L'alcalde socialista de Mèrida li diu per escrit al regidor torrenc Lluís Suñé que és un fill de puta. A l'extremeny no l'han desautoritzat els del seu partit, ni amenaçat, ni insultat els propis i estranys. Els catalans no podem fer broma, els espanyols poden insultar-nos gratuïtament, robar-nos i així i tot encara trobaran catalans (almenys de residència) que els riuran les gracietes.
Ah, i també us adjunto un petit recull d'insults de Rodríguez Ibarra, obra de Sergi Alzuria:
A Francesc Argemí li cauen dos anys i set mesos per cremar una bandera espanyola. Un preu molt car per un tros de roba. A Reus fa un any uns brètols van cremar diverses senyeres catalanes i tot i que els van identificar i detenir, no ha transcendit que hagin estat penats de cap manera. La senyera va molt barata, a preu de saldo. Ens agradi o no, aquests trossos de roba identifiquen ciutadans, per tant hi ha ciutadans de primera i de segona classe. I no ho dubtis: tu i jo som de segona.
Als militants i votants d'ERC no els agraden els tacticismes. Ara el Carod defuig el cara a cara amb el Puigcercós. Al tria la teva aventura d'aquest precongrès ens trobem amb la propera cruïlla, presentarà algú de la seva corda o bé només hi haurà una sola candidatura oficialista? Si passa això segon serà per a esborrar del mapa les dues opcions alternatives i anar-nos-en al 2010 amb la mateixa bicefàlia i sortir del congrés per la porta falsa. Si es presenta al lloc del Carod algú altre el resultat serà incert, de ben segur que Esquerra Independentista i Reagrupament en sortirien beneficiades. Dues candidatures oficialistes enfrontades no per ideologia sinó per personalismes desanimen fins a un adolescent hiperhormonat. Al militant d'ERC crec que li agradaria veure les quatre opcions en un duel final al juny, que guanyi el millor i que tothom sigui prou persona per saber acceptar victòria i derrotes, donar-se la mà i saber-se tornar a situar, perquè em sembla que tot i tothom és reciclable, de l'àmbit local al nacional i al revés hi ha prou marge. En canvi un Congrès tancat en fals només presagia una altra futura desfeta electoral. I què carai, que s'acabi d'una vegada la comèdia. Aquestes disputes de clans, que ningú recorda per què van començar, no porten mai enlloc. Cal arreglar ERC ara. Una ERC disminuïda no beneficia en absolut la sobirania del país.
Fa anys i panys que el Pp governa a plaer el País Valencià. Ajuntaments, Diputacions i Generalitat Valenciana tenen majoria absoluta dels espanyolistes de dretes. O sigui que han tingut temps i recursos suficients per a imposar el seu model de societat. I quins ens semblen des de fora les dues insígnies de la València popular? el ciment i la violència al carrer. segueix...
E aço passant, anam nos·en en Aragó; e estiguem, entre Aragó e Cathalunya, ben per I any o pus, e romas en Valencia, en nostre loch, Examen Pereç de Taraçona. E quan haguem estat I any o plus, entre Aragó e Cathalunya, tornam nos·en al regne de Valencia, perque era lo loch e sao que nos voliem acabar ço que haviem començat...
Us enganxo el comunicat de l'Esquerra Independentista respecte a la citació del Santi Fortuny davant del Jutjat d'Instrucció número 4 de Tarragona per haver cremat un dibuix del monarca espanyol.
En va parlar fa alguns dies el Jaume Renyer al seu bloc i va coincidir que jo aquests dies també l'estic llegint. Aquest llibre el número 106 de les Edicions del Centre de Lectura de Reus crec que és una molt bona panoràmica a l'independentisme català. Segueix...
Repeteixo davant les evidències que els partits polítics catalans van per darrera de la societat. Ho vam veure molt gràficament en la manifestació de l'1 de desembre. Llavors com ara els ciutadans anaven primer i els partits darrera, i així continuen. segueix...
Treballo en un lloc on cada dia en sento de tots colors, una perla és la "Lalalalidá de Cataluña", que és el nom més exòtic que he sentit dir a la Generalitat de Catalunya. Aquesta persona, que porta cinquanta anys vivint aquí, ho va dir des de la ignorància i en absolut des de la mala fe. Hem de ser conscients que tenim el país que tenim, i tot i així prendre-nos-ho amb bon humor per no desesperar-nos.
