He trobat al You Tube un parell de vídeos del rotllo, però diferents...
   |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
|
En Construcció La nostra causa és la causa de la democràcia. El nostre front ha de ser el front democràtic. Sense llibertat nacional, sense dret a l'autodeterminació, no hi ha democràcia. La línia divisòria no és la llengua, ni el sentiment nacional. La línia divisòria és la radicalitat democràtica. Les forces polítiques amb sentit d'estat han de ser capaces de concertar estratègies en tots aquells àmbits que són d'interès nacional. Aquesta és la lliçó del PP i del PSOE. A casa nostra ens queda molt per aprendre...  Un dels handicaps del moviment catalanista, en general, i del sobiranisme en particular, és el seu substracte "religiós". Ara bé, sembla que alguns dels seus representants, estan optant per una crítica nietzschiana, almenys pel que fa a les formes....  700.000 persones es manifestaven pel dret a decidir. Jo hi vaig ser, col·laborant amb el servei d'ordre. Jo hi vaig ser, sabent perfectament perquè hi anava i que hi reivindicava. Com la resta dels 700.000 assistents!  En política, no sempre és fàcil mantenir una posició equànime, objectiva, davant els fets. L'impacte mediàtic del resultat de la Conferència Nacional d'ERC que es va celebrar ahir n'és un exemple...  Un breu apunt citant l'escriptor Albert Sánchez Piñol i la seva brillant diferenciació entre el nacionalisme i el catalanisme.  De tant en tant faig una passejada pels blocs que escriuen gent d'altres partits polítics. Com a fruit d'aquestes passejades, vull fer una mica d'autocrítica sobre els continguts de la blocosfera independentista.  Malgrat que comparteixi projectes i il·lusions, hi ha gestos que no puc fer meus. Els respecto, però no els comparteixo. És una qüestió d'actitud.  Els processos d'alliberament nacional dels bascos i dels catalans tenen, ara per ara, poques semblances, deixant de banda que els estats "adversaris" són la mateixa parella tradicional, França i Espanya. D'entre les moltes diferències que tenim en voldria destacar tres.  La política catalana està plena de contrasentits "curiosos"... - El PSC té els pitjors resultats de la seva història en el mateix moment que acumula el màxim poder institucional... - CiU guanya per vots dues eleccions seguides i es queda a les portes de totes les grans institucions del país... - Una força política independentista que no controla cap mitjà de comunicació està marcant, cada cop més, l'agenda política d'aquest país... Si hi ha un debat intern a ERC que em cansa especialment és aquest...  L'Espanya federal, respectuosa amb la pluralitat nacional, cultural i lingüística de la Península Ibèrica és, de fet, inexistent. Els independentistes ho havíem dit sempre, fins i tot quan el darrer mandat vam fer l'exercici d'estendre-hi la mà. Amb la decisió d'ahir, lliurant el govern de Navarra a la dreta espanyolista i reaccionària, el PSOE estén el certificat de defunció definitiu de l'Espanya plural.  Encara que sembli una tautologia, aquest aforisme hauria de ser la brúixola del Pla Estratègic per a la Independència  Ara sembla que alguns només estiguin interessats en el debat tàctic, -de vol gallinaci- que es pot resumir en aquella clàssica qüestió de la política madrilenya: "¿Que hay de lo mío?" És el debat que interessa als que només pensen en congressos extraordinaris o en postular-se com a candidats imprescindibles. A l'independentisme només li pot interessar realment un altre debat, el debat de l'estratègia. Annibal, William Wallace, Zukhov o Napoleó van obtenir grans victòries des de la inferioritat de forces gràcies, precisament, al domini de l'estratègia. L'estratègia ha estat sempre l'arma secreta dels febles davant els forts. Ha de ser la nostra arma per assolir l'alliberament nacional. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|