Després del concert d'Aldaia, marxem a dormir. Només ho farem unes tres o quatre hores. A les 9:00 del matí de dissabte emprenem la ruta cap a un país germà: Occitània. Allí actuarem a l'Estivada, el festival de la cultura occitana que es fa des de catorze anys a Rodés, al nord de Tolosa. El viatge es fa etern. Travessem tots els Països Catalans fins a endinsar-nos en terres occitanes. Allí descobrim de nou les grans semblances que hi ha entre aquest país i el nostre. De fet al concert parlem en català i molta gent ens entén. Hi ha milers de persones que no deixen de demanar cançons. Les banderes occitanes onegen amb l'estel de les sis puntes, símbol de la seua voluntat de ser un poble lliure.Vídeo: Obrint Pas en directe a Occitània Fragment de la cançó 'Avui com ahir'
A Tolosa arribem dissabte de vesprada després de 7 llargues hores de furgoneta. Curiosament avui es juga la final de la lliga de rugby francesa entre el Tolosa i el Biarritz del País Basc a París. És increïble com el rugby, tan desconegut i ignorat a casa nostra, puga ser tan popular a l'altra banda dels Pirineus. De fet, al sud de l'estat francès el rugby és l'esport rei i equips com la USAP de Perpinyà en són els principals protagonistes. Uns equips occitans, catalans i bascos que no amaguen la seua identitat sinó al contrari, l'exhibeixen fins a la sacietat. Tot i que aquesta actitud és més aviat folklorica no deixa d'impactar que un equip com la USAP tinga per himne l'Estaca del Llach. Tolosa es troba doncs, engalanada amb els colors rojos i negres de l'equip local. No els donem sort però, el Tolosa perd per golejada davant el Biarritz. 
A Saragossa ens despertem a les 8 del matí per a recórrer les sis llargues hores que ens separen del poble occità de Puècherguier. 
