Pau, Multilateralisme, Seguretat Humana, i desenvolupament  Sempre és interessant llegir les reflexions de Mariano Aguirre, antic Director del Centro de Investigaciones para la Paz (CIP) i actualment Director del Norwegian Peacebuilding Center (Noref). Aquest és el cas de les que expressava ahir a La Vanguardia en un suggerent article titulat: El año del Nuevo Mundo.
El año del nuevo mundo (per Mariano Aguirre, La Vanguardia, 03/01/2009)
A medida que se agrava la crisis financiera hay una confluencia entre
economistas y analistas de la política internacional: los primeros dicen que el
mundo neoliberal llega a su fin y que es necesario regresar a la regulación
estatal, acuerdos globales y controles. Los segundos indican que hay cambios
profundos y nos adentramos en un sistema multipolar. Dos factores serán
relevantes en este escenario: el papel de Estados Unidos y las consecuencias de
la crisis en los 50 países más frágiles. (segueix...)
 En acabar un any i començar-ne un altre és habitual fer balanç, personal i global. És un bon moment per prendre perspectiva de les coses, tot i que personalment penso que és molt millor prendre perspectiva contínuament de les coses, i no només en canviar d'any. En relació a la situació del món, el fet que hi hagi situacions com la que estem vivint a Palestina, per exemple, entre molts d'altres llocs, ens pot abocar a actituds catastrofistes quan no directament nihilistes, i és que de motius, certament, no en falten. És bo, per tant, de tant en tant, aturar-se a mirar el context, les tendències, les evolucions d'aquest i d'altres conflictes. I això és el que fan gent com l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, dirigida per Vicens Fisas, que segueixen i analitzen les múltiples dimensions dels conflictes armats arreu del món. Vaig tenir la sort de treballar-hi molts anys i, des que els vents ens van fer agafar rumbs diferents que he seguit l'activitat de l'Escola puntualment i amb especial atenció. És per això que en aquest canvi d'any he volgut recuperar algunes de les reflexions de'n Vicenç, recollides en una entrevista que li van fer a La Vanguardia amb motiu de la presentació de l'Anuari Alerta 2008! (anuari, per cert, de consulta obligada). I és que, de les moltes virtuts de'n Vicenç, n'hi ha una que destaca especialment: el sentit comú. Fa bé escoltar-lo i rellegir-lo de tant en tant. ( Segueix...)  Se'm fa difícil, avui, parlar d'alguna cosa que no sigui Obama (veure el discurs de la victòria). No sóc a Washington, ni a Nova York, ni a Chicago. En definitiva, no sóc als Estats Units, on sembla que hi ha mitja Catalunya (i segurament mig món). Sóc a Brussel.les. Però com la resta del món no me n'he pogut estar de seguir el procés electoral, i la jornada fatídica, a través dels mitjans i d'internet. No són les nostres eleccions, però com si ho fossin. He tingut ocasió ja de comentar-ho aquest matí amb alguns mitjans, com Catalunya Ràdio. Mentre esperava el meu torn per poder intercanviar impressions amb na Neus Bonet, ella sí, des dels Estats Units, escoltava les opinions d'altres, com en David Madí, que era a Chicago. Molt em temo que veurem poca originalitat en les valoracions. Poc podem dir, uns i altres, que surti del tòpic. Potser, de tot plegat, caldria destacar, entre d'altres, l'elegància política amb la qual John McCain ha reconegut la victòria d' Obama ('Ahir era el meu contrincant, avui és el meu President'), la qual cosa posa de manifest que, efectivament, McCain no és Bush. Però, i ara què? Doncs ara ( segueix...)  XSM no vota ... als Estats Units (de Raül Romeva, per a Cronica.cat) Just a punt d'embarcar cap a Brussel.les vaig poder seguir a través d'una pantalla situada a la sala d'espera de l'aeroport del Prat uns minuts de l'entrevista que n' Albert Om li feia ahir a Xavier Sala i Martin. Sempre és interessant escoltar l'insigne i omnipresent professor de Columbia, tot i que reconec que la majoria de les vegades discrepo de les seves anàlisi (potser a excepció de quan parla del Barça, i encara). El cas és que en aquesta ocasió vaig tenir dues noves sorpreses en relació al personatge: la primera, que disposa de passaport estadounidenc (no és que no el pugui tenir, és clar, simplement que servidor no ho sabia); i la segona, que podent votar a les eleccions nordamericanes no ho farà, no perquè sigui a Catalunya (insisteixo que era a El Club, amb l' Om), sinó perquè considera (espero citar-lo correctament) 'que el cost de votar és superior al de no votar'. Tot això passava mentre estàvem ja fent la cua per entrar a l'avió, però just abans de ser engolit definitivament per l'Airbus encara vaig sentir-li dir (un altre cop espero citar-lo correctament), 'mai he pensat que el meu vot fós important'. ( segueix...)  