Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...)  En acabar el seu mandat sembla que George W. Bush ha volgut tenir un 'gest' de cara a la conservació del planeta. Precisament el president que més reaci s'ha mostrat a impulsar mesures de caire conservacionista i que més traves a posat a la lluita global contra l'escalfament global, sembla que ha volgut tenir un gest benèvol i, ignorant les reticències del seu segon, Dick Cheney, però escoltant les peticions de la seva dona, aparentment ornitòloga aficionada, Laura Bush, ha decidit crear tres parcs marins que han de protegir una àmplia zona del Pacífic. Aquesta decisió, la més ambiciosa adoptada mai en termes de proteccionisme marí, sitúa els Estats Units en un dels països amb més espais marins protegits. Els grups ecologistes s'han mostrat moderadament satisfets, tot i que cal dir que la mesura compta amb alguns peròs importants, primer, (segueix...)  Adjunto un interessant article recopilatori de les negociacions que van tenir lloc a Marraqueix fa unes setmenes en relació a la situació de la tonyina, i en el qual s'explica algunes de les postures que vàrem defensar algunes i alguns dels presents. La meva és la següent: "The EU has bankrolled the decimation of bluefin stocks by subsidizing the new large fishing vessels that are responsible for overfishing, to the detriment of certain traditional fishing fleets,” said European Parliament member Raül Romeva, who attended the tuna commission meeting. “When the stocks are gone, the same ship owners who lobbied to overexploit bluefin tuna will come cap in hand for more EU money.” La conclusió de l'autor de l'article, que comparteixo, és brutal: 'els reguladors aboquen la tonyina cap al penya-segat'.
YALE ENVIRONMENT 360
Opinion
Regulators Are Pushing Bluefin Tuna to the Brink
The international commission charged with protecting the giant bluefin tuna is once again failing to do its job. Its recent decision to ignore scientists’ recommendations for reducing catch limits may spell doom for this magnificent – and endangered – fish.
by Carl Safina
It’s one of the biggest, fastest, and most beautiful fish in the sea. It has captured the imaginations of people from Homer to Salvador Dali. But end-times loom for the giant bluefin tuna, whose chances of survival were greatly diminished in late November by the international commission charged with its care. (segueix...)
 Un cop més,
el model neolliberal de gestió de recursos, és a dir, privatitzar els beneficis
i socialitzar les pèrdues, sembla que s'està imposant, ara en l'afer de la tonyina. Divendres
vaig haver d'abandonar les negociacions en la cimera sobre la Tonyina que ha
tingut lloc a Marraqueix aquests dies i que ha de concloure avui, (el motiu era que vaig participar en l'Assemblea d'ICV) però he
mantingut contacte permanent amb les delegacions que allà es trobaven,
especialment amb la de la UE i les ONG com Greenpeace i WWF. La situació és més
que preocupant, i la postura de la delegaciçó europea, així com la de l'espanyola,
incomprensibles i inacceptables. De cap manera puc entendre que quan el comitè
científic estableix que per salvar els estocs s'han de reduir les quotes de
pesca a, com a màxim, 15.000 tones l'any, la UE proposi que se'n puguin pescar
fins a 22.500, i a sobre digui que això és una mesura proteccionista. Per altra
banda, la delegació espanyola ha menyspreat dos mandats clars i específics com
són la PNL que es va aprovar al Congrés de diputats en què es demanava, entre d'altre,
la promoció de les zones protegides, i per l'altra la mateixa signatura de la Ministra Espinosa a
la declaració de la UICN en què es demanava establir una 'suspensió' de la
pesca de tonyina l'aixecament de la qual vindria condicionada per una sèrie de
reestructuracions en el sector i en els mecanismes de control. La meva
proposta, per altra banda, ja la vaig manifestar fa dies, era la moratòria, la
qual no ha estat en cap cas defensada per la UE. Trobo un flagrant
error, per altra banda, que determinades parts del sector hagin apostat (segueix...)
 Mentre els governs es resisteixen a emprendre les mesures que cal per garantir la preservació i la recuperació de la tonyina, ONG com WWF aposten per passar a l'acció via boicot al consum de tonyina vermella, campanya a la qual ja s'hi han sumat diversos establiments, com Carrefour, o cuiners, com Sergi Arola. Personalment també m'hi sumo, tal i com explico en la nota que adjunto.
(20/11/2008) Raül
Romeva: "Cal conscienciar els consumidors i conumidores sobre la situació alarmant de la
tonyina vermella"
L'eurodiputat
ecosocialista s'ha mostrat partidari de les campanyes de boicot ciutadà al
consum de tonyina vermella donades les circumstàncies extremes
L'eurodiputat
d'ICV i ponent al Parlament Europeu sobre el reglament de control de la Política Pesquera
Comunitària, Raül Romeva ha mostrat el seu suport a la campanya de boicot al
consum de tonyina vermella promoguda per la Fundació WWF com a
complement útil a la batalla política que s'està produint aquest dies. Així,
l'eurodiputat ha manifestat que s'adhereix a la campanya i que la
promocionarà i en farà difusió en els cercles parlamentaris.(segueix...)  Ha arribat l'hora de la veritat. Després dels tempteigs inicials, avui toca presentar ja les propostes concretes per començar les negociacions específiques. De fet tocava fer-ho ahir, però algunes delegacions van demanar una pròrroga a avui per acabar de valorar les seves propostes (i segurament les seves opcions). Algunes delegacions, entre elles la que encapçala el president de torn d'ICCAT, el brasileny Fabio Hazin, o el mateix Japó, han estat molt clares: no hi ha més temps, ni més possibilitats de negociació, o surt alguna cosa sensata i coherent d'aquesta reunió o, simplement, ICCAT i els estats membres hauran perdut tota la credibilitat, i la tonyina les seves expectatives de vida. Alguns països, a més a més, estan especialment indignats amb la manca de control, de responsabilitat i de voluntat de preservació de l'espècie d'altres, molts d'ells de la UE. A ningú se li escapa, per altra banda, que hi ha una delegació especialment influent que està fent valer el seu pes des del primer dia: Japó. No només en depèn el seu mercat (és el principal importador del món de tonyina) sinó bona part de la seva flota. No és estrany, per tant, que en la seva declaració inicial Japó deixi clar que, per a ells, un fracàs de la reunió d'ICCAT (és a dir, que no s'arribés a un veritable acord per garantir la protecció de l'espècie), suposaria una veritable problema, i més quan l'alternativa seria llavors enviar la tonyina a la llista d'espècies en perill d'extinció de la CITES, la qual cosa vol dir que ja no seria qüestió de parlar de quotes o temporades de pesca sinó, directament, de prohibir-ne la captura i la comercialització. Japó, per tant, juga fort ( segueix...)  Segon dia de negociacions a Marraqueix (Marroc) en el marc de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica. Comencen a fer-se evidents les estratègies de totes les parts. Els tempteigs per saber per on respondran els altres actors es succeeixen. Formalment tothom està molt interessat (i preocupat) per les dificultats que passa l'estoc de tonyina. No tothom és, però, igual d'honest. Són molts els diners que mou aquesta indústria. No és casualitat que entre les delegacions oficials, especialment la UE, hi hagi una fornida representació de les grans empreses amb interessos explícits. Algunes d'aquestes empreses compten, val a dir, amb una legítima llista de reivindicacions (i un full de serveis raonablement net, almenys en comparacio amb d'altres). D'altres, però, s'han guanyat una dubtosa credibilitat. El problema, però, és que si la tonyina s'acaba serà per a tothom. Enmig de tot plegat, diversos estudis científics i d'ONG. Són els qui fan més por a algunes parts del sector, ja que sovint els deixen en evidència. Aquestes ONG (sobretot WWF, Greenpeace, Oceana,...) s'han guanyat el respecte i la credibilitat a força d'enfrontar-se amb dades, evidències i suport social a molts representants empresarials i delegats oficials. És moment, avui, de començar a marcar línees vermelles. Personalment ja he manifestat quines són les meves preocupacions i inquietuds a través de la següent nota de premsa distribuïda ahir als mitjans: (segueix...)
 Sóc
a Marraqueix (Marroc), on té lloc la reunió anual de la Comissió Internacional
per a la Conservació
de la Tonyina Atlàntica
(CICAA, o ICCAT segons sigles en anglès). La situació és, simplement, dramàtica,
i no veig cap altra solució que tancar la pesqueria per garantir la recuperació
de l'espècie. Fa massa temps que els governs i la Comissió Europea
(parts contractants de la ICCAT)
pretenen fer creure que encara hi ha temps. Doncs molt em temo que no és així.
No hi ha informe científic que no posi els pels de punta en descriure la
situació. És hora, per tant, de guanyar una mica de credibilitat. Així,
almenys, s'ha expressat el president de la ICCAT, el brasileny Fabio Hazin, qui en el seu discurs inaugural ha deixat clar que 'aquesta
és la darrera oportunitat d'ICCAT per salvar la tonyina, i de pas la cara,
davant l'opinió pública'. Ara caldrà veure si els governs entenen i secunden el
missatge, cosa que, almenys en aquests moments inicials de la Conferència, no sembla
fàcil, especialment sabent com sabem que molts d'ells representen els
interessos de determinats grups empresarials vinculats a la pesca de la tonyina
més que no pas l'interès general (i ja no diguem l'interès particular de la
tonyina). Personalemnt no amago que jo també sóc a Marraqueix defensant uns interessos, precisament aquells que estan promovent organitzacions com Greenpeace o WWF, entre d'altres, i que es pot resumir en la següent nota: (segueix...)
 Dilluns vinent marxo cap a Marraqueix, per participar a la reunió anual de la Conferència Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT). La situació és més que dramàtica (veure apunt anterior Salvar o no salvar la tonyina atlàntica: aquesta és la qüestió ), i molt em temo que les mesures que es prenguin quedin lluny de les que realment fa falta emprendre. Almenys aquesta és una de les impressions que em va quedar després de l'entrevista que vaig mantenir ahir amb el Comissari Europeu d'Afers Marítims i Pesca, Joe Borg. Per exemple, malgrat que nombrosos països de la UE van signar una resolució en el marc de la UICN demanant una moratòria per a la pesca de la tonyina (veure apunt Tonyina: toca complir
els compromisos adquirits), sembla ser que aquesta no és una postura majoritària ara com ara en el sí de la UE, i per tant a la reunió de Marraqueix el més probable és que es limitin a proposr una rebaixa de les TAC (quotes autoritzades de pesca) a més a més d'un avançament en quant al tancament de la temporada. Sigui com sigui el tema serà políticament viu i mediàticament present durant els propers dies, tal i com es posa de manifest amb l'article que apareix avui a The Economist ( Tuna in the Mediterranean. Gone fishing) i en el qual es recullen les opinions d'algunes de les persones que hi estem treballant . (segueix...) Avui tinc una reunió amb Joe Borg (maltès), el Comissari Europeu responsable per als Assumptes Marítims i de Pesca. El cas és que m'acaben de nomenar ponent del Parlament Europeu per a l'informe sobre la proposta de Reglament del Consell pel qual s'estableix un sistema de control comunitari per assegurar el compliment de les regles de la Política Pesquera Comunitària ( COUNCIL REGULATION establishing a Community control system for ensuring compliance with the rules of the Common Fisheries Policy). Aquest Reglament esdevindrà la pedra angular de la Política Pesquera Comunitària (PPC) ja que establirà les bases del sistema de control de les captures i les descarregues a terra ( landings), així com tots els altres aspectes relatius a la PPC. Esdevindrà així mateix una de les peces més importants pel què fa a la legislació relativa a la pesca ja que, simplement, si les regles no s'apliquen correctament i de manera equitativa per part de pescadors i pescadores, la PPC fracassarà. Així doncs la PPC es juga la seva credibilitat (la qual ja es troba força deteriorada) en l'efectivitat dels mecanismes de control que estableixi i faci complir. La meva feina ( segueix...)  