Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
Nou Barris
antoni.vives | Nou Barris | divendres, 19 de setembre de 2008 | 12:16h
antoni.vives | Nou Barris | dimecres, 11 de juny de 2008 | 10:00h
La Carme i la Dúnia dirigeixen dues escoles de primària al districte de Nou Barris. La primera al barri de Vallbona i la segona a Ciutat Meridiana. Em refereixo als CEIPs Ciutat Comtal i Ferrer i Guàrdia. Són escoles que val la pena visitar. En elles s'hi veu la mà de persones lliurades a la feina, vocacionalment entregades a una manera de fer que impressiona per la qualitat i per l'amor que tot plegat traspua. A un li agafen ganes de quedar-s'hi uns dies per aprendre a funcionar, sense més, mirant i prou.

La Dúnia i la Carme no demanen gaire res més del que tenen a l'abast. Potser més inversió els aniria bé, però no se'n queixen. Per a elles el més important, és clar, és veure com les persones que tenen a càrrec se'n surten. El que demanen és la implicació de tota la societat en aquest sortir-se'n de la mainada de Vallbona i de Ciutat Meridiana. Calen més educadors de carrer, calen educadors sobretot pels pares, potser també per les mares. Calen conserges i cal fer que la gent adquireixi l'hàbit de dur els crius a l'escola des que són ben menuts. Cal muntar algun sistema que faci que els pares apuntin els crius a les activitats esportives de dissabte. Cal més llum, més claror física als barris (vull dir fanals!), i més netedat.

La Carmen i la Dúnia inspiren tranquil·litat i confiança. No esperen que els grans plans i les grans accions combinades els aportin massa més del que hja tenen. Em sembla que el que li cal a la societat és que les escoltem molt més sovint, que en prenguem nota i que actuem en conseqüencia.
antoni.vives | Nou Barris | dimarts, 19 de febrer de 2008 | 12:14h
Nou Barris és un dels districtes menys coneguts de Barcelona. Des de fa uns mesos hi faig de regidor i ja començo a tenir una idea de com s'hi han anat desenvolupant les coses en els darrers trenta anys. N'aniré parlant perquè Nou Barris és un bon tub d'assaig d'una certa manera d'entendre les relacions de la política amb la societat civil, i de la manera com la política, un partit polític (el Partit dels Socialistes) i els seus satèl·lits, arriben a apropiar-se d'una història compartida.

1. El mite de "la gran transformació". És curiós com després de trenta anys de mandats socialistes Nou Barris encara ha de veure com els seus responsables polítics no paren de parlar de "la gran transformació del districte", que ningú no nega per altra banda. La pregunta que ningú no sembla fer-se és si les coses s'haurien pogut fer d'una altra manera, si trenta anys no són prou com per haver actuat amb més contundència en alguns sectors, si trenta anys no són prou per haver deixat de mantenir el districte en la situació de cul-de-sac que encara manté, sobretot en el seu extrem nord. Suposo que per això la regidora va demostrar un gran nerviosisme el dia que en Xavier Trias i un servidor vam deicidir anar-hi a fer un tomb amb uns quants periodistes, concretament al barri de Vallbona. En primer lloc ens va dir que ella també tenia previst d'anar-hi el mateix dia que nosaltres,... "que per tant, què fem...". Li vem dir que estavem encantats que hi anés. No va venir. Tan sols va enviar vehicles de BCN-Neta. Els veins i les veïnes ens deien: "Sr. Trias, haurà de venir totes les setmanes de l'any, perquè si no mai no els veiem, aquests!". A Vallbona la presidenta de l'Associació de Veins "oficial", que rep al voltant de 30.000€ de subvenció l'any (contra els 3.000 que reb la "no oficial"), és germana de la consellera municipal d'Iniciativa per Catalunya, membre del govern del districte. Coses de Nou Barris!

2. L'altre dia vaig conèixer un funcionari del districte. Vam estar parlant informalment de les coses de Nou Barris i vam quedar per tornar-nos a veure. Els socialistes sempre ens parlen de la "crosta" i del "sectarisme" dels nacionalistes. Bé, el dia que tenia previst de veure'm amb aquest senyor vaig rebre un mail en el que se'm deia que si volia parlar amb cap treballador municipal... que no calia! que el que havia de fer era adreçar-me al gerent del districte, que només ell em donaria la informació que necessités! Jo tan sols volia fer un cafè amb una persona amable que havia conegut dies abans... Són més coses de Nou Barris!

3. L'any 2006 va caure damunt de Nou barris una pluja de diner públic per a subvencions: 1.673.033€ si les meves dades són correctes. No cal dir que els dirigents polítics del barri no paren de treure pit. Quan un grata una mica més en les xifres descobreix coses, coses de Nou Barris: de les 245 entitats subvencionades, n'hi ha 8 que se'n porten el 50% dels ajuts, i una d'aquestes entitats és de fora del districte! Cal dir que el 94% de les entitats subvencionades reben menys de... 2.000€ l'any. Més coses de Nou Barris!
antoni.vives | Nou Barris | dimecres, 13 de febrer de 2008 | 09:52h
Dilluns al vespre vaig tenir la sort de poder assistira la festa de celebració dels 10 primers anys de vida de l'escola Oriol Martorell. La festa es va celebrar al Liceu, com correspon a un col·legi dedicat a formar els alumnes integralment, és a dir, en ensenyaments "clàssics" i, complementàriament però formant part del trànsit curricular de l'alumne, en estudis de música i de dansa.

He deixat passar un parell de dies abans de fer-vos el comentari perquè en vaig sortir tan entusiasmat que em feia por escriure més amb el cor que amb el cap. Han passat trenta sis hores i el meu entusiasme continua al mateix nivell. Al marge del que ja sabem i no ens expliquem prou, la gran qualitat dels nostres professionals de l'educació, els mestres del nostre país, hi ha el gust per fer bé les coses col·lectivament. Aquell grup de persones, totalment lliurats a una feina que no reconeixem prou i que algun dia haurem de fer un cop de cap per convertir en una mena de referent social de debò de la societat catalana. Som el que els nostres mestres ens ofereixen. I l'Oriol Martorell n'és un exemple espectacular.

Cal que els polítics ens hiposem de debò, cal que canviem les prioritats d'una vegada amb coratge, posant el que és imoprtant davant del que no n'és tant. Les notes de la cantata final ens convidaven a sortir del Liceu amb ganes de ser millors gràcies a l'art. En el fons tots sabíem que sortíem millors gràcies als mestres.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Trias pel canvi!

blocs.ciu.cat

Blocsfera Cristiana

Video Blog


Últims 40 canvis

Arxiu

« Gener 2009 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats