La gran hipocresia dels polítics que tenim al maldestre Parlament de Catalunya, tots critiquen el cotxe oficial del President Benach. Jo no seré qui defensi el president del Parlament, però ja m’agradaria que els Saura, Montilla o Puigcercós, ensenyessin els seus cotxes oficials i tota la patuleia de càrrecs que hi ha al Tripartit. Aquí el problema que hi ha es que tot Deu va en cotxe oficial, i que a mes, els paguem tots, també els hi paguem els sopars al Via Véneto, i el sou que guanyentots.
Jo, comprenc que es necessiten cotxes oficials per totes aquestes il·lustríssimes persones que la seva feina es la de polític, i que cobrin el que cobren, perquè això d’arribar suat a la feina quedaria molt malament. A on s’ha vist un Polític suat, i despentinat per anar al treball en metro. Oi que no quedaria be?
Totes aquestes persones que ens representen al Parlament, tenen aquests privilegis, i nosaltres tenim el deure de pagar-los el sou i altres coses, però ells tenen també un altre deure, el de treballar pel nostre país, i fer-ho be.
Jo els hi demano, senyors polítics, que ha arribat l’hora que demostrin com treballen per nosaltres, pel nostre país, i deixin de tirar-se ganivetades entre el membres del govern.
Ànims quenomés els hi queden dos anyets per acabar aquesta ingrata feina que es la de ser un bon polític, i si no, saben que sempre queda allò tan honrat que es dimitir dels seus càrrecs.
Avui el tal Alberto Rivera, aquest del partit de Ciudadanos, a Tele5, allà amb la Rosa Quintana. L’entrevistaven entre xafarderies Espanyoles. Ha dit tot allò que diuen per aquests fastigosos diaris de mal nom!! I s’ha quedat tan ample tot dient que a Catalunya els Nacionalistes fan amb el castellà el mateix que Franco amb el Català. Vaja, que estem reprimint matem, i fotem osties a qui parli en castellano.
Aquesta colla de filibusters, només pretenen fer mal, i ja ens agradaria tenir potestatper fer tot això que diuen, això voldria dir que tenim alguna mena de poder per decidir en quin idioma s’ha de parlar a Catalunya.
S'ha de ser Massoca per aguantar tots els despropòsits que diuen els polítics. Anem pel primer i el mes Friki, el Bono. Resulta que congelaran els sous de tots els Polítics!! I a mi que, amb el que guanyen, ja poden congelar-se tots els polítics junts, allí a les Cortes Españolas. Hipòcrites, Frikis i...
EL Segon, l'excel·lent Celestino Corbacho. Ara diu que vol tancar l'aixeta als immigrants. O sigui, que estem en crisis perquè els immigrants venen a recollir maduixes i ens treuen el lloc de treball. Celestino, no cal que et digui que quan va arribar la teva família, procedents del sud d'España, no se si hi havia crisis, però si fos així, també els haurien d'haver retornat cap al seu poble, segons tu, i a Catalunya, n'hi ha molts com tu, que no recorden els seus orígens. I que fem amb tots els immigrants que hi ha a Catalunya? Segons el Corbacho, tots cap el seu país d'origen. Encara sort que ho diu el Celestino, que si ho arribo a dir jo, ja tindria una demanda per xenòfoba. I ell ho diu tan campant, jo l'enviava a recollir pomes a l'Empordà.
El tercer polític, qui es? El Puigcercós. Renoi, que n'és de bona persona, i les seves paraules son tan, tan... Es que no ser com definir-lo. Ara ha vist la llum i ha dit que no marcarà tan de paquet amb el govern Espanyol, perquè ell veu, ho nota, que el Zapatero i el Solbes, tenen una bona predisposició amb les engrunes que ens donaran als Catalans. Veieu si n'és de bon Polític el Puigcercós, un altre que fa marxa enrere pel seu lloc de treball, no fos que el Montilla li congeli el sou, i la cadira, per sempre.