Amb aquest títol tan provocador el Director de la Fundació per la Pau, Jordi Armadans, analitza a El Punt la proposta recorrent de crear un exèrcit europeu. Ja fa temps que a l'Eurocambra sóc de les poques persones que qüestiona aquesta idea, i que recorda com, almenys a parer meu, no té sentit pensar en crear un nou exèrcit europeu quan ja hi ha més de 2 milions de soldats i ens gastem prop de 200.000 milions d'euros en despesa militar sumant els pressupostos dels 27 estat membres. Els vents, però, no bufen a favor d'aquesta tesi (veure, per exemple, aquest article de Mark Mardell, editor per a Europa de la BBC). Però, malgrat tot, insisteixo, no seria molt més racional, enlloc de crear un exèrcit nou, que seria el 28è, revisar l'actual model de defensa i seguretat europees? Perquè tanta obsessió en crear nous exèrcits quan encara tenim pendent resoldre l'assumpte de la política exterior europea? I sobretot, per a què? amb quina finalitat? quins objectius? En fi, que com no podia ser d'una altra manera coincideixo plenament amb l'amic Armadans, i, malgrat que ara com ara no és un discurs massa escoltat, crec que és el que toca fer. Adjunto a continuació, per l'interès que penso que té, l'article sencer: ( segueix...)  Era de témer. Tal i com apuntava en un apunt anterior (Preparant el debat sobre Geòrgia (tot discutint sobre què és primer, si l'ou o la gallina)), en relació a la situació a Geòrgia existia la clara possibilitat que el Consell de la UE es limités a donar un toc d'atenció a Rússia al.legant la necessitat de mantenir bones relacions amb qui, de fet, és el màxim proveïdor d'energia del continent (30% de petroli i 40% del gas que consumim a la UE prové de Rússia). Així almenys ens ho va transmetre Bernard Kouchner, Ministre d'Afers Exteriors francès i President en curs del Consell de la UE, en la seva compareixença davant l'Eurocambra ahir al vespre. Al final, tal i com es recull en les conclusions aprovades ahir pels 27, trot ha quedat (tot i que val a dir que no és poc, donades les circumstàncies) en un endarreriment de les negociacions del pacte comercial amb Mosú. Un cop més toca recordar que si la dependència energètica té aquests costos, potser ja va essent hora que ens replantegem el model energètic i, sobretot, les fonts energètiques. Aquest és, de fet, entre d'altres, un dels aspectes que mencionem a la proposta de Resolució que presentem com a grup Verds/ALE al Parlament Europeu (veure document adjunt a l'apunt), i que ara tocarà negociar amb altres grups.  Dilluns vinent tindrà lloc, a Brussel.les, un doble debat del qual hauria de sortir la postura europea en relació a com respondre davant l'actual situació de conflicte que viu Geòrgia i Ossètia del Sud. El primer intercanvi d'impressions es farà a la seu del Consell, entre els caps d'Estat i de Govern de la UE, i a continuació està previst que la presidència francesa comparegui davant del Parlament Europeu per explicar la seva decisió (recordo que, de manera excepcional, la sessió plenària tindrà lloc a Brussel.les enlloc d'Estraburg). Avui hem començat a debatre la que ha de ser la postura del nostre grup, que traduirem en una resolució pròpia sobre la qual estem treballant. Tanmateix, donat que diverses persones m'han demanat, a través e comentaris en aquest bloc, o de correus específics, que aporti algunes claus sobre l'assumpte, apunto aquí alguns dels aspectes que considero importants per marcar un posicionament i una resposta. Val a dir que la ràpida evolució dels esdeveniments (i especialment les reaccions que comportarà el reconeixement per part de la Duma russa, ahir, de les autoproclamades independències d'Ossètia del Sud i d'Abkhàsia) ens obliguen a seguir la situació pràcticament al minut. I com sovint passa en aquests casos, allò que aprovem avui podria molt bé quedar superat pels aconteixements en unes poques hores: ( segueix...) 
El tema de les llistes de Grups terroristes és un d'aquells del qual la gent, a Brussel.les, sembla tenir por a parlar-ne. I tanmateix em sembla un dels assumptes pendents de la UE, i sobretot un dels que posa més en qüestió la credibilitat de la mateixa en termes de Drets Humans. Però és que si, a sobre, proliferen les sentències de la Cort Europea posant de manifest les greus contradiccions del sistema de llistes, llavors és encara menys comprensible aquesta obstinació intergovernamental en deixar les coses com estan, és a dir, plena de forats legals i ètics. Recordo, a més a més, que aquest fet comporta greus problemes de carácter internacional com és el lamentable afer de l'MRTA (veure A què juga Alan Garcia? o bé En l'ull de l'huracà peruà ). Per tot plegat, acabo de presentar una pregunta al Consell amb l'objectiu de, en la mesura de les meves possibilitats, que són les que són, posar el debat novament sobre la taula. La pregunta és la que segueix: (segueix...) En el cada vegada més urgent debat relatiu a la situació de crisi provocada per l'alça dels preus dels aliments, és important fugir de les solucions màgiques (sovint demagògiques) i anar al problema de fons, de caràcter estructural. Això és el que intenta, entenc, Oxfam, present aquests díes a la Cimera de la FAO a Roma, de la qual se'n fan ressò també alguns mitjans, com El País. El tema és complex, i les solucions no podran ser mai definitives sense una visió global i a mig llarg termini. Tot plegat és, per tant, una qüestió de menys paternalismes i egoïsmes, i de més responsabilitat: (segueix...)
 La de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB és una d'aquelles adreces de referència que cal tenir en la selectiva llista de preferits (de fet és una de les que tinc, també, en la secció els meus enllaços). Conec de primera mà l'equip de l'Escola, i especialment el seu director, Vicenç Fisas, amb qui vaig tenir el plaer de treballar-hi força temps, primer al Centre UNESCO de Catalunya, i després engegant, precisament, aquest projecte que avui és l'Escola de Pau. Al món hi ha institucions que, pel seu prestigi i per la capacitat d'influència que tenen, suposen una marca clara d'identitat d'un país (el Sipri de Suècia, el GRIP a Bèlgica, Saferworld a Regne Unit, ...). No sense dificultats, Fisas ha aconseguit consolidar un equip d'investigadors i investigadores en un àmbit tan complex com és el de l'estudi dels conflictes, els drets humans, els processos de pau i el desarmament. Però l'Escola de Pau és, a més a més d'un centre de recerca (punta, caldria afegir), una veritable escola, per la qual hem passat molta gent que ara (segueix...)
 Adjunto a continuació una nota-resum de la Cimera EUROLAT (Assemblea parlamentària UE-Amèrica Llatina-Carib), la qual va tenir lloc la setmana passada a Lima i a la qual vaig participar en representació del grup Verds/ALE. Malgrat que n'he parlat en anteriors apunts de manera específica, tanco avui la sèrie amb aquesta valoració general elaborada pel Secretariat del Parlament Europeu, en la qual es resumeixen els principals punts acordats en la Cimera: (segueix...)
 Acostumo a seguir amb gran interès les reflexions de Jesús Núñez Villaverde, qui és codirector de l'Instituto de Estudios Sobre Conflictos y Acción Humanitaria, i en aquesta ocasió em semblen prou rellevants les reflexions que publicava ahir, a la Cuarta pàgina de El País, en l'article titulat El incierto futuro de la OTAN, sobretot quan recorda, un cop més, que el futur passa per més ONU i més UE, i no pas per més OTAN
ANÁLISIS: LA CUARTA PÁGINA: El incierto futuro de la OTAN
JESÚS A. NÚÑEZ VILLAVERDE, El País, 10/04/2008
Aparentemente no hay debate sobre el futuro de la OTAN y su adecuación a las necesidades de la seguridad y defensa en este arranque del siglo XXI. Superada su primera crisis existencial, cuando la desaparición de la URSS y del Pacto de Varsovia casi la dejaron sin razón de ser, su considerable capacidad de supervivencia podría llevar a la equivocada conclusión de que goza de una magnífica salud cuando se acerca a los 60 años de edad (4 de abril de 2009). (segueix...)  Sí, ja sé que som en campanya per les legislatives, però no puc evitar fer una referència, ni que sigui ràpida, a un context global que aquest cap de setmana ens ha deixat nombroses noticies altament preocupants: Israel torna a disparar contra infants a Palestina; l'exèrcit colombià entra en territori equatorià per assassinar Raúl Reyes, posant així en perill tant les relacions diplomàtiques colombio-equatorianes com les actuals converses en relació a la qüestió de l'alliberament de presos i preses per part de les FARC; el president iranià Ahmadinejad visita l'Iraq i envia un clar missatge a Bush recordant-li que, donat que la majoria a l'Iraq i a l'Iran és chiita, és aconsellable refrenar determinats impulsos bombarders dels quals pateix tant l'actual president nordamericà; el relleu a Cuba reclama ser conscients que la tan necessària reforma (segueix...)  La situació a Kènia després de les frustrades eleccions del passat desembre no para d'empitjorar. La violència s'escampa i, malgrat les pressions internacionals (veure la petició de l'Alt Representant de la UE per a la PESC, Javier Solana), les propostes i els lideratges que haurien de permetre aturar-la són absents. És per això que en el marc de l'actual clima de confussió, caos i desordre trobo interessant escoltar una de les veus que, potser, podria permetre obrir alguna escletxa cap a una reconducció constructiva de la situació. És el clam de Wangari Maathai, Premi Nobel de la Pau, fundadora del GreenBeltMovement (http://www.greenbeltmovement.org) i fins fa poc parlamentària per la regió de Tetu. El publicava dilluns passat a The Guardian (segueix...)  En apunts anteriors he comentat amb preocupació com algunes de les actituds dels nous estats membres de la UE, especialment en temes de política exterior i drets fonamentals, estaven posant en qüestió els pilars comunitaris fonamentals. Un exemple especialment significatiu d'aquesta preocupació és el proposta dels EUA de construir un escut antimíssils amb suports a Polònia i Txèquia (veure, per exemple, Aspectes vells i nous de la guerra freda (per Pere Vilanova, 17/07/07) ; Escut antimissils a Europa: ens trobem davant d'un retorn a la Guerra Freda?). No obstant, i sortosament, sembla que el relleu al govern polonès (així com, no ens enganyem, la previsible mudança que viurà pròximament la Casa Blanca) han fet, almenys, que el projecte quedi congelat (veure notícia segons Ana Carbajosa, a El País). El motiu, sembla, és doble: (segueix...)  Aquest cap de setmana té lloc a Lisboa una nova Cimera Euro-africana (després de set anys de no convocar-se). Amb motiu de la mateixa hem fet públic el següent comunicat:
Raül Romeva: “La Cimera de caps d’Estat i de Govern UE-Àfrica corre el risc de ser completament superficial i, per tant, estèril”
L’eurodiputat d’ICV considera “molt greu” l'omissió en l’agenda de temes tan urgents i fonamentals pel què fa al respecte de Drets Humans com la situació del Darfur, al Sudan. (segueix...)
 Plou a Nova York. Des de la meva habitació a la planta 28 del Millenium Hotel, al número 3 de la 44, puc veure el sostre de Manhattan, la riba est del Hudson i l'edifici de Nacions Unides. A la llunyania s'intueix el pont de Brooklyn. New York by night. Les llums, encara no excessives malgrat la proximitat del Nadal, em fan pensar en una de les tantes pel.lícules que ens parlen de la ciutat dels gratacels. Confesso que amb els anys m'he reconciliat amb la ciutat. A mida que he tingut ocasió d'anar-la coneixent, m'hi he fet més. Aquest cop, però, la visita serà curta, només dos dies, i a més a més amb una agenda extremadament carregada. Objectiu de la visita: (segueix...)  Na Carmen Gonzalez, d'Intermon-Oxfam, em crida l'atenció sobre un interessant article que Soledad Gallego publicava fa uns dies a El Pais en relació amb els EPA's (Acords de Partenariat Econòmic amb la UE), un dels temes que més debat estan generant actualment a les institucions europees en general, i al Parlament Europeu en particular, l'adjunto, per a la reflexió. Malgrat no tractar-se d'un tema especialment mediàtic, les conseqüències de la seva adopció en els termes actuals poden suposar un greu problema per al desenvolupament dels països afectats. Per altra banda, vull cridar també la vostra atenció sobre la remarcable campanya internacional al respecte: (segueix...) |
Els meus enllaços
ACTIVITAT POLíTICA
ALTRES BLOCS D'INTERèS
BLOCS D'ALTRES EURODIPUTATS/DES
CONSTRUINT SINERGIES
FAMILIA POLíTICA, AFí I AMIGA
MóN BLOCAIRE
MéS SOBRE EUROPA
|
