Tota Assemblea d'un partit polític comporta, primer, avaluar el camí recorregut
(fent tota l'autocrítica que faci falta), i segon, marcar el rumb a seguir, confirmant o corregint aquell que es
venia seguint fins el moment. Aquests dies a ICV ens toca fer això
mateix, a Sabadell. El cas és que som molta gent qui creiem que existeix un espai sociopolític prou
significatiu on conflueixen diverses sensibilitats (ambiental, social,
nacional, feminista, pacifista, europeista, reivindicativa per naturalesa), i
que fa necessari que existeixi un projecte polític com ICV que canalitzi
aquestes sensibilitats i inquietuds en els àmbits institucionals.
Em compto entre els qui hem tingut l'honor de poder fer durant prop
de cinc anys aquest tasca de difusió i dinamització d'aquests valors en
una institució prou significativa i de creixent influència com és el Parlament
Europeu, i tinc el desig de poder-ho seguir fent en el marc d'un nou mandat, si
aquesta és la voluntat de la gent d'ICV (caldrà primer passar per un procés de primàries) i si la ciutadania així ho manifesta a través del seu vot el proper mes de juny. (segueix...)
A les portes d'una Assemblea és normal que apareguin veus, corrents, manifestos o opinions l'objectiu de les quals és influir en un sentit o en un altre els debats preassamblearis. La d'ICV no és una excepció, i en aquest context ha aparegut una iniciativa (el Manifest Sobiranista), liderada per Jordi Altarriba i Josep Maria López LLaví, a la qual he donat suport com han fet també més d'un centenar de persones vinculades a ICV, i que demana sense embuts que ICV es posicioni clarament en termes sobiranistes. Personalment entenc sobiranisme com el dret a decidir, o dret a l'autodeterminació, i en aquest sentit crec que, efectivament, s'acosta el moment en què caldrà posar data a una consulta. Amb la meva signatura he volgut deixar pal.lesa la meva voluntat de poder exercir aquest dret, i de poder fer-ho quan abans millor. I és que, a banda de les moltes incerteses que acompanyen la temuda sentència del Constitucional en relació a l'Estatut, proliferen actituds altament preocupants que transcendeixen l'àmbit peninsular (el darrer article de The Economist, la pol.lèmica amb Air Berlin, ...) i front a les quals cal respondre, de manera intel.ligent, però a la vegada clara i ferma. (segueix...)
En ple procés pre-assambleari, ICV afronta, entre d'altres, el debat nacional. Confesso que sempre m'ha inquietat com és que, fent propostes i plantejaments al mateix nivell que moltes d'altres formacions polítiques catalanes, a ICV mai se la visualitza entre les nacionalment prou exigents. Són nombrosos els missatges que habitualment rebo en relació a que, de vegades, hi ha massa timidesa o vergonya a l'hora d'afrontar aquest debat. Aquest és un dels motius pels quals m'he adherit al 'Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV' impulsat pels companys Jordi Altarriba i Josep Maria López LLaví (autors també de l'article ICV: un vaixell que ha d'afinar el rumb publicat fa un temps a El Punt). (segueix...)
Ahir divendres vaig visitar, novament, a les amigues i amics de València, Iniciativa del Poble Valencià com el Portaveu d’Iniciativa, Paco García, i les diputades de Compromís, Mònica Oltra i Mireia Mollà o la regidora de Bunyol Reyes Matamales, dels Verds (Giuseppe Grezzi), plataformes, associacions i altres entitats, per tal de portar al Parlament Europeu iniciatives vinculades al País Valencià. Un dels temes que vàrem abordar és la situació de la Central Nuclear de Cofrents, la qual va tornar a ser noticia a principis d'estiu en trobar-s'hi tones de terra radioactiva, així com per reiterades fallades tècniques, la qual cosa suposa, novament, un argument de pes a favor d'apostar pel tancament de les nuclears i pel foment de l'eficència i l'estalvi energètic, així com per la promoció de les renovables. (segueix...)