Reus també era ahir a la manifestació de Barcelona, i bastant ben representat. Per aprofitar el dia de bon matí vam agafar el cotxe i per autopista cap a la capital. Quan el transport públic deixi de ser una quimera en boca dels polítics ja el tornarem a usar. Parlem molt dels trens, però l'autopista és una vergonya. Com pot ser que el tram del Penedès estigui tot en obres, només puguis anar a 80 i et cobrin peatge? Això només passa a Espanya. segueix...
Em fan morir de riure els que s'autoanomenen "no-nacionalistes". Per exemple en el seu el bloc, el president del partit Popular a Riudoms el Francesc Xavier Bonet, s'autodefineix com a "No nacionalista" i omple la mateixa pàgina del bloc de banderes (3) i de símbols polititzats (6). D'antologia és el llaç faborabale a la intervenció nord-americana a l'Iraq. No nacionalista s'autoanomena. I és que s'atrapa més aviat a un mentider que a un coix.
Jo tinc clar que aquest dissabte aniré a Barcelona a la manifestació. No tinc tinc tant clar sigui ni molt menys com la del 18 de febrer de 2006. Llavors des de Reus van sortir sis o set autobusos. Aquesta vegada em sembla que CDC en posa un, i encara. Però siguem els que siguem, aquesta manifestació és necessària. Els motius sobra explicar-los.
A banda de tots els desastres que patim els catalans: unes infrastructures ronyoses, un dèficit fiscal galopant, una insignificant capacitat de decisió, i un menyspreu oficial envers naltros, la Fundació Jaume Bofill ha destapat i de manera clara el que ja intuíem: que l'escola catalana no funciona. I les coses que no funcionen la majoria de vegades és per falta de diners, fins i tot l'amor. I així és: la inversió a Catalunya per alumne és de 3.500 € mentre que al País Basc és de 5.000 €. Aquesta situació fa que només Malta i Portugal tinguin pitjors resultats educatius que Catalunya. Per molta bona voluntat que hi posin els educadors, sense inversió no hi ha res a pelar. Podem discutir el sexe dels àngels de si els pares no es preocupen de l'educació dels fills, de si la televisió és una influència nociva per la canalla, o fins i tot hi haurà carnussos que diran que tot és culpa de la immersió lingüística. Però els números canten. I estem fabricant per demà un país d'ignorants. Seguiu per llegir la notícia
Llegint la conferència d'Artur Mas d'ahir sobre la Casa Gran del catalanisme, em sembla que ha estat prou important. Artur Mas ha pronunciat oficialment el que molts militants de Convergència diuen de fa temps: que s'ha acabat el bròquil. Segueix...
A primera hora del matí, al programa de Jordi Escoda de Punt 6 Ràdio, Xavier Joanpere ha informat que acabava de presentar a l'Ajuntament de Reus una instància per a Alcaldia per tal que un dels carrers de la ciutat sigui batejat amb el nom de Lluís M Xirinacs. Aquesta és uns proposta valenta i alhora uns pedra a la sabata dels partits convencionals segueix...
El passat dijous 11 d'octubre al vespre, quan vaig plegar de treballar vaig mirar als balcons dels blocs de pisos. Cap bandera espanyola, però sí que hi vaig veure una estelada. Hi ha gent que encara s'estranya que als barris perifèrics, amb la majoria d'habitants que tenen el castellà com a primera llengua, la catalanitat cada vegada hi arreli amb més força. I la catalanitat no ha entrat en aquests barris per la cultura o per la llengua, sinó que ho ha fet per les demandes socials. Potser són humils, però no són uns soques i la majoria veuen molt clar que si Catalunya és maltractada, els ciutadans són els qui en paguen les conseqüències. I també veuen clar que "los colores nacionales" no els donaran pa, malgrat que molts encara es sentin espanyols. En aquests barris queda molt de camp per córrer, i fer molta feina del dia a dia i molta pedagogia per combatre la demagògia que cada quatre anys alguns aboquen sobre aquestes parts de Catalunya.
