|
x Veneçuela  El darrer dia encara ens reserva una visita obligada: el 23 de Enero, un barri històricament combatiu format per 38 característics blocs de formigó que dominen la ciutat. Al 23 hi anem en metro i hi arribem en només unes quantes parades. Només baixar la visió dels blocs de formigó encerclats de milers de cases i murals de tots els colors ens sorprèn.  De Choroní viatgem de nou cap a Caracas amb el mateix autobús de l'anada. Arribem de nit i morts de cansament, però no ens podem resistir a la sorpresa que ens ha preparat David: Una festa a sa casa. El David viu a la part baixa del Guarataro, una de les barriades més populars, i perilloses, de la ciutat amb uns quants amics sud-americans i europeus. Una bona ocasió per a descobrir una altra cara de la ciutat... El paradís ací té molts noms i latituds. Està per tot arreu: a la selva amazònica, al les crestes andines i, sobretot, a les paradisíaques platges dels milers de quilòmtres de carib de la seua costa. Nosaltres anirem a una de propera i popular per als veneçolans: Choroní. Un lloc ple de gent i palmeres que amaga xicotets i aïllats paradisos amb arrels africanes com Chuao. Allí aprofitarem per desconnectar tot el possible i descobrir més encara...
 El dissabte és el dia de descandar i pendre forces, de relaxar-nos i gaudir de la ciutat i el país. Alguns, però, hem de complir amb algunes entrevistes programades per avui a la Ràdio Nacional de Veneçuela. La veritat és que és un repte. Fer una entrevista en castellà en un país tant llunyà com Veneçuela suposa diferents dificultats. De totes maners ens morim de ganes de conèixer i explicar, d'escoltar i mostrar a quanta més gent millor... El divendres és el dia del concert. El dia en què el somni de tocar a Amèrica és farà realitat. Encetem la llarga jornada tranquil·lamanent, dormint i degustant una exquisides 'arepas' de blat de dacsa amb suc de fruites tropicals. No hi ha molt més a fer. A les 12h són les proves de so al Parque de los Caobos, una gran parc públic que hi ha al centre de la ciutat que havia estat molts anys abandonat i que actualment ha estat recuperat per realitzar activitats lúdiques. El concert serà gratuït i amb un gran escenari cobert. No podia ser millor... A les proves coincidim amb la gent d'Area 23 els mateixos que canten un fragment de la cançó 'Somnis de Lluna' del nostre darrer disc. Encara no els coneixíem i en tenim ganes. Provenen del barri del 23 de Enero i són gent humil, valenta i lluitadora. Parlem de Venezuela, dels Països Catalans, de música i de política. Parlem de tot i no ens oblidem de la col·laboració que avui farem sobre l'escenari per primera vegada. Tot una glopada d'aire fresc! De nit el comença a les 5 de la vesprada i acabarà passades les 12h per tal de facilitar a tothom el transport cap a casa (Caracas està considerada una de les ciutats més perilloses del continent). Poc a poc el parc comença a omplir-se de gent i quan cau la nit unes tres mil persones es reparteixen per l'enorme recinte. És increïble. El primer torn musical correspon al rapers Baroni i al grups de fusió Circo Vulkano. La seua música encèn l'escenari. Toquen una barreja d'estils festius i desenfrenats entre la cultura gitana i la sudamericana. Després d'ells punxa el dj Afro i el nostre Chola que fa el que pot per a demostrar perquè és un dels referents del drum'n'bass a la península. Finalment els Area 23 salten a l'escenari. El seu concert és una bomba. Disparen cançons carregades de vida i combat mb el més pur estil guerrer d'aquesta ciutat. Fins i tot ens dediquen unes paraules 'a los Obrint Pas que se han venido a guerrear a Caracas'. Sota l'escenari molta gent vinguda de les immenses i temudes barriades pobres però combatives d'aquesta ciutat. Petare, el Valle, el 23, Guarataro... tots hi són presents. El concert acaba amb la seua 'Gente de barrio'. Espectacular. Darrere d'ells anem nosaltres. Estem nerviosos. Molt nerviosos. El concert el retransmeten per la tele i dues pantalles gegants s'encarreguen d'apropar a la gentada el que passa a l'escenari. Preparem les coses i ens disposem a començar. Hi ha moltes ganes de donar-ho tot. De mostrar-ho tot. De gaudir-ho tot. Dos presentadors d'Avila TV criden el nostre nom. Ens presenten i animen a la gent. Finalment eixim a l'escenari. No podem descriure exactament què se sent quan estàs tocant a Caracas davant de tant gent. Potser senzilllament és aquella sensació de flipar, de pensar que estem a l'altra punta del planeta, que ho hem aconseguit fer en la nostra llengua. O potser és només l'adrenalina que et creix quan veus els rostres d'aquella gent cridant les teues cançons i intentat compendre-les. A l'escenari tots ho donem tot. Sota d'ell, la gent balla en rogle formant un pogo espectacular. Passen les cançons fins que els Area 23 pugen a l'escenari amb nosaltres a cantar 'Somnis de Lluna'. Apoteòsic. Almenys per a nosaltres. Els Area 23 engorilen a la gent perquè facen una 'bulla' de 10 segons. Tothom crida. Nosaltres no ens ho podem creure. Mai ens ho hauríem cregut. El concert acaba i de seguida en fonem en abraçades. Avui ha estat el dia. Avui ho hem aconseguit. Però això no és tot. Només acabar una camèra ens entrevista per a Avila TV i una altra per a Venezolana de Televisión. És l'informatiu estatal, un dels de més audiència. Volen saber que opinem dels conflictes que viu el país i d'altres fets d'actualitat nacional i internacional. Encara xops de suor, amb la respiració trencada contestem a les preguntes de política internacional per a l'informatiu de la primera cadena estatal. Això sí que no ens ho esperàvem! El concert continua després de nosaltres amb un excel·lent grup de reggae anomenat Nou Vin Lakay. El cantant és haitià i demostra tota la força pròpia de les illes del Carib. Nosaltres aprofitem per relaxar-nos i fer contactes. Molta gent se'ns apropa i ens felicita. Dóna gust. Finalment acabem a la terrassa de música salsa 'Rajatabla' ballant amb tots els nostres nous companys d'aquest remot però immensament acollidor país. Videobloc (III): (El videobloc es una experiència que realitzàrem amb una càmera de fotos normal i corrent)  El primer dia a la ciutat es fa excitant. Encara sentim aquella adrenalina pròpia de saber-nos a l'altra punta del món. Amb el David decidim donar una volta pel centre antic, o pel poc que queda, de Caracas. Del seu antic casc colonial només se'n conserven alguns carrers. La resta ha estat arrassat per la fúria constructora dels anys 50, 60 i 70. El David, però, ens diu que la ciutat ha millorat molt i gràcies a les seues explicacions descobrim la història que amaga aquesta caòtica urbs.
