una presó de pobles, però
traient el vernís democràtic dels britànics que en quedava? Una potència colonialista. I l'Imperi Rus ja sabem com va acabar.
Avui hem vist com els treballadors de la Nissan tallaven la Ronda com a protesta a la més que posible presentació per part de l'empresa d'un expedient de regulació d'ocupació que podria deixar sense feina més de mil sis-centes persones. La primera qüestió és, quina culpa tenen els usuaris de la Ronda? Al cap i a la fi no hi tenen res a veure (ni ells ni la resta de ciutadans) i després de tot també en som part afectada: Els subsidis d'atur i les prejubilacions s'hauran de pagar de la nostra butxaca. I a més, si els manifestants fossin treballadors de pimes (com ho és la majoria) els seus acomiadaments no tindrien tanta (o gens) repercussió mediàtica ni podrien tallar carreteres ni fer manifestacions (i en aquests casos els sindicats acostumen a desaparèixer)...ni rebrien la solidaritat que ara exigeixen.
La nit del 9 al 10 de novembre de 1938 va tenir lloc el que es va anomenar La Nit de Vidres Trencats. A Alemanya, el règim nazi va atacar centenars de comerços propietats de ciutadans jueus, van cremar unes dues-centes sinagogues, van arrestar desenes de milers de persones que van ser tancades en camps de concentració (només aquella nit van morir un centenar). Era el moment culminant d'una sèrie d'iniciatives discriminatories iniciades feia uns anys però alhora, lluny de poder-se considerar un nou progrom més de la història, va ser el començament del procés que va portar a l'holocaust. Aquell esdeveniment que escapa a la comprensió humana.
Tanmateix no podem dir que sigui un fet superat del passat. Sovint a casa nostra hi han compariotes són tractats de forma brutal per elements de l'extrema dreta. Sobretot al País Valencià. No ho veiem per la televisió, ben pocs mitjans de comunicació se'n fan ressó. Hi ha connivència? Negligència? Complicitat? En canvi si alcem la veu, o perdem una mica les formes, o tenim alguna errada ens tiren la cavalleria per sobre per tal que mantinguem el cap abaixat....i tot s'ha de dir, cap polític condemna aquesta violència de forma contundent.
Avui dia 9 al migdia a València hi ha una concentració per a protestar per aquesta impunitat/immunitat. El text de la convocatòria el trobareu ací baix (per anar directament a la web cliqueu aquí). Jo no podré ser-hi (i tot just me n'acabo d'assabentar) però hi dono tot el meu suport i m'agradaria que tothom que pugués s'hi sumés. Ja sigui assistint-hi o virtualment fent-ne referència al blog.
Avui volia parlar d'aquest western (Hang 'em high!) del 1968 dirigit per Leonard Freeman i protagonitzada per Clint Eastwood. 
De la nostra vull dir, és clar...Tots els blogs adherits a la 
Sentit aquest matí a un forn de pa de la Rambla del Poblenou de Barcelona:
