A Erandio toquem en el gran Ikasle Eguna que se celebra cada anys de manera itinerant per tot el País Basc. Realment fa un dia horrible. Plou tota la vesprada i nit i el recinte del concert, una imponent carpa, està completament enfangat. No sembla que els importe massa als 4.000 bascos i basques que l'omple. L'ambient és espectacular. La gent balla sobre el fang, crida i es desfoga. Nosaltres també. La gira ja s'acaba però encara se'ns posen els pels de punta quan escoltem a tanta gent cantant en català fora de casa. La millor manera d'acomiadar-nos d'aquestes terres. Eskerrik asko!
El Kilometroak és la festa de les ikastoles guipuscuoanes. Un espai de trobada entre mestres, pares i alumnat que se celebra des fa una pila d'anys de manera itinerant per les diferents comarques de Gipuskoa.
Doncs bé, quan arribem flipem: un mar de gent inunda aquesta xicoteta població, veïna de Tolosa. Hi ha unes 100.000 persones que omplen de color i festa el paisatge esplèndid d'aquesta terra. Nosaltres venim sense dormir, perquè el concert està programat a les 16.00h (sí a les quatre de la vesprada) i ahir tocàrem a l'Olleria. Encara sort que els Trikizio ens canvien l'ordre, perquè en un principi tocàvem a les 14.00h!
Però bé, tot sia per la obrir un poc més l'escletxa fora de casa! I quina escletxa! Quan eixim a l'escenari, completament de dia, comprovem el què ens espera: milers de joves estudiants assedegats de ball i música coregen càntics festius. Hi ha un ambient incomparable. Comencem a tocar i ens adonem que n'hi ha molts que coneixen les cançons. Sense dubte, com ja hem dit vàries vegades, veure com gent de fora anta en català posa els pels de punta. Estem morts de cansamnt, no hem dormit ni dinat, però ens emocionem.
Quan acabem, deixem caure els nostres cossos extenuats a la furgoneta i encarem de nou el camí de tornada. 6 hores després encara torbem un japonès a València obert. Som a València. Són les 23.30h. És diuemege i portem tres dies de concerts. I per acabar-ho d'adobar hem anat i tornat a Euskadi en un mateix dia... Sort que la gira s'acaba...
Romo és una de les tres localitats que conformen el municipi de Getxo, a l'extrem nord de Bilbao. Allí actuem a les seues festes en una plaça plena de gom a gom. De vesprada es fan exhibicions de jocs tradicionals i de nit nosaltres ambientem les festes. La gent crida i balla i canta de dalt a baix cançons com "La Flama". De nou, sense paraules. Abans del concert, però, encara tenim temps de visitar l'espectacular pont de Biskaia que es veu a la fotografia.
Des d'Alacant fem el camí, ja amb els cansament integrat sota la pell, cap al País Basc Francès. És el tercer dia de viatge i encara queda allò més dur: viatjar a barcelona d'empalmada i d'allí a Praga. A Ustaritze, però, ens trobem una gran acollida. És tracta d'un bonic poble d'aquells que esquitxen la regió de Lapurdi. Els joves han tancat tot el cas antic del poble i celebren una gran festa amb barres i concert. Nosaltres som el plat fort del dia, malgrat que és la nostra segona vegada al País Basc sota control francès. Una gentada omple la plaça de l vila i nosaltres ens esforcem a comunicar-nos amb els nostre rudimentari francès i l'escassísim euskera. La cosa s'anima però nosaltres només tenim una idea al cap. La rapada que ens espera:
(Recordem que venim dels concert de Palafrugell i Novelda)
00:30 Comencem a tocar a Uztaritz (Iparralde) 02:00 Acaba el concert 02:30 Fem una dutxa 03:30 Marxem des d'Uztaritz 09:30 Arribem a l'aeroport del Prat de Llobregat (Barcelona) 11:45 L'avió s'enlaira 12:45 Arribem a Praga (Txèquia)
Arxius:+Fotos- Cartell a la carretera|+Fotos- Concert
Encara amb la ressaca del Feslloch enfrontem un nou viatge cap al nord. Avui cap a la zona industrial de Bilbao, concretament Barakaldo. Allí estan de festes i ens han trucat per actuar al mateix escenari on el dia següent ho farà Berri Txarrak. Abans de sopar, però, una sorpresa ens indigesta la festa. Teníem prevista la ruta Barakaldo-Palafrugell-Novelda-descans-Praga. Doncs bé hi ha un xicotet canvi d'última hora. Resulta que el dissabte que teníem lliure abans de Praga sorgit un concert del qual no en teníem notícia. Una confussió de dates entre Propaganda i la nostra oficina al País Basc. I el pitjor no és que ens trenque el descans del dissabte: el pitjor és que el concert és a Iparralde. Concretament a Uztaritz, una menuda població prop de Cambó. Definim els plans a corre cuita i tracem una estratègia desesperada. Però això serà d'ací tres dies. Avui gaudim del públic basc que ens regala un pavelló entregat. Sembla mentida com canten en català!
(La foto l'hem tret de l'usuari sertutxa de flickr)
Primer concert a Iparralde, el País Basc sota control francès. Sempre ens ha interessat aquesta part d'Euskadi. No la coneixem gaire i les perspectives del concerts ens omplen d'interrogants. Avui tocarem en un gran festival que s'organitza des de fa molt anys al poble d'Idauze-Mendi, a la regió històrica de Zuberoa. Allí, a les faldes dels Pirineus i a l'extrem oriental de l'euskera, s'hi reuneixen milers de joves que provenen de les tres províncies d'Iparralde...
Irurtzun és una festa. 3.000 persones omplen el pavelló d'aquest menut poble de la Sakana navarresa. Toquen els mítics EH Sukarra i Latzen, que s'han tornat a reunir per a fer un dvd en directe. També els italians Rimozionekoatta i els amics de Trikizio. Nosaltres arribem cansat de tants dies fora de casa però amb ganes de liar-la. No provem so i tenim molts problemes per a arrancar. Finalment, ho fem. Crieu-nos que estar ací, davant d'un pavelló ple, i amb la gent entregada impacta. I molt. Amb tots ells celebrem el darrer concert al País Basc de la gira. Fins al 2008! Eskerrik asko Euskal Herria!
Santurtzi és una ciutat obrera i industrial del marge esquerra del Nervion. Amb la
resta de ciutats i pobles que encerclen la capital basca, conformen
l'anomenat Gran Bilbao (Bilbo Handia) on es concentra una tercera part de la població
d'Euskadi. Allí tocarem a les festes del barri de Mamariga, on hi ha
txoznes de diferents col·lectius i entitats alternatives del barri.
Entre totes elles, avui en destacarem la Kultur Etxea i el Gaztexte La
Kelo, dos exemples de la capacitat de crear i regenerar projectes del jovent basc...
Arxius:+Fotos- Mural-Escrit al Gaztetxe|+Fotos- Edgar Partisano|+Fotos- Moment del concert|+Fotos- Xabi Arakama, dels Trikizio|+Fotos- Miquel Ramos al Gaztetxe La Kelo
Areatza és un menut poble de la Vall d'Arratia situat al peus del Parc
Natural de Gorbeia. Per als bascos aquesta muntanya té un significat
especial, com a ara Montserrat, i al seu cim s'hi troba una monumental
creu erigida sobre una gran estructura de ferro de 17 metres. A més el
Gorbeia és la muntanya més alta de Bizkaia, amb 1482 metres, i límit
entre aquest província històrica i la d'Araba. El paisatge per tant és
espectacular...
Des de Gràcia fem les llargues sis hores que ens separen de Gernika, cansats i
amb certa ressaca. A Gernika però ens espera una nova festa. La plaça
està plena de gent que ens acull amb els braços oberts. Gernika,
situada a la vall del riu Oka entre el paratge natural que conforma la
seua ria té un encant especial. Al concert recordem el bombardeig nazi de la ciutat de l'any 1937. Cantem i cridem mentre als nostres caps
ressona aquella vella cançó de Kortatu: Gernika gure buruan!
Fins a Durango viatgem per a fer la presentació oficial del disc al País Basc. El concert l'ha organitzat la gent de Txintxarri, que porta ens organitza els concerts bascos, a la sala Plateruena-Durangoko Kafé Antzokia. Aquesta sala, construïda en l'antic edifici de l'escorxador del poble, és un refent a Euskadi. De fet, els cafés Antzoki són un projecte nascut a Bilbo amb la voluntat de difondre i potenciar la cultura basca i apropar-la a la resta del món. El germen d'aquest projecte, l'associació cultural Zenbat Gara, també ha contactat amb altres entitats d'aquell país amb la finalitat d'obrir més centre culturals. Un d'ells és el d'Ondarroa i l'altre el Plateruena de Durango...(Continua)
A Gasteiz actuarem a la festa de l'Arabatakada'07. El concert és al recinte universitari el mateix que acull les 'txoznas' a les fetes de la ciutat i que tan bons records ens porten. Abans del concert però passen un dia al País Basc sota control francès, col·laborant en el nou projecte del grup Trikizio. El Xabi i companyia, els qui van tocar la txalaparta i l'acordió al nostre disc, estan treballant en un nou disc de versions de clàssic catalans i bascs. La particularitat però, és que les cançons catalanes estaran cantades en euskera i les basques en català. Us imagineu 'Caça de Bruixes' en euskera. En tota aquesta història també hi ha pel mig un vell i sempre inquiet company d'aventures...(Continua)
De Pineda marxem de bon matí cap a terres basques. Allí toquem al poble d'Erandio, un menut municipi situat al sud de Bilbao. Precisament avui és el dia gran de les festes d'aquesta ciutat, l'Aste Nagusia, i precisament avui hi actuen gratis Berri Txarrak i Su Ta Gar. Vaja que la competència és indiscutible. Tot i així els organitzadors de les festes d'Erandio són optimistes. És gent de convicions fermes... Ens reben amb un gran somriure i ens ajuden a tot. Després ens porten a sopar i ens conviden a bon vi.
La nit però ens reserva una sorpresa. La plaça s'omple de gent i tot i la pluja que comença a caure a mig concert, ballen i criden fins al final. Fins i tot hi ha un grup de joves que ha vingut des de Palència (sí amb P!) a propòsit per al concert. Tres hores i mitja de viatge des del menut poble castellà de Guarda! Acabat el concert prenem unes sidres a la txozna de la comissió de festes, amb la seua companyia i a la seua salut. Després fem una llarga travessia cap a l'hotel, que està a 50 quilòmetres d'Erandio. Durant el camí, topem amb un control de carretera de l'Ertzantza. Ens paren, ens miren i ens deixen seguir. Definitivament avui és el nostre dia de sort.
Arxius:+Fotos- Amb els companys de Guarda, Palencia.|+Fotos- Sopar
Després de la resaca de Burgos, tonem de camí a Euskadi. Aquest cop a nirem a Vitoria-Gasteiz, la capital d’Araba. Contràriament al que es pensa, Vitoria no és el nom castellà de Gasteiz. Quan el rei basc Sanxo de Navarra arriba al poble de Gasteiz per a defensar-la en la seua guerra contra Castella rebatejà la ciutat amb el nom de Victoria. Amb el temps la ciutat visqué amb els dos noms fins que s’acordà la denominació Vitoria-Gasteiz. Doncs bé a Gasteiz, són festes i la ciutat està presa per aquell ambient tan característic de txarangues i txikiteos. Avui no toquem i aprofitem per redescobrir els seus carrers, com ara la Kutxi, el carrer on es concentra els molts locals abertzales i alternatius de la ciutat. Allí, prop del Gaztetxe on ja hem tocat, sopem i comencem una nit que no acabarà fins ben entrat el matí.
Al dia següent aprofitem per dormir i descansar tot el dia. Hem de recuperar forces. Actuem al gran recinte de txoznas (barraques) que l’ajuntament del PP ha desplaçat als afores de la ciutat. Tot i així l’afluència de gent es gran , sobretot als concerts que s’hi fan cada dia i a la gran txozna unitària que no tanca fins les vuit del matí.
Un cop sopats ens dirigm a l’escenari. No ens ho podem creure. Una gentada omple l’espai del concert i xiula esperant que comencem. Hi ha molts catalans però sobretot molts i molts bascos. Comencem el concert i l’ambient es tranforma en una bogeria. Més encara quan Iñaki, vell amic i cantant de Betagarri, puja a l’escenari per a cantar amb noslatres el Zu Atrapatu Arte dels Kortatu. Sense paraules. Sens dubte un dels concerts a Euskadi que més ens ha impactat. En acabar ens mesclem amb els nombrosos amics dels Països Catalans que han vingut així com companys de Madrid, Saragossa i fins i tot els alemanys que ja van estar veient-nos a Burgos. Ah! i la colla de Manresa, als qui se m’oblidà saludar des de l’escenari . Des d’aquí espere saldar aquest deute. També amb el Mikel i la resta de nous i vells amics d’aquest ciutat que ens feren sentir com a casa.
Un cop recuperats de la festa valenciana, retornem de nou a la carretera camí al País Basc. Avui toquem a Berango, un municipi biscaí dels que conformen l’anomenat gran Bilbao. Toquem a les txozens al recinte de festes.
El concert s’omple de gent i la veritat és que ens sorprén. Miquel Gironés, que a Dénia estava totalament afònic per culpa d’una inflamació de les cordes vocals, sembla que s’està recuperant. Tanquem la festa fent un txaranga entre el públic que ens anima a tornar. Entre ells amics com l’argentí Facundo, o l’amic Gras, bateria de Boikot.
De camí a l’hostal, tots els combois ens perden irremeiablement. És díficil de creue però tardem una hora a fer 20 quilòmetres. El mal humor el vencem l’endemà, dinant una increïble plat de fessols en un típic bar d’Erandio, cobert de pòsters de l’Athletik i d’uns altres esportistes que omplen d’orgull als habitants d’aquest país
Avui actuarem a la Plaça de Catalunya de Donosti. És tracta d’una gran plaça situada al cor del barri de Gros a pocs metres de la platja de Zurriola i del característic Kursaal. Allí actuarem en les festes populars del barri. Abans però, ens dividim en dos comandos: l’un de pintxos i sidra al barri vell i l’altre d’onades i sol a les aigües de l’Atlàntic. La fam apreta, la calor és intensa i s’ha d’aprofitar el temps.
De nit el concert és una festa i, com gairebé sempre, hi ha una nombrosa presència de catalans. Curiosament, prop de la plaça Catalunya on toquem hi ha el bar País Petit, punt de trobada de la colònia catalana a la ciutat. Després de tocar la festa es trasllada a un casal del barri, clausurat, com no, per ordre de Garzón. Els nostres amics bascos ens conviden a beure, a ballar i a compartir idees i esperances.
Zumarraga, situada a la vall guipuscoana d’Urola, és una d’aquelles ciutats mitjanes que tant abunden al País Basc. En la seua història hi ha personatges com el conqueridor de Filipines, així com el monàrquic Iñaki Urdangarín o el president del PNB Josu Jon Imaz. L'ajuntament però és del PSE. No cal dir que a Zumarraga, com a la majoria de pobles bascos, l’esquerra abertzale està il·legalitzada, els seus locals clausurats per Garzón i entre els seus habitants hi ha una dotzena de presos polítics.
A Zumarraga són festes i es nota. De vesprada, a la plaça que separa aquest municipi amb el veí d’Urretxu, uns gegants dansen al ritme de ‘dultzainas’ entre xavals que riuen i corren. Ben a prop, un centenar de familiars i amics de presos del poble celebren una concentració. Un cop acabada l’actuació, un dels gegants recula i es situa darrere la pancarta dels familiars.
A la nit, l’ambient festiu es multiplica. La ‘tamborrada’, una gran desfilada percussionistes vestits de diferents oficis tradiocionals, recorre els els carrers de la ciutat. La marxa acaba a la plaça major, dita d’Euskadi. Una nova manifestació a favor dels presos entra a la plaça i es mescla en l’ambient. Ningú no se n’estranya. Conflicte i festa conviuen en aquesta terra des fa massa anys.
El concert es retarda. Finalment toquem a les tres de la matinada. La gent vinguda de diferents pobles bascos (que no se m’oblide Lazkao!) omplen el recinte de les ‘Txoznas’, organitzades pel Gaztetxe i l’esquerra independentista. Entre el públic, grups de catalans residents o vinguts a propòsit com els dos amics del Prat. Finalitzat el concert amb txaranga inclosa, els amics del Gaztetxe ens acullen com si estiguerem a casa nostra.
De matí esmorzem en un bar del poble. Les portades dels diaris recullen promeses de Zapatero: �oeRespetaré la voluntad de los bascos”. Us sona, no?
De la Tolosa occcitana marxem cap a la Tolosa basca. Concretament a Ibarra, un menut poble enganxat a aquesta ciutat guipuscoana. Estem al cor de la Gipuscoa més euskaldun, molt a prop de la frontera amb Navarra i d'on vam gravar el notre disc Terra. A Ibarra celebren la festa dels joves (Gazte Festak) i l'ambient no decep. Sembla ser que és una festa que porten fent des de fa més de 30 anys i per la plaça d'aquest poble hi ha passat el bo i millor de l'anomenat `rock radikal basc'.
Tot i haver estat plovent, millor dit, diluviant tota la vesprada el concert es fa i s'omple de gent vinguda d'arreu. Ens trobem amb amics d'Ordizia, de Beasain, de Tolosa, de Lasarte i fins i tot de Bilbo. Ningú ha fallat. L'escenari cobert ha possiblitat que es fera el concert, a banda és clar que els bascos semblen ignorar la paraula `suspendre'.
Abans de tocar, familiars de sis joves presos d'Ibarra surten a l'escenari amb les seues fotografies. Miquel Gironès toca l'aurresku tradicional amb la dolçaina mentre dues xiques ballen vestides amb vestits típics. A l'ajuntament (actualment del PNB) hi conviu un cartell de suport als presos bascos amb un altre que hi diu Eta No/Eta Ez. En un altre racó, una gran pancarta de Batasuna mostra la `fulla de ruta' per la resolució del conflicte: des de la mesa de partits fins a la consulta popular. Pel camí una pintada diu: "Marlaska, te estás cargando el proceso". Una escenografia perfecta per a entendre el complicat entramat del coflicte.
Després de concert, junt als amics de Betagarri per cert, ens submergim entre katxis i zuritos de cervessa en l'atmosfera del Gaztetxe d'Ibarra amb nous amics d'aquestes terres.
A Altsasu arribem de vesprada després de recórrer la inacabable ruta per Terol i haver fet drecerea per les carreteres comarcals d'Almunia de Doña Godina i Magallón a Saragossa.
Altsasu és un poble de 7000 habitants capital de la vall de La Sekana, al cor de la Navarra més euskaldun. Aquesta vall, a les faldes de la serralada d'Aralar, és un dels feus abertzales més importants del territori basc i, per tant, una gran espina per a les polítiques de la Unión del Pueblo Navarro. A Altsasu per exemple, es fundà la històrica Herri Batasuna, allà pels setanta, i abans de la il·legalització la gran majoria dels seus pobles eren governats per la seua successora.
Altsasu és, doncs, el que es coneix com un poble abertzale. Els murals i les fotografies de presos que omplen els carrers en són una prova. També ho és el Gaztexe que està obert des de fa gairebé una trentena d'anys i por on hi han passat diverses generacions. Menut però acollidor, el Gaztetxe d'Altsasu és un espai guanyat per als joves on abans s'erigia l'escorxador local. Allí actuem, amb el local completament ple i una calor sufocant. Al públic, gent vinguda de diferents punts de Navarra, Guipúscoa i...Catalunya!
Després del concert arriba el millor de la nit. Xops de suor però amb ganes de més festa, tots els del grup (excepte jo...) fan una increïble xaranga pels carres del poble fins arribar a la mateixa plaça de l'ajuntament. Allí, s'enfilen sobre la pèrgola d'aires modernistes que domina la plaça i continuen tocant, amb aquelles cares de xiquets, cançons populars de casa nostra. La gent balla i crida i ajuda a transformar l'espectacle en una gran festa improvisada. Ningú no en té prou. És una autèntica bogeria.
Al menut poble d'Etxarri-Aranatz farem el nostre primer concert de l'any a terres basques. Ho farem en el marc del Gazte Topagunea, una trobada de joves que es fa cada dos anys i que acostuma reunir més de 15.000 persones. A pocs quilòmetres del poble però, ens trobem amb la benvinguda `oficial': un fort control de la guàrdia civil ens atura, a nosaltres i a uns set o vuit cotxes més, entre els que s'hi troben amics catalans i inclús els vells amics del grup La Gossa Sorda. Els diem que som músics però no ens creuen. No devem fer la pinta. Al final ens deixen marxar després d'algun creuament de paraules no molt amistós. A l'acampada l'ambient és increïble. Tot el poble viu bolcat en els actes culturals i polítics que s'hi fan. El concert és una immensa carpa de circ situada al camp de futbol. Abans de començar estem nerviosos, tot i que entre el públic hi trobem molts amics i coneguts. Al final sortim i deixem volar les cançons. Baix de l'escenari moltes banderes basques, però també també moltes aragoneses, gallegues, asturianes, castellanes, càntabres, occitanes i moltes estelades catalanes. Es nota, la gent canta com si estiguerem a casa. Acabem la nit amb la gent de La Gossa Sorda i altres amics en un bar del poble cantant cançons populars valencianes...
Romo és una de les tres localitats que conformen el municipi de Getxo, a l'extrem nord de Bilbao. Allí actuem a les seues festes en una plaça plena de gom a gom. De vesprada es fan exhibicions de jocs tradicionals i de nit nosaltres ambientem les festes. La gent crida i balla i canta de dalt a baix cançons com "La Flama". De nou, sense paraules. Abans del concert, però, encara tenim temps de visitar l'espectacular pont de Biskaia que es veu a la fotografia.
Des d'Alacant fem el camí, ja amb els cansament integrat sota la pell, cap al País Basc Francès. És el tercer dia de viatge i encara queda allò més dur: viatjar a barcelona d'empalmada i d'allí a Praga. A Ustaritze, però, ens trobem una gran acollida. És tracta d'un bonic poble d'aquells que esquitxen la regió de Lapurdi. Els joves han tancat tot el cas antic del poble i celebren una gran festa amb barres i concert. Nosaltres som el plat fort del dia, malgrat que és la nostra segona vegada al País Basc sota control francès. Una gentada omple la plaça de l vila i nosaltres ens esforcem a comunicar-nos amb els nostre rudimentari francès i l'escassísim euskera. La cosa s'anima però nosaltres només tenim una idea al cap. La rapada que ens espera: 
Encara amb la ressaca del Feslloch enfrontem un nou viatge cap al nord. Avui cap a la zona industrial de Bilbao, concretament Barakaldo. Allí estan de festes i ens han trucat per actuar al mateix escenari on el dia següent ho farà Berri Txarrak. Abans de sopar, però, una sorpresa ens indigesta la festa. Teníem prevista la ruta Barakaldo-Palafrugell-Novelda-descans-Praga. Doncs bé hi ha un xicotet canvi d'última hora. Resulta que el dissabte que teníem lliure abans de Praga sorgit un concert del qual no en teníem notícia. Una confussió de dates entre Propaganda i la nostra oficina al País Basc. I el pitjor no és que ens trenque el descans del dissabte: el pitjor és que el concert és a Iparralde. Concretament a Uztaritz, una menuda població prop de Cambó. Definim els plans a corre cuita i tracem una estratègia desesperada. Però això serà d'ací tres dies. Avui gaudim del públic basc que ens regala un pavelló entregat. Sembla mentida com canten en català!
Primer concert a 
Santurtzi és una ciutat obrera i industrial del marge esquerra del Nervion. Amb la
resta de ciutats i pobles que encerclen la capital basca, conformen
l'anomenat Gran Bilbao (
Areatza és un menut poble de la Vall d'Arratia situat al peus del 
Des de Gràcia fem les llargues sis hores que ens separen de Gernika, cansats i
amb certa ressaca. A Gernika però ens espera una nova festa. La plaça
està plena de gent que ens acull amb els braços oberts. Gernika,
situada a la vall del riu Oka entre el paratge natural que conforma la
seua ria té un encant especial. Al concert recordem el 
Fins a Durango viatgem per a fer la presentació oficial del disc al País Basc. El concert l'ha organitzat la gent de Txintxarri, que porta ens organitza els concerts bascos, a la sala 
A Gasteiz actuarem a la festa de l'
De Pineda marxem de bon matí cap a terres basques. Allí toquem al poble d'Erandio, un menut municipi situat al sud de Bilbao. Precisament avui és el dia gran de les festes d'aquesta ciutat, l'Aste Nagusia, i precisament avui hi actuen gratis Berri Txarrak i Su Ta Gar. Vaja que la competència és indiscutible. Tot i així els organitzadors de les festes d'Erandio són optimistes. És gent de convicions fermes... Ens reben amb un gran somriure i ens ajuden a tot. Després ens porten a sopar i ens conviden a bon vi. 
Després de la resaca de Burgos, tonem de camí a Euskadi. Aquest cop a nirem a Vitoria-Gasteiz, la capital d’Araba. Contràriament al que es pensa, Vitoria no és el nom castellà de Gasteiz. Quan el rei basc Sanxo de Navarra arriba al poble de Gasteiz per a defensar-la en la seua guerra contra Castella rebatejà la ciutat amb el nom de Victoria. Amb el temps la ciutat visqué amb els dos noms fins que s’acordà la denominació Vitoria-Gasteiz. Doncs bé a Gasteiz, són festes i la ciutat està presa per aquell ambient tan característic de txarangues i txikiteos. Avui no toquem i aprofitem per redescobrir els seus carrers, com ara la Kutxi, el carrer on es concentra els molts locals abertzales i alternatius de la ciutat. Allí, prop del Gaztetxe on ja hem tocat, sopem i comencem una nit que no acabarà fins ben entrat el matí.
Avui actuarem a la Plaça de Catalunya de Donosti. És tracta d’una gran plaça situada al cor del barri de Gros a pocs metres de la platja de Zurriola i del característic Kursaal. Allí actuarem en les festes populars del barri. Abans però, ens dividim en dos comandos: l’un de pintxos i sidra al barri vell i l’altre d’onades i sol a les aigües de l’Atlàntic. La fam apreta, la calor és intensa i s’ha d’aprofitar el temps. 
Zumarraga, situada a la vall guipuscoana d’Urola, és una d’aquelles ciutats mitjanes que tant abunden al País Basc. En la seua història hi ha personatges com el conqueridor de Filipines, així com el monàrquic Iñaki Urdangarín o el president del PNB Josu Jon Imaz. L'ajuntament però és del PSE. No cal dir que a Zumarraga, com a la majoria de pobles bascos, l’esquerra abertzale està il·legalitzada, els seus locals clausurats per Garzón i entre els seus habitants hi ha una dotzena de presos polítics. 
De la Tolosa occcitana marxem cap a la Tolosa basca. Concretament a Ibarra, un menut poble enganxat a aquesta ciutat guipuscoana. Estem al cor de la Gipuscoa més euskaldun, molt a prop de la frontera amb Navarra i d'on vam gravar el notre disc Terra. A Ibarra celebren la festa dels joves (Gazte Festak) i l'ambient no decep. Sembla ser que és una festa que porten fent des de fa més de 30 anys i per la plaça d'aquest poble hi ha passat el bo i millor de l'anomenat `rock radikal basc'. 
A Altsasu arribem de vesprada després de recórrer la inacabable ruta per Terol i haver fet drecerea per les carreteres comarcals d'Almunia de Doña Godina i Magallón a Saragossa. 
Al menut poble d'Etxarri-Aranatz farem el nostre primer concert de l'any a terres basques. Ho farem en el marc del Gazte Topagunea, una trobada de joves que es fa cada dos anys i que acostuma reunir més de 15.000 persones. A pocs quilòmetres del poble però, ens trobem amb la benvinguda `oficial': un fort control de la guàrdia civil ens atura, a nosaltres i a uns set o vuit cotxes més, entre els que s'hi troben amics catalans i inclús els vells amics del grup La Gossa Sorda. Els diem que som músics però no ens creuen. No devem fer la pinta. Al final ens deixen marxar després d'algun creuament de paraules no molt amistós. A l'acampada l'ambient és increïble. Tot el poble viu bolcat en els actes culturals i polítics que s'hi fan. El concert és una immensa carpa de circ situada al camp de futbol. Abans de començar estem nerviosos, tot i que entre el públic hi trobem molts amics i coneguts. Al final sortim i deixem volar les cançons. Baix de l'escenari moltes banderes basques, però també també moltes aragoneses, gallegues, asturianes, castellanes, càntabres, occitanes i moltes estelades catalanes. Es nota, la gent canta com si estiguerem a casa. Acabem la nit amb la gent de La Gossa Sorda i altres amics en un bar del poble cantant cançons populars valencianes...
