Sembla ser que la votació, dijous passat, al Parlament Europeu, de l'informe Seeber sobre Afrontar el desafío de la escasez de agua y la sequía en la Unión Europea ha suscitat un gran interès social i mediàtic i són nombrosos els missatges que em demanen que l'expliqui. Val la pena que ho faci, penso, especialment avui que els mitjans es fan ressò de la pol.lèmica sobre el transvasament Tajo-Segura (algú els haurà d'explicar a les 120.000 persones que van signar la petició favorable al Transvasament que avui volen entregar al Congrés, que cal buscar d'altres mesures, i que la culpa no és de la UE sinó de qui, fins fa quatre díes, ha estat fent una política absurda i cega de gestió de l'oferta d'aigua, com si aquesta fos inacabable, és a dir, el PP i, en el cas de Catalunya, CiU). El cas és que la votació era significativa per dos motius: (segueix..)
Barcelona és aquests dies la seu del Congrés Mundial de la Natura de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. La UICN és una organització d’organitzacions que contribueix a trobar solucions pragmàtiques per als desafiaments urgents del medi ambient i del desenvolupament del planeta. Les vies de fer-ho són el recolzament a determinades línies de recerca científica, gestionant projectes de camp en tot el món, i reunint a governs, ONG, NNUU, convencions internacionals i empreses per tal que treballin junts en el desenvolupament de polítiques, lleis i bones pràctiques. La UICN és la xarxa d’entitats més gran i antiga del món. És una unió democràtica que reuneix més de 1000 organitzacions governamentals i no governamentals, a més a més d’11.000 científics i voluntaris/es i expertes en al voltant de 160 països. D’entre les seves aportacions cal destacar, de manera significativa, l’actualització de la famosa (i temuda) Llista Roja d’Espècies Amenaçades. Aquesta llista és el termòmetre de la situació que viuen i pateixen gairebé 45.000 espècies. Hi ha de tant algunes sorpreses agradables, però sovint és una llista que serveix per donar alarmes que no sempre s’escolten. (segueix...)
Ara fa uns díes em vaig fer ressò d'un informe de Greenpeace en què s'informava de l'entrada a la UE de fusta il.legal (vegeu A Future for Forests). De fet, la UE importa gairebé la meitat de la fusta amazònica la qual s'estima que en un 60-80% és talada de manera il.legal. Adjunto a continuació la pregunta que vaig fer sobre aquesta qüestió al Comissari de Medi Ambient, Stavros Dimas, així com la resposta que en vaig rebre.
Según un informe de Greenpeace(1), es un fenómeno habitual la entrada de madera ilegal amazónica en la Unión Europea. De hecho, la Unión Europea importa casi la mitad de madera amazónica de la cual se estima que entre un 60 % y 80 % es talada de forma ilegal, y en un 90 % de forma no sostenible. Por ejemplo, en 2006, España importó 40 000 m3 de madera tropical brasileña, en un 86 %, del Estado de Pará, región asolada por la tala ilegal, la deforestación y la violencia. Según el informe, gran parte de esta madera fue proveída por empresas(2) que han sido multadas reiteradamente por actividades ilegales y corrupción relacionadas con la actividad maderera y tienen planes de gestión forestal cancelados. (segueix...)
A
banda de la Directiva sobre el Retorn, la qual es votarà avui (en parlaré després
del vot), aquesta setmana el Parlament Europeu també ha debatut i votat un altre assumpte de
gran importància europea: la Revisió de la Directiva de Residus. Malauradament,
i malgrat que s’havia fet un intens treball de lobby per part de moltes
entitats ecologistes, el resultat final del vot no ha estat gens satisfactori,
i mostra un cop més la poca ambició ecologista de la majoria de l’Eurocambra. Especialment preocupant és la decisió de barnissar de 'verd' la incineració, pretenent que aquesta és una pràctica inòqua per a la salut i per al medi ambient, quan en realitat fa temps que sabem com les dioxines que s'envien a l'atmòsfera resultat de la incineració afavoreixen l'aparició de greus patologies sanitàries i generen nivells de CO2 del tot incompatibles amb la lluita contra l'efecte hivernacle. (segueix...)
Passada l'emergència i a punt de derogar el Decret de la sequera, em sembla significatiu que molts dels opinadors i opinadores que ara fa unes setmanes criticaven que es fés la canonada Ebre-Barcelona, ara critiquen justament que no es faci. I em sembla significatiu per què demostra l'alt grau de confussió que existeix avui entre molts dels qui tenen el poder, i/o la responsabilitat, d'exercir un paper de líders d'opinió que, malauradament per als interessos del país, alguns usen per augmentar encara més la confusió de manera intencionada, i amb voluntat volgudament desinformadora. Massa tèrboles i turbulentes estan les aigües i potser convé aclarir-les i calmar-les una mica. Caldria recordar, ara que les aigües semblen tornar al seu curs normal, i per tal de no seguir alimentant determinats debats enverinats, la importància que tenen les mesures estructurals empreses al llarg dels darrers 13 mesos en relació a la gestió de l'aigua. Gestió de la sequera a banda, allò que (segueix...):
Sembla que poc a poc el projecte Gran Escala perd l'atractiu per als possibles inversors, però també per a la pròpia població local. Tanmateix, donat que des de l'inici el projecte comportava moltes incògnites en termes de sostenibilitat, i davant el risc que encara existeix que s'acabi fent, hem fet arribar una pregunta a la Comissió Europea per conèixer el seu posicionament al respecte:
Pregunta de Raul Romeva sobre el proyecto Gran Scala en los
Monegros
La Comisión respondió a la pregunta (E-0254/2008)
sobre el proyecto “Gran Scala — Los Monegros”, afirmando que: “La Comisión es también
consciente del gran valor ecológico de Los Monegros.” En relación a dicha
pregunta y a la respuesta subsiguiente se generan nuevas cuestiones para la Comisión: ¿Ha recibido la Comisión la información
solicitada a las autoridades españolas en relación al mencionado proyecto? En
caso afirmativo, ¿qué valoración hace la Comisión al respecto en relación al cumplimiento
de la normativa comunitaria? (segueix...)
Fa uns dies era Cristina Narbona qui va ser convidada a marxar del Govern espanyol en canviar les majories (i per tant les hipoteques socials) al Congrés de Diputats. Ara és una altra Ministra de Medi Ambient, aquest cop del govern del Brasil, Marina Silva, qui plega. No podia més. Després d'entregar-se en cos i ànima durant els cinc anys que ha estat al govern a la protecció de l'Amazònia i a denunciar el perill que suposava l'aposta tan clara que ha fet Lula en favor dels agrocombustibles, se'n va lamentant les dificultats que ha tingut per posar en marxa el pla mediambiental federal.Sergio Leitao, de Greenpeace Brasil, lamenta que es perdi una de les úniques veus, sinó l'única, que parlava de Medi Ambient al govern del Brasil, i el mateix López de Uralde, Director de Greenpeace a Espanya, lamenta la seva marxa en una nota al blog de Greenpeace. És evident que la defensa del Medi Ambient no és una tasca senzilla, tampoc en governs que es defineixen d'esquerres. La seva fragilitat es notòria davant dels immensos poders econòmics que fan pressió en sentit contrari. I és precisament per això que penso que cal cuidar, i potenciar, les poques veus que des de fora, però sobretot des de dins dels poders públics, gosen (segueix...)
Fa temps que organitzacions com Greenpeace o la mateixa FAO denuncien l'entrada a la UE de fusta il.legal provinent de l'Amazonia. El darrer informe de l'organització, “Un futuro para nuestros bosques”, ve plagat d'exemples i dades que convé, com a mínim, tenir presents. En concret, posa de manifest com la Unió Europea importa gairebé la meitat de la fusta que prové de la regió amazònica, la qual s'estima que entre un 60% i 80% prové de tales il.legals, i en un 90% de forma no sostenible. L'any 2006, l'Estat espanyol va importar 40.000 m3 de fusta tropical brasilenya, provinent en un 86% del Estado de Pará, regió greument afectada per la tala il.legal, la deforestació i la violència. Segons l'informe, gran part d'aquesta fusta va ésser proporcionada por empreses que han estat multades de manera reiterada per dur a terme activitats il.legales i corrupció relacionades amb l'activitat de la fusta i tenen plans de gestió forestal cancel·lats. Per tot plegat he presentat el següent requeriment a la Comissió Europea: (segueix...)
Pedro Arrojo, del Departament d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa i una de les veus més influents en el marc de la Nova Cultura de l'Aigua, aporta avui noves reflexions en relació a la gestió de l'actual crisi aigua/sequera en un article que publica a El País titulat: La sed de Barcelona tiene solución. La tesi central del seu article es pot resumir en el següent extracte: "Se
trata, por tanto, de poner en marcha un plan de emergencia coyuntural muy
especial, que probablemente no haya que reeditar nunca más en el futuro. Un
plan en el que hemos de poner sobre la mesa todas las posibilidades, para
acabar escogiendo las que sean más razonables desde el punto de vista
ambiental, social y económico". Al mateix temps que suggereix mesures com la següent: "Una
opción razonable para la escasez de agua en Barcelona sería organizar la cesión
de derechos de riego al área metropolitana mientras dure la sequía, a cambio de
las pertinentes compensaciones económicas". Tanmateix, considero l'article prou complert com per llegir-lo sencer: (segueix...)
De nou una interessant entrevista a un expert sobre aigua que ens dóna claus per entendre la situació actual (gestió de la sequera i planificació de la política de gestió de l’aigua). En aquest cas es tracta de Ramon Folch, Doctor en Biologia i socioecòleg. L’entrevista li fa E. Ansola i la publica avui El Punt (l’entrevista). Les respostes de Folch apunten moltes de les qüestions de les quals ara toca parlar, contextualitzant les mesures en el moment actual, tenint en compte que precisament és ara que s’estan fent coses que calia fer de fa temps. Tot és millorable, sens dubte, i són moltes les coses que segurament caldria fer de manera diferent o, almenys, millor (personalment trobo a faltar segurament una mica més de diàleg amb el territori així com una mica més d’informació pública sobre les mesures que s’estan prenent, en tots els àmbits, ja que és precisament la manca d’informació la que comporta sovint especulacions i desconfiances), però allò que també em sembla de calaix és que la política de gestió de l’aigua no té res a veure amb la que hi havia fa només quatre o cinc anys. Ara és, de lluny, molt millor, i sobretot molt més responsable. No voler veure això, em sembla, és voler molt de mal al país i a la seva gent, especialment a les generacions futures. (segueix...)
Interessant, i més que oportuna, l'entrevista que Joaquim Elcacho, de l'AVUI, publica avui al Catedràtic d'Ecologia de la UB, Narcís Prat. I és que la sequera és un tema massa seriós com per frivolitzar-ne. Em quedo amb dues de les seves reflexions: la primera, cal que qualsevol decisió que es prengui es faci sobre la base del diàleg amb el territori, ja que, al cap i a la fi, ara com ara són tan importants les qüestions tècniques com les decisions polítiques i l'acord social; i dos, si ara es poden plantejar algunes mesures, sempre que siguin temporals i reversibles, que abans no era possible prendre, és perquè al llarg dels darrers tres anys s'han fet algunes coses que no s'havien fet durant 30 anys.
ENTREVISTA a
Narcís Prat, Catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona i assessor del conseller
de Medi Ambient i Habitatge, per Joaquim Elcacho (AVUI, 20 de març de 2008): "Transvasar
el Segre des del Cadí és la pitjor opció"
PROBLEMA
· Agafar aigua a la Cerdanya
faria malbé la vida del riu ALTERNATIVA · Si es decideix fer servir el Segre
com a solució puntual i d'emergència tindria menys impacte fer-ho des de Rialb
i Oliana INCONVENIENT · Cal decisió política i diàleg social, afirma el
catedràtic Narcís Prat (segueix...)
Acabem de fer públic el següent comunicat en relació al nomenament de l'excomissari europeu Mario Monti com a mediador entre els estats francès i espanyol pel què fa a la interconnexió de xarxes a escala europea:
Nota de premsa: "ICV critica el nomenament de Mario Monti com a mediador pel traçat de la línea de Molt Alta Tensió (MAT).
L’eurodiputat Raül Romeva qüestiona que s’hagi volgut nomenar un mediador per decidir el traçat sense un debat previ i seriós sobre la necessitat de construir aquesta infraestructura (segueix...)
Demolidor informe de Greenpeace sobre la falera constructora a la costa espanyola. Calen més dades?
Nota de Greenpeace — En el último año, los ayuntamientos han proyectado 2.999.743 nuevas viviendas, 202.250 plazas hoteleras, 316 campos de golf y 112 puertos deportivos con 38.389 nuevos amarres. Además, se han conocido 90 casos de corrupción urbanística que implican a más de 350 implicados.
Greenpeace ha presentado hoy (per ahir, dia 26) en rueda de prensa el informe Destrucción a toda costa 2007 en el que se analiza la situación del litoral. El documento repasa las principales amenazas, destacando como principal la construcción, el aumento del número de campos de golf asociados a segundas residencias, las denuncias de corrupción urbanística, el incremento de nuevos amarres deportivos, los efectos del cambio climático y los problemas de contaminación debido a la escasa depuración de las aguas residuales y a los vertidos de buques en el mar. (segueix...)
Acabem de votar a Estrasburg diversos informes relacionats amb la preservació del Medi Ambient. D'entre aquests informes cal destacar el que han liderat les nostres companyes del Grup Verds/ALE sobre etiquetatge de productes ecològics (ponent: Marie Helène Aubert) i el pressupost per al programa Life+ (ponent: Marie Anne Isler Béguin), així com l'informe sobre com aturar les pèrdues en biodiversitat per a l'any 2010 (ponent: Adamou), o l'informe sobre la qualitat de les aigues (ponent: Laperrouze). Adjunto algunes de les notes relatives a les votacions: (segueix...)
Ara fa uns dies comentava la meva visita a Palafrugell per tal de conèixer de prop la realitat del sector surer i les iniciatives que tant municipis, com l'Institut Català del Suro, com ong com WWF/Adena, estan duent a terme per tal de promoure l'ús del suro i, en conseqüència, per preservar les suredes mediterrànies (veure apunt Taps de suro). En aquella visita em vaig comprometre a impulsar en el si del Parlament Europeu una iniciativa per tal que la qüestió fos coneguda per d'altres diputats i diputades de tots els grups, especialment de Portugal i de la riba mediterrània (els països més afectats per la pèrdua de suredes), així com (segueix...)
De tant en tant el calendari del Parlament Europeu marca una setmana de color groc que serveix per tal que els eurodiputats i eurodiputades puguin fer feina de circumscripció, és a dir, fer territori. Consisteix a visitar la regió d'on cadascú prové i representa per poder copsar millor les necessitats locals. Això és el que vaig poder fer ahir, a Palafrugell, terra i comarca de suro. De la mà de l'Alcalde, Lluis Medir, vaig visitar una empresa centenària que fabrica de taps de suro (Vigas) i em vaig reunir amb la gent de l'Institut Català del Suro. El motiu de la visita respon a una invitació que em van fer amb motiu de la creació d'una xarxa de municipis amb voluntat de consolidar a escala europea un 'Territori del suro', el qual engloba municipis portuguesos, extremenys, catalans, francesos i italians.
Es tracta, en síntesi, de potenciar el tap de suro com a producte ecològic, de qualitat i, fins i tot, amb denominació d'origen. I cal dir que hi estic totalment d'acord. Com també ho estan diverses ONG ambientals com ADENA, que de fa temps estan (segueix...)
Enmig del soroll provocat per l'Informe Fava sobre la CIA, hi ha hagut d'altres mesures debatudes i votades a Estrasburg que han passat una mica més desaparecbudes, però que no per això deixen de ser importants. En concret ahir vàrem votar una proposta legislativa sobre la gestió de residus en l'àmbit de la UE, i avui hem debatut un informe de la col.lega Marie Helène Aubert (verds francesos) relatiu a la pesca il.legal, no declarada i no reglamentada, el qual votarem demà. (segueix...)
Després d'anys de disputes institucionals i de sentències de la Cort Europea de Justicia, sembla que finalment ha començat el procés cap a l'adopció d'una Directiva europea relativa a la criminalitat ambiental. Ha costat, entre d'altres coses, perque en el si del Consell (és a dir, els governs dels Estats membre) consideraven que comptar amb una normativa comunitària sobre criminalitat ambiental vulnerava les seves competències (argumentaven que aquestes qüestions s'havien de resoldre en el marc del 3er pilar, la cooperació intergovernamental). L'any 2005 la Cort Europea de Justicia va sentenciar, però, que aquesta era una competència que corresponia a la UE, ratificant al mateix temps la postura que també havia mantingut sempre el Parlament Europeu. Sigui com sigui, (segueix...)
L'ONG WWF/Adena acaba de fer públic un estudi en el qual avalúa la xarxa Natura 2000 en el si de la UE. L'estudi, dut a terme per WWF i d'altres organitzacions, posa de manifest que els 25 Estats membres de la UE progressen de manera adequada, essent Alemanya el que encapçala el rànquing. Altres Estats que compten amb un nivell alt són Holanda, Estònia i Lituània. Mentre que Grècia, Bèlgica i Xipre es troben bastant enderrerits. L'Estat espanyol, en canvi, es troba en la mitjana europea (amb aspectes tant negatius com positius). En anteriors apunts (p.e. Més diners per a LIFE+ (és a dir, per a polítiques ambientals a la UE) ) ja he comentat la situació a Catalunya (amb un 30% del territori protegit). (segueix...)
Al Parlament Europeu (Estrasburg) acabem d'adoptar aquest matí, quasi per unanimitat, l'informe de la nostra companya de grup, Marie Anne Isler Beguin, relatiu a l'Instrument Financer per al Medi Ambient, LIFE+, el qual és determinant per establir els diners que la UE aportarà a polítiques de Medi Ambient durant el període 2007-2013. El tema és fonamental per a països com Catalunya amb una importantíssima xarxa d'espais protegits en el marc de Natura2000 (al voltant del 30%) i pels quals no és just que, havent fet una feina responsable impulsant i ampliant la xarxa, no comptin amb un suport explícit del pressupost comunitari. Si la UE vol seguir liderant les polítiques ambientals a escala mundial, com pretén, cal reconèixer i premiar aquells actors que, (segueix...):
Passada l'emergència i a punt de derogar el Decret de la sequera, em sembla significatiu que molts dels opinadors i opinadores que ara fa unes setmanes criticaven que es fés la canonada Ebre-Barcelona, ara critiquen justament que no es faci. I em sembla significatiu per què demostra l'alt grau de confussió que existeix avui entre molts dels qui tenen el poder, i/o la responsabilitat, d'exercir un paper de líders d'opinió que, malauradament per als interessos del país, alguns usen per augmentar encara més la confusió de manera intencionada, i amb voluntat volgudament desinformadora. Massa tèrboles i turbulentes estan les aigües i potser convé aclarir-les i calmar-les una mica. Caldria recordar, ara que les aigües semblen tornar al seu curs normal, i per tal de no seguir alimentant determinats debats enverinats, la importància que tenen les mesures estructurals empreses al llarg dels darrers 13 mesos en relació a la gestió de l'aigua. Gestió de la sequera a banda, allò que (segueix...):
Pedro Arrojo, del Departament d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa i una de les veus més influents en el marc de la Nova Cultura de l'Aigua, aporta avui noves reflexions en relació a la gestió de l'actual crisi aigua/sequera en un article que publica a El País titulat: 
Interessant, i més que oportuna, l'
Acabem de votar a Estrasburg diversos informes relacionats amb la preservació del Medi Ambient. D'entre aquests informes cal destacar el que han liderat les nostres companyes del Grup Verds/ALE sobre etiquetatge de productes ecològics (ponent: Marie Helène Aubert) i el pressupost per al programa Life+ (ponent: Marie Anne Isler Béguin), així com l'informe sobre com aturar les pèrdues en biodiversitat per a l'any 2010 (ponent: Adamou), o l'informe sobre la qualitat de les aigues (ponent: Laperrouze). Adjunto algunes de les notes relatives a les votacions: (segueix...)
Enmig del soroll provocat per l'Informe Fava sobre la CIA, hi ha hagut d'altres mesures debatudes i votades a Estrasburg que han passat una mica més desaparecbudes, però que no per això deixen de ser importants. En concret ahir vàrem votar una proposta legislativa sobre la gestió de residus en l'àmbit de la UE, i avui hem debatut un informe de la col.lega Marie Helène Aubert (verds francesos) relatiu a la 
Després d'anys de disputes institucionals i de sentències de la Cort Europea de Justicia, sembla que finalment ha començat el procés cap a l'adopció d'una Directiva europea relativa a la criminalitat ambiental. Ha costat, entre d'altres coses, perque en el si del Consell (és a dir, els governs dels Estats membre) consideraven que comptar amb una normativa comunitària sobre criminalitat ambiental vulnerava les seves competències (argumentaven que aquestes qüestions s'havien de resoldre en el marc del 3er pilar, la cooperació intergovernamental). L'any 2005 la Cort Europea de Justicia va sentenciar, però, que aquesta era una competència que corresponia a la UE, ratificant al mateix temps la postura que també havia mantingut sempre el Parlament Europeu. Sigui com sigui, (segueix...)