No bufen bons vents de les Europes. La construcció europea es troba en aquests moments en un clar impass. Volem, però no podem. Europa ens queda lluny, diem, quan, de fet, som Europa. Europa ens convé, però renunciem a fer-la. Parlem de la necessitat d'implicar la ciutadania, però la mantenim al marge del procés, de les decisions i de les conclusions. Defensem la diversitat nacional i lingüística, però els diputats catalans no es poden expressar en català a l'Eurocambra, com tampoc poden fer-ho al Congrés. Acusem Brussel.les d'allò que no ens agrada, i oblidem que en realitat Brussel.les fa allò que decideixen Madrid, Roma, Paris, Varsòvia. Parlem de l'Europa dels pobles i dels ciutadans, però en realitat Europa la fan els Estats.
I malgrat tot, penso, el somni d'Europa és ara més viu que mai. Però no és des de la passivitat, la desidia o el passotisme que farem realitat el somni, sinó amb el compromís, la implicació personal i l'ambició de país. I és que Catalunya, avui, és Europa, i Europa, demà, no serà sinó és amb Catalunya, amb una Catalunya activa, dinàmica, cosmopolita i, sobretot, amb veu pròpia, no per parlar contra ningú, sinó per defensar el bé comú, l'estat del benestar, els drets i les llibertats, la construcció i promoció de la pau, la defensa del medi ambient. No hauria de fer por, ni a Madrid ni a Brussel.les, que els pobles europeus s'expressessin lliurement. Demanem la paraula, fins que ens la donin.
Publicat a Crònica.cat, avui, dia 11 de setembre de 2008.
Divendres n'Arcadi Oliveres, amic de fa molts anys, i veí de Sant Cugat, escrivia al Diari de Sant Cugat un interessant article titulat 'Balances fiscals i financeres, però també de rendes'. La seva tesi, que comparteixo plenament, és simple: primer, diu n'Arcadi, cal tenir present que l'única solució tant al problema del finançament com al de les balances fiscals passa per què "Catalunya pugui gaudir, respecte de l'Estat, del mateix sistema de concert econòmic que a hores d'ara, i per raons històriques vinculades a les diputacions forals, ja s'està aplicant al País Basc i a Navarra, i que consisteix en la recapta total dels impostos per part del govern autonòmic i la cessió d'una part de la mateixa al govern central en compensació pels serveis prestats per aquest govern". I segon, "que l'anterior situació ha de comportar automàticament per part de Catalunya l'assumpció d'una postura de solidaritat, tant respecte de la resta de l'Estat com del Tercer Món, i que s'haurà de fixar com a finalitat el futur apropament de les rendes entre els diferents països i persones. És a dir, que des d'aquí s'hauran d'enviar cap enfora una important quantitat de recursos pressupostaris, potser fins i tot més que ara, però això sí, fruit d'una voluntat pròpia". I és que es tracta, ni més ni menys, d'això. El cas és que (segueix...)
Ara fa pocs díes, concretament el dia 21 de juny, El Punt ens publicava l'article La platja llarga, història natural de la ciutat, que tinc el plaer de signar conjuntament amb en Jordi Solé, secretari d'organització d'ICV a les terres de Tarragona. L'adjunto a continuació:
La platja Llarga, història
natural de la ciutat
Per Raül Romeva (eurodiputat d'ICV) i Jordi Solé (secretari d'organització d'ICV a Tarragona)
Cal replantejar el projecte actual de passeig
marítim i apostar per una proposta que protegeixi l'ecosistema costaner com
exigeix la normativa europea, restauri els valors naturals de l'espai i
n'ordeni els usos. (segueix...)
