|
Detall.
1.- Resposta: És l'entrevista del programa "A fondo" de Joaquín Soler Serrano, RTVE, de 1978.
Algú pot datar-lo?1 per Vicent Partal
divendres, 12 de desembre de 2008
I escriuré els noms...
Conste que he passat mig dia pensant
que no faria aquest article, de tip que n'estic, d’aquest Fraga
Iribarne. Ja n’estava quan jo era jove i ell signava sentències de mort
o matava gent al carrer, que deia que era seu. I n'he estat tots
aquests anys, en veient que un personatge amb un passat tan abominable
podia viure en democràcia sense que ningú no li fera pagar les culpes.
I n’estic d'aguantar les seues provocacions. Però he decidit que,
aquest article, l'havia de fer solament per escriure el nom de les
seues víctimes.
I l’escriuré, el nom d’aquestes víctimes, perquè amb monstres com Fraga no tenim el dret d’abaixar mai la guàrdia. No podem deixar-li’n passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó..., per a vergonya nostra, que no ho hem aconseguit. Per això, perquè la memòria el perseguesca, escriuré el nom de Pedro María Martínez Ocio, de vint-i-set anys; de Francisco Aznar, de disset; de Romualdo Barrosa, de dinou; de José Castillo, de trenta-dos, i de Bienvenido Pereda, de trenta. Tots van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia, que depenia de Fraga. I el nom d'Oriol Solé, mort després de la fugida de Segòvia a mans dels seus sicaris. I els noms de Ricardo Garcia Pellejero i d’Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra, també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976, quan pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco, en què aquest va demanar a tots els qui en formaven part que s’hi comprometeren. Dos van dubtar, però cap no era Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista. A tots ells el meu record, respecte i homenatge. A Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que li faça pagar els seus crims. (P.D: des de primera hora del matí m'han arribat tot de correus de lectors recordant-me el nom de l'obrer molt a Elda, que era Teófilo del Valle. Gràcies. La memòria, quan és col·lectiva, significa molt.)  Aquesta notícia és una d'aquelles que alegra, i a diferentes bandes. Per contingut, forma, ..., ostres, és molt bó: "(...) El treball ha consistit a analitzar la retòrica, la forma com els polítics espanyols van fer arribar els seus missatges -la manera com "van vendre" els seus missatges- a la ciutadania espanyola durant el període de la campanya electoral a les Corts Espanyoles del març de 2008. En un període com l'electoral, en què és cabdal que la ciutadania s'assabenti de què proposen els partits polítics, ¿ajuden els missatges i la informació que es donen al ciutadà a reflexionar per prendre una decisió? A quins patrons de comunicació responen aquests missatges electorals? Com es presenten? (...)" Dia 98 de la vaga. http://blog.alcoberro.info/?p=388 (Ramon Alcoberro: Que els catalans estiguéssim perplexos seria en tot cas, digne d’elogi.)   L'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiu "Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies", que tindrà lloc el dia 19 d'agost al matí a Prada de Conflent. Aquesta jornada serà oberta a tothom i es completarà, a la tarda, amb un taller de blocs Amb aquesta iniciativa la XBS vol situar els blocs enmig del debat sobiranista en què es troba immersa la nostra nació i convida tothom a participar-hi per convertir la jornada en un espai per al debat, l'anàlisi i les idees. 
