Trobo a faltar veus
que es felicitin per la independència d’Ossètia del Sud i Ahkhazia. Fins ara
qualsevol exercici pràctic del dret d’autodeterminació ha estat saludat amb
alegria des del nostre país. Què ha passat ara?
Que enguany sigui any electoral als USA ha fet que el nostre lèxic s'enriquís amb un seguit de termes que fem servir a la nostra quotidianeitat. (Passa cada quatre anys això, després sembla que ens oblidem d'aquests mots).
On més èxit ha tingut ha estat en el congrès d'ERC (Ara li diuen Esquerra i prou). Hom parla de caucus, primàries, superdissabte, tiquet,...només falta que algú digui, per acabar de mimetitzar, que el congrés es fa el primer dissabte després del primer divendres del mes de juny d'un any de traspàs.
Ara parlaré (breument, només quatre pinzellades generals fetes per un simpatitzant que no ha seguit gaire els debats) del que penso del sarau d'ERC però abans...Ja sabeu que la XBS serà enguany a l'UCE? I si sou blocaires, ja heu contestat l'enquesta?
Suposo que ja sabeu que el director d'Air Berlin ha fet unes declaracions despectives contra el català (enllaç noticia) . Ha estat una reacció a un intent del govern balear per a fer que l'aerolínia fes servir també la nostra llengua.
Ja hi ha qui s'ha afanyat a titllar-los de nazis. Error! Emprant aquest adjectiu incorrectament l'únic que farem serà buidar-lo de contingut (Cosa freqüent en aquesta època que vivim. Fes servir paraules en sentit impropi i per a tot els casos i les tornes inofensives: Ecologisme i Solidaritat en són bons exemples. En el cas del nazisme es contibueix a abaixar la guàrdia i contribuir a fer més fàcil que torni a criar l'ou de la serp* . A més si parlem amb mots en sentit impropi acabem fent el mateix que fa el tal Hunold, oi?).
Si llegiu l'editorial de l'home aquest veureu que no sap de què parla. És simplement estúpid.
Ja sabem (recordeu la Fira de Frankfurt ) que els mitjans alemanys es nodreixen d'informació referent a nosaltres a travès de corresponsals a Madrid. No és estrany que hi hagi aquesta mena d'opinons esbiaixades.
Ideant campanyes arrauxades (malgrat que tinguem raó) ens mostrem com a poble amb mentalitat adolescent. La imatge en casos com el nostre (que tenim generalment els mitjans en contra) és molt important.
Com a alternativa proposo fer cartes als mitjans de comunicació alemanys per tal que s'adonin que n'estan desinformats. Qui s'hi apunta?
* Aquesta metàfora es fa servir sempre, però ja m'explicareu quina culpa te la serp
Foto: Joachim Hunold CEO Air Berlin i autor de les declaracions
Blocus Track: Si abans parlo!!! Ja tenia publicat aquest post quan he rebut un mail de l'amic Alexis Vizcaino que promou una campanya (educada) de protesta. Vegeu de què es tracta més avall:
Tenim en vigor un decret que regula la gestió de la sequera i alhora una alerta per inundacions (el pla inuncat).
Els membres del govern no es posen d'acord sobre si cal seguir endavant amb el transvassament, minitransvassament, captació temportal i reversible, bé, sobre "allò". (En lloc de "Els membres del govern" anava a dir "Els partis de govern" però és que ni entre ells mateixos tenen un postura comuna).
Crec que tothom te assumit que una condició si no necessària sí desitjable per a sortir-nos-en és tenir una bona imatge i ser coneguts a l'exterior. Enteneu com a "exterior" no Espanya sinó la resta del món. Prou temps i diners hem perdut en pedagogies tan benintencionades com inútils i incompreses (quan no contraproduents) a la resta de l'Estat com per a insistir-hi més.
Un dels entrebancs que trobem és la mala fama que el mot "nacionalista" té en segons quins països. A Alemanya sobretot, que va patir els deliris del nacionalsocialisme. Ens podriem preguntar per què només la primera part del concepte te malastrugança i en canvi la segona (Socialisme) no. Com si no haguessin hagut dictadures, massacres i guerres en el seu nom!. Després de tot, si una cosa tenen en comú les diferents menes de feixisme i el socialisme és el tenir en el seu imaginari la "massa" o el "poble" en acció. I ja sabem que la multitud és més fàcil de manipular que una sèrie de persones individuals. I que enmig de la "massa" el més cabal pot veure's arrossegat per l'euforia de formar part de quelcom més gran i fer coses que potser sol no faria mai (Penseu en aldarulls en manifestacions, o insults en camps de futbol, o linxaments,...).N'hauriem de parlar algun dia.
Tornant al tema, recordem l'exemple de la passada edició de la Fira del Llibre de Frankfurt on poguerem observar com els corresponsals dels diaris alemanys (alguns de ben seriosos) a Madrid donaven informacions esbiaixades de Catalunya i la seva cultura. Entre les seves pors i la font d' (des)informació de que disposaven van donar-ne una imatge no gaire agradable.
No va ser per tenir aquesta bandera que els feixisme es va aixecar en armes? Quanta sang s'hi amaga darrera? Molta (Moltíssima més que darrera la ikurriña posem per cas, i ja no diguem darrera la senyera!). Aquesta història no s'esborra pel simple fet de canviar-hi l'àliga per l'escut monàrquic (uns altres que tal, per cert).
I per cremar aquest puto drap fiquen un noi a la presó? Com si ells no haguessin ultratjat mai!!!!!!!!!!!!
Recordem que fa uns dies vam commemorar el 15 aniversari de la mort d'en Guillem Agulló a mans d'uns feixistes que estan al carrer....gràcies a l'(in)acció de la Justícia. I qui diu aquest cas diu també els diferents atacs que pateixen persones i locals catalanistes arreu: Avui mateix hi ha hagut un atac contra un d'ERC a Sabadell, el quart d'enguany! (No els serveix de gaire ser al govern a aquests!) Ho sabieu? No, oi? (Però segur que tots un heu assabentat de l'atac que va patir fa pocs dies un del PSE)
Imagineu que teniu un producte que tot i que a priori és de bona qualitat i és força conegut el públic potencial no el compra perquè no li veu gaire atractiu o utilitat.
Ara imagineu que algú interessat en el producte dedica un munt d'hores a millorar-lo per a que arribi a més gent, en poleix alguns defectes i en fa publicitat. Tot això sense cobrar. Que hi faríeu?
Com a mínim donar-li les gràcies. O si fóssim estatunidencs segurament el fitxaríem, que els estatunidencs per molt baliga-balagues que siguin (bé, admetem que siguin baliga-balagues) en això de fer negocis hi toquen prou.
Però com que el cas hipotètic està basat en el fet real esdevingut sobre la web del Parlament Europeu i allò és un cau de funcionaris buròcrates provinents de material de rebuig de les polítiques estatals (amb les excepcions que vulgueu) més aplicats a arrepapar-se a la poltrona i cobrar dietes que a mirar cap al futur la cosa va acabar en denúncia.
Com podeu imaginar m’importa una puta merda ben poc tot el que passi a l’entorn l’exèrcit espanyol. Però no puc evitar sorprendre’m amb la designació de na Carme Chacón com a ministra de defensa. I una pregunta. De qui se’n fot Zapatero?
El fins avui alcalde de L'Hospitalet de Llobregat, Sr. Celestino Corbacho, ha dit en el seu discurs de comiat com a batlle i president de la diputació de Barcelona que està molt content perquè ser ministre d'Espanya és "l'aspiració màxima d'un polític espanyol" . Quan he sentit això he recordat que en Joan Clos va ser nomenat ministre deJusticia Indústria i tothom va considerar que se'l castigava per la seva nefasta gestió al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. Encara més, el seu antecessor al ministeri, José Montilla, va deixar Madrid per a presentar-se a President de la Generalitat i tothom va considerar que pujava d'escalafó. Fins i tot es va dir que el pas per Madrid de la Carme Chacón era com un entrenament per a ser la propera cap de llista a les eleccions al Parlament. Quina diferència amb altres, com ara Zaplana, que deixà la Presidència de la nit al dia (literalment) quan va ser nomenat ministre.
Estava clar que fa, encara no, dos anys el PSC era encara (si més no nominalment) un partit catalanista que tenia com a prioritat el seu país. Les declaracions de Corbacho demostren l'agonia del PSC i la definitiva presa del partit per part de la secció catalana del PSOE.
Ai, si Serra i Moret o Josep Pallach aixequessin el cap! (Per cert, pregunteu qui eren aquests als votants socialistes a veure que hi diuen).
Seguint la crida feta pel coblocaire David Figueres, avui publico el poema Juny de l'escriptor xinès Shi Tao el qual està complint una condemna de deu anys de presó per...enviar un correu electrònic a un web estranger!. El poema recorda la matança de la Plaça de Ti An Men (Pau Celestial!) del 8 de juny del 1989.
Aquesta iniciativa ha estat ideada pel PEN Club com a forma de protesta, tot aprofitant el ressó a causa de la celebració dels Jocs Olímpic, per la manca de llibertats a la Xina. El poema va voltant el món i es demana que sigui publicat i donat a conèixer en la llengua de cada país on passi.
Quinze anys d'impunitat. Ells diran (de fet diuen) que va ser un assassinat fruit d'una bretolada. Un cas aïllat.
Però Guillem és només la punta de l'iceberg. Arreu dels nostres països, i especialment al País Valencià, hi han agressions de tota mena contra allò que representi Catalunya i la seva cultura. Però els nostres (és un dir) mitjans de comunicació prefereixen informar-nos-en de forma escadussera i anecdòtica (Al contrari del que passa amb la kale borroka posem per cas, que la crema d'un caixer automàtic ocupa portades de diaris). És una estratègia per a no sentir-nos-hi implicats.És sabut que només ens involucrem i identifiquem amb allò que coneixem. El filtratge d'informació no és innocent. (Si hi haguès algun cas com el de Guillem en sentit contrari ja veuríeu si s'assabentaria tothom arreu i es criminalitzarien idees, partits i opinions)
Com tampoc és innocent la justícia que absol els autors d'aquests casos, ni tampoc els polítics ja siguin espanyols (la Batalla de València fou atiada pel socialista Alfonso Guerra i el seu amic conservador Abril Martorell i és només un exemple) com nostrats (Per a quan una condemna unànime i reiterada de totes les agressions?).
Blocus track: La web Estat Propi ha canviat les senyeres del mapa per banderes negres en senyal de dol i de repulsa al feixisme
Es de suposar que a aquestes alçades no hi ha ningú que es pugui creure cap promesa de Zapatero. Tots recordem allò d' "Apoyaré la reforma... "...o més recentment la promesa feta a Duran que traspassaria Rodalies al gener. (Som a l'abril!)
(Aquest blog està adherit a la campanya promoguda pel PEN Club anomenada el Relleu del Poema en protesta per la manca de llibertats a la Xina. Per a més detalls, podeu consultar aquest post d'en David Figueres )
Déu n'hi do quina temporada! En pocs mesos de diferència ens deixen Benet, Candel, Xirinacs, Cassià Just, Palau i Fabre, Fontserè,....Cito de memòria i se que me'n deixo alguns.
Sempre que sento "Benet" em va al cap la tríada "Benet/Candel/Cirici" els senadors que es van presentar per Barcelona a les eleccions del 77 sota el nom d'Entesa dels Catalans. Després, recordo el seu perfil en els cartells dels PSUC a les eleccions al Parlament (i que sempre m'ha semblat que el presentaven una mica més gras del que era)...
Gran historiador, gran intel·lectual,...cada cop estem més orfes de referents.
Ja n'hi ha qui podrà glossar millor que jo la seva vida i obra. Només voldria constatar que tots aquells homes i dones que van viure la guerra, postguerra, exili,...eren gent d'una gran altura intel·lectual. Independentment de si combragèvem amb les seves idees tots eren persones que mereixien el respecte de tothom. Ells (els que han viscut fins ara, els que encara tenim entre nosaltres i els que ens van deixar fa temps ) van deixar-nos un llegat del qual encara estem vivint.
On és el relleu? Estem a l'alçada? I malgrat tot tenim, a nivell material, molts més avantatges dels que ells haurien pogut somiar. El seu llegat ja hauria d'estar fins i tot superat. Ens falla l'esperit i la voluntat, amics meus.
Veiem aquests dies la brutal repressió que està fent l'exèrcit xinès al Tíbet. Donat el precedent dels esdeveniments de Tiananmen (dels quals encara no n'hem tret l'aigua clara i això que era a la capital) podem suposar que no en sabem ni la meitat del que hi està passant. Si mirem com n'informa un diari com el China Dailyveiem que, del poc que en parla, posa més èmfasi en assegurar que el recorregut de la torxa olímpica continuarà com estava previst o bé presenten els manifestants com a culpables dels aldarulls o fins i tot morts. En canvi d'aquests altres, no en diuen res.
[oc]
