El Tribunal Suprem espanyol va ratificar la condemna de 15 mesos de presó imposada a Arnaldo Otegi per la seva intervenció política en un acte de record a Argala. Corria desembre de 2003 i l'esquerra abertzale acabava de fer pública la seva Proposta de Bergara,
que va brindar a la resta de forces abertzales amb la intenció de
portar entre tots un missatge comú a les eleccions generals espanyoles
de març de 2004. La iniciativa situava el reconeixement del dret dels
bascs a decidir com a clau cap a la solució del conflicte.
No deixa de resultar significatiu que s'obrissin diligències judicials a Arnaldo Otegi en coincidència amb aquest procés de socialització d'una iniciativa de pau. Aquella acció judicial que ha derivat quatre anys després en l'empresonament del portaveu independentista no seria l'única. En els tribunals espanyols hi ha obertes quatre causes en seu contra, una d'elles relativa, una vegada més, a un acte polític consagrat a afavorir un procés de pau i normalització. Parlem de la presentació de la Proposta d'Anoeta (2004), cridada a convertir-se al poc de la seva presentació en un catalitzador del procés de diàleg i, dins d'aquest procés, de l'alto el foc declarat ETA l'any passat.
Sens dubte, aquesta proliferació de processaments ens situa davant d'una de llarga i treballada persecució d'una persona referencial en l'equip de negociació de l'esquerra abertzale. Des d'aquest punt de vista no és exagerat parlar d'una agressió major al procés, perquè evidentment aquest arrest no solament és una «resposta» al final de l'alto el foc d'ETA. El portaveu de Batasuna va conèixer l'anunci d'alto el foc a presó i durant els catorze mesos que ha durat el mateix ha visitat en nombroses ocasions els jutjats. El seu empresonament, ahir, no ve sinó a confirmar que el PSOE va utilitzar el procés per tractar de desgastar l'esquerra abertzale. Els resultats electorals del 27-M reflecteixen el fracàs d'aquest intent de Sabater que, si no aprofita aquesta oportunitat de solució, s'arriscarà a engrossir la llista de presidents espanyols que van deixar Moncloa sense aprovar l'assignatura basca.
Extret de: http://www.gara.net
No deixa de resultar significatiu que s'obrissin diligències judicials a Arnaldo Otegi en coincidència amb aquest procés de socialització d'una iniciativa de pau. Aquella acció judicial que ha derivat quatre anys després en l'empresonament del portaveu independentista no seria l'única. En els tribunals espanyols hi ha obertes quatre causes en seu contra, una d'elles relativa, una vegada més, a un acte polític consagrat a afavorir un procés de pau i normalització. Parlem de la presentació de la Proposta d'Anoeta (2004), cridada a convertir-se al poc de la seva presentació en un catalitzador del procés de diàleg i, dins d'aquest procés, de l'alto el foc declarat ETA l'any passat.
Sens dubte, aquesta proliferació de processaments ens situa davant d'una de llarga i treballada persecució d'una persona referencial en l'equip de negociació de l'esquerra abertzale. Des d'aquest punt de vista no és exagerat parlar d'una agressió major al procés, perquè evidentment aquest arrest no solament és una «resposta» al final de l'alto el foc d'ETA. El portaveu de Batasuna va conèixer l'anunci d'alto el foc a presó i durant els catorze mesos que ha durat el mateix ha visitat en nombroses ocasions els jutjats. El seu empresonament, ahir, no ve sinó a confirmar que el PSOE va utilitzar el procés per tractar de desgastar l'esquerra abertzale. Els resultats electorals del 27-M reflecteixen el fracàs d'aquest intent de Sabater que, si no aprofita aquesta oportunitat de solució, s'arriscarà a engrossir la llista de presidents espanyols que van deixar Moncloa sense aprovar l'assignatura basca.
Extret de: http://www.gara.net