Ahir vaig tenir ocasió de compartir amb la gent del CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins), i algunes centenars de persones més, una experiència única i certament emotiva: el retorn al mar de sis tortugues que havien estat capturades accidentalment (o per mala praxis) i que havien estat tractades al Centre de Recuperació de la Fundació CRAM. Un cop tractades i sanades, la Fundació les retornava a casa seva, el mar. L'activitat va tenir lloc a la platja de Premià de Mar, davant les instal.lacions del CRAM, i va comptar amb un seguit d'activitats de divulgació, neteja del fons marí (els submarinistes van treure fins i tot una moto tota rovellada) i entreteniment que van acompanyar el moment clau: l'alliberament. Totes sis tortugues van abandonar el seu 'sanatori' per retornar al seu hàbitat. Totes amb noms i personalitat que ( segueix...)  Em trobo en aquests moments preparant la meva participació a la reunió de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) dels díes 17 a 21 de novembre). El tema de la tonyina el segueixo de fa temps (trobareu nombrosos apunts a la categoria Mars i oceans (pesca, tonyina, arrossegament, Estratègia marina,...)d'aquest bloc) Hi participaré en tant que membre de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu, així com en tant que recentment nomenat ponent de l'informe del PE relatiu a la COUNCIL REGULATION establishing a Community control system for ensuring compliance with the rules of the Common Fisheries Policy(és a dir, l'aplicació dels sistemes de control comunitaris en el marc de les normes de la Política pesquera comunitària). Ja fa dos anys, quan es va aprovar el suposat pla de recuperació de la Tonyina, alguns vàrem manifestar ( segueix...)  El Congrés de la UICN que es va celebrar a Barcelona entre el 5 i el 14 d'octubre va deixar, entre d'altres, un encàrrec prou clar als governs: 'és hora de tancar les pesqueries de tonyina vermella i establir Zones de Protecció en el Mediterrani, inclòs el sud de les Balears, tal i com ja han sol.licitat WWF/Adena, Ecologistas en Acción i Greenpeace' (veure noticia a la BBC). El govern espanyol ha votat favorablement a aquesta moció i, per tant, s'hi ha compromès (veure text complert). Ara caldrà veure com ho defensen a la propera reunió de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT), que tindrà lloc a Marraqueix (Marroc), del 17 al 24 de novembre i a la qual, per cert, participaré. Adjunto a continuació la nota al respecte que n'han fet les ONG. (segueix...)  Emma Ansola es fa ressò avui a El Punt de la petició de Depana per tal que l'Estat declari la Punta de la Móra Àrea Marina Protegida (veure lloc web DEPANA). Dilluns passat, la Ministra Elena Espinosa, responsable de Medi Ambient i Medi Rural i Marítim, assegurava a Antonio Cerrillo, de La Vanguardia, que 'El Cap de Creus será Área Marina Protegida'. Per algú qui, com jo, és un convençut entusiasta i ferm defensor de la figura de les Àrees Marines Protegides (nova figura de protecció legal creada arran de la llei del patrimoni
natural de la biodiversitat, aprovada el 2007 pel govern espanyol) aquesta mena de notícies són excel.lents. Val a dir, però, que en un i altre cas es tracta de consolidar projectes que fa anys venen duent-se a terme en la seva vessant proteccionista així com social. En efecte, han estat necessaris llarg i complexos treballs per tal de conèixer la riquesa biològica de la zona, així com imprescindibles processos de participació per comptar amb la complicitat i el consens del territori. Així doncs, espero i confio en què les dues iniciatives prosperin i es concretin, de la mateixa manera que confio en què serviran d'exemple a d'altres zones del litoral català i, per què no, europeu. I és que segons nombroses persones del món de la ciència, ONG i algunes institucions, c aldria com a mínim que la xarxa de Reserves Marines abastés fins un 40% de les aigües del Mediterrani i que englobi diversos ecosistemes. Greenpeace és una d'aquestes ONG (veure, per exemple La propuesta de Greenpeace i en concret els 32 punt que proposen en el següent mapa). La situació, efectivament, és greu. Les àrees marines totalment protegides no arriben ni a l'1% del Mar Mediterrani. En el viatge ( segueix...)