El cas de l'editorial d'Air Berlin em serveix d'excusa per complir amb un deute que tenia pendent de fa temps amb Xavier Mir (Un possible desllorigador: ICV). El cas és que aquest episodi, si bé que altament lamentable, haurà servit, espero, per posar de manifest una realitat que, de vegades, tinc la impressió que no volem, o no podem veure com caldria. Ho he dit en altres ocasions, però aquest afer em permet recordar-ho: el problema no és, només, a Madrid, sinó que cada cop més és a la resta d'Europa. En el meu grup al Parlament Europeu (Verds/ALE) hi ha 13 alemanys, de llarg la delegació més nombrosa, a banda de sis francesos, dos austríacs, dos italians, etc... En el grup tenim grans coincidències en molts temes relatius a drets humans i drets dels pobles, però en quatre anys que portem de mandat segueixen sense entendre, almenys la majoria, la qüestió catalana. (segueix...)
El President Montilla va ser ahir a Brussel.les i vàrem tenir la possibilitat de parlar-hi en un dinar que ens va oferir al migdia la recentment creada Secretaria per a la UE i la Delegació de Govern a Brussel.les, a les persones catalanes que treballem a les institucions (cada cop constato que en som més), així com al vespre, en la tradicional recepció que es va organitzar al Concert Noble. Val a dir que tant en les seves intervencions inicials, com en les respostes, se'l va notar molt més còmode, més distès i més segur que fa un any, quan va venir pels mateixos motius. Fins i tot va gosar fer algun acudit que va ser molt ben rebut. A banda d'això, però, el dinar va servir per fer un petit tour de table en el qual els presents podíem fer preguntes o propostes. En arribar el meu torn vaig esmentar tres qüestions. (segueix...)
Valent, entenedor i oportú l’article que publica avui el catedràtic
de Dret Constitucional de la UPF i director de l’Institut d'Estudis
Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer, a La Vanguardia, en relació a la
vigència i les possibilitats que dóna l’actual Estatut, i que titula
Sobre el fracaso del Estatut. Especialment important, trobo, la crida a
l’acció unitària.
Sobre el fracaso del Estatut, per Carles Viver Pi-Sunyer, 11/02/2008, La Vanguardia.
El Estado es reticente a modificar, contra lo que exige el Estatut, políticas normativas muy arraigadas
El Estatut es lo más real y potente que tenemos para ampliar el autogobierno (...) y aún no ha fracasado
En Catalunya parece haberse instalado, como algo evidente, la idea del fracaso del Estatut del 2006. (segueix...)
Avui he tingut el plaer de participar en la primera Trobada de la Catosfera, comunitat de blocs en català. He participat en la taula dedicada als blocs de persones que ens dediquem a la política. Tal i com he dit en començar la meva intervenció, l'he fet una mica aclaparat, especialment pel fet que em trobava davant d'una audiència de primera, amb gent veritablement experta en temes de noves tecnologies, TIC, xarxa, etcètera, entre els quals destaquen noms de reconeguda autoritat com són Marc Vidal, Saül Gordillo, Dídac Lee, Genís Roca o Joan J. Carreras, entre molts d'altres. De fet, fins i tot els meus companys (Joan Ridao, Carles Puigdemont) i companya (Lourdes Muñoz) de taula, són persones també altament reconegudes en aquest àmbit. En definitiva, què podia aportar un simple usuari com jo davant d'aquesta veritable elit tecnològica i blocaire? Doncs poqueta cosa. O sigui que m´he limitat a exposar els 'per què' i els 'com' de la meva activitat blocaire. (segueix...)
ICV va celebrar ahir una jornada de reflexió sobre el model d'Estat. A banda de la participació de Joan Herrera, Joan Saura i Jaume Bosch, hi van haver també intervencions ben destacades com les de Miquel Caminal, Jordi Sánchez, Miquel Pallarès, Carles Viver Pi-Sunyer, o Maite Vilalta entre d'altres. A banda de les conclusions específiques de la jornada que seran publicades degudament (i que de fet serviran per acabar de polir el programa electoral de cara a les generals) voldria aquí esmentar tres elements que considero importants. Primer, el sol fet que es fés la jornada, que es debatin aquesta mena de temes
en el si d'ICV, que s'afronti sense embuts la qüestió nacional i el
model d'Estat, (segueix...)
