Per molt que hi dono voltes, no tinc idea de què vol dir aquí "casualitat".
Adif atribueix a la
'casualitat' el caos d'ahir a la rodalia de Barcelona
|
Em pregunto Per molt que hi dono voltes, no tinc idea de què vol dir aquí "casualitat".
Adif atribueix a la
'casualitat' el caos d'ahir a la rodalia de Barcelona  Quines semblances hi ha entre no rebre resposta i que no hi hagi resposta? Quines semblances hi ha entre acceptar que hi ha coses que va bé oblidar, i fer per a que determinades coses s'oblidin? Quines semblances hi ha entre la estupidesa de voler negar en nom d'oblits i alguns postmodernismes que cuegen?  vilaweb.cat DILLUNS, 31/12/2007 - 13:22h Ibarretxe reitera que convocarà la consulta popular per més que Madrid s'hi oposi Reclama que no hi hagi il·legalitzacions i que es respectin els drets civils i polítics (M'alegra aquesta notícia. És una de les coses que vaig parlar amb aquella dona basca amb qui caminaven en la manifestació de dissabte a Bilbo. Li vaig dir: espero que el lehendakari no es tiri enrera, espero que convoqui el referèndum.) El cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, ha insistit que el 25 d'octubre vinent convocaria la consulta popular perquè la ciutadania basca es pronunciï sobre el dret de decidir. Això serà així tant si el govern espanyol hi està d'acord com si s'hi oposa, segons que ha dit Ibarretxe en el missatge institucional de Cap d'Any. Tot amb tot, ha afegit que sempre mantindrà la voluntat de dialogar amb l'executiu espanyol sobre aquesta qüestió. (entenc que el diàleg necessita del respecte al dret. El que no acabo de veure clar és que es plantegi -com em sembla veure- una consulta per a decidir que un hom té capacitat, dret, i garanties per a poder decidir. Com amb aquestes coses s'estan dient "virgueries" (com es diu això?), em sembla interessant assenyalar-ho.) (continua la notícia)  Es diu i escriu "fem una ullada" o "fem'hi una ullada"? (...)  Pel que fa a la Fira del llibre de Frankfurt es
va parlar de que s'ha triat no donar a l'acte un caràcter reivindicatiu, o de
que s'ha triat fer una presentació o la Fira que no contingui elements
reivindicatius.Sobre aquesta decisió penso que deuen tenir les seves raons el qui han fet el projecte d'aquesta fira i actes. Però no les conec. Penso que si és aquesta una decisió que fa que no hi càpiga segons que, sembla que estem confonent la queixa poca-solta (de la que alguns gosen acusar a qui assenyala, sense anar més lluny, als abusos estatals, administratius i polítics actuals, per exemple) amb reivindicació i defensa necessàries, presents i ben representades en la cultura catalana. Crec que a més la situació de Catalunya demana urgentment que deixem de confondre i d'obviar aquestes coses. També entenc que es deixa de banda molta bona literatura i expressions culturals que recullen precisament la resistència de Catalunya (catalans, llengua i país), i que crec és prou significativa i important. Tot i que no ho sé de ferm si és o no present aquesta literatura o altres produccions artístiques. Però, si es decideix treure els components de reivindicació, ho suposo. I també ho considero inadequat.  "(...) Es participants dera Corsa pòrten bandères pròpries deth país, pèces de husta qu'arrepresenten es sies terçons (era division administrativa tradicionau dera Val) e tamb es que se bastís un mapa deth territòri ena arribada, e tanben pòrten ua clau coma simbèu deth lèma deth poèta occitan Frederic Mistral (Prèmi Nobel de Literatura en 1905): "... qui ten era lengua, ten era clau...". (...)" Eth collectiu Lengua Viua organize aguest dimenge, 29 de junhsèga, era XIVau edicion dera corsa "Aran per sa Lengua", qu'a er objectiu d'espandir er us sociau der aranés, occitan d'Aran. Em pregunto: (...)  