Des del desembre de 2007 fins el febrer d’enguany l’Espai Betúlia presenta l’exposició gràfica i poètica titulada La pell de la pell, produïda per la Fundació Lluís Carulla amb la col.laboració de la Fundació J.V.Foix i l’Associació Joan Ponç, que mostra els aiguaforts de Joan Ponç i el text que J.V. Foix va escriure per a l’artista.
Poc abans de l’obertura de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 l’Ada Castells em va enviar un breu qüestionari sobre les expectatives que n’esperava. Vaig fer tard perquè quan li vaig trametre la resposta ja tenia l’espai de l'Avui ple, però em vaig guardar les quatre idees que havia escrit per a una altra ocasió.
Tot arriba, de vegades amb preludis. El de l’obertura de la Fira de Frankfurt on la convidada d’enguany és la cultura catalana va tenir un dels preludis més interessants en el monogràfic “Viaje a la cultura catalana” publicat a Babelia , el suplement cultural de El País el passat dissabte. El contingut és atractiu i recomanable, útil per a explicar urbi et orbe què és la cultura catalana, especialment pel que fa a la literatura en llengua catalana.
El verb ludar i la llengua pròpia com a equivalent de la casa de l’ànima, segons la definició de Heidegger, són els dos leitmotiv que han planat amb motiu del lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptor Baltasar Porcel.
El títol és d’abast còsmic, com còsmica és l’ambició i la il.lusió que Baltasar Porcel ha manifestat al llarg de la seva densa obra literària. Per celebrar-la i per festejar els setanta anys de plenitud de l’escriptor, la Fundació Caixa de Catalunya ha convocat uns “Diàlegs a la Pedrera” coordinats per Sergio Vila-Sanjuán, Joaquim Palau i Àlex Susanna.
Un mataroní savi, educat i d’una timidesa proverbial que esdevenia, segons com, un dels seus grans atractius. Un home compromès amb la llengua i la cultura catalanes fins les darrers conseqüències, que va ser el primer catèdràtic de Llengua i Literatura Catalanes del país després de la guerra civil, des de 1965 fins la seva mort, el 1981, i el primer Cap de Departament de Literatura Catalana (1967) a la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1978).
Un treballador incansable, amant dels llibres, de la literatura, i de la bibliofília, investigador rigorós i professor amatent. Un cristià de pedra picada que, amb motiu de la supressió de la festivitat del Corpus va publicar un article a l’Avui que, amb un títol de lirisme preclar, “Què en farem, de la ginesta?” acabava exclamant, com una premonició: “A quin destí de tristesa és abocat el cor de l’home!”
Va ser el matí assolellat del passat dissabte que Eugeni d'Ors va tornar a Vilanova i la Geltrú i per unes hores el seu esperit va planar pel Molí de Mar, on es va analitzar i debatre la personalitat i l'obra de l'escriptor i filòsof.