Fa un parell d'anys feia una observació sobre els discursos polítics que ara em sembla curiosa, i interessant de comentar.
Deia així:
"(...) Em fan pensar en els problemes que tenen alguns polítics de Madrid per no haver d’usar l’adjectiu “català” a les seves declaracions o discursos. És clar que la invisibilitat del català és un problema de circumstàncies, i no de força o volum."
· El català, invisible?
Era una observació feta a l'entorn de les declaracions de diferents polítics respecte al nostre país, als catalans, a la cultura catalana, i la invitació que havíem rebut com a cultura convidada a la Fira de Frankfurt.
Aleshores es va fer costum parlar de "los ciudadanos que viven en el territorio de Cataluña", arribant algunes vegades a afegir "de la comunidad autónoma". Era una mica forçat, però així va durar si més no uns dies o setmanes. Perquè de seguida, i suposo que perquè aquesta denominació també els situava en reconeixements que no volen acceptar, varen deixar de parlar de territori.
I no crec que ho fessin per educació en observar i adonar-se que el català no es limita al Principat (que és del que parlaven), sinó simplement per a no haver d'utilitzar la paraula "territori" ja que els provocava més mareig que el qualificatiu de català.
(...)
