Això del finançament ja està al sac i ben lligat.La crisi serà una cosa de dos dies.
Socialment el país avança.
Estem en bones mans.
Tot va bé.
|
De peus a terra Això del finançament ja està al sac i ben lligat.La crisi serà una cosa de dos dies. Socialment el país avança. Estem en bones mans. Tot va bé.  Dues notícies sense aparentment cap relació se'm barregen en poques hores de diferència. Una pel TN migdia d'ahir, que parla de del frau financer del cas "Madoff", l'altra la llegeixo al bloc del Carrasclet de Reus, i parla de la futura normativa que a partir del 2010 desvirtuarà els correfocs.
Segueix...Fotografia de Crossa  En temps de crisi qualsevol espurna pot provocar un incendi. Que ho expliquin als grecs. Per això cal tenir al personal calmadet. En cap cas voldria fer el típic discurs moralista que des de la dreta o l'esquerra més recalcitrants ens engeguen de tant en tant, com tampoc els conspiratiu que també es fa des dels l'extraparlamentarisme. Però hi ha situacions que l'única explicació que els trobo és per a tenir el ramat quietet, pel control social, vaja. Això va de porros, birres i TDT. Continua...  La relliscada de Joan Tardà no ha estat una boutade de calçotada. Ha estat producte de la frustració. Frustració que el teu partit hagi arribat dues vegades al govern i de no poder fer allò que vols. Frustració que saps que és menor que la que senten els teus votants. Frustració de creure que ho has donat tot i que no te n'has sortit. Frustració que a l'examen sempre surten preguntes que no estaven al temari. Frustració de saber-te lligat de mans per fora i per dins, amb uns socis poc amigables i amb un cos de funcionaris que no t'és precisament fidel. Frustració de veure que passen els mesos i que no pots fer aquelles polítiques en les quals tant creies.
I per un dia, encara que només sigui un dia, encara que després vingui la tempesta, dir el que creus.  Final d'obra i servei: al carrer
Pirmi: Progama interdepartamental de renda mínima d'inserció, cobrar sense treballar, a tu no te'l concediran. OTG: no inem Ajuts personalitzats a l'allotjament: hi ha pressupost per a tothom? Ajuts al retorn: va ser bonic mentre va durar Capitalitzar l'atur: pa per avui, gana per demà Renegociar el deute: ídem Pisos de segona adjudicació: aquells que volen pels aires ERO: Expedient de regulació de plantilla, també al carrer Congelació salarial: els alts càrrecs en queden al marge "Tots tenim problemes": quan ho diu el teu superior, acte seguit treurà les estisores del calaix Fotografia d'Aitor Escauriaza  Just avui fa tres mesos que vaig tancar de manera indefinida el bloc. Ara fa uns dies que pensava en obrir-lo, tot i que segurament no amb la mateixa cadència que abans, sinó per a abocar de tant en tant els articles que publico a El Punt i possiblement d'aquí poc en un altre mitjà. La veritat és que em feia molta peresa tornar a obrir per les obligacions que crea un bloc. Ja no tinc por de repetir-me tant, donat que la crisi ens ha dibuixat un escenari nou, desolador però nou. Per altra banda ara que el fenòmen dels blocs s'ha enfonsat per a inflar el facebook, trobo que ja torna a ser el moment per a tornar a obrir el bloc. Ara els blocs estan deixant de ser un espai per a adquirir-hi notorietat i reconeixement públic tot penjant fotografies de nits de festa i de la colla d'amics, i tornen a ser un recurs per a penjar-hi contingut.
segueix...La veritat és que la contra de la Vanguardia d'avui ha estat l'espenteta que necessitava per a tornar-hi.  L'antiga Roma i el reculat Sun-Tzu tenien molt clares unes certes regles d'estratègia militar. Dues de les més importants són: no dividir mai les pròpies forces i l'altra és procurar escollir el moment i el lloc de la batalla i no pas deixar que ho triï l'enemic. I aquestes regles són tan simples que es poden passar de l'estratègia militar a la política sense gaire dificultat, ja que la guerra no és sinó la expressió màxima de la política. Doncs aquestes dues regles que de fa més de dos mil anys que es coneixen els catalans, sempre tan moderns i espavilats, les passem per alt i sempre trobem que qualsevol afer amb Madrid les forces polítiques catalanes hi van desunides i es deixen marcar el tempo des del govern central. I així ens va.  El Jaume Renyer explica al seu bloc que darrerament està sent amenaçat a casa seva per una banda de delinqüents espanyolistes. Com deia algun dels comentaris al seu bloc, si el Jaume fos espanyol ja hagués estat entrevistat a manta per ràdios, diaris i televisions de Madrid, però aquí no. Ànims i resposta col·lectiva a la delinqüència feixista i espanyolista.  L'Obama promet l'oro i el moro. Aconseguirà transformar tant el seu país? Botifarra "Yes we can". D'aquí un any no haurà canviat gaire la política exterior dels Estats Units, les condicions socials de la població, l'atur... Potser ho intentarà, i com veurà que no se'n surt seguirà la llei del "qui dia passa any espeny". El mateix camí que el ZP que creia que podria arreglar alguna cosa i res. Però si vols guanyar unes eleccions han d'il·lusionar els votants, ara no estan de moda els candidats seriosos i que calibren les paraules. Els votants volen coses noves, tenen esperances, somnis i per tant algú que els digui que això pot ser. Il·lusió. Però les il·lusions, com els miratges són molt bonics però quan els vols tocar amb les mans s'esvaeixen. I de la il·lusió es passa a la decepció. I aquesta decepció provoca una erosió de la percepció de la política per part de la ciutadania i un nou increment de l'abstenció. Però l'Obama, o el polític enlluernador de torn (digueu-li Lula, Blair, Sarkozy) haurà aconseguit el que vol: arribar al poder. I un cop instal·lat al poder tindrà a mà prous ressorts per a mantenir-s'hi una pila d'anys.  Precisament avui estava sopant amb un amic bosni quan ens han passat per missatge la notícia: que han detingut a Radovan Karadzic. Ell ha saltat i s'ha posat dret de l'emoció. No n'hi ha per menys. Per fi es podrà jutjar a un dels aprenents de Hitler de finals de segle XX. Esperem que tingui un judici just i que es podreixi a la presó i que mai més no gaudeixi de la vida en llibertat que a tants va treure per les armes. Celebrem-ho! Avui el món és una mica menys injust!  He passat per la Universitat, de fet hi estic fent una altra carrera, hi vaig treballar, i tinc parents propers que hi exerceixen la docència, i per tant crec que la conec una miqueta i puc dir que la Universitat catalana de cavall de segle no toca de peus a terra. M'explico, les administracions encarreguen informes de serveis socials, d'educació, etc. a la Universitat, i en aquesta personal molt ben qualificat i molt intel·ligent fan uns informes fantàstics des dels seus despatxos i es pensen uns plans meravellosos que han de solucionar-nos tots els problemes. Però després passa que quan aquests plans s'apliquen no només no solucionen res sinó que encara compliquen més les situacions. Exemples els tenim en totes les reformes educatives que han fracassat. Totes s'han fet per caps pensants amb parets plenes de títols universitaris i doctorats però que fa temps que no trepitgen el carrer, i que han parlat poc o gens amb el personal que està a la trinxera. segueix...  Un amic bomber em fa arribar la seva indignació perquè es veu que per TVC les vides dels bombers voluntaris no compten. Diumenge passat va morir un bomber voluntari i TV3 no en va dir res, i en canvi sí que va parlar que dos mossos d'esquadra havien estat atropellats durant un control d'alcoholèmia. Les comparacions són odioses, i en aquest cas fan angúnia. Són mals temps per la Corporació Catalana de Radiotelevisió: Catalunya Ràdio fa aigües per tot arreu perdent els bons professionals que l'havien feta líder, i els informatius de TV3 arriben en molts casos al punt d'infames. Un exemple és aquest cas del malaurat bomber voluntari mort. També recordo que després de l'Eurocopa als esports del TN es va fer un reportatge d'una web que demana adhesions perquè a Madrid es dediqui un carrer a la mare que va parir al tal Casillas, un paio que es veu que és porter de futbol d'Espanya: patètic, per plorar, s'han carregat tota la credibilitat que havien aconseguit els informatius. I de casos semblants n'hi ha per parar un Euromed. A continuació us adjunto la carta que corre per internet.  El govern de Madrid, el que mana de veritat la sap molt llarga. Al congrès del PSOE anuncien als quatre vents que de cara al setembre pot ser que el vot dels immigrants a les eleccions locals sigui una realitat, en canvi, per altra banda a Estrasburg sense fer gaire soroll estan a favor de la directiva europea de retors sobre immigració. Segueix...  No sóc gaire futboler però em sap greu la marxa per la porta falsa de Frank Rijkaard del Futbol Club Barcelona, com també me'n va saber la de Llorenç Serra Ferrer. Són dos homes que van pel món demostrant que sense cridar ni posant-se frenètics també es poden fer coses. Com va demostrar el neerlandès les primeres temporades, el laisser fer i la llibertat d'actuació són grans eines si darrera hi ha la responsabilitat de tots. Però si aquells que han de posar la pilota al forat només pensen en altres tipus de forats no hi ha res a fer. Segurament que dues temporades sense títols al Barça és molt i per això ha d'anar al carrer, però tampoc és fàcil arribar a semifinals de la copa, de la copa d'Europa i estar dalt de tot de la lliga fins gairebé el final. Quasi res, perquè els altres equips també juguen amb onze. segueix...  El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat està elaborant dos documents essencialíssims per al futur immediat de Catalunya. Un d’aquests és l’Avantprojecte del Pla Territorial Parcial de les set vegueries. Aquests avantprojectes regularan i ordenaran el territori en els pròxims vint anys. I això és essencialíssim per a evitar abusos urbanístics flagrants que podem trobar cada dia a cada municipi català. segueix...  "Els homes i les dones no es tornen bons seguint les ordres bones o els bons plans dels altres" Zygmunt Bauman Aquesta hauria de ser la divisa dels polítics, almenys així entendrien perquè no els entenem.  Doncs resulta que la part més baixa de la població, aquells que per mala sort o per mala previsió malviuen amb una pensió no contributiva (328,44€ al mes) poden gaudir d'una rebaixa a la factura del telèfon fixe de Telefónica. I per a demanar-ho han de presentar un certificat dels ingressos anuals, que en el cas de la pensió no contributiva els fa la Generalitat de Catalunya. Però la Generalitat, ai las! té el malcostum de fer tota la documentació per defecte en català i quan el pobre pensionista envia aquest certificat a Telefónica aquests responen per sistema que "es erroneo". Llavors el no-contributiu que prou problemes té ja, sempre demana, "en castellà que és per telefònica". És clar: "En Telefónica somos mas", més espanyols que ningú.  Dijous passat Jordi Pujol va venir al Centre de Lectura de Reus a presentar les seves memòries, que precisament ara estic llegint amb delit. Portava el llibre a la bossa perquè tenia previst acabar a les set i anar a a la presentació, però entre una cosa i una altre es van fer quarts de nou i ja no m'hi vaig passar. Ahir em van explicar que la Sala d'Actes s'hauria pogut omplir dues vegades de la gent que hi havia, que la presentació no va arribar a l'hora, però que l'estona que l'expresident va estar signant llibres va ser una hora i mitja. Em van explicar que a cada persona que li portava el llibre s'estava una estona xerrant amb ell i interessant-se per les seves opinions. I aquest tu a tu no li ve d'ara, qual Pujol era president era coneguda la seva senzillesa amb el tracte amb la gent del carrer, una altra cosa és que estem més o menys d'acord amb la seva obra de govern. Quants polítics catalans de primera fila d'ara perden cinc minuts parlant amb la gent fora de campanya electoral? Jo no en conec ni un. I així ens va.  "Josep Benet tenia més contactes amb l'exterior que qualsevol altre. Havia aprofundit molt en el pensament polític europeu. Antic militant d'Unió Democràtica, em parlava de la guerra, de la qual va ser combatent, des de l'angle dels catòlics fidels a la República. Es bellugava també per ambients obrers que llavors jo desconeixia. Prim, escardalenc, sempre una mica delicat de salut, desplegava una energia fora del que és comú. la seva formació històrica era extraordinària. Era també un gran conspirador. De vegades, les seves agitacions tenien èxit, i altres vegades no en tenien tant, però ell no defallia i després d'una ja en muntava una altra. La campanya "Volem bisbes catalans" d'uns anys més tard és obra seva..."
Jordi Pujol. Memòries. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01. GENT DEL CAMP
02. DARRERS COMENTARIS
1. BLOCS DE REUSENCS
2. BLOCS DE POLíTICS REUSENCS
3. BLOCS DEL BAIX CAMP
4. BLOCS DEL CAMP
5. BLOCS IMPERDIBLES
6. WEBS
7. PREMSA ESCRITA
9. RàDIOS
ENTITATS
FOTOLOGS REUSENCS
IMPRESCINDIBLE:
MúSICA
UTILITATS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