 Tal i com sol succeir en aquesta mena de visites, de tan concentrades com estan es fa difícil sovint de païr tota la informació que reps. A la jornada 'teòrica' d'ahir, en quèvàrem poder escoltar des de pescadors fins acadèmics, passant per Greenpeace, explicant-nos la seva visió de la realitat i els problemes de la pesca a la zona, ha seguit avui una visita 'de terreny', concretament a les illes de Tilos i Chalki, on hem pogut parlar amb els pescadors i les autoritats, a la vegada que hem pogut veure les arts que fan servir per pescar i les zones on ho fan, així com un parell de granges d'aquacultura. És difícil resumir tanta informació en tan poc espai, però a grans trets els problemes que ens han transmès tenen a veure amb tres grans afers: 1)
Ningú, millor que els pescadors, és conscient del fet que el peix
s'està acabant, i que per solucionar-ho només hi ha una solució:
establir zones i periodes de veda, i crear reserves marines que
garanteixin la reproducció. El problema arriba quan es tracta de
decidir les zones, les èpoques i les regles de les aturades. 2)
El problema del relleu generacional està arribant a limits de dificil
gestió. La mitjana d'edat de la comunitat de pescadors de Tilos, per
exemple, és de 55 anys. A més a més,( segueix...)  Em trobo a Rodes, en ple Dodecanès, integrant una petita delegació de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu l'objectiu de la qual és conèixer de prop el sector de la pesca grec, especialment de cara a la futura reforma de la Política Pesquera Comunitària. En el si de la UE, el sector pesquer grec ocupa el primer lloc en quant a nombre de vaixells, el segon en nombre de pescadors, el cinquè en quant a potència del motor i el dotzè en quant a captures. El sector pesquer, malgrat que participa ben poc del valor de la producció agrícola (4%) i en el PIB (0.3%) té una gran importància per al desenvolupament i la viabilitat econòmica d'un bon grapat de zones, especialment de la part insular, com és ara el cas del Dodecanès, on ens trobem. Predomina, amb diferència, la pesca costera tradicional (94% de la contribució a la flota i 90% de l'ocupació en el sector pesquer). Tanmateix, creix amb força l'aqüicultura. De fet, el volum d'aquesta activitat supera ja el de captures. De tot això ens tocarà parlar avui i demà amb diferents parts
implicades en el sector i l'administració grega, inclòs el sempre
delicat assumpte de la Pesca Il.legal, no Reglamentada i no Declarada
(IUU) a la zona.  Avui baixo cap a Tarragona on farem una Roda de Premsa en relació al cas de l'enfonsament del vaixell 'Savinosa', enfonsat al Port de Tarragona provocant la pèrdua d'un elevat nombre de tonelades de fuel. En relació a aquest afer he presentat dues preguntes a la Comissió Europea. Són les següents:
Pregunta de Raül Romeva a la Comissió en relació a l'enfonsament del 'Savinosa'