Ahir vaig ser tot el dia a València convidat pels amics i amigues de Compromís (IPV, Verds Esquerra Ecologista, Bloc, ...), i a petició de diverses entitats ecologistes i socials preocupades per la continuada manca de respecte que el Govern de la Generalitat Valenciana mostra una i altra vegada pel territori, el medi ambient i el desenvolupament sostenible de la comunitat. Així doncs, vaig tenir ocasió de reunir-me primer, al matí, amb diverses entitats preocupades per com s'està duent a terme la implementació del pla eòlic. A la reunió i eren també presents Isaura Navarro (diputada al Congrés, IPV) i Enric Morera (diputat a les Corts Valencianes, Bloc). Les entitats eren (segueix...)
Lleida i Girona s'han trobat avui a Brussel.les en format de decisions importants que els afecten. Per una banda el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que el projecte de regadiu de la zona del canal Segarra-Garrigues (per cert, vull recordar aquí que aquesta és una de les moltes herències judicials que ens va deixar el govern de CiU) vulnera la legislació mediambiental comunitària, en concret, la que fa referència a la protecció de les aus (veure nota segons Vilaweb o la crònica de Beatriz Navarro, per a La Vanguardia), per l'altra s'ha conegut de manera oficiosa (és a dir a l'espera encara de confirmació oficial) part del contingut de l'informe preliminar que el mediador europeu entre els Estats francès i espanyol pel què fa a la interconnexió elèctrica (MAT), Mario Monti, ha de presentar abans de finalitzar l'any i que, teòricament, hauria de ser tingut en compte durant la Cimera franco-espanyola prevista pel proper 10 de gener (veure la crònica de Beatriz Navarro, per a La Vanguardia). Pel què fa al primer dels casos, la sentència del Tribunal Europeu de Justícia sobre el canal Segarra-Garrigues, (segueix...)
Els tocs d'atenció, en política, són claus. Cal saber-los donar quan toca, i en la intensitat que toca, i cal saber-los llegir també com toca. Ara fa uns mesos vàrem tenir oportunitat de donar-ne un d'important, en el marc del referèndum sobre Tractat Constitucional europeu. En aquella ocasió el toc d'atenció anava destinat tant a Brussel.les com a Madrid. A uns per dir-los que Europa serà l'Europa dels pobles i els ciutadans i ciutadanes, o, si es redueix a l'Europa mercat i intergovernamental, difícilment serà, als altres per dir-los que a Catalunya ja érem adults i que podíem decidir per nosaltres mateixos, també en quant a les decisions que es prenen a Brussel.les. (segueix...)
Confesso que sovint se'm fa difícil parlar d'Andorra com un país diferent al meu. Sempre que hi he anat m'hi he sentit com a casa, i no només per un tema de llengua. Potser per aquest motiu em dol especialment constatar com només el 20% dels qui hi viuen en són nacionals, i compten amb tots els drets pertinents, mentre que el 80% restant, provinent majoritàriament de Portugal, Espanya o França, si bé sí que contribueixen amb els seus impostos i la seva feina al progrés del Principat, no se'n beneficien en termes de molts dels drets vinculats a la nacionalitat. Aquest és, sens dubte, un dels aspectes més controvertits del vigent sistema jurídic i polític del Principat, bàsicament per què implica una conculcació de drets tant fonamentals com, per exemple, el dret a vot, i de fet va ser motiu d'un requeriment per part meva a la Comissió Europea (veure aquesta pregunta ).
Per altra banda, se'm fa també difícil pensar que Andorra no és dins la Unió Europea, i que, per tant, no té (segueix...)
Camí de Nova York, on participo fins dimecres en una nova bilateral NNUU-UE, conec la noticia de la mort de Gregori López Raimundo. Persones molt més autoritzades que jo mateix ja han glossat la seva figura i el paper, fonamental, que va jugar sobretot durant el franquisme i la transició (veure per exemple aquest obituari escrit per Xavier Folch a El País,aquest d'Andreu Mayayo a El Periódico, o aquest altre de Jordi Borja també a El Periódico). Era sens dubte una persona que imposava, amb la seva sola presència, una aurea de respectabilitat que només és comprensible quan es duu a les esquenes una bona part de la història del país. La comparació amb n'Antoni Gutierrez Díaz, també traspassat fa poc, és, aquí, inevitable. Dues llegendes. Dos mites. Dos insubstituïbles. Dos éssers humans, amb defectes i virtuts, com tothom, però fonamentals per entendre el nostre passat, així com per comprendre algunes de les claus que determinaran el nostre futur. (segueix...)
