Quan al país van mal dades, es mobilitzen poderosos interessos que treballen per evitar que Esquerra Republicana de Catalunya pugui actuar en defensa d'uns altres interessos, els dels catalans i les catalanes.
I quina millor manera que practicar la caça, major o menor!
Vist que l'actualitat política, tant la nacional com la interna d'ERC, està molt moguda, m'he dedicat a la lectura els clàssics. En aquest cas, per recomanació del meu bon amic Jordi, he repassat Juli César...
Ahir, 12 d'abril, els republicans ens hem reunit per celebrar anticipadament el 14 d'abril. I hem aprofitat aquest acte per homenatjar els companys que porten 25 anys al partit. Per exemple, en Joan Garcia Xuclà.
La reflexió que està obrint la gent d'ERC no és només estratègica, de partit. Hi ha una clau superior, una clau que ens apunta directament a la crisi estructural de l'abstencionisme.
Des d'ERC, hem de ser capaços d'anar més enllà del tacticisme, de la picabaralla política o de la política de moviments. Des d'ERC hem de ser capaços de fer una proposta de Radicalitat democràtica, una proposta de dignitat política. Una proposta que torni la nostra R, el Republicanisme, a la primera línia de l'agenda política.
Ara fa 66 anys i tres hores que era fusellat Lluís Companys, després d'un judici-farsa. La gent d'ERC li hem retut homenatge en el mateix lloc on va caure assassinat per defensar Catalunya i la llibertat.
Diuen que el fil roig que permet entendre la història d'aquest país no és altre que el fil de la lluita per la llibertat. La causa de Companys era la causa de la llibertat: la llibertat de les persones i la llibertat dels pobles, de Catalunya.
Avui, 66 anys després, seguim lluitant per la mateixa causa i ho seguirem fent fins que Catalunya sigui lliure i els catalans i catalanes, vinguin d'on vinguin, puguin viure en llibertat i amb dignitat.
Arxius:Foto 2- Ofrena floral d'ERC al President Companys|Foto 1- Parlaments en l'acte del 15 d'octubre d'ERC|Foto 3- Marxa de torxes al Castell de Montjuïc
Les entitats de l'associacionisme educatiu mereixen un reconeixement social i institucional de primer ordre. Van molt més enllà d'un simple aparcament de criatures. Eduquen, socialitzen i són una escola de ciutadania, participació i solidaritat.