El pasado 9 de septiembre se hundió en el Port de Tarragona un barco cargado con 1000 toneladas de fuel, de las cuales alrededor de 200 pueden haber sido vertidas al mar. El 'Savinosa', según parece, cumplía las funciones submistrador de combustible a otras embarcaciones atracadas en el puerto. A pesar de (segueix...)  Demà diumenge participo, per quart any consecutiu, en la neteja del fons marí de Begur. Enguany ens toca la zona de Sa Riera (veure apunt de la immersió de l'any passat: Neteja fons marí a Begur). Les neteges submarines són una de les activitats que més interès generen entre la comunitat submarinista, degut sobretot a que són aquestes persones les que veuen més directament els dramàtics efectes de la gran quantitat d'escombraries que aboquem diàriament als nostres mars. Només algunes dades: el mar Mediterrani té l'honor de tenir el fons marí més brut del planeta (hi aboquem més de 6.000.000 d'objectes al dia, la majoria dels quals són plàstics; la seva part nordoccidental (la que banya les costes catalanes) compta amb 1.935 unitats d'escombraries per kilòmetre quadrat; es calcula que almenys 267 espècies ingereixen plàstics; cada any 130.000 petits cetacis moren atrapats en les xarxes de deriva (veure informe de Greenpeace). Tanmateix, cal ser molt conscients que aquestes neteges són poca cosa més que simples gestos simbòlics, útils, és clar, per a la zona netejada, i per tant necessaris, però insignificants en relació al context global de la contaminació marina. Sigui com sigui, si almenys serveixen per què tothom, institucions, particulars, submarinistes, pescadors, indústria, mitjans, etc... siguem conscients del gravíssim problema que suposa la creixent contaminació dels mars i oceans, penso que ja haurà valgut la pena. Jo, en qualsevol cas, m'equiparé, baixaré, i trauré tanta porqueria com pugui. ( segueix...)  Els concursos de pesca submarina són habitualment motiu de controvèrsia tant al litoral català com al balear, on se celebren anualment desenes de concursos d'aquesta mena. A principis d'estiu el GOB de Mallorca denunciava un d'aquests concursos, el que va tenir lloc a Formentor (Mallorca), i ara fa pocs dies saltaven novament les alarmes al litoral català quan es va celebrar un nou concurs a Begur. D e fet, alguns Ajuntaments, com el de Palafrugell, s'han atrevit fins i tot a prohibir-los, la qual cosa posa de manifest que, tot plegat, no és sinó una qüestió de voluntat política. El debat no és nou, però mereix una atenció que fins ara no se li ha atorgat. D'entrada, ho reconec, en tant que submarinista i amant de capbussar-me per gaudir del fons marí, se'm fa difícil entendre quin plaer pot comportar la caça per la caça, matar per matar, ja sigui un senglar o un mero (anfós). Coincideixo per tant amb l'opinió expressada per Biel Perelló en el seu bloc (un dels que visito amb més freqüència) així com amb l' article que el GOB de Mallorca ha fet en relació als concursos de pesca submarina, i és que trobo que, (segueix...)  Ara fa uns mesos vaig presentar una pregunta a la Comissió interessant-me per la situació de les Zones Marines protegides a escala europea i pels plans que tant la Comissió com els diferents Estats Membres tenien al respecte. En concret, recordava que els Estats membres disposen fins finals d'any per presentar el llistat de Zones Marines protegides (ZMP) d'acord amb la Directiva Habitat (92/43/CEE1) i m'interessava per les superfícies i zones específiques ja determinades, així com per la valoració que en feia la Comissió de tot el procés. Tot just aquests dies acabo de rebre'n la resposta que adjunto: (segueix...) |
Els meus enllaços
ACTIVITAT POLíTICA
ALTRES BLOCS D'INTERèS
BLOCS D'ALTRES EURODIPUTATS/DES
CONSTRUINT SINERGIES
FAMILIA POLíTICA, AFí I AMIGA
|