Notes sobre en Sebastià SalellasSebastià Salellas, un dels nostres No som res però un de sol pot ser molt.- En la mort de l'advocat de Girona Tià Salellas La desaparició de Sebastià Salellas Salellas Ha mort Sebastià Salellas  Afegeixo també, el 10 de juny de 2008: "(...) Entre els elogis, però, n'hi ha hagut un de mal enfocat, tot i la bona intenció. S'ha dit que en Tià era «advocat de causes perdudes». La simple idea que les causes dels menys protegits, dels més desafortunats, dels més dèbils, puguin ser considerades, d'entrada, «causes perdudes», em regira l'esperit. Ell no les hi considerava pas. Si ho hagués fet, no s'hi hauria posat amb l'entusiasme, la tenacitat i l'agudesa amb què ho feia." (llegir) “Las mujeres hemos de confiar en nuestra inteligencia e identidad sin
imitar las actitudes masculinas a la hora de dirigir. La cultura
femenina da importancia a la intimidad, al detalle, a las relaciones
personales y al fondo de las cosas” Mercè Sala - Hola amics...permeteu-me una petita contribució amb aquest vídeo tot i que temàticament no tingui res a veure. Salut. - Conferència d'ALFONS LOPEZ TENA "CAP A LA INDEPENDÈNCIA" Dimarts 6 de maig a les 8 del vespre Organitzat per: Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya - FEHC Av Gran Via de les Corts Catalanes núm.592, 1er - Barcelona http://www.histocat.cat Donat l'horari de l'acte, us informem també de que no és celebrarà l'habitual sopar-tertúlia. - Hola Jongasca!! Moltes gràcies! - Hola de nou, dius que temàticament no hi tingui res a veure.... Primer, moltes gràcies per la contribució. Segon, no ho tinc tant clar :-) El plaer i aire que duus amb aquesta música és ben menester, és molt menester. 
O que tinha de ser es una de mis favoritas....EAB Acoustic bass guitar solo Elis Regina Jordi Gaspar que tinha de ser jazz Bossa Jobim
 -Va silvia explica la rebuda a l'estacio!!!! Què tal? m'he assabentat d'alguns detalls interessants a Alacant, i el viatge! Per exemple, hi ha una plaça, que ara es diu "La plaça dels estels". Es conserva una placa, i també vaig veure que un edifici duu el nom de la dictadura. I, però, i iiiii? silvia iiiiiiii? iiii, iii? iiii?? (...)  LA DANSA DELS NEGRETS DE L’ALCÚDIA. La dansa o ball dels Negrets de L’Alcúdia potser es presenta encara hui com una de les més arcaiques conservades a la Ribera del Xúquer en la modalitat de dansa acrobàtica o de construcció de torres humanes, precedida per un ball pantomímic i burlesc, tal i com en origen, sembla que era corrent a les comparses locals anomenades “moixigangues”, encarregades de donar ambient festiu a les grans celebracions. (llegir) De converses i comentaris a: Èric and the Army of the Phoenix (1/5) Ara us explico un moment molt dolç del viatge i d'Alacant. Suposo que sabeu que va passar amb el tren i l'hora d'arribada. Sí aixo ho varem seguir molt atentament. i les dolçaines? Sabeu també que la manifestació ens va venir a trobar davant la estació. Que (em va agradar molt) en Jordi Porta parlava abans (mentre estàvem en aquella andana tirats) i havien dit que pot ser enviaven un altre tren a recollir-nos, però no sabíem hora, i encara pensàvem que arribaríem abans de les sis, i l'Eliseu Climent li va dir que ja començarien a les sis i un poquet, que ens esperarien. Doncs, en arribar a Alacant, al carrer a la sortida de la estació, ens varen oferir als que veníem amb l'accidentat (?) tren Jaume I, una dansa preciosa, una muixeranga, i el detall de la benvinguda. - La muixeranga és l'himne nacional de tots els PPCC Bé era la proposta que va fer en Joan Fuster i que fou assumida pel PSAN, i almenys per alguns, és així. A mi m'agrada, una bona raó és que no té trets regionalistes, com sí tenen altres himnes dels diferents trossos dels Països Catalans. - Sí, no és regionalista, aquest era l'argument d'en Fuster Em sembla prou ferm. Avui tornava a casa i a la ràdio escoltava aquesta peça. No he sortit del cotxe fins que ha acabat. La trobo deliciosa. Genial que hagi anotat el nom i autor, i ara he trobat un vídeo que recull precisament Vocalis de Rachmaninov, en la veu de Renè Fleming. Quin gust! |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMICS
ARRANJAR
BLOCS
DIGNITAT
EINES
VISIBILITAT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
