A Frankfurt arribem dues setmanes després d'haver-se acabat la coneguda Fira del Llibre. la veritat és que la presència catalana ha deixat petjada. També el reportatge del Canal Arte franco-alemany parlant sobre la nostra musica reivindicativa des de la cançó fins ara. Avui actuarem al festival Fire and Flames que es fa a la impressionant casa-seu de la companyia teatral Antagon Theatre Aktion. La casa és un gran edifici als afores de la ciutat envoltada de les caravanes de circ on viuen els membres de la companyia...(Continua)Foto: Amb els OpcióK95 per Frankfurt
Més fotos: Fotos del nostre concert a Frankfurt pel company suís Simon
Amb el cap com un bombo per la ressaca d'ahir, hem de deixar de beure Jagermeister, pugem de nou a la furgoneta i deixem Hamburg. Avui anirem cap a Göttingen per a participar al festival que organitza la nostra discogràfica Fire and Flames, que també té una marca de roba, conjuntament amb l'
A Berlín l'ambient és impensable per a nosaltres fa uns anys. Toquem sols un dimecres i la sala està pràcticament plena. Molts berlinesos i molta gent de casa. Tenim però, molts problemes tècnics però tirem endavant el concert amb el suport de la tota la gent. Acabem tocant les nostres velles i noves cançons enmig de la suor i la bogeria...
Avui farem un breu parèntesi en el nostre diari. Aquesta vesprada marxem cap a Rostock per a participar al festival posterior a les grans manifestacions contra el G8 que des d'avui se celebraran a Rostock. Es preveuen centenars de milers de manifestants de tot Europa i una presència policial de més de 13.000 efectius. Una nova aventura ens espera...
Després de descansar unes quantes hores ens preparem per a la traca
final de la gira. Avui tocarem dalt d'un camió al final d'una de les
manifestacions que recorren Berlin per l'1 de maig. Com ja hem dit
aquesta jornada és molt reivindicativa a la capital alemanya. Hi ha
convocades quatre o cinc marxes a diferents hores i de diferent
caràcter per tota la ciutat. Hi ha la marxa dels maoistes, dels
marxistes turcs, dels sindicats més oficials i fins i tot una
espontània als carres de Kreuzberg. A banda, l'Acció Antifeixista de
Berlín ha convocat a una contramanifestació contra una marxa de l'NPD
(el partit neonazi) a Rostock a unes hores al nord de la ciutat. Vaja,
que el dia es viu molt intensament. 
Berlín és la darrera parada de la nostra gira. És la cinquena vegada que hi actuem i la veritat ja ens hi sentim com a casa. Sempre és un plaer tornar a Berlín, amb els seus contrastos, la seua història i els seus barris populars i lluitadors. Un d'aquest és Kreuzberg, situat a la zona occidental just per on passava l'antic mur de la ciutat. Conegut també com el barri turc, Kreuzberg fou als anys 70 i 80 un autèntic viver d'experiències subversives. En l'actualitat el barri continua sent un reducte de l'esquerra, i per tant un dels llocs on es viu més intensament la jornada de l'1 de maig. Avui és 30 d'abril i la ciutat es presa literalment per la policia. N'hi ha a milers, no us exagere. De camí a l'hostal on dormirem contem més de trenta furgones. Val a dir que la vígila de l'1 de maig és un dia on tradicionalment sempre hi ha aldarulls. Enguany però el PDS (els excomunistes) ha entrat a l'ajuntament berlinés i ha organitzat festes gratuïtes al carrer per a calmar els ànims. Tot indica que no sera així. El nostre concert és a la sala Kato, situada dins d'una estació de metro. De nou, compartim escenari amb els Opció K95. Acabem cantant els dos grups junts les nostres cançons de record a Guillem Agulló. Avui fa un any del concert del 30 d'abril de València i 13 anys de l'assassinat del Guillem. Al carrer el foc i el fum comencen a cobrir el barri. Les sirenes resonen entre els vidres de la sala Kato.
A Braunschweig hi arribem dissabte al migdia. El lloc del concert és un gran skatepark on una vintena de joves fan rodar els seus patins i les seus bicicletes a gran velocitat. El concert l'organitzen diversos grups antifeixistes locals que s'han unit per recaptar fons per plantar cara al creixent moviment nazi. A mitja tarda arriben els companys i amics d'Opció K95 amb qui compartirem escenari. L'organització espera 300 persones però per sorpresa de tots, el concert s'omple amb més de 1.000. L'entrada es colapsa. El concert és una gran festa. Acabem fent una txaranga de nou entre el públic. Sense paraules. 
Göttingen, situada a pocs quilòmetres de Hannover, és una de les capitals del moviment antifeixista alemany d'avui en dia. Allí hi té la seu el nostre segell alemany, Fire and Flames, que ha venut més de 1000 discos de La Flama. És precisament Fire and Flames qui organitza el festival d'avui, relacionat d'altra banda amb la propera celebració de l'1 de maig. Compartim la nit amb els parisencs Brixton Cats, els aragonesos Mallacan i els danesos The Movement, un dels grups que més sonen a l'escena alternativa europea. Amb els amics de Mallacan, un grup de Saragossa que canta en aragonès, parlem de la dura realitat nacional de l'Aragó i les semblances amb casa nostra. És d'admirar el seu coratge i la seua aposta per una llengua parlada només per uns milers de persones de les valls pirinenques d'Osca. Mentrestant el carrer es pres per uns dos-cents policies que "vetllen" per la nostra seguretat. El control quadriculat de la policia alemanya és asfixiant. No se'ls escapa res. A l'escenari calor, molta calor. Però val la pena, la gent balla sense parar.
Després de l'eufòria de Frankfurt partim cap a Bremen. Abans però ens hem d'acomiadar de la primera baixa de la gira: l'Edgar de Partisano ha agafat la varicel·la i després de visitar l'hospital marxa cap a Girona. De camí a Bremen el viatge se'ns fa etern. A poc d'arribar ens trobem amb un accident. Han tallat l'autopista i ens han desviat a tothom a una carretera secundària. En les sis hores de trajecte tenim temps per a tot: escoltar música, llegir, callar, parlar, criticar als que no estan i discutir sobre estranys temes i teories vàries. Després del llarg viatge arribem a Bremem. Sembla que avui no serà el concert de la nostra vida. Toquem sense sopar a les nou del vespre davant una cinquantena de persones. El consol, dues valencianes i un navarrés que ens animen sense parar.
Deixem la terra bavaresa per anar cap a Frankfurt, capital econòmica del país. Allí tocarem en la immensa casa ocupada AU situada a la perifèria obrera de la ciutat. Es tracta d'una casa que resisteix des de l'any 1983, quan el moviment autònom alemany començava a tindre força. A les parets hi pengen gran quantitat de cartells i enganxines de l'època. Entre tots ens quedem amb el de Negu Gorriak o amb el dels Dr. Calypso de la gira de l'any 1993...i és que els anys passen volant! De Frankfurt ens soprén la gran quantitat de gratacels futuristes que contrasten els tons grisos de la resta de la ciutat. Després del bombardeig aliat de la segona guerra mundial, Alemanya és un país amb ciutats d'estranys contrastos, entre la modernitat i la runa, entre la història i l'oblit. 
Dilluns és dia de descans. La meitat del grup decidim quedar-nos a Sachwabisch Gmund descansant a casa del nostre amic Fritz. L'altra meitat marxen cap a Munich, capital de Baviera. Allí visiten el camp d'extermini de Dachau on a banda dels centenars de milers de jueus i dissidents alemanys també hi van morir molts republicans catalans. Al camp, el nostre amic Falk, un amic de Berlín que ens acompanya de conductor tota la gira, té una enganxada amb un grup d'escolars que no deixen de cridar. S'ho pren molt seriosament. Els seus avis, militants del Partit Comunista Alemany (DKP) van patir la salvatge crueltat nazi en un camp semblant.
A aquest bonic poble de nom impronunciable arribem diumenge a la vesprada. El poble està en una una zona rural de l'estat de Baden-Wuttemberg (amb capital Stuttgart) que a diferència dels lands protestants del nord és catòlic. Això és nota. Les carreteres estan plenes de crists i l'ambient que es respira és força conservador a tot arreu. L'Esperanza, el centre social on toquem, és un oasi per als joves de la zona i això és nota. El que ens soprén més, però, és veure dos xiques amb la nostra samarrreta. "Coneixem el grup perquè hem estat a Lleida"...!!! Fem un concert familiar però intens per al centenar de persones que han vingut. És diumenge i això és nota. Al final ens dividim en cases per a dormir. A mi i a uns quants més ens toca a casa d'un xic que viu sobre la carnisseria familiar. Ell mateix ens explica que al seu poble hi ha un bar que acostumen a fer festes com la del 20 d'abril en homentge a Hitler i que tots els cap de setmana té problemes amb aquesta gent. Al matí, ens sentim afortunats de no viure en aquell poble. Comencem a enyorar casa nostra...
De Rudolstadt marxem cap a Mannheim al sud-oest del país. En la casa on toquen, el JUZ , ja hi vam actuar fa dos anys i l'ambient ens és molt familiar. Es tracta d'un centre social ocupat situat ala perifèria de la ciutat, entre blocs d'edificis i campamants de velles caravanes. A Mannheim ens trobem amb la primers catalans de la gira. De fet n'hi ha uns quants, com els dos germans de Figueres o l'amic que vam conéxer l'altra vegada i que fa tres anys que treballa a Alemnya. També han vingut els dos amics que ens han traduït les lletres a a l'Alemany i una amiga de València que es lectora de català a Heidelberg. És sorprenent la gran quantitat de gent que aprén el català a Europa. De fet avui també hem conegut una jove de Karlsruhe que porta la samarreta del burro i que ens saluda amb una català perfecte. "L'he après perquè estiuejo a Lleida" diu. Increïble. Si això passara a l'estat espanyol moltes coses canviarien...
Anar a Alemenya sempre ve de gust. Ja ho hem fet tres cops i ara començarem la nostra quarta volta a aquest país carregat d'història. Comencem a Rudolstatd a l'est del país, és a dir, a l'antiga RDA. Diuen que l'est és la zona on més joves neonazis hi ha i que estan extenent la seua subcultura a un ritme preocupant . De fet a zones com la Saxònia, amb capital a Dresde, els nazis tenen una bona representació electoral i existeix un circuit de concerts i festes per a la seua gent. Al concert però l'ambient és totalment el contrari.
