El Baitu Rock és un festival que es fa en un poble del nord de Burgos. Despres de les sis hores de viatge des de Castellgalí, sopem i descansem una estona. El concert es fa en una escola i només hi ha un escenari però l'ambient és de festa total. Hi ha molta gent vinguda d'Euskadi, d'Astúries, de tota Castella i d'altres punts per veure grups com Habeas Corpus, Lendakaris Muertos, Insershow, Disidencia, Dixebra... I del nostre concert només una conclusió: és la hòstia tocar a Burgos!!!!
Des de Martorell baixem a València on fem nit a casa. Al dia següent tenim una cita important: el Viñarock 2008 que es fa a Villarobledo (Albacete)...
Arxius:+Fotos- Castells|+Fotos- Acomiadant-nos d'una vesprada increïble|+Fotos- Sol i festa|+Fotos- Samarretes|+Fotos- Escenari frontal|+Fotos- Dins l'escenari|+Fotos- Espectacular vista del públic|+Fotos- Molta, molta, molta gent a les 16:30
Burgos és una ciutat que sempre hem tingut ganes i oportunitats d’anar però mai ho hem acabat fent. Avui per fí hi tocarem convidats per Corriente Roja, una organització política estatal que lluita pel socialisme i l’autodeterminació dels pobles i que fa uns anys s’escindí d’IU, i el centre social Maria Pacheco de la ciutat.
Aquest nom, Maria Pacheco és clau per entendre el sentiment castellanista i comuner que des de fa dècades ha renascut amb força a Castella, sobretot a ciutats com Burgos i Valladolid. Es tracta d’un moviment que reivindica les llibertats nacionals i socials de Castella, des de la soilidaritat i el respecte i amb el referent de les revoltes comuneres castellanes contra l’emperador Carles I del segle XVI. Fou precismanet Maria Pacheco un del dirigents més detacats de la revolta comunera, cap de la defensa de Toledo i exiliada de Portugal fins la seua mort. Tot això, perquè cal que trenquen els tòpics que tenim sobre Castella i la seua gent.
El concert es fa en un pavelló dels afores de la ciutat, l’únic espai que ha cedit l’ajuntament. No hi ha pressupost ni cap ajuda i ni tan sols prou corrent elèctrica per a endollar la il·luminació de l’escenari. Tot i així els mitjans locals s’han interessat pel nostre concert. Ahir, el Diario de Burgos va publicar una notíca de mitja plana i avui la televió local ens dedica una àmplia entrevista. Una de les presguntes és : ´Como siendo de València defendéis la independencia de Catalunya? En fí, estem ací per a explicar-ho.
Contràriament al que pensàvem i tot i la falta de públic, el concert és una festa. Una gran festa. Durant un descans una portaveu dels organitzadors fa un discurs mentre diferents persones onegen banderes estelades , castellanes i republicanes amb estrela roja. Poc després altres joves, trauen una pancarta d’homenatge a Guillem Agulló. Increïble però cert. Estem a Burgos i els sentimenst ens colapsen. Entre el públic hi trobem també amics de València que han vingut de vacances, un grup de quinze persones d’Onil, una jove de Tarragona, una parella d’alemanys que ens coneixen de Berlín, i molts amics castellans. Els seguidors del Burgos C.F., la Resaca Castellana, són els més sorollosos i els que més animen la festa. Criden contra el feixisme i per una Castella lliure i popular. Amb ells acabem aquesta gran nit, al seu local, bevent i compartint de nou, experiències i il·lusions.
Arxius:+Fotos- Banderes a l'escenari|+Fotos- Txaranga amb la Resaca Castellana|+Fotos- Més txaranga|+Fotos- Vista del pavelló
Després del primer contacte amb terres catalanes, tornem a la carretera, aquesta cop rumb a Leganés, al sud de Madrid.
Leganés és un dels exemples més clars de l'altre Madrid, aquell que s'amaga darrere els tòpics i els prejudicis. És tracta d'una ciutat obrera, de 200.000 habitants situada al cor de l'anomenat cinturó roig de Madrid. És també, una ciutat que limita amb Carabanchel, Fuenlabrada i Alcorcón i per tant tant un dels escenaris d'aquell Madrid rocker dels setanta i vuitanta. De fet Leganés és coneguda universalment per haver dedicat un carrer als AC/DC, a Rosendo i als Scorpions.
Avui actuem al Festival Interpueblos que organitza el col·lectiu Haydee Santamaria a Leganés. Es tracta d'una trobada solidària que cada any dedica tota una jornada a parlar de diferents pobles. Enguany toca Palestina i durant tot el dia s'organitzen xerrades, tallers, teatres, passis de pel·lícules i concerts. Entre els col·laboradors del festival s'hi troben també associacions de veïns, assemblees universitàries, seccions sindicals dels ajuntamens de Fuenlabrada, Leganés i Villaverde, televisons lliures com Tele K de Vallecas, editorials i discogràfiques alternatives i un llarg etcèrea de moviments socials madrilenys. Una organització, que en tot moment ens tracta amb una cordialitat extrema i que fins i tot ens ha preparat una paella per a intentar reposar-nos del llarg viatge.
Al públic hi trobem també uns quants catalans i valencians i com no, banderes morades amb un castell sobre estel roig. És el `pendón castellano' la bandera castellanista, la comunera, la que recorda l'alçament popular a tota Castella contra l'emperador Carles I. Amb aquest referent històric, amb la derrota de Villalar del 23 d'abril de 1521 com a data simbòlica, el moviment castellanista ha aconseguit vertebrar un espai polític en les darreres dècades. Això sí, defensant una Castella d'esquerres i republicana, de respecte i solidaritat.
Pel que fa al concert, podem llegir una crònica detallada a la web del festival:
"A las 23,40 horas, salió al escenario otro miembro de la asociación para recordar (...) las sentadas por el acceso a una vivienda digna y contra la especulación, recordando que ya van diecisiete detenidos a lo largo de las cuatro sentadas realizadas hasta la fecha (...). Esta intervención dio pasó a Obrint Pas, grupo valenciano de carácter contestatario que hizo las delicias de los asistentes, algunos de los cuales portaban banderas independentistas que jaleaban al aire. Este grupo del Pais Valencià derrochó energía a raudales en el escenario contagiando al público de tal manera que al finalizar el concierto muchos fueron los que se les acercaron invitándoles de nuevo a volver a Leganés con claros síntomas de agotamiento."
Burgos és una ciutat que sempre hem tingut ganes i oportunitats d’anar però mai ho hem acabat fent. Avui per fí hi tocarem convidats per Corriente Roja, una organització política estatal que lluita pel socialisme i l’autodeterminació dels pobles i que fa uns anys s’escindí d’IU, i el centre social Maria Pacheco de la ciutat. 
Després del primer contacte amb terres catalanes, tornem a la carretera, aquesta cop rumb a Leganés, al sud de Madrid. 
