|
Em sembla que. Entre la irracionalitat, manca de raonabilitat o desraó (no veig clar a què es refereix) del que ens acusa en Zapatero, i la bajanada de que ens acusa en Zaragoza... (Per moltes coses, i) "Per això la pregunta inevitable és si no fóra molt més prudent, he dit prudent sí, de tenir un estat propi." (Em pot preguntar qui llegeix: traïció a què? Respondria que a moltes coses. Podem començar amb la dignitat civil, diguem-ne. I el compromís de no renúncia a tenir consciència, per exemple.) (Ens situem també en el dia 13) Penso que seria molt interessant fer-ne recull i recordatori de .... Pensava aquest dia en les reaccions del PSOE als gestos del PSOE.c, al que el sr. Barreda anomena argument de no votar els PGE. N'hem vist de tots colors, una bona variació en els darrers mesos. I podríem repassar alhora el que sobre el tema deien dels del PSOE.c ara fa un any en boca del sr. Iceta. Barreda ho anomena 'argument', però és més aviat, i ho havia d'haver estat, un punt de força i garantia d'obtenir per aquest any simplement un finançament just i la possibilitat d'acabar amb la inèrcia d'espoli i eines associades que utilitza aquest estat contra determinats ciutadans. Una contrapartida en la suposada negociació sobre el finançament, també li en diem. Però no un argument. Si ho digués en un sentit figurat estaríem allà mateix. Aleshores diria, com altres ja han expressat, que es va tractar d'un farol i conte d'enganyar el personal, que no hi havia intenció seriosa, però no estem davant d'un argument, i, per això mateix, no ens trobem davant un argument sense sentit. Vull dir que allò que diu de: "ese argumento nunca debió ser utilizado, ni verbalizado, porque no tiene ningún sentido", no sabem a què es refereix (Ni verbalizado!! S'ha oblidat el "Ni pensado"!!?). No sabem a què es refereix, però s'entén fàcil com un eufemisme de la seva "recomanació" amanit de la confusió de dir-li argument quan el que cal és dir-li força, acció política, enfrontament o alguna cosa així. El que vol dir és que els seus de Catalunya han fet una cosa que no els agrada als qui manen, alhora que fa gala dels seus poders de confondre els termes. (Fixem-nos que aconsegueix que ens mirem una farolejada i engany com un argument sense sentit. A què serviria aquesta confusió?) Si em sortís aleshores amb arguments d'ús de la força respondria que no ve al cas, que no és comparable la força de tenir raons i d'exigir drets i garanties fonamentals que la força bruta en la que està pensant. La notícia la recollia del dia: 12/08/2008 El presidente de Castilla La Mancha, José María Barreda, pidió hoy "lealtad" y "sosiego" al PSC, al tiempo que afirmaba que Cataluña "se tiene que acostumbrar" a que es una autonomía mas. ....... També hem pogut llegir aquests dies notícies que recullen declaracions polítiques sobre el diàleg......... Fa uns 14 mesos: "(...) Aquest plantejament sorgia dels abusos contra el diàleg i els mínims compromisos democràtics que veig va cantant i ballant el govern central, oposició i altres companyies d'aquests poders, al costat de l'apreciació de fatalisme o normalitat amb que em sembla són rebudes aquestes ballades en general. Mirava només els darrers dies, i tinc dificultats per a no aplegar totes les notícies que vaig trobant en aquest llistat d'antidiàleg. (...) Quan llegia aquest dia en Vicent Partal, que ens n'explicava una de bona a: Reivindicació de Galileu, Mail del que en prenc un fragment: "(...) Ahir Benet XVI va tornar a reconèixer que l'Església anava equivocada quan acusà d'heretgia Galileu Galilei, un dels científics de la història més impressionants. Però ho va reconèixer sense proclamar l'error complet ni oferir una restitució total que Galileu no necessita, però l'Església potser sí. Quan bufen vents que posen en relleu de bell nou la distància entre la fe i la ciència, l'acceptació de l'error comès contra un home aclamat i respectat per les coses que va fer segles ha sembla que no acabe d'arribar. I això resulta inquietant. (...)", vaig recordar-me del que he anat llegint de'n Galileu, que sempre m'ha fet molt de goig. És un autor, pensador, científic, i persona fabulosa, bé, ho fou, gràcies!(Pisa, 15 de febrer de 1564 - Arcetri, 8 de gener de 1642)
I em vaig aturar en un detall que recordo, un petit fragment d’un opuscle que va escriure en relació al treball de Copèrnic que diu així: "(...) Pel que resta, la futilitat d'argumentar a favor o en contra de la plausibilitat d'aquesta opinió o la contrària en funció del nombre dels seus partidaris es manifesta tant aviat com es considera el fet de que no hi ha cap copernicà que prèviament no fos de la opinió contrària, mentre que -en sentit contrari- no hi ha ni un sol que, havent-s'hi adherit a l'heliocentrisme, l'hagi abandonat per una altra doctrina, siguin quines siguin les raons que hagi pogut escoltar. O? Em sembla que estem ben "desconstatados" senyors presidents. I també que estem força desconstitits, o en el seu camí. O en camí de. Com ho diria?
Montilla veu possible arribar 'aviat' a un acord en finançament i constata la 'voluntat' del govern espanyol No és de decepció perquè està més que vist i conegut, senyor president. No és penós, perquè costava molt d'imaginar un, algun gest polític que no ho fos. Tampoc no és ...., ni...., ni....., és de misèria, i crec que com a president no hauria d'aprofitar-se ni de certes credibilitats, ni del gruix que hi hagi de ciutadans cegament confiats, mal educats. Segur que també desinformats, i aquí també apel·lo a la seva responsabilitat. Espero que els canvis que s'estan donant en la societat li passin, a vosté i al partit que lidera aquí, una bona factura.
La voluntat constatada de Zapatero ja la veiem, i no és res semblant al que ens assenyala vostè.  Hi ha molts previs, pot ser que en destaquem alguns, tot i que amb el darrer comentari (comentari? comentaris? com n'hauríem de dir d'aquestes coses que van llençant uns i altres representants del govern central, a torns o repartiment de responsabilitats, o per mirar de despistar, que en dic jo?); deia, crec que amb el darrer comentari es pot veure prou clar. No perquè sigui el darrer...., només per les ximpleries, implícits i renúncies que pressuposa, que diria es van condensant amb el pas del temps. Una que considero molt greu és la ximpleria que s'hauria de donar i es dona en l'interlocutor. Qui som els interlocutors de la veu de torn del govern espanyol en aquest serial de la sentència del TC? No és lamentable que tantes feines es vagin ajornant en espera i renúncia d'aquesta futura (però "Esperin..., que no veuen que això és molt delicat?") publicació de la sentència? Pot ser es veu millor a partir del que recordo de la notícia, que és força simple. Resulta que ara es parla de terminis, d'allargada de terminis de la sentència del TC sobre l'estatut de la Moncloa, terminis que si fa no fa la veu de torn deia així: heu d'entendre que no es poden escurçar, que la cosa és molt delicada, que ens fa falta molt de temps per a veure quina ha de ser la sentència, i etc. Un cop aconseguida la primera ximplesa resulta fàcil que fins i tot obviem que poca cosa n'ha de tenir (hores d'ara o des de l'inici?) de sentència constitucional això del que n'esperem publicació, i que la qüestió dels temps i demanda de paciència són presa de pèl directe, als interlocutors i a les cognicions mínimes, per començar. Vull dir que crec que si no es donés tanta "comprensió" (en diem!) a ja no sé el què, no ens empassaríem aquestes allargades del TC pel que fa al seu pronunciament. I que alhora s'està atacant a les cognicions mínimes perquè ens hem d'empassar que realment s'estigui fent alguna cosa legítima i jurídica, quan saben del cert que no és el cas, ai! Em sembla que deixo els previs, suposo que en recordem fàcilment uns quants, i demano que ens situem a l'agost d'enguany: Oh! al fin y al cabo..... Així vaig anomenar l'altre dia a un comentarista anònim que deia així: "Son españoles El pensamiento catalán, si existiere, sería al fin y al cabo pensamiento español. Siempre restando, nunca sumando. El nacionalismo es provinciano. O quizás se segmenta el pensamiento catalán porqué en realidad Eugenio de Ors y compañía no podrían competir con la grandiosidad de la obra de Ortega y Gasset, Zubiri, Baroja... Kropotkin  Enviat per: anònim - 24/11/2008 12:48:28" "Oh! si existiere.... Ah! si se segmentara o segmentase.... Ai! pobrecillossss.... los acomplejados...." Aquest "al fin y al cabo" sí que n'arriba a afirmar de bestieses en poques línies..... Podriem començar a contar-les.... O podriem anar excalmant-les.... Però molt millor em sembla que les bandegen sense gaire mirament, que ja són prou conegudes i "efectades", i a més hi ha altres prioritats i treballs més interessants. Com bé li responen allà mateix: com a mico restarà vostè. El regitzell de restades i summmuades d'aquest anònim l'heu de situar al bloc d'en Josep Maria Terricabras i l'apunt (que recomano) on ens parlava del Simposi dedicat a Eugeni d'Ors que s'ha fet aquesta setmana passada a la UdG. Molt interessant i oportú que ens preguntem i plantegem alguns problemes i embolics d'idees. Com ho són d'interessants i oportunes les raons que explica en Xavier Mir per finir la vaga de bloc. M'alegra. Vaga. (...) Amb aquestes dades a la mà, és inadmissible que no hi hagi la reacció política corresponent. Quan la ciutadania s'expressa amb aquesta contundència, els representants democràticament elegits no poden fer com si res. Això perverteix totes les dinàmiques de la democràcia i de la política. (I anem sumant perversió..., aquí en sabem molt, fins i tot de multiplicar, fins i tot fer-ne la inversa d'arrels quadrades amb tombarella. I també anem col·leccionant abusos, mascarades, mentides i demagògies, ja prou, no? I, amb problemes derivats del que assenyalen molt bé en Ramon Alcoberro i en Xavier Mir sobre els contaires...) http://blog.alcoberro.info/?p=435 (... Ningú no ha recordat, però, que amb 99 anys, Bernays, estigué a Barcelona per supervisar la seva darrera feina de manipulació social: millorar la malmesa imatge de la Monarquia espanyola. Seu fou el consell d’enviar a Barcelona la Infanta Cristina per disposar, cas que les coses anessin mal dades, d’una ‘infanta catalana’. ...) http://blocgran.cat/?p=338 (... Però això no serà pas garantia de sobirania. Ho sabem, oi? Farem unes quantes voltes més, encara. Rondarem la cosa quatre anyets més i ja en tornarem a parlar. Això sí, el “nacionalisme” haurà tornat a controlar la Generalitat de Dalt. Ara sota el nom de Casa Gran del Catalanisme. Si així sou feliços, endavant. Però jo encara vull un estat propi.) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=18869 (I cal afegir que: "...Els catalans tenim la mala sort de no conèixer la nostra història i la nostra cultura. El franquisme les va suplantar amb altres històries i el postfranquisme català tampoc no s’hi ha esforçat gaire. (...) L’oblit de la història fa pensar a molts catalans que nosaltres no hem tingut mai rei. L’acomplexament no ens fa només porucs, sinó rucs.) Elimino aquest apunt, perquè em sembla que domina la creença (estúpida creença a parer meu i de conseqüències desastroses) que una cosa emocionant (oh!) és bona (oh!) per alguna raó que no sé d'on surt, i no paga la pena, ni puc, fer-ne discussió ara. També, i perquè, em sembla que no aporta res a aturar l'escagarrinament, encara que m'havia semblat en algun moment que podia forçar a algun alliberament del fatalisme, fatalismes i justificacionismes que van, lamentablement, guanyant terreny. Dia 129 de la vaga. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3020730 (M.H. President i ex presidents, i tant que és greu!) Dia 128 de la vaga. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3015212 ( uns 26.000 cadàvers d'assassinats per la dictadura franquista, que constaven com a desapareguts.) http://www.avui.cat/article/mon_politica/42604/madrid/indemnitza/victimes/la/transicio/pero/oblida/assassinats/la/dictadura.html (una llei que consagra el model espanyol d’impunitat, que és impossible d’homologar en el marc del dret internacional".) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_afegir.asp?ID=18772&PageCounter=0 (Dia Mundial del Docent. ...En canvi, és un espai absolutament privilegiat i únic per reflexionar sobre...) Dia 84 de la vaga. (seguiment) http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=539082 http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2962652 http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2964759 http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2959668 http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2942864 http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2973427 http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2961145 (...juntament amb una crida perquè des de Nova York s'enviin cartes a les autoritats penitenciàries de Catalunya. Tant de bo facin el seu efecte. ) (.......) (compliments?) http://paper.avui.cat/article/politica/137081/pres/politic/porta/dies/vaga/fam.html http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2969183 |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMICS
ARRANJAR
BLOCS
DIGNITAT
EINES
VISIBILITAT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
