Segons el diari Expansión (¿data?): “A partir dels 40, les dones són més infelices que els homes”. Aquesta notícia fa referència a un estudi conjunt de les universitats de Cambridge i de Califòrnia els resultats del qual ha publicat el Journal of Happiness Studies sota el títol de Aspiraciones, Logros y Satisfacción: Diferencias en el ciclo vital de hombres y mujeres norteamericanos (enllaç).
Entre els comentaris que han fet els lectors ressaltaria aquest: “Buena noticia económica, ehhh!”. O aquest altre: “Por cierto los diarios economicos también tienen su serpiente de verano.”
Ismael Quintanilla i Tomás Bonavía, Universitat de València (2005)
Reprodueixo a continuació uns paràgrafs de Lea, Tarpy i Webley (1987), The Individual in the Economy. A Survey of Economic Psychology. Si més no, aporten elements a favor i en contra que ajuden a reflexionar sobre aquesta qüestió tan important...
Ismael Quintanilla i Tomás Bonavía, Universitat de València (2005), cap. 5.3
El segon dels models recents sobre la conducta econòmica que exposen els autors és el de Fred van Raaij publicat l’any 1981.
“Es muy posible que el mayor mérito del modelo del profesor van Raaij (1989, 1993) estribe en su dinamismo. Éste junto con una perspectiva cíclica permite abundantes combinaciones entre los cuatro grupos de variables”
Sobre publicitat parlava també aquest programa de Radio UNED: Procesos psicológicos básicos y su influencia en el diseño de spots publicitarios, a càrrec de Antonio Crespo i Raúl Cabestrero del Departament de Psicologia Bàsica II de la UNED.
A l’hora de dissenyar un anunci publicitari (adreçat al consum o institucional) intervenen diferents factors, entre ells, els econòmics ila creativitat, però també la psicologia...
Si fa unes setmanes descobria la Neuroeconomia (apunt), avui arxivo una entrevista realitzada per la Revista electrónica A Fondo al professor de la Universitat de Salamanca i president del Grup Braidot, Néstor Braidot, amb motiu de la presentació del seu llibre, l'any 2006.
«“Ya no alcanza con lo que nos dicen nuestros clientes, debemos indagar en su cerebro”, asegura el Doctor Néstor Braidot que acaba de presentar en España Neuromarketing. Neuroeconomía y negocios. El argentino asegura: “Como otras, estas herramientas aplicadas a acciones comerciales siembre deben tener cómo objetivo lograr un mayor y mejor satisfacción de los seres humanos”, defiende Braidot que recomienda una aproximación al Neuromarketing no sólo a estudiosos sino también a empresarios y directivos.»
Aquest document ha arribat a les meves mans gràcies a una companya de classe.
Ismael Quintanilla i Tomás Bonavía, Universitat de València (2005), cap. 5.3
El primer dels models recents sobre la conducta econòmica que presenten els autors és l’anomenat Model ternari i gràfic previsional de Paul Albou presentat públicament l’any 1978.
“... el modelo ternario se orienta hacia una reinterpretación de la dimensión individual de las conductas económicas desde el análisis de las condiciones colectivas de la existencia de la sociedad.”
Ismael Quintanilla i Tomás Bonavía, Universitat de València (2005), cap. 5.1 i 5.2
Ara sí, un breu resum sobre el models tradicionals inicials més importants sobre la conducta econòmica, els de: Gabriel Tarde, John M. Keynes i George Katona.
Ismael Quintanilla i Tomás Bonavía, Universitat de València (2005), cap. 5
En aquest capítol s’exposen els models i teories més importants sobre la conducta econòmica presentant, en primer lloc, els plantejaments tradicionals i a continuació, els més actuals. Abans de preparar l’apunt corresponent, però, m’agradaria ressenyar la primera de les dues cites que introdueixen aquesta part del llibre.
“Ha llegado a ser corriente decir que el desarrollo más importante en el próximo cuarto de siglo tendrá lugar en las ciencias sociales, no en las físicas; que la industria, el órgano económico de la sociedad, tienen el conocimiento fundamental para utilizar la ciencia física y la tecnología para el beneficio material de la humanidad; y que ahora tenemos que aprender cómo utilizar las ciencias sociales para hacer verdaderamente eficaces nuestras organizaciones humanas.”
Encara no tinc una idea clara de què és la Psicologia Econòmica (o Economia Psicològica, com vulgueu) que em trobo amb una disciplina nova (“Es un hecho, la Neuroeconomía ha surgido como ciencia.”) de la què no havia sentit parlar mai abans d’ensopegar amb el document que arxivo en aquest apunt.
Fotografia:
Untitled (I shop therefore I am), Barbara Kruger (1987) Tate Modern, London
La meva intenció era haver preparat aquest apunt per dijous passat 15
de març, Dia Mundial del Consumidor. Està bé conèixer i exercir els drets
que ens emparen, però també hauríem de conèixer els factors que influeixen en
les nostres decisions de compra. En un dels programes de Radio UNED, la professora Prado
Rivero del Departament de Psicologia Bàsica de la UNED havia convidat Benjamín
Sierra, professor de Psicologia Bàsica de la Universitat Autònoma de Madrid
i especialista i investigador d’un d’aquests factors: Variables ambientals
en la conducta del consumidor.
*****
Mi intención era haber preparado este apunte para el jueves pasado 15 de
marzo, Día Mundial del Consumidor. Está bien conocer y ejercer los
derechos que nos amparan, pero también deberíamos conocer los factores que
influyen en nuestras decisiones de compra. En uno de los programas de Radio
UNED, la profesora Prado Rivero del Departamento de Psicología Básica de
la UNED había invitado a Benjamín Sierra, profesor de Psicología Básica
de la Universidad Autónoma de Madrid y especialista e investigador de uno de
estos factores: Variables ambientals en la conducta del consumidor.