Qui marca l'agenda cultural de la ciutat és la Natàlia Borbonès des de les pàgines de cultura d'El Punt. Aquest diumenge ens presenta l'obra del també reusenc Jordi Abelló. Abelló presenta la seva obra per internet, i d'una manera prou pedagògica perquè els profans en art contemporani hi puguem accedir. Tot un detall. Val a dir que la temàtica també és prou accessible, la seva reflexió sobre democràcia i poder a "Dictadors". Bona part dels dibuixats i pintats: Bush, Putin, Ahmadinejad, Hitler... van ser escollit democràticament, i Abelló es centra en les boques d'aquests. És de les boques d'aquests d'on surt la pròpia perversió de la democràcia, utilitzar la llibertat d'expressió que garanteix la democràcia per a crear un règim tirànic i dictatorial.
Hi ha un vers de Viladot que diu: "I la merda, qui la toca?". Joan Lluís-Lluís és un d'aquests pocs escriptors catalans que s'hi atreveix. En El dia de l'ós Joan Lluís-Lluís toca la merda humana: la por, la ignorància, la submissió.
Segueix...
Em diverteix molt l'àcida crítica que l'Empar Moliner fa de la pseudoprogre societat catalana. Sobretot perquè en molts casos ens hi podem sentir identificats. Aquesta mateixa situació del vídeo em va passar en un Consell Editorial d'un diari quan alguns consellers benpensants van denunciar que es donaven dades improcedents de cert assassinat que va haver-hi a la ciutat.
Ahir a l'Avui la Maria Rodríguez, una de les meves periodistes favorites, va fer una molt bona entrevista a l'Ariel Santamaria, i molt bona perquè va saber triar el gra de la palla, de la palla juantxi en aquest cas, i va saber extreure algunes reflexions prou interessants. Sobretot la resposta de la darrera pregunta, comproveu-ho valtros mateixos. Segueix...
Aquest cap de setmana es parla de còmics, doncs aprofito per a posar-hi cullerada per parlar de còmics en català. Em pensava que mai veuria els bons còmics en la meva llengua i només el primer trimestre de 2008 sembla que hi hagi hagut una conjunció dels astres propícia que ha fet que diverses editorials hagin publicat uns quants dels millors còmics en català.
Un d'aquests és Ghost World, món fantasmal de Daniel Clowes.
Als més cinèfils segur que us sonarà perquè se'n va fer una pel·lícula que protagonitzaven l'Scarlett Johanson, la Thora Birch i el cohenià Steve Buscemi. El còmic, com la pel·lícula, ens mostren el retall de la vida de dues
adolescents. Així de fàcil i així de difícil. Xiquetes amb cos de dones
que no entenen res del món que els envolta. Ghost world és un clàssic del còmic independent, una obra freda, que no fa concessions ni al món dels adults ni al dels adolescents. Com diu el blocaire Per Tutatis, l'obra és com una bola de neu narrativa que es va fent grossa i esclata les darreres pàgines.
Torpedo ja parla en català. Aquest gangster italoamericà va néixer a Barcelona, a la factoria de Josep Toutain als anys vuitanta de la mà del guionista Enrique S. Abulí i del dibuixant Jordi Bernet (també conegut per Clara de noche si llegiu El Jueves). Torpedo ha estat segurament el personatge més internacional del còmic català, fa uns anys vaig veure l'obra completa en francès, però no ha estat fins als vint-i-cinc anys que s'ha normalitzat de la mà de Glénat. Felicitats, n'hi ha que ni en cinquanta. segueix...
La reusenca Ester Ferrando és l'artista plàstica del mes a la televisió digital en català SIES.TV, és un bon reconeixement a la bona feina que està fent.
"No n'hi ha per tant" és el que penses quan veus l'exposició de la Lídia Pérez al Centre d'Art Cal Massó. Has visto lo que hace la guarra de tu hija és una exposició que va ser censurada per l'Ajuntament de Tarragona fa un temps, i que per tant s'ha estrenat a Reus. segueix...
L'atzar m'ha portat a encadenar dues lectures terriblament àcides i carregades de nihilista humor negre: el Fum, fum, fum d'Orteu, Perelló i Salvadó, i Assemblea sediciosa de Tom Sharpe.
Aquesta setmana ha tancat l'exposició Ibers, la nostra civilització abans de Romaque estava ubicada en una carpa de la plaça de la Llibertat de Reus. Aquesta exposició itinerant dels ibers
és organitzada l'Obra Social de La Caixa i ens ha servit als profans per a conèixer la civilització ibèrica. Comentant-ho amb d'altres que també l'han vista, és que tots hem coincidit que la nostra sorpresa és que no hi ha sorpresa. segueix...
Darrerament s'estan publicant en català els millors còmics, un d'aquests és Persèpolis de la iraniana Marjane Satrapi. Aquest còmic és un relat autobiogràfic de l'autora que ens explica com va viure la revolució iraniana (1979-1980) i la posterior involució islamista.
Si un còmic hauria de ser llegit a les escoles és Persèpolis. segueix...
Ahir al teatre Bravium vam poder participar en una de les presentacions de llibres més reeixides que recordo. El llibre en qüestió era el poemari de Biel Ferrer Quadern de paradisos imperfectes editat per Arola edicions. Amb la platea del teatre gairebé plena, l' acte es va allunyar de la classe magistral escopida des del parapet d'una taula, com passa massa sovint. En primer lloc el periodista i escriptor Andreu Sotorra, a mode de cantautor, ens va explicar la seva lectura particular del recull. Després aquell animal teatral que es diu Jaume Amenós i la veu delicada de Montse Marca ens van recitar amb encert una selecció de poemes.
Finalment el mateix Biel Ferrer a través d'un acròstic ens va recomanar un itinerari de lectura.
En definitiva, un acte original que va comptar amb molta presència d'aquells intel·lectuals de la comarca que no acostumem a veure de manera insistent pels actes socials, com són l'escriptor Eugeni Perea, l'escultor Manel Llauradó i d'altres que en aquestes hores del matí em costa de lligar nom amb cara.
Fa pocs dies el grup Cultura 03 anunciava que deixarà de públicar la revista Nat. Una llàstima, jo n'era subscriptor des del primer número i puc dir que era una bona puiblicació i en català. Però...
L'escriptor i teòric de la literatura Italo Calvino, a les seves Lliçons americanes (sis propostes per al pròxim mil·leni), escrites l'any 1985 proposava que l'art del nou mil·lenni hauria de tenir sis característiques: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat,multiplicitat i la consistència (escrivint aquesta darrera l'enxampà la mort). No sé si Calvino havia imaginat la literatura que s'aboca, o que s'escriu directament sobre la xarxa, però sembla que aquestes sis propostes fossin la profecia d'internet, les qualitats precises que ha de tenir qualsevol artefacte que pengem si volem que sigui ben rebut. Poc triomfen l'artificiositat i el barroquisme a la xarxa.
Qui en vulgui saber més, les sis propostes van ser publicades a edicions 62 l'any 2000 amb el títol Lliçons americanes, de les quals recomano rellegir periòdicament la primera i la segona proposta.
"La poesia que s'accepta generalment avui en dia té com una mena de vidre al seu voltant, suau i lliscant, i a dins hi ha la paraula al costat d'una altra en una acumulació inhumana més aviat metàl·lica o una perspectiva semisecreta. és una poesia per a milionaris i homes grassos ociosos, i per això troba suport i sobreviu, perquè el secret consisteix que els que hi pertanyen realment hi pertanyen i la resta ja se'n poden anar a l'infern. segueix...
Un dels primers regals d'aquest Nadal ha estat l'obra completa de Watchmen d'Alan Moore i Dave Gibbons. És un regal fantàstic per dues raons: segueix...
Acabo la sèrie (1, 2) que vaig deixar penjada a l'agost, penjant els darrers vídeos que tinc de l'entrevista de Joaquim Maria Puyal a Manuel de Pedrolo:
"Mai el plagi no havia estat considerat una cosa criticable. Avui ho és, perquè l'escriptor que ho fa és considerat pels seus companys com un home que trenca les lleis de la cavalleria comercial"
Josep Pla, "Revista de Catalunya", IV, 1927, 570. Referenciat per Joan Fuster a Diccionari per a ociosos
Potser la presència catalana a la Fira de Frankfurt servirà per obrir mercats internacionals als nostres literats, o no. En tot cas s'intenta, ja que si hem d'esperar que ho faci l'Instituto Cervantes podem esperar la setmana dels tres dijous... bé, sí, perdó, si els escriptors catalans escriuen en castellà sí que els promocionarà, però això són figues d'un altre paner. En tot cas em sembla que les coses s'han fet prou bé, però que potser no s'ha cuidat prou una cosa. segueix...
