Aquest matí, en un clar atemptat nadalenc la rentadora i el disc dur de l'ordinador s'han immolat per a amargar-me les festes. Com veieu un ja l'he solucionat. Si d'aquí uns dies noteu que faig més pudor del normal és que aquesta tarda no hauré aconseguit una rentadora nova. Alegria que és nadal. Dues perles. L'Ariel a TV3, no us perdeu els últims segons del vídeo, i l'altra és una versió del nadalenc Mele kalikimaka que va penjar el Sr. Martínez fa uns dies.
Va bé viatjar també per veure't des de fora. Un dels tòpis dels americans del nord sobre els europeus és que tenim alèrgia a l'aigua i el sabó, que fem pudor vaja. Jo que tinc un nas molt prominent de seguida vaig detectar que hi havia molts americans que feien bona olor, però d'aquí a generalitzar per oposició que els europeus són uns bacons, doncs vaja... Avui ha tocat tornar a la feina, i com que estic de cara al públic, doncs he de confirmar que hi ha molts europeus, de llengües, procedències i colors de pell diversos que efectivament fan molta molta pudor. I no d'aquella d'haver anat un dia de bòlit i fer pudor de coca amb recapte, sinó fortor fermentada de dies. A Europa hi falta aigua i sabó.
Heu estudiat mai una llengua que després mai no heu tingut la necessitat d'utilitzar? Heu après a fer funcionar una màquina que no teniu a mà? Heu rebut classes d'un esport que després ni mireu pel televisor? Heu assajat mai durant anys uns instrument musical que ara jeu al fons d'un armari? Heu après un ofici que després no heu fet mai? Potser el coneixement no ocupa lloc, però si temps.
La campanya electoral m'apassiona tant que deixo discórrer la meva imaginació cap a d'altres assumptes de vital importància. Com us peleu la taronja? Jo ho he experimentat de tres maneres:
Deixeu-m'ho dir, encara que sigui una sola vegada, encara que no sigui del tot cert, encara que només sigui per a pujar-nos l'autoestima: Som els millors.
En un del blocs del gran escriptor i millor persona Biel Perelló he trobat aquest text que trobo hilarant:
Historia de España: los orígenes
El universo se creó hace unos 13.700 millones de años cuando Dios explotó (lo que se conoce popularmente como Big Bang).
Aproximadamente 10 minutos después ya se había formado el Espíritu
Nacional Español y, lo que es más importante, se ponían las sólidas
bases para el desarrollo de la Constitución de 1978.
Amb el canvi d'hora i l'arribada del fred hem canviat a cara. En qüestió de dies els carrers han passat de ser un espai d'interrelació a una via urbana convencional. Els carrers foscos i freds no conviden a aturar-se a xerrar amb ningú. Amb un simple "adéu" vas que xutes, que on es comença a estar bé ara és a casa, suposant que tinguem una casa amb bons tancaments. Potser sí que amb el canvi d'hora estalviem energia, però el que no crec que estalviem són cares llargues, i fins i tot les primeres baixes per depressió a la feina. Caldria que algú mirés com afecta el canvi d'hora amb les baixes laborals. Això sí, les baixes reals, que les imaginàries no necessiten cap factor extern perquè es produeixin. Però això són figues d'un altre paner, i ja en parlarem un altre dia.
ACN.
Reus "Un
tram de l'escala situada entre el primer i el segon pis de la casa Rull
de Reus ha cedit en els darrers dies i ha obligat al trasllat imminent,
amb caràcter provisional, de les dependències municipals que tenen seu
a l'espai. Concretament l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) i
la regidoria de Joventut es traslladaran a les oficines de l'Institut
Municipal de Museus de Reus del raval de Santa Anna, fins que els
operaris refacin l'escala. La casa Rull és obra de l'arquitecte
modernista Lluís Domènech i Montaner, es va construir l'any 1900 i és
un dels edificis catalogats dins la Ruta Modernista de la ciutat. La
Generalitat la va declarar bé cultural d'interès nacional l'any 2004,
en la categoria de monument històric."
Aquests dies estem intentant que el vídeo del Youtube d'Èric i l'exèrcit del Fènix rebi prou visites per a donar a conèixer el cas internacionalment. Fem-ho, però no crec que superi aquest estrany vídeo que uns catalans van penjar i que sumant totes les versions depassa el milió de visites. A mi em sembla una aixecada de camisa, molt ben feta, això sí. Suposo que si hagués estat un cas real la vox populi n'hagués anat plena. segueix...
Tanco per vacances, en principi d'avui a l'11 de Setembre, però potser no torno, ja ho veurem. Durant aquests dos mesos espero estudiar molt per les oposicions, fer unes quantes caminades nocturnes i una escapada a Berlin. Això espero. Però no me'n vaig content, m'emprenya molt que un ajuntament democràtic margini a un representant democràticament escollit d'un dels seus òrgans més importants. Sigui com sigui jo desconnecto de blocs i altres herbes, bones vacances a tothom!
Una de les definicions que ens dóna El DIEC2 de "moviment" és: "Conjunt de manifestacions artístiques, literàries o
ideològiques, amb una certa unitat de trets característics, que
comporten un canvi respecte a l’època anterior." Segurament el juantxisme encaixa amb aquesta definició, tenim que ideològicament el juantxisme ha aconseguit quallar políticament de manera meteòrica. Artísticament podríem dir que els discos de l'Ariel són el precedents i literàriament el Sr. Martinez és el precursor. Com tot moviment abomina els seus predecessors i crea un manifest, en aquest cas el decàleg del juantxisme. Potser sí que el juantxisme és una ideologia no formulada fins ara, i que a la història hi ha hagut grans juantxis, però a hores d'ara també és un moviment amb les seves particularitats i característiques pròpies:
Per a afluixar una mica de tanta política, us recordo que ja ha sortit la programació de la Festa Major de Sant Pere. Els reusencs ens veurem a la Plaça i a les barraques, i els que no ho sou, us convido a venir. A continuació us mostro els actes del programa als quals tinc intenció d'anar. Si voleu consultar el programa complet o veure el cartell que jo trobo lleig, el Consuetudinàrium ho té penjat aquí. També us convido a opinar sobre el programa, què us sembla?
Maria de la Pau i de Corbella,
tu que, escalant, t’assembles a l’isard,
per alt que pugis, mai la teva estrella
brillarà gaire més que un trist petard.
Per més que tinguis fama de ser bella,
se’t veu el cap lleuger dintre l’esguard;
perxò tot el que escrius se t’atropella
i com més ràpid puges, més fas tard.
Et deleixes per l’or i els talonaris,
vas darrere dels premis literaris
i els obtens, mediàtica, amb enganys.
L’escalada que fas no té durada;
de fet, et veig caient per l’escarpada,
i que ets no-res, t’ho mostraran els anys.
I tanmateix Sant Jordi és el dia més bonic de l'any.
i sempre ho fa quan tenim roba estesa al terrat...
-Vostè és un cínic, Humphrey!