Encallada la via bilateral intraespanyola, ha arribat el moment de buscar que d'altres instàncies supraestatals, com la UE (i concretament el seu executiu, la Comissió Europea) s'impliqui en un afer que és, fonamentalment, una qüestio de drets fonamentals i de dignitat, pilars aquests en els quals es fonamenta el procés mateix de construcció europea. Per aquesta raó he presentat a la Comissió la pregunta que trobareu més avall. Per cert, que la pregunta és en castellà perquè, malgrat la insistència de molts/es eurodiputats/des, encara no se'ns autoritza a fer-ho en català. Precisament per tractar aquesta qüestió, així com la reclamació que fem de poder intervenir en català al plenari del Parlament, (segueix...)
Confesso que he seguit el cas de l'acomiadament o de la no renovació (desconec encara de què es tracta exactament) per part de Catalunya Ràdio de l'escriptora Cristina Peri Rossi des d'una certa distància geogràfica obligada, però amb un enorme grau d'interès. Desconec també els termes reals, des del punt de vista laboral, d'aquesta decisió, tot i que confio que s'hauran respectat escrupulosament el drets d'una persona contractada, entre d'altres coses perquè si la motivació de l'acomiadament/no renovació era que la persona contractada no s'expressava normalment en català, probablement aquest era un fet conegut (segueix...)
Coincideixo amb Jordi Pujol, i amb tantes d'altres persones, en què si avui es fes un referèndum sobre la independència el nombre de vots favorables seria força superior als que hi hauria hagut si la consulta s'hagués fet fa un any. No sé si seria majoritari. Suposo que dependria de si la pregunta inclou més de dues possibilitats. Però en qualsevol cas estic força convençut que la majoria, d'una manera o una altra, manifestaria el seu descontentament amb l'actual marc de relacions Catalunya-Espanya. I és que és més que evident que la gent, a Catalunya, està cada cop més cansada. I amb raó. Com també és comprensible que 'des d'allà' estiguin cansats de les nostres reivindicacions. I és que discutir sobre allò que uns i altres creiem que és obvi, excepte per a alguns professionals de l'assumpte, sol ser esgotador, la qual cosa no vol dir que no pagui la pena. (segueix...)
Ahir divendres vaig visitar, novament, a les amigues i amics de València, 
Divendres n'Arcadi Oliveres, amic de fa molts anys, i veí de Sant Cugat, escrivia al Diari de Sant Cugat un interessant article titulat 'Balances fiscals i financeres, però també de rendes'. La seva tesi, que comparteixo plenament, és simple: primer, diu n'Arcadi, cal tenir present que l'única solució tant al problema del finançament com al de les balances fiscals passa per què "Catalunya pugui gaudir, respecte de l'Estat, del mateix sistema de concert econòmic que a hores d'ara, i per raons històriques vinculades a les diputacions forals, ja s'està aplicant al País Basc i a Navarra, i que consisteix en la recapta total dels impostos per part del govern autonòmic i la cessió d'una part de la mateixa al govern central en compensació pels serveis prestats per aquest govern". I segon, "que l'anterior situació ha de comportar automàticament per part de Catalunya l'assumpció d'una postura de solidaritat, tant respecte de la resta de l'Estat com del Tercer Món, i que s'haurà de fixar com a finalitat el futur apropament de les rendes entre els diferents països i persones. És a dir, que des d'aquí s'hauran d'enviar cap enfora una important quantitat de recursos pressupostaris, potser fins i tot més que ara, però això sí, fruit d'una voluntat pròpia". I és que es tracta, ni més ni menys, d'això. El cas és que (segueix...)