Per anar al centre agafem una 'carrito', miniautobús urbà, que ens porta directament al nostre objectiu. Es sorprenent el fet que no hi hagen parades d'autobús. L'agafes al vol i et deixa allí on li dius. Nosaltres baixem a la plaça Simón Bolívar i aprofitem per a fer una visita a la casa natal d'aquest lider revolucionari nascut al 1783 que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Bolívia, Perú i Ecuador contra l'imperi espanyol. Ell és un exemple de les lluites populars per les llibertats i els drets socials de les persones d'aquestes terres i el seu nom és visible per tot. Després de al visita fem els primers sucs, la beguda nacional del país, i aprofitem per descansar una estona. És increïble la varietat de fruites que ens ofereixen: mango, maduixa, guayabana, coco, lechosa, parchita... Pel que ens han dit, ací no saben menjar sense els sucs que, per cert, els anomenen 'jugos'. Abans de descansar, però, encara tenim temps de visitar un gran mural de la història de Veneçuela que explica pas per pas totes els combats dels diferents pobles d'aquest país des de la conquesta espanyola fins ara. De vesprada marxem de nou, ara amb el confortable metro de Caracas, cap a la televisió Avila TV que ens ha oferit una entrevista en viu. Aquesta televisió nascuda ara fa una anys sorgí per a cobrir la necessitat comunicativa de la gran majoria de joves d'aquesta ciutat. Amb aquest objectiu, la televisió es dirigida i realitzada per un ample grup de professionals joves provinents del món dels periodisme però també de la història, la filosofia o la sociologia. Al seu entresòl i ha una escola de cinema i audiovisuals on els joves sense recursos (la immensa majoria) tenen el primer contacte amb aquest món amb la possibilitat d'estudiar per a convertir-se en professionals de la televisió. El programa on anirem nosaltres es diu 'La Chatarra' i tracta en clau d'humor l'actualitat musical de la ciutat. Els seus presentadors ens fan entrar i de seguida comencen a disparar preguntes plens de d'ironia i doble sentit. La veritat és que és la primera entrevista que fem tan lluny de casa i les respostes no ens acaben de quadrar. Però ens envalentim i acabem tot el grup davant de la càmera, presentant les nostres cançons i parlant de les realitats que ens uneixen i ens separen. Aquesta és la grandesa que ens ha ofert la música. La comunicació en majúscules. Videobloc (II): (El videobloc es una experiència que realitzàrem amb una càmera de fotografia normal i corrent)  A Caracas marxem amb la gran il·lusió de travessar l'Atlàntic. És com un somni fet realitat. Fa molts anys que ho anàvem buscant i enguany, per fi, ho hem aconseguit. El viatge en avió se'ns fa llarg, etern. Ens alcem a les 4 de la matinada, alguns sense poder dormir, i marxem des de Manises fins a Barajas. A Madrid ens esperem quatre hores fins que el Litus de
Propaganda, L'Edgar de Partisano i el Jaume Figueres arriben des de
Barcelona. A les 12:30h agafem un gran avió que ens portarà al nostre
destí: Caracas. A l'avió intentem fer de tot per a matar el temps. L'excitació, però, és massa forta i no ens deixa descansar. Les hores semblen no passar. Les postures cada cop són més incòmodes. A més, és de dia i el desfase horari, al qual no estem acostumats, posa a prova la nostra resistència. Finalment, 9 hores més tard, aterrem a Caracas. Per fi hem arribat. Ja hi som. Amèrica! Quan baixem de l'avió ja respirem l'atmosfera tòrrida d'aquestes latituds. Passem el control de passaports i creuem l'aduana. 'Bienvenidos a la República Bolivariana de Venezuela' Estem a territori veneçolà! Més enllà de la porta un gran amic ens espera: David Segarra. Ell és el culpable de tot això i gràcies al seu esforç hem arribat fins ací. Amb el David hem compartit moltes coses des de la infància. Militàncies, aventures, concerts, treballs a diaris com L'Avanç, ens ha unit amb aquest personatge atrevit i tossut que actualment viu a Caracas. Ell fou també qui ens dissenyà la portada del darrer disc i les noves samarretes. El David serà el nostre guia. Amb un vell autobús creuem la serra d'Avila que separa el carib de la ciutat i ens endinsem cap al caòtic i increïble monstre urbà que és avui dia Caracas. Només entrar les primeres cases amuntegades de les faveles urbanes ens sorprenen. Desenes de milers de cases de fusta, cartó, xapa i altres materials cobreixen de dalt a baix les muntanyes que encerclen la ciutat. De fons, els vells gratacels nascuts a l'ombra de l'opulència petrolera dels anys seixanta -molts a mig acabar- contribueixen a crear una escena del tot surrealista per als nostres ulls. El David ho sap i se'n riu. La veritat és que sempre és emocionant entrar a una nova ciutat però Caracas és, per a nosaltres, tot un món nou d'olors, imatges, sabors i realitats que desconeixem. De moment! Videobloc (I): (El videobloc es una experiència que realitzàrem amb una càmera de fotos normal i corrent) |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
