He anat bastantes vegades a València ciutat, per dinar sempre he demanat paella valenciana i he de dir que el resultat ha estat decebedor. Però dijous passat va ser la gota que va fer sobreeixir el got. En un restaurant al costat de la Plaça Redona em van donar arròs bullit amb pebre i colorant, acompanyat de dos trossos de conill que segurament eren de l'avi del Bugs Bunny. Crec que mai havia menjat res tan dolent que s'atrevissin a dir-li paella. Em nego a creure que la paella valenciana sigui tan dolenta, i vull pensar que he estat jo que sempre he triat mals llocs per menjar-la. Per tant faig una crida perquè els valencians ens recomaneu als principatins bons llocs per a menjar la paella, i si algú vol atrevir-se a convidar-me, doncs jo li tornaré el convit en forma de calçotada a finals d'hivern.
Llegeixo al subtítol de la pàgina 2 d'El Periódico: "El president exalta el valor pedagògic de tenir 9 ministres entre crítiques de la dreta mediàtica". No entenc res. Què és exemplar de tenir nou ministres? en són pocs? en són molts? Per què critica la dreta el número de ministres? La veueta em diu que miri la versió castellana, que diu: "El presidente exalta el valor pedagógico de tener 9 ministras entre críticas de la derecha mediática". Ai carai! Que no saben que en català per a formar els plurals masculins s'afegeix una -s i als plurals femenins -es, per tant un ministre, dos ministres, i una ministra, dues ministres. O sigui que si diem "ministres" sens especificar el sexe potser ens referim a ministres homes, ministres dones o a ministres homes i dones tots junts. Per tant haurien d'haver dit: "El president exalta el valor pedagògic de tenir 9 ministres dones". El català correcte a Puig d'en Cama.
Dijous a la tarda al magazine de Punt 6 Ràdio van entrevistar al bateria dels Sidonie, l'Àxel Pi. Resulta que l'Àxel havia estudiat medicina a Reus i que era un dels asidus al mític Sarri, l'històric bar del rotllo independentista de la ciutat. Malgrat aquestes tendències els dos darrers discs de Sidonie han estat en castellà, i preguntat pel tema l'Àxel reconeixia que ja els agradaria cantar en català, però amb bones paraules va explicar que no els sortirien els números, que el públic que ara els escolta en castellà no els escoltaria en català, que com a molt fan cançons en català als directes. En canvi els nacionalistes que escoltem música en català no tenim gaires problemes per escoltar-ne en d'altres llengües. I encara ens acomplexem...
A l'anunci que s'emet per TV3 del cotxe Hyundai i30 podem veure el míting d'un gos cap a un petit auditori caní. Aquest gos està gelós del cotxe perquè tem que aquest els pugui desplaçar en l'estimació dels seus amos. Reconeix que és bonic però comença a fer-li retrets. El primer és: "Pot lladrar?"
Com que la cosa em va sonar bastant malament vaig fer el que fa tot filòleg quan té un dubte: anar al diccionari. segueix...
Els espanyols i els catalans unionistes sempre parlen d'igualtat. La igualtat és una quimera, i utilitzar-la com a argument és una trampa ideològica de gran calibre. La igualtat és un terme que es va començar a utilitzar durant el segle XIX a França i als Estats Units per a lluitar contra el feudalisme, però el terme igualtat ha estat pervertit, malentès amb mala fe de manera que ara s'entengui com a uniformitat.
La igualtat entesa d'aquesta manera és terriblement injusta: no podem posar en una mateixa situació d'igualtat un paraplègic amb un atleta. segueix...
Crec que a part d'alliberar-nos políticament d'Espanya, també hauríem d'alliberar-nos-en mentalment. Les dues lluites costaran, però a base d'esforç hi podrem arribar. L'espanyolització és profunda, encara que no ens ho sembli. Per exemple els que treballem amb l'orella enganxada al telèfon, no passa dia que algú no et demani: "M'ho pots lletrejar, si us plau?" i durant anys hem caigut en el vici de lletrejar amb el mapa d'Espanya incrustat a la matèria gris i diem: "E d'Espanya", "M de Madrid", "S de Sevilla"... Cadascú que digui el que vulgui, però a mi no em dóna la gana d'usar referents hispànics, i per això he fet una tria de topònims nacionals i internacionals, amb variants territorials per si el nostre interlocutor no va gaire fort en geografia... Seguiu per llegir el llistat
Per si algú ho oblida.
