No, aquesta vegada no és cap administració pública, de les multiples i variades que tenim; som un pais petit peró tenim administracions per parar un tren, com no tenim poder per fer res important dons creem inutils i carisims nivells administratius; ara li toca el torn a la Església Católica Apostólica i Romana que fa pagar els creients catalans per entrar a resar.
Ho tenen clar. Faré tot el possible per que cap centim dels meus impostos vagi a las seves buxaques.
Pot ser seria questió de tornar a fer fora els mercaders del temple...
Aixó és la Catedral del Cap i Casal.
Aprofito per dir que a Villahermosa, capital de l'Estat de Tabasco, a Mèxic, les esglesies romanen permanentment obertes, al servei de tots els ciutadans.
Acabo de concertar una visita via Internet amb l'ABS de Sant Sadurní d'Anoia. El sistema m'ha donat hora pel proper dimecres dia 3 de desembre. Com avui és dimecres i jo no soc un usuari VIP, vol dir que la cua per a la visita al metge de capçalera és d'una setmana.
També m'he pogut assabentar, realment va ser fa uns dos mesos, que m'han canviat el metge i la franja horària de visita. Des de l'u d'octubre de 2005 es el tercer. Al seu gust i sense dir ni assa ni bèstia.
Aixó no és res si o comparem amb les cues dels metges especialistes (Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès). Una visita, per necessitat no pas per plaer, al otorrino et pot costar nou mesos d'espera. No és cap errada: he escrit NOU mesos d'espera. I com et diguin que no tens res vas aviat.
Quins temps aquells quan jo era petit i em visitaven a l'ambulatori (abans s'en deien ambulatoris, ara son CAP o ABS; una gran millora!) del carrer Manso de Barcelona. Feia les meves dues o tres hores de cua, o quatre si vostès volen, i entrava a la visita. Em rebia el metge de capçalera, cigar en ma aixó si, i si era necessari em derivava a l'especialista. Amb una mica de sort i accelerant el pas podia anar a la cua de l'especialista i ser atés. No com ara!
Que ara han eliminat les cues? Res més fals. Només les han traslladat a casa. Si, ara els usuaris no V.I.P. de la sanitat pùblica de Catalunya hem de fer la cua a casa, una setmana, per que no es noti.
El diari francés La Tribune del pasat dia 16 (pàg. 6) parla de les movilitzacións, principalment en Catalogne, i acaba amb una referència a Nissan
Les deslocalitzacions son a l'ordre del dia. Nissan redueix la feina, mentre que
les seves vendes a Espanya van augmentar un 18% entre gener i agost! El
japonès accelera les transferències, especialment a la seva nova
fàbrica a Tànger.
Que curiós que no hagi llegit aquí res semblant.
Arxius:La Tribune 16Oct2008- Mobilisation en Espagne contr les réductions d'effectifs
Fa deu dies comentava que l'ajuntament de Banyoles a convertit en zona verda (de pagament, res a veure amb l'ecologisme), el carrer que voreja el llac.
Ara aquesta febre ha arribat a l'Anoia. L'ajuntament de Masquefa ha convertit en zona blava de peatge el carrer Major (i pot ser algun altre).
Per començar ha eliminat la possibilitat d'aparcar mig sobre la vorera dreta del carrer, ha plantat jardineres, ha pintat una ratlla groga en tota la seva longitud i ha prohibit aparcar. D'una tacada s'han carregat el 50% de l'espai d'aparcament.
Simultàniament ha procedit a pintar de blau (aquests han preferit el blau al verd de Banyoles) i s'han preparat per començar a cobrar (aquest diumenge passat encara no estava operatiu l'invent). Fins i tot han pintat de blau la zona de càrrega i descàrrega (voldran cobrar també als camions?).
Amb 8.000 habitants Masquefa no te problemes d'aparcament, sempre i quan no et molesti caminar 5 minuts per anat al teu destí, per tant no crec que la causa sigui aquesta tan suada de la "reordenació del transit", més be crec que, amb la davallada immobiliària, necessiten treure diners d'algun altre lloc i com sigui. I que millor que l'automòbil per pagar, si ja i està acostumat?
Casualment, o no, tan Masquefa (CiU+PP) com Banyoles (CiU+PSC) estan governades per CiU.
No poden ser més imaginatius? Estalviar, pot ser? NO, els monopolis no necessiten imaginació: tenen els usuaris ben agafats pels ... nassos.
El 9 d'agost de 2006, fa més de 2 anys! comentava aquest fet.
El 20 de juny d'enguany el cotxe continuava en el mateix lloc.
En el seu moment vaig informar via e-mail els ajuntaments presumptament afectats (el lloc és molt a prop del límit municipal dels tres ajuntaments). Només Sant Esteve de Sesrovires va contestar, en una setmana, per dir que el lloc en questió no estava dins del seu terme municipal. Martorell i Castellví de Rosanes continuen missing.
El 2010, o abans, hauran eleccions al Parlament de Catalunya.
Els ciutadans, grups i partits sobiranistes tenim la oportunitat de presentar-nos units. Tenim la necessitat de fer pinya.
Una sola llista, una sola veu, una sola alternativa. Un sol objectiu. Crida a tots els sobiranistes del Principat:
Dreta, centre i
esquerra (democràtica i sobiranista) han d'anar units a les eleccions
al Parlament de Catalunya. No hi ha cap altre alternativa. Com?
- constituint una federació de partits (de caràcter permanent), o - constituint una coalició electoral (de caràcter temporal)
De nosaltres i només de nosaltres depèn. No si valen excuses.
Si
els interessos partidistes, la poltrona o les baralles internes pesen
més que Catalunya, llavors hem perdut abans de començar. Aquest és el
signe dels falsos sobiranistes.
Necessitem representants sobiranistes que estiguin disposats a fer política sobiranista.
He obert un grup a Facebook per tal de que tothom que i estigui d'acord pugui adherir-se al projecte. Espero veure responsables de partits i col·lectius soberanistes.
No, no és que estiguem en el paradís de l'ecologisme. És que ara el pagar per aparcar ha arribat també a comarques.
Banyoles ha pintat de verd el voltant del llac i ara fa cotitzar els visitants.
Comprenc que acostumats, com molts altres ajuntaments, a un ritme vida per sobre de les seves possibilitats ara tinguin que exprémer de nou el cotxe, autèntic Pupes a l'hora de recaptar diners. Pensar una mica com estalviar seria una opció alternativa, peró pensar cansa.
2 tr Tractar d'un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre'l favorablement, arribar a un acord.
A començaments del segle XVIII un Borbó, Felipe V de Castilla, va decidir que aixó de negociar amb Catalunya era massa cansat. I que a més no ho necessitava per que tenia més canons. Va proclamar als quatre vents que els catalans tenien armes de destrucció massiva i va enviar l'exèrcit. Per que ja sabem que la guerra és la prolongació de la diplomàcia.
Com un Bush qualsevol el petroli en aquest cas era l'ofegament fiscal i altres "avantatges"; en altres llocs i èpoques això s'ha anomenat esclavatge.
I des de aquell moment Catalunya i Espanya han negociat amb talante i després s'ha fet el que ha dit Espanya. I per ajudar en aquestes negociacions un grapat de negociadors catalans s'han posat sistemàticament del costat espanyol.
Aixó és el que està passant ara amb el senyor Solbes i la senyora De la Vega.
I és que negociar només és possible entre iguals. Es pot negociar el preu d'un cotxe per que si no hi ha acord sempre pots anar-te'n a la botiga del costat. No es pot negociar el preu de la electricitat per que no tens la possibilitat de comprar-la en un altre lloc. És el que s'anomena monopoli, però sempre tens la possibilitat de fer servir llànties d'oli o espelmes. Espanya és un monopoli però sense alternatives, per que quan parles d'alternatives, que ni han, Espanya torna a la diplomàcia de Felipe V de Castilla.
Però som al segle XXI, dins la Unió Europea i l'OTAN (encara que, de entrada, no, oi?). Serien factibles avui dia els mètodes de Felipe V?
Joan Carretero, líder de reagrupament.cat i militant preeminent d'Esquerra (abans Republicana i de Catalunya), ha parlat. Ho a fet a l'Avui, el diari que comparteix propietari amb La Razón, i ens il·lumina sobre tot allò que ja sabem; en resum, que ho tenim molt cru amb el gobierno amigo. Diu que amb el tripartit dons anirem malament i que pot ser s'ha de tornar a pensar en actes de sobirania, un altre vegada.
Recordem que el senyor Carretero no va dir que no a ser conseller durant el tripartit. A més, en unes declaracions com a conseller al diari El Punt, en referència a les vegueries va declarar que era partidari de posar-hi delegats del govern de la Generalitat. El senyor Carretero pel que sembla és defensor del centralisme, ara barceloní.
Ho sento, però amb aquests antecedents jo ja en tinc prou per esborrar-lo de la meva llista de persones amb futur.
És clar que l'actual govern tripartit de la Generalitat no te idees millors: pensa formar consells de vegueria pel mateix sistema que actualment las diputacions o els consells comarcals. O sigui, que els partits politics es reparteixen els càrrecs al seu gust.
Els repugna la possibilitat d'eleccions directes. D'aquestes, les mínimes.
El 31 del mes passat es publicà en el DOG el DECRET 150/2008, de 29 de juliol, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2008-2009.
El penúltim paràgraf de la introducció diu el següent:
Respecte als preus, s’estableixen recàrrecs i exempcions. Els primers pretenen garantir que els recursos públics, sempre limitats, vagin destinats a donar les màximes oportunitats d’estudi als i a les estudiants que cursen per primera vegada una carrera en una universitat pública i a aquells/es estudiants amb un millor rendiment acadèmic. Pel que fa a les exempcions, pretenen facilitar els estudis universitaris a persones de determinats col·lectius que reuneixen condicions subjectives específiques.
Aquesta filosofia es materialitza de la següent manera:
Article 6 Segones i successives matrícules Quan un o una estudiant es matricula per segon cop d’un mateix crèdit en qualsevol universitat, l'import d’aquest crèdit s’incrementarà en un 40%. A partir de la tercera vegada que es matricula del mateix crèdit, l’increment del preu d’aquest serà del 65%.
Busquen l'excel·lència: assignatura suspesa = recàrrec del 40% a la segona matrícula i el 65% a partir de la tercera. En la meva opinió es passen una mica.
Article 7 Segons i successius ensenyaments universitaris 7.1 S’aplicarà un recàrrec del 40% dels preus per crèdit que s’estableixen en aquest Decret als i les estudiants que tinguin un o més títols universitaris oficials per iniciar un altre estudi que condueixi a l’obtenció d’un títol universitari oficial a les universitats i centres docents adscrits que apliquen els preus fixats en aquest Decret, llevat que es tracti d’iniciar estudis oficials de postgrau (màsters universitaris i doctorats) i de doctorat no adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. 7.2 S’eximeixen del recàrrec previst a l’apartat anterior els i les estudiants que estiguin inclosos en algun dels supòsits següents: a) Estudiants que hagin superat els estudis d’un únic primer cicle i vulguin prosseguir els seus estudis en un segon cicle. b) Estudiants que hagin obtingut títols universitaris oficials únicament en universitats privades o en centres docents adscrits que apliquin preus privats. c) Estudiants que compleixen els mateixos requisits acadèmics i econòmics fixats a la convocatòria estatal de beques i ajuts a l’estudi de caràcter general per al curs 2007-2008, que els permetrien ser, si hi poguessin accedir, beneficiaris d’una beca. La universitat determinarà el procediment per atorgar aquesta exempció. En cas que li sigui denegada, l’estudiant restarà obligat a abonar el recàrrec en el termini indicat per la universitat. d) Estudiants de 65 anys o més. e) Estudiants amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%. f) Persones que hagin estat víctimes d’actes terroristes, així com el seu o la seva cònjuge i els seus fills o illes. g) Dones que hagin estat víctimes de violència de gènere, així com els seus fills o illes dependents.
O sigui:
1) Si ja tens un títol universitari d'una universitat pública o de la UOC i vols continuar estudiant, dons castigat a pagar un recàrrec del 40% 2) Si tens un títol universitari d'una universitat privada, dons preu normal. 3) Si tens dret a beca estatal i no la demanes, dons no pagues recàrrec si la universitat així o decideix.
Dels altres tres casos en parlaré després.
Article 9 Beques 9.1 D’acord amb el que disposa l’article 9.6 del Reial decret 1721/2007, de 21 de desembre, pel qual s’estableix el règim de les beques i ajuts a l’estudi personalitzats, els i les estudiants beneficiaris/àries d’una beca a l’estudi amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat seran eximits de pagar el preu del servei acadèmic.
Si tens beca estatal dons a més no pagues per les assignatures.
Article 10 Famílies nombroses 10.1 Els i les estudiants membres de famílies nombroses de categoria especial a l’inici del curs acadèmic tenen dret a l’exempció total dels preus públics fixats per aquest Decret. Els i les estudiants membres de famílies nombroses de categoria general a l’inici del curs acadèmic tenen dret a l’exempció del 50 per cent dels preus públics fixats per aquest Decret.
Article 11 Matrícules d’honor i premi extraordinari 11.1 Els i les estudiants que obtinguin crèdits amb matrícules d’honor en el període acadèmic anterior es poden acollir a l’exempció en l’import de la matrícula d’un nombre de crèdits equivalent al que hagin obtingut amb aquesta qualificació acadèmica. 11.2 Els i les estudiants amb matrícula d’honor o amb premi extraordinari en el batxillerat es poden acollir a l’exempció total dels preus públics de tots els crèdits matriculats per primera vegada durant el primer curs dels estudis universitaris.
Aquest és l'únic cas de causa-efecte que premia l'esforç personal.
Article 12 Persones discapacitades 12.1 Els i les estudiants amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% tenen dret a l’exempció total dels preus públics fixats per aquest Decret. Article 13 Estudiants de 65 anys o més 13.1 Els i les estudiants de 65 anys o més que no tinguin cap títol universitari oficial i que accedeixin a la universitat per cursar estudis universitaris oficials gaudeixen de l’exempció dels preus per a la prestació de serveis acadèmics que estableixen els apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 de l’annex d’aquest Decret, quan es matriculin per primera vegada dels conceptes corresponents. Article 14 Víctimes d’actes terroristes 14.1 Les persones que hagin estat víctimes d’actes terroristes, així com el seu/la seva cònjuge i els seus fills o filles tenen dret a l’exempció total dels preus públics fixats per aquest Decret. Article 15 Víctimes de violència de gènere 15.1 Les dones que siguin víctimes de violència de gènere, així com els seus fills i illes dependents, tenen dret a l’exempció total dels preus públics fixats per aquest Decret.
Amb tots els meus respectes a les víctimes i familiars d'actes terroristes i a les dones (i només dones) víctimes de violència de gènere i els seus familiars, aquí no hi ha una relació causa-efecte que justifiqui aquestes exempcions. Ser víctima o familiar no pressuposa una necessitat econòmica ni una capacitat ni interès per l'estudi. Aquestes persones segurament preferirien altres mesures més adequades.
Aquestes exempcions poden provocar greuges injustificables amb estudiants brillants, però sense dret a beca, que no poden seguir una carrera universitària per manca de recursos.
Per acabar. Si tens 64 anys i no tens estudis oficials d'universitats públiques, dons a pagar. Si tens 65 anys dons gratis.
Sant Pere de Riudebitlles, o San Pedro de Riudevitlles, aquest diumenge passat. La placa de vado permanente es troba a la entrada de vehicles del propi Ajuntament, o Ayuntamiento, a la part del darrera de la Casa de la Vila.
Sembla que no han tingut prou amb 30 anys per substituir-la.
La tercera pota sobre la que es fonamenta el negoci gruistic (1. el error humà, 2. senyalització vertical casualment però convenientment mal situada) és la 3. senyalització horitzontal invisible. Aquest punt augmenta el volum de negoci i a més estalvia en pintura i despeses de manteniment. Les fotografies no son especialment bones però és el millor que ha sortit d'un mòbil.
El dia que vaig publicar la 1ª part va tenir un record de lectures: 13 en un dia!!! (qui no es conforma és per que no vol).
Be, evidentment era un post amb trampa, però més trampes fan altres com per exemple el que planta els senyals de trànsit estratègicament amagades rera un arbre.
El 9 d'agost de 2006, fa més de 2 anys! comentava aquest fet.
Campanya 100 anys d'estelada: 
El dia que vaig publicar la 