Clar que si ara, i després del "ha col·lat" de l'àmbit judicial; amb les trobades del PSOE i el PP, arribem fins a la desvergonyia de parlar de desitjos de "desaparicions"; és relativament fàcil que coli la cara amb que la senyora Carmen Calvo ens diu (respecte al retorn dels documents robats per la espanya franquista) que "aquesta no és una qüestió d'anar 'ràpid ni lent', i que els tècnics del ministeri necessiten un temps 'raonable' per analitzar tots els papers que han de tornar." Em preocupa que la ministra de Cultura digui això de temps "raonable". Perquè només li he escoltat una cosa raonable sobre aquest afer dels documents que han de retornar; i d'això en fa molt i molt. De manera que més aviat crec que aquest temps que ens demana ens és perjudicial. A banda que, sobre aquest afer, problemes relacionats, i d'altres; més que enraonar, fan coses com ara "pacto y ordeno", "a votaaaaar, que somos suficientes!!!", i "a mandar! que, qué es eso de governar?" etc. I deixen la raonabilitat per a aparcar responsabilitats polítiques (retrets en diuen).1) La ministra de Cultura evita de fixar un calendari pel retorn de tots els papers 18.06.2007 | VilaWeb La ministra de Cultura espanyola, Carmen Calvo, ha evitat de concretar un calendari que garanteixi els retorn del dos milions de documents catalans que encara són a l'arxiu de Salamanca, tal com li reclama el govern català i la Comissió de la Dignitat. (...)Carmen Calvo ha estat avui a Barcelona per signar un conveni de col·laboració entre el ministeri i el MACBA. Coincidint amb la seva visita, un grup de persones de la Joventut Nacionalista de Catalunya s'ha concentrat a fora del museu per a exigir el retorn de tots els papers de Salamanca. Em pregunto: per què tractem aquest tema en l'àmbit de cultura i no de política general, o algun altre? Per on es mouen les reticències i traves en aquest retorn? I, per altra banda, si fa un temps aquest conveni de col·laboració es presentà com una intromissió, ha canviat alguna cosa? La podríem anomenar: contra la salvatgia. (...)  Aquest matí recordava un episodi interessant sobre la relació que tinc amb els mitjans d'informació i comunicació. I m'he preguntat quina notícia m'agradaria trobar en portada. M'he dit que voldria pugui ser avui notícia alguna cosa així: Han deixat en llibertat a Núria Pòrtulas, Els responsables d'aquesta i altres detencions i retencions improcedents es posen a treballar perquè no torni a passar res similar, La fi de prepotència i suficiència dels poders aquí implicats sembla que pot donar pas a una convivència decent, El seny i compromisos mínims a una democràcia passen a formar part dels criteris per a "acceptar i respectar" (que tant cantem) les accions i resolucions judicials, Es detecten problemes de procediment, mètode, i interès, als serveis d'intel·ligència; i s'han fet grups de treball ben seriosos per a solucionar-los, Es decideix crear una institució que vetlli d'urgència, guàrdia i ofici, per la seguretat dels ciutadans davant agressions d'aquest tipus. Es forma, entre altres raons, en veure la necessitat d'aturar la situació actual, qüestionar l'actual repartiment i barreig de poders, i donar-nos eines per a no haver-nos d'empassar tantes "mentides necessàries", Entre d'altres coses. Bé, de moment ha estat més petita. Però sembla que caldria un gir estrany de l'Audiència Nacional per a no dur a terme la recomanació del Fiscal de la mateixa Audiència. (segueix)  El Punt: Excombatents serbis es volen rearmar contra la independència de Kosova 06.05.2007 | EP"(...) Molts dels que es van reunir a Krusevac duien uniformes militars amb símbols nacionalistes, que van ser utilitzats per les unitats paramilitars sèrbies que van ser acusades de cometre veritables atrocitats durant les guerres de Croàcia, Bòsnia i Kosova durant la dècada dels noranta. El govern de moment no ha reaccionat." ............................................... Vergonya. I atenció. La notícia assenyala que el govern encara no ha reaccionat. Suposo que es refereix al govern serbi. Ha reaccionat l'ONU? Ha reaccionat el senyor Solana i companyia que varen parlar de manca de responsabilitats? Reaccionaren les instàncies europees que són responsables de tantes cegueses? 9.05.2007 ! La intervenció d'Esquerra al Congrés pel cas Núria Pòrtulas (vídeo) Sobre la segona resposta de Rubalcaba em pregunto si és el mateix una derogació d'una llei que una derogació d'una resolució judicial. O si és el mateix una llei que una resolució judicial. O si és que em d'entendre que la Ley de que parla és una resolució judicial. O si és que no entén que la preocupació expressada és que la Ley que varen fer representa un greu problema per la seguretat ciutadana. Un greu problema per la seguretat ciutadana. (...) Cóm ho hauríem de dir: 1) No voler ser diferents; o 2) Voler no ser diferents. O pot ser el problema estigui en que pensem en una diferència que ha d'emmarcar-se en jerarquia. Cosa que no és necessària, tal com ho veig. Però crec que una trava posada d'entrada aquí és d'un altre calibre. Crec que es tracta d'un problema de no voler diferenciar per a evitar que es vegin diferències. I alhora una manca de respecte a dues coses: a la bilateralitat (reflexivitat?) de la relació o tracte de diferència; i a la persona. A sobre, amanit amb una pressuposada creença universal-antropològic de por (també universal-antropològic) i aversió (natural!, faltaria més!) a La Diferència (!). Per això? Per això la necessitat de repetir, i repetir, aquelles lletanies de: "tant se val, todos son iguales"; "tots són el mateix"?. O la col·lecció d'insults amb que ens il·lustren. Amb pre-domini de la variant que es pot recollir en la frase: "Pero, qué quieren estos catalanes!". O lo que sea!) ...................................................................... (segueix) M'agradaria saber què volgué dir Zaplana quan l'altre dia afirmava que (la explicació de no sé quin problema, o manera d'actuar del govern espanyol): "es porque no creen en la ley como fuerza única y suficiente (...)" Tant se val per a què vol utilitzar aquesta fuerza, crec jo. Tant se val, per a primer preguntar-li: què vol dir amb única y suficiente; i amb fuerza única y suficiente? I, especialment al costat de: no creen en la ley como, i esta és la causa del problema? (segueix)  Anava seguint la notícia que recullo a la imatge (El Punt, Comarques Gironines, 20 de novembre del 2004). Que em sembla pren relativa importància aquests dies, a partir de la pressió de les eleccions municipals, els retrets d'uns i altres partits per si són o no són independentistes, sobiranistes, venuts o comprats; i plantejades aquestes qüestions al costat de si Carretero prengui o no vots de CiU, a banda dels que es preveu tregui al que en diem descontents d'ERC. Alguna vegada ja he expressat preocupació i estranyesa perquè veig que contra ERC hi ha gent que només fan que amplificació i ús d'arguments, imatges, idees, etc., que, més que raonables, acceptables, o adients, diria són només exageracions de desgast. I per aquí estava, amb interès de trobar i llegir el manifest de la plataforma demàsobirania.net a veure si hi trobava alguna relació. (...)  "(...) 5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística." (Llegir l'article a l'estatut) La gran incògnita és saber qui posà o proposà l'oficialitat de la llengua occitana a tot Catalunya. Els aranesos diuen que no foren ells. Descartat també PSC i CIU. Només queda ERC, però no sabem tampoc la persona. Encara que s'apunten els indicis. Si ho podeu esbrinar m'agradaria saber-ho. Ben cordialment, Enric Garriga Trullols President CAOC CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català Havia rebut notícia que s'organitzà a Prats de Rei (Anoia) una missa en occità. Especial; perquè era la primera missa en occità que es faria a Catalunya després de la declaració de la seva oficialitat a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. (...) Ens informen de Batasuna que el procés de pau a Euskadi ha estat portat pel govern central a via morta. Jo diria que tenen raó; i que no és "una qüestió d'opinió".
El president del govern espanyol diu al portaveu de Batasuna que no digui que el procés està en via morta; que "no digui aquestes coses". I em pregunto: (...) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMICS
ARRANJAR
BLOCS
DIGNITAT
EINES
VISIBILITAT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
