El govern Espanyol ha incomplert per segona vegada el compromís de millorar el sistema de finançament del govern Català. De res ha servit que la Senyora vicepresidenta del Govern Espanyol, demanés al conseller Joan Saura el passat mes d'Agost, una prórroga de tres mesos després dels quals es milloraria el finançament. La prórroga s'ha exhaurit sense que s'hagi complert res del que havien promès.
I que hi diu el Govern de Catalunya de tot això? Doncs s'han limitat a treure importància a l'incompliment. El conseller Ernest Maragall, ha dit que nomes hi han fet un "rapidíssim comentari" a l'inici de la reunió del consell de govern.
No m'estranya gens que hi hagin tret importància, perquè després de tantes vegades que els han enganyat (o s'han deixat enganyar), el mes probable es que ja hi estíguin acostumats. Mentir no te cap importància pel Govern de Catalunya. Si fóssim un país normal, el Conseller Saura ja hauria dimitit, però aquí no. Es clar que tractant-se de la senyora Maria Teresa Fernandez de la Vega, s'entén que el senyor Saura no podia dir-li que no. Però només el senyor Saura, que es veu que no pot resistir els "encants" d'aquesta senyora.

L'amic blocaire Josep Pastells, ha fet un post, amb el títol Grandiloqüència i diners en pro del nacionalisme Espanyol, sobre la pel·licula que s'acaba d'estrenar, finançada al cent per cent (quinze milions d'euros), per la comunitat autònoma de Madrid. Veient el que diu, m'ha vingut a la memòria la pel·licula Raza, que va encarregar, el dictador Francisco Franco. Aquesta vegada, es la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza aguirre, qui ha utilitzat els diners de la película per fer propaganda de la seva gestió de govern i a l'hora, exaltar el nacionalisme Espanyol.
Sovint, ens trobem els Catalans amb que ens retreu-en els diners que la Generalitat de Catalunya fa servir per protegir la llengua Catalana, amb continues acusacions d'estar subvencionant entitats com Acció cultural del País Valencià o La Bressola. Unes subvencions que son pírriques, comparades amb els diners que es gasta l'estat Espanyol amb institucions com El Instituto Cervantes, amb mes de vuitanta seus repartides arreu del mon, i un pressupost extraordinari, que paguem tots els contribuents de l'Estat Espanyol. La Generalitat ha de renunciar a un finançament just per que s'han de desviar molts diners a les comunitats teòricament mes pobres, i nosaltres hem de veure com aquest diner l'utilitzen entre altres coses, per donar subvencions a clubs esportius de futbol, bàsquet, handbol, etc, perquè puguin fitxar jugadors de l'èlit mundial. I ara, amb aquesta película, la senyora Aguirre es gasta els diners dels madrilenys per fer-se auto-bombo i exaltar el nacionalisme Espanyol. La comunitat autònima de Madrid, diuen que es la mes solidària, però no es te en compte que allí es concentren les fortunes mes grans de l'estat, i moltes empreses hi tenen les seves seus centrals, això fa que es multipliquin els seus ingressos, a l'hora que rep moltes inversions de l'estat que es consideren d'interès per a tot l'estat i no es comptabilitzen com a fetes allí.

Aquest fet, va ocórrer la nit del deu a l'onze de Setembre, a Llançà (Alt Empordà). Algú va calar foc a una senyera que hi havia als baixos de un edifici on una dona va penjar la seva senyera al tendal, tot i que va procurar posar-la el mes amunt possible, no ho va ser prou com perquè algú la cremes. A mes de la senyera, també es va cremar el tendal i una cadira. Aquest fet ha creat un cert malestar com es pot veure en aquest fòrum. Sembla que no està molt clar el motiu, que pot ser que es tracti de una simple bretolada, com un acte feixista, tenint en compte que  Llançà va ser un dels pobles que van penjar l'Estelada a l'Ajuntament. També pot ser que hagi estat un acte de revenja, ja que sembla que aquesta senyora havia estat fins fa poc la presidenta de la comunitat de propietaris i li havia tocat fer les queixes a l'Ajuntament per soroll i cotxes mal aparcats, cosa que li va suposar rebre amenaces, i ja se sap que a les poblacions turístiques, de vegades es barregen l'oci i els interessos econòmics. Però sigui el que sigui, qui ho va fer, va posar en perill a un grapat de veïns que estaven dormint a casa seva. I això de cremar una senyera, sempre surt molt barat, com podeu veure en el fòrum, ja hