El Baitu Rock és un festival que es fa en un poble del nord de Burgos. Despres de les sis hores de viatge des de Castellgalí, sopem i descansem una estona. El concert es fa en una escola i només hi ha un escenari però l'ambient és de festa total. Hi ha molta gent vinguda d'Euskadi, d'Astúries, de tota Castella i d'altres punts per veure grups com Habeas Corpus, Lendakaris Muertos, Insershow, Disidencia, Dixebra... I del nostre concert només una conclusió: és la hòstia tocar a Burgos!!!!
Un cop recuperats de la ressaca de quatre dies de concerts, arribem a Castellgalí. De fet, alguns del grup venen directes de Txèquia. Al Bages toquem amb els joves amics de Sallent Kòdul, amb la seua mescla de ritmes jamaicans; i els manresans Clepton, que fan un indie de qualitat en la nostra llengua. Són molt joves però es nota que tenen futur! Amb tots ells fem una festa-concert en aquest menut poble abans d'empendre el viatge cap a l'interior de Castella...
El Mighty Sounds és el festival de referència pel que fa a la música alternativa a a la República Txeca. Se celebra enmig de la muntanya en un poble situat a una hora de Praga. Tres escenaris, un muntatges espectacular i un cartell de luxe fan que aquest festival atrega a més de deu mil persones cada nit.
Nosaltres arribem destrossats després de quatre dies de concerts amb l'agreujant que fa poques hores estàvem tocant al País Basc francès. Hem pogut dormir unes hores a la furgoneta i això ens manté en vida. Quan arribem a l'aeroport uns recullen i ens porten cap a l'hotel dels festival. Dormim unes hores i ens preparem per a la nova batalla. Quan de nit anem cap al recinte, quedem impressionats. L'escenari on toquem és una flipada: Tres pantalles gegants fan la realització en directe. Abans nostre toquen grans de l'ska i el reggae. Milers de persones omplen aquelles camps situats enmig dels boscos de Txèquia. Això sí que es vida!
Però la gran sorpresa és la resposta del públic. Tothom balla. Nosaltres flipem encara més. Definitivament ens enamorem de l'est d'Europa. Els dies següents els aprofitem per descansar a Praga i deixar feina i problemes a la motxilla.
Arxius:+Cartell- Cartell del festival|+Fotos- Robert a la plaça de la Ciutat Vella|+Fotos- Jaume en un carrer|+Fotos- Maki en un dels ponts de Praga|+Fotos- Manel al la catedral del castell de Praga|+Fotos- Robert llegint als afores del festival
Des d'Alacant fem el camí, ja amb els cansament integrat sota la pell, cap al País Basc Francès. És el tercer dia de viatge i encara queda allò més dur: viatjar a barcelona d'empalmada i d'allí a Praga. A Ustaritze, però, ens trobem una gran acollida. És tracta d'un bonic poble d'aquells que esquitxen la regió de Lapurdi. Els joves han tancat tot el cas antic del poble i celebren una gran festa amb barres i concert. Nosaltres som el plat fort del dia, malgrat que és la nostra segona vegada al País Basc sota control francès. Una gentada omple la plaça de l vila i nosaltres ens esforcem a comunicar-nos amb els nostre rudimentari francès i l'escassísim euskera. La cosa s'anima però nosaltres només tenim una idea al cap. La rapada que ens espera:
(Recordem que venim dels concert de Palafrugell i Novelda)
00:30 Comencem a tocar a Uztaritz (Iparralde) 02:00 Acaba el concert 02:30 Fem una dutxa 03:30 Marxem des d'Uztaritz 09:30 Arribem a l'aeroport del Prat de Llobregat (Barcelona) 11:45 L'avió s'enlaira 12:45 Arribem a Praga (Txèquia)
Arxius:+Fotos- Cartell a la carretera|+Fotos- Concert
Mai havíem tocat al Vinalopó Mitjà i en tenim moltes ganes. Aquesta és una comarca encaixonada a l'extrem sud del país, on el domini lingüístic de la nostra llengua conviu amb el del castellà. De fet, a pocs quilòmetres de Novelda i Monòver està el Carxe, la franja de Múrcia on es parla valencià a causa de la repoblació feta per llauradors del Vinalopó després de la vergonyosa expulsió forçosa dels moriscos al segle XVIII. A mitjan segle XX aquests nuclis eren poblats per unes 3.000 persones, però avui dia només en són unes 700 persones que viuen en partides amb noms com l'Alberquilla, el Canalís de Crespo, la Raixa, la Canyada de l'Alenya, les Cases dels Frares...
A Novelda també hi toquen els companys de Desgavell. Sembla mentida com toquen aquests xavals! Cada dia i impressiona més la qualitat musical que hi ha al País Valencià. La qualitat i el públic. Avui a Novelda, unes 2.000 persones omplen l'enorme descampat de festes. Pel que ens han dit, s'estan començant a programar concert en valencià al poble i la gent té curiositat i ganes. A l'acabar, uns joves de la comarca treuen una pancarta a favor de les emissions de Tv3, tallada a Alacant des de fa uns mesos. Nosaltres, com sempre, ens sorprenem amb la vitalitat d'aquesta terra.
Al Baix Empordà ens retrobem amb vells i estimats amics com el Natxo Morera, el nostre antic roadmanàger que acaba de ser pare (FELICITATS company!!!!!).
També amb amics de la comarca que ens recorden aquell històric concert a Palafrugell d'ara fa uns 10 anys per a l'Assemblea Independentista del Baix Empordà o el darrer que férem en aquest mateix escenari on jo, Xavi, em vaig caure de l'escenari. Em vaig fotre una òstia de campionat. Estava en una ala de l'escenari, a les fosques, just abans de fer el bis. Quan el Marc Guardiola féu el redoble de la caçó 'Ara' vaig córrer cap al centre de la tarima i em vaig precipitar per l'angle que feia l'ala. Vaig estar de sort perquè la guitarra va parar el colp i només em vaig fer un morat a la cama. Això sí, la històrica Ibanez que havia comprat de tercera mà per 600euros no va sobreviure.
Però encara hi havia més: dues hores després tocàvem a l'Acampada Jove d'Arbúcies. Així que em van carregar a la furgoneta i vaig sortir coixejant davant d'aquelles deu mil persones. Quines aventures...
Encara amb la ressaca del Feslloch enfrontem un nou viatge cap al nord. Avui cap a la zona industrial de Bilbao, concretament Barakaldo. Allí estan de festes i ens han trucat per actuar al mateix escenari on el dia següent ho farà Berri Txarrak. Abans de sopar, però, una sorpresa ens indigesta la festa. Teníem prevista la ruta Barakaldo-Palafrugell-Novelda-descans-Praga. Doncs bé hi ha un xicotet canvi d'última hora. Resulta que el dissabte que teníem lliure abans de Praga sorgit un concert del qual no en teníem notícia. Una confussió de dates entre Propaganda i la nostra oficina al País Basc. I el pitjor no és que ens trenque el descans del dissabte: el pitjor és que el concert és a Iparralde. Concretament a Uztaritz, una menuda població prop de Cambó. Definim els plans a corre cuita i tracem una estratègia desesperada. Però això serà d'ací tres dies. Avui gaudim del públic basc que ens regala un pavelló entregat. Sembla mentida com canten en català!
(La foto l'hem tret de l'usuari sertutxa de flickr)
Benlloch 2008. El festival de l'aigua. Si el primer dia de la festa és tot un èxit, el segon és un bassal. Tot i així moltíssima gent s'apropa al poble. Hi ha un bon grapat de tendes d'acampada que celebren la consolidació d'aquest festival organitzat per l'Ajuntament de Benlloch, Escola Valenciana i L'Avanç i que serveix de cloenda de la Gira per la Llengua. Una gira que recorre el país de dalt a baix i que possibilita com cap altra que desenes de grups de música en valencià tinguen un escenari on disparar les seues cançons.
Agost/Setembre 01.08 BENEIXAMA (Alcoià) 02.08 EL MORELL (Tarragonès)
08.08 ORDES (Galiza) FESTIVAL BRINCADEIRA 09.08 MAÇANET DE LA SELVA (La Selva) 13.08 PORRERES (Mallorca) +Antònia Font+Barrumbada 19.08 ONTINYENT (Vall d'Albaida) FESTIU 2008 24.08 TARADELL (Osonoa)
29.08 VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès) 30.08 JUNEDA (Garrigues)
Propers concerts: 05.09 SENTMENAT (Vallès Occidental) 06.09 CALAF (Anoia) 07.09 SANT CELONI (Vallès Oriental)
10.09 BENIFALLET (Baix Ebre) 13.09 TOBARRA (Albacete) LUMBRERAS ROCK 17.09 TARRAGONA (Tarragonès) FESTES SANTA TECLA Plaça de la Font 19.09 UHARTE (Nafarroa,EH) 20.09 ZAGREB (Croàcia) XXLive! 20è aniversari de HLADNO PIVO a l'illa del Parc Jarun 26.09 ONDA (Plana Baixa) 27.09 SANTPEDOR (Bages) 05.10 IRURA (Gipuzkoa, EH) KILOMETROAK'O8 +Betagarri+Trikizio+Deabruak 11.10 ARTESA DE SEGRE (Noguera)
A l'Acampallengua de Son Servera d'enguany, va ploure. I molt. L'aigua va fer suspendre el concert i els Joves de Mallorca per la Llengua ha estat batallant per a poder-lo realitzar uns mesos més tard. Nosaltres arribem de vesprada i coincidim amb la gent d'Sva-ters. Des de Deltebre que no ens trobàvem i d'avui no passa: avui la liarem com cal! Per allà també corre el Rafel amb el seu ímpetu determinant i molts més components dels Joves per la Llengua. El seu treball és exemplar. Ells i molts més col·lectius de joves omplen de vida aquesta illa. Avui els dediquem el concert. És el mínim que podem fer. Acabem a l'escenari a les 3:30 de la matinada entonant El Cant dels Maulets amb els Sva-ters i companyia... I demà cap a Benlloch!
Arxius:+Fotos- Moment del concert|+Fotos- Públic de l'Acampallengua
El Dani i l'Uri, els encarregats del manteniment i muntatge del nostre equip, són de Rubí. I Rubí queda al costat de Terrassa. Per això avui estan nerviosos. Toquem davant la seua gent. Però Terrassa també el seu poble del Franki, el jove condemnat a dos anys i set mesos de presó per haver cremat un drap. Encara avui dorm a un centre penitenciari totes les nits. Una representació dels col·lectius de suport mostra una pancarta per recordar-ho: tercer grau és presó! L'ambient de festa major i mesclat amb la indignació per aquest cas fa que el concert siga elèctric. Toquem més d'una hora i mitja exprimint-nos al màxim. Quan acabem estem morts però encara ens queda una estona, només una estona, per passar-nos per les festes alternatives. I és que quatre dies de concerts passen factura. Però la cirereta d'aquesta minigira encara està per arribar: L'endemà, quan estem a punt de creuar l'Ebre camí a València, se'ns punxa una roda. Per uns moments regna el pànic a la furgona. Però Jaume Orxata, el conductor ocasional, aconsegueix una aturada d'emergència al voral. Tres hores després ens deixem caure al sofà de casa. Per poc temps!
Arxius:+Fotos- Rosa punxada|+Fotos- Jaume Orxata a l'autopista
obrintpas |
dimecres, 30 de juliol de 2008 | 17:18h
A Igualada hi hem tocat diverses vegades. La darrera fou a La Sala en un concert memorable de final de gira 2007. Avui tocarem en el marc del festival Anòlia en una gran avinguda i amb el nostre equip de so. Cada dia n'estem més contents de Simes, l'empresa valenciana que portem enguany. També del Manel de Panda (que porta grups com Berri Txarrak, S.A. o Eina) que ens acompanya enguany. Amb ells hem creat un equip nou i engrescador. El cas és que avui actuem al costat d'una fira de globus aerostàtics. És impressionant com suren aquestes bèsties damunt nostre. Al concert, la gentada també impressiona. Posa els pels de punta. Com ens el posen la història del propietari de Cal Macarró, en vaga de fam per defensar la música en directe al seu local. En vista de les poques sales que hi ha avui dia per a tocar als Països Catalans, la seua gesta sona a heroïcitat. Va per ell i pels qui lluiten per la nostra música!
Cada vegda que pugem cap a aquestes terres ens hi trobem més com a casa. Els seues paisatges muntanyosos retallats per ries blaves se'ns fan acollidors. Avui tocarem a la Mostra das culturas que s'organitza a Boiro, un menuda població costera sitauada prop Compostela. A la festa (de dos dies) hi participen grups com els italians Banda Bassotti o els francesos Boom Club (els antic Spook and the guay) organitzat pels companys de la nostra promotora gallega. Arribem d'emplamada del Senglar. De vesprada provem so i anem a dormir. Descansem unes hores, sopem les delicies d'aquesta terra i toquem davant un púbic que cada cop coenix millor les cançons. L'endemà tornem cap a casa. Encara ens queden dos dies de ruta...
obrintpas |
dimecres, 30 de juliol de 2008 | 16:53h
El Senglar Rock és un clàssic de l'estiu. Enguany toquem el dijous que ja ve sent tradicional. Enguany però, els Amaral no poden compartir escenari (a causa de tot el muntage que porten) i el nostre concert és a l'escenari Montblanc. Cap problema. Al contrari: l'ambient més reduït entre arbres fa el recinte més acollidor. Només un inconvenient: la pols, una pols enganxosa que t'enganxa tot el cos però que no pot aturar la festa. Quan acabem saludem a la família: Propaganda, Badabadocs, Pirat's...
obrintpas |
dilluns, 28 de juliol de 2008 | 18:14h
El Viña de Paiporta se'ns presenta com un repte. Tocar a casa, en un festival d'àmbit estatal i a les 3:30 de la matinada. Poca broma! A més, venim d'Iparralde i arrosseguem sis hores de viatge. Quan arribem a casa, descansem i agafem força. Unes hores després tornem a estar sobre l'escenari. I esclatem. És difícil descriure què se sent quan toques a casa. Supose que satisafacció i orgull mesclats amb l'emoció que et desborda. Estar a València en un escenari on ha tocat mites de la nostra adolescència com Nofx o Extremoduro i amb milers i milers de persones que han esperat estoicament a quarts de cinc de la matinada és una passada. No hi ha paraules. L'únic inconvenient són els estrictes horaris. Una hora de concert. Però tremendament intensa (Amb l'aparició estelar de Pep Gimeno Botifarra inclosa) Sense dubte, no hi ha res com tocar a casa!!!!
Arxius:+Fotos- El Botifarra en escena|+Fotos- Una gentada que tallava l'alè (a les 4:00 de la matinada!)|+Fotos- El Botifarra als vestidors
Primer concert a Iparralde, el País Basc sota control francès. Sempre ens ha interessat aquesta part d'Euskadi. No la coneixem gaire i les perspectives del concerts ens omplen d'interrogants. Avui tocarem en un gran festival que s'organitza des de fa molt anys al poble d'Idauze-Mendi, a la regió històrica de Zuberoa. Allí, a les faldes dels Pirineus i a l'extrem oriental de l'euskera, s'hi reuneixen milers de joves que provenen de les tres províncies d'Iparralde...
obrintpas |
dilluns, 28 de juliol de 2008 | 17:06h
A Alacant vivim una jornada històrica. Primer concert a la ciutat, en
plenes fetes de Fogueres, davant la platja del Postiguet i amb un
ambient impressionant. El concert l'organitza Escola
Valenciana que negocia amb l'Ajuntament per aconseguir realitzar
aquesta proesa. I, malgrat els imprevistos de darrera hora, el
consistori acaba cedint un espai xicotet i encerclat de tanques
forrades de tela negra. Però el concert es fa. I tant que es fa!
Arxius:+Fotos- Vista des de dalt|+Fotos- Arnau de La Gossa Sorda a l'escenari|+Fotos- Vista des de baix
obrintpas |
x Cuba |
diumenge, 27 de juliol de 2008 | 22:32h
Arribem a un poble que es diu Puerto Esperanza i decidim
buscar lloc per dormir. A la plaça preguntem i els joves ens ofereixen
ajuda. Un amic seu ens lloga una barraqueta. Només
hi ha un llit però és econòmica. Ens conviden a sopar a sa casa i després
marxem al moll a beure, tocar i cantar. De seguida fem molt bon rotllo
amb tota la gent. Ens expliquen històries del seu poble i ens
ajuden a treure'ns la màscara de turistes...
Aquests
són els darrers apunts del viatge a Cuba i fan referència a l'aventura
que visqueren Miquel G. i Robert per l'oest de l'illa. Escrits per Miquel G.
Arxius:+Fotos- Miquel G. a la casa|+Fotos- Casa on s'allotjaren Miquel i Robert|+Fotos- Costa de Puerto Esperanza|+Fotos- Pasarel·la de Puerto Esperanza|+Fotos- Pasarel·la de Puerto Esperanza II|+Fotos- Bicicleta i Robert|+Fotos- Porc i platja|+Fotos- Miquel pescant|+Fotos- Resultat de la pesca|+Fotos- Al pati de la casa|+Fotos- Miquel G. cuinant un arròs|+Fotos- Amb Jazzmani, Andrés i Fósforo
Un cop recuperats de la ressaca de quatre dies de concerts, arribem a Castellgalí. De fet, alguns del grup venen directes de Txèquia. Al Bages toquem amb els joves amics de Sallent 
Des d'Alacant fem el camí, ja amb els cansament integrat sota la pell, cap al País Basc Francès. És el tercer dia de viatge i encara queda allò més dur: viatjar a barcelona d'empalmada i d'allí a Praga. A Ustaritze, però, ens trobem una gran acollida. És tracta d'un bonic poble d'aquells que esquitxen la regió de Lapurdi. Els joves han tancat tot el cas antic del poble i celebren una gran festa amb barres i concert. Nosaltres som el plat fort del dia, malgrat que és la nostra segona vegada al País Basc sota control francès. Una gentada omple la plaça de l vila i nosaltres ens esforcem a comunicar-nos amb els nostre rudimentari francès i l'escassísim euskera. La cosa s'anima però nosaltres només tenim una idea al cap. La rapada que ens espera: 
Mai havíem tocat al Vinalopó Mitjà i en tenim moltes ganes. Aquesta és una comarca encaixonada a l'extrem sud del país, on el domini lingüístic de la nostra llengua conviu amb el del castellà. De fet, a pocs quilòmetres de Novelda i Monòver està el Carxe, la franja de Múrcia on es parla valencià a causa de la repoblació feta per llauradors del Vinalopó després de la vergonyosa expulsió forçosa dels moriscos al segle XVIII. A mitjan segle XX aquests nuclis eren poblats per unes 3.000 persones, però avui dia només en són unes 700 persones que viuen en partides amb noms com l'Alberquilla, el Canalís de Crespo, la Raixa, la Canyada de l'Alenya, les Cases dels Frares... 
Al Baix Empordà ens retrobem amb vells i estimats amics com el Natxo Morera, el nostre antic roadmanàger que acaba de ser pare (FELICITATS company!!!!!). 
Encara amb la ressaca del Feslloch enfrontem un nou viatge cap al nord. Avui cap a la zona industrial de Bilbao, concretament Barakaldo. Allí estan de festes i ens han trucat per actuar al mateix escenari on el dia següent ho farà Berri Txarrak. Abans de sopar, però, una sorpresa ens indigesta la festa. Teníem prevista la ruta Barakaldo-Palafrugell-Novelda-descans-Praga. Doncs bé hi ha un xicotet canvi d'última hora. Resulta que el dissabte que teníem lliure abans de Praga sorgit un concert del qual no en teníem notícia. Una confussió de dates entre Propaganda i la nostra oficina al País Basc. I el pitjor no és que ens trenque el descans del dissabte: el pitjor és que el concert és a Iparralde. Concretament a Uztaritz, una menuda població prop de Cambó. Definim els plans a corre cuita i tracem una estratègia desesperada. Però això serà d'ací tres dies. Avui gaudim del públic basc que ens regala un pavelló entregat. Sembla mentida com canten en català!
Benlloch 2008. El festival de l'aigua. Si el primer dia de la festa és tot un èxit, el segon és un bassal. Tot i així moltíssima gent s'apropa al poble. Hi ha un bon grapat de tendes d'acampada que celebren la consolidació d'aquest festival organitzat per l'Ajuntament de Benlloch, Escola Valenciana i L'Avanç i que serveix de cloenda de la Gira per la Llengua. Una gira que recorre el país de dalt a baix i que possibilita com cap altra que desenes de grups de música en valencià tinguen un escenari on disparar les seues cançons. 
A l'Acampallengua de Son Servera d'enguany, va ploure. I molt. L'aigua va fer suspendre el concert i els Joves de Mallorca per la Llengua ha estat batallant per a poder-lo realitzar uns mesos més tard. Nosaltres arribem de vesprada i coincidim amb la gent d'Sva-ters. Des de Deltebre que no ens trobàvem i d'avui no passa: avui la liarem com cal! Per allà també corre el Rafel amb el seu ímpetu determinant i molts més components dels Joves per la Llengua. El seu treball és exemplar. Ells i molts més col·lectius de joves omplen de vida aquesta illa. Avui els dediquem el concert. És el mínim que podem fer. Acabem a l'escenari a les 3:30 de la matinada entonant El Cant dels Maulets amb els Sva-ters i companyia... I demà cap a Benlloch!
A Igualada hi hem tocat diverses vegades. La darrera fou a La Sala en un concert memorable de final de gira 2007. Avui tocarem en el marc del festival Anòlia en una gran avinguda i amb el nostre equip de so. Cada dia n'estem més contents de Simes, l'empresa valenciana que portem enguany. També del Manel de Panda (que porta grups com Berri Txarrak, S.A. o Eina) que ens acompanya enguany. Amb ells hem creat un equip nou i engrescador. El cas és que avui actuem al costat d'una fira de globus aerostàtics. És impressionant com suren aquestes bèsties damunt nostre. Al concert, la gentada també impressiona. Posa els pels de punta. Com ens el posen la història del propietari de 
Cada vegda que pugem cap a aquestes terres ens hi trobem més com a casa. Els seues paisatges muntanyosos retallats per ries blaves se'ns fan acollidors. Avui tocarem a la 
Primer concert a 
A Alacant vivim una jornada històrica. Primer concert a la ciutat, en
plenes fetes de Fogueres, davant la platja del Postiguet i amb un
ambient impressionant. El concert l'organitza Escola
Valenciana que negocia amb l'Ajuntament per aconseguir realitzar
aquesta proesa. I, malgrat els imprevistos de darrera hora, el
consistori acaba cedint un espai xicotet i encerclat de tanques
forrades de tela negra. Però el concert es fa. I tant que es fa!
Arribem a un poble que es diu Puerto Esperanza i decidim
buscar lloc per dormir. A la plaça preguntem i els joves ens ofereixen
ajuda. Un amic seu ens lloga una barraqueta. Només
hi ha un llit però és econòmica. Ens conviden a sopar a sa casa i després
marxem al moll a beure, tocar i cantar. De seguida fem molt bon rotllo
amb tota la gent. Ens expliquen històries del seu poble i ens
ajuden a treure'ns la màscara de turistes...