Podria parlar de política, però no ho faré, de fet res no ha canviat en el meu país des de fa uns mesos ençà, i si ha canviat quelcom es per a pitjor. Ells, elles, els polítics, son molt reconcentràdament ineptes........ Deixem-ho aquí. Com molts privilegiats, em pogut anar de vacances. El meu home i jo, ja les teníem planificades des del mes d'Abril, sempre ho fem així, enguany, tocava estar a terres Empordaneses, i vàrem trobar un lloc perfecte, tocant de peus a terra, que ja estem farts d'estar penjats tot l'any d'un cinquè pis, una caseta de quaranta metres quadrats, envoltats de natura, arbres i per a si no n'hi havia prou, teníem l'hort al costat. L'amo de l'hort i de la caseta, ens va dir que podíem agafar el que volguéssim. Renoi, quines tomates, pebrots, carbassons, i fins i tot síndries, de fet, s'ens ha quedat cara de tomates, de tantes que n'hem menjat, i que bo que estava tot. Jo pensava en que poquet que es necessita per a viure feliç. La terra ens ho dona tot.
Ens vàrem preparar unes excursions a distints llocs, que relativament podíem fer en un dia. El primer lloc, a Besalú, molt bonic, quan entres el poble pel pont, sembla que encara estiguis a l'època Medieval, però no, en un moment va omplir-se de gent i mes gent, i t'he n'adones que estem al segle XXI. Es molt bonic Besalú, molt ben cuidat, i cap edifici que desen-toni amb l'entorn. Ni cap bandera espanyola, així ha de ser, un deu per a Besalú.
Un altre dia, cap a Roses. I a on vam anar a parar? A la Cala Monjoi. Queia la tarda, i es com mes m'agrada el mar. La cala quasi sola, i nosaltres. Aparto la vista del mar, i que veig? El Bulli. I jo tenia una fam... Doncs cap allà que vaig, el Toni que em coneix, diu: a on vas? I jo li dic que vull un entrepà de mortadel•la, i ell que em lliga curt.... diu, no fotis Rosa, que ens enviaran el Mossos del Saura. Apa, ja em va tallar el rotllo, aquest home meu no m'acompanya quan vull fer el trapella. Que hi farem, vam casar per a lo bo i per a lo dolent, però queda pendent l'entrepà de mortadel•la al Bulli, si i si.
Jo tinc tota la família repartida entre Girona i l'Empordà. Amb la meva cosina que viu a L'Escala, vàrem sortir a fer un volt amb els respectius homes per anar fent gana per sopar, ens assentàrem a la terrassa d'una cafeteria que es diu Casablanca. El meu cosí que està una mica tocat per la tramuntana i tot se li carda, diu: apa Rosa, no sens tuf de sociates? Jo ja sabia que anant per L'Escala podia trobar-me amb un o una sociata. Doncs mira, aquí a la segona taula, tens asseguda, a la Marina Geli. La Tònica que prenia s'hem va pujar al cap. El meu cosí anava dient-me sorneguerament... Carda-li un ventall-ot. Uf, quin mal "rato" que vaig passar, la tal Geli, va cardar el camp, i tot va tornar al seu lloc, fins i tot la tònica que m'estava prenent.
També vàrem estar pel Rosselló, fins a Cotlliure. Tot molt bonic, però ara ja portem una setmana a la URBE que dic jo, i penso: perquè no podríem viure sempre a Sant Miquel de Fluvià!!
Que bonic es el meu País, i mes que en sería si fos LLIURE!!
No puc dir-vos gaire cosa mes, només que està a l’Hospital de Mollet del Vallès, un edifici vell, sense aire condicionat. Dintre de les habitacions hi ha un trist ventilador i una finestra de cara el sol. Quan tot aquest tràngol passi, penso denunciar a la Sanitat Pública, que paguem tots, ara no tinc ni forces pera dir res mes.
Ara, quan tot acabi, que es preparin tots, i a tu Marina Geli, només et desitjo que si tens Mare i un dia se’t mor, la ingressis a l’Hospital de Mollet,a veure si tens ovaris per a fer-ho.
Del que votin els militants d’ERC aquest Dissabte 7 de Juny, en depèn la continuïtat del govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, i això ho diuen la majoria de periodistes que prenen part a les tertúlies dels programes de CATALUNYA RADIO i RAC1, tot i que sembla que tothom dona per fet que guanyarà en Puigcercós, perquè ja ha mogut tots el fils que calen perquè això sigui així, com ha dit en Toni Cruanyes aquest matí a la tertúlia de EL MON de RAC1. El secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, ja va dir dies enrera, que no li preocupa gens el que pugui passar a ERC, ja que està segur que guanyarà Puigcercós.
Després de la tertúlia, Jordi Basté, ha entrevistat a Joan Carretero, que ha estat concís y clar, ha dit que si ell es president del partit, s'haurà de renegociar el pacte de govern i si els socialistes no volen complir una serie de condicions, ERC sortirà del govern. També ha dit que ell no deixarà ERC si no guanya, seguirà sent el que es, un militant de base. Mes clar, aigua.
Demano a tots elsMilitants d’ERC, quepensin que si volen una altre Esquerra, que NO votin als de sempre, als amics dels socialistes, als que no volen que res canviï, als que només volen conservar el càrrec a canvi de callar, i que el nostre país s’enfonsi mes del que està. VOTEU PER LA RUT CARANDELL , I EL JOAN CARRETERO.
Demà, l’advocat Sebastià Salellas serà enterrat a quarts d’una, a la seva vila natal, Viladamat, on ha viscut amb la seva família. Viladamat es un poble patit de l’Alt Empordà,d’aquest poble, ve tota la meva família, encara hi tinc a la meva Padrina i al meu Oncle, de fet, soc la única de tota la família que soc nascuda al Vallès, a on en temps de la postguerra, varen anar els meus Pares, per treballar, doncs a Viladamat, es passava fam, si no tenies un tros de terra per a treballar-la. Dit això, torno a la Bona persona que era en Sebastià Salellas, la gent del poble li deia l’Advocat dels pobres per que molts recorden que no els hi volia cobrar res,jo, el recordo per haver portat la defensa de tants i tants independentistes que sempre el recordarem, i demà la gent de Viladamat tindrà l’honor de dir-li per última vegada, ADÉU.
Primer de tot, felicitar a les persones que formen part del casal d’ERC de SANTS, per la pluralitat, doncs han convidat a totes les candidatures a que exposin les seves idees. No com el casal d’ERC d’on visc.
Anem pel Sr. Carretero, que com be diu ell, els últims seran els primers, ja que ha estat l'últim candidat a passar per Sants.
Va arribar puntual, amb el seu posat seriós, però trepitjant fort, va explicar tal i com veu ERC, i les propostes del Reagrupament per redreçar el partit, que de tots es sabut com esta. Després es va obrir un torn de preguntes, una mica enrevessades, però el Sr. Carretero les va contestar sempre amb un gran respecte i rigurositat, i dient la veritat sense cap desqualificació a les altres candidatures.
El que va demanar, es que ningú fes estranyes parelles de vall, i si el voten a ell, també s’ha de votar a la Rut Carandell, i no es d’estranyar, perquè la Rut es una dona que porta a Esquerra dintre del seu cor des de fa molt anys.
El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Molins, Víctor Puntas, en el seu Bloc, critica la posició de la CUP, per que no es varen pronunciar com ells i els altres grups de l’Ajuntament de Molins, quan varen fer una declaració institucional per condemnar la violència d’ETA, després de l’últim atemptat, en que va ser assassinat un ex regidor Socialista del País Basc. La CUP, va fer saber que ells condemnen tots tipus de violència, vingui d’on vingui.
Ara, aquest d’Esquerra Republicana al seu bloc, encara no l’hi he vist que digui res sobre el Franqui, aquest xicot que està condemnat i empresonat per haver fet no se que amb un tros de drap. I aquests es fan dir d’esquerra, republicans i independentistes? Aquesta es la mena de gent que està alimentant l’actual direcció d’ERC.
La CUP, ha condemnat com ho fa sempre la violència, vingui d’on vingui, i també la situació del Franqui, que està empresonat.
Dono les gràcies a l’Alex Maymó per la tasca que fa a la oposició, i pel seu Bloc, que es un referent si et vols assabentar de les coses que passen a Molins. Estaria be que la gent d’ERC de Molins condemnés la violència d’estat, com la que està patint en Franki, i altres persones. O potser es que estan obeint al senyor Puigcercós? Rosa
Aquests dies de festa, uns marxen fora, altres van a la segona residència, altres aprofiten per anar a veure amics, i nosaltres que fem, doncs el que surti. Mai planegem res. Si estem amb els amics, molt be, i si no, agafem el cotxe i anem allà on ens dugui el cor. Però el dilluns de Pasqua, sempre a casa, a dur la Mona o be que ens la duguin a nosaltres. I avui, així ha estat, els fills han vingut a dinar i han portat per postres una Mona, i nosaltres contents que estem de fer de xiquets, que de tant en tant va molt be. Aquí os deixo amb la nostra humil taula, i la Mona. Els comensals no sortim perquè ens hem amagat al darrera de la càmera. Salut pera tots. Rosa
Cap sorpresa, ja sabia que diria, doncs que el Sr. Puigcercós, sigui el candidat d’Esquerra a les properes eleccions autonòmiques, i el Sr. Carod, president del partit. El mes flagrant que ha dit, es que han parlat amb els militants de la Seva Esquerra, i que es així com ho volen. MENTIDA! Vostès no ham parlat amb ningú, si de cas, hauran parlat amb aquells que cobren del partit. I que han de dir aquests? Si wana, mentre anem cobrant...
Al Punt Diari, a doble pagina, hi ha tota la funció i els actors, com si fos una tarda de circ, els que estan amb Carod, els que estan amb Puigcercós, als de l’Uriel Bertran i també els noms dels que no saben o no contesten. A veure com os ho dic per no deixar anar un renec, que voleu ara amb aquest espectacle, acabar amb Esquerra Republicana, però que os heu cregut, que el partit es vostre? Foteu el camp tots, Carods i Puigcercós i no foteu mes el pena, i si voleu munteu-vos un partit a la vostra mida. Ja ens ho farem els bons militants i votants, sense diner, ni cadires, ni amb amistats perilloses. Per una Esquerra Republicana Independentista i honesta.
Hola maques/os. Aquest matí mentre una anava fent el dinar, estava escoltant mes que veient al Cuní i a la Rahola. Parlaven del debat d’aquesta nit, i la Rahola li deia que es posaria davant del televisor, a veure’l, amb crispetes, tot anant ensabonant al Cuní, doncs segur que ho farà millor que ningú, segons ella. Ell, li ha dit, Rahola, en lloc de mirar-te el debat menjant crispetes, menja’t un fuet, que serà mes nutritiu. El Cuní, també les deixa anar de tant en tant. Mentre jo feia favetes per dinar, se m’ha acudit una cosa, que es, posar-nos a veure el debat amb uns brunyols, i una mica de cava, res de crispetes ni tonteries, i celebrar, tampoc es que s’hagi de celebrar res, però segur que el cava serà mes adient avui, que el dia 9M. I així farem, i per això os ensenyo els brunyols de quaresma Ara jo, no entro mes a la cuina fins el dilluns que ve. Avis a Navegants! SALUT I INDEPENDÈNCIA. Rosa Riera
La Fira de la Candelera de Molins de Rei, ja es aquí. Enguany toca fer el passeig de rigor als polítics. Vindran: Mas, Chacón, Herrera, Ridau i Tardà. Això vol dir que hi haurà "Overbooking" de polítics, els portaran a passejar, exposant-los al públic. Seria d'agrair que entre tants estants i paradetes de la fira, que hi fessin lloc per ells i els posessin cada un en una caseta, i així no es farien tantes aglomeracions pels carrers. No se a on he vist a persones en una mena d'aparadors, i la gen que els vol veure es queden embadalits mirant-se'ls, be, ara no hem ve el nom del país, ni de la ciutat. Deixant de banda als polítics, us convido a que vingueu a la fira de La Candelera, trobareu de tot per triar i remenar.
Aquest mes, passaria igual que tots els altres mesos si no fora que la meva Mare, em va portar al mon un 14 de Gener. Quan era mes jove que ara, m’agradava molt celebrar-lo. Renoi! Després de Reis sabia que m’esperava el meu aniversari, i això volia dir uns regalets mes!! Però de fa uns quants anys en sa, ja no en fa tanta gràcia aquest mes. Alguns diuen any nou vida nova, i jo dic, i un any mes. Espereu, que aquí no queda la cosa, la meva estimada filla la vaig parir el dia 20 de Gener, quina putada, pobre filla, també comença l’any, i apa, un any mes.
La Mare sempre hem felicita i jo li contesto, Mare, felicitats per a tu, per aguantar-me tants anys i així la cosa va mes repartida, no? Però enguany, allà on està la mare, també hi ha la llevadora que va ajudar-la a dur-me al Mon. Doncs, a ella també li faré un petonàs i la felicitaré, i serà tot mes repartit. La Teresina, que així es diu la llevadora, te 99 anys, i mare meva, si la veiéssiu, te mes caràcter que la meva Mare, jo i la meva filla juntes (Que ja es dir). Amb tot aquest rotllo, que os he fotut, només os volia dir que las dones som lo millor-et d’aquest mon. Sense cap menyspreu par a cap home, que sou també molt Bons (que no vol dir que estigueu bons). Llarga vida a tothom..
Rosa Riera