El cas de l'
Valent, entenedor i oportú l’article que publica avui el catedràtic
de Dret Constitucional de la UPF i director de l’
Avui he tingut el plaer de participar en la primera Trobada de la 
ICV va celebrar ahir una jornada de reflexió sobre el model d'Estat. A banda de la participació de Joan Herrera, Joan Saura i Jaume Bosch, hi van haver també intervencions ben destacades com les de Miquel Caminal, Jordi Sánchez, Miquel Pallarès, Carles Viver Pi-Sunyer, o Maite Vilalta entre d'altres. A banda de les conclusions específiques de la jornada que seran publicades degudament (i que de fet serviran per acabar de polir el programa electoral de cara a les generals) voldria aquí esmentar tres elements que considero importants. Primer, el sol fet que es fés la jornada, que es debatin aquesta mena de temes
en el si d'ICV, que s'afronti sense embuts la qüestió nacional i el
model d'Estat, (segueix...)
Ahir vaig ser tot el dia a València convidat pels amics i amigues de Compromís (IPV, Verds Esquerra Ecologista, Bloc, ...), i a petició de diverses entitats ecologistes i socials preocupades per la continuada manca de respecte que el Govern de la Generalitat Valenciana mostra una i altra vegada pel territori, el medi ambient i el desenvolupament sostenible de la comunitat. Així doncs, vaig tenir ocasió de reunir-me primer, al matí, amb diverses entitats preocupades per com s'està duent a terme la implementació del pla eòlic. A la reunió i eren també presents Isaura Navarro (diputada al Congrés, IPV) i Enric Morera (diputat a les Corts Valencianes, Bloc). Les entitats eren (segueix...)
Els tocs d'atenció, en política, són claus. Cal saber-los donar quan toca, i en la intensitat que toca, i cal saber-los llegir també com toca. Ara fa uns mesos vàrem tenir oportunitat de donar-ne un d'important, en el marc del referèndum sobre Tractat Constitucional europeu. En aquella ocasió el toc d'atenció anava destinat tant a Brussel.les com a Madrid. A uns per dir-los que Europa serà l'Europa dels pobles i els ciutadans i ciutadanes, o, si es redueix a l'Europa mercat i intergovernamental, difícilment serà, als altres per dir-los que a Catalunya ja érem adults i que podíem decidir per nosaltres mateixos, també en quant a les decisions que es prenen a Brussel.les. (segueix...)
Encallada la via bilateral intraespanyola, ha arribat el moment de buscar que d'altres instàncies supraestatals, com la UE (i concretament el seu executiu, la Comissió Europea) s'impliqui en un afer que és, fonamentalment, una qüestio de drets fonamentals i de dignitat, pilars aquests en els quals es fonamenta el procés mateix de construcció europea. Per aquesta raó he presentat a la Comissió la pregunta que trobareu més avall. Per cert, que la pregunta és en castellà perquè, malgrat la insistència de molts/es eurodiputats/des, encara no se'ns autoritza a fer-ho en català. Precisament per tractar aquesta qüestió, així com la reclamació que fem de poder intervenir en català al plenari del Parlament, (segueix...)
Coincideixo amb Jordi Pujol, i amb tantes d'altres persones, en què si avui es fes un referèndum sobre la independència el nombre de vots favorables seria força superior als que hi hauria hagut si la consulta s'hagués fet fa un any. No sé si seria majoritari. Suposo que dependria de si la pregunta inclou més de dues possibilitats. Però en qualsevol cas estic força convençut que la majoria, d'una manera o una altra, manifestaria el seu descontentament amb l'actual marc de relacions Catalunya-Espanya. I és que és més que evident que la gent, a Catalunya, està cada cop més cansada. I amb raó. Com també és comprensible que 'des d'allà' estiguin cansats de les nostres reivindicacions. I és que discutir sobre allò que uns i altres creiem que és obvi, excepte per a alguns professionals de l'assumpte, sol ser esgotador, la qual cosa no vol dir que no pagui la pena. (segueix...) 
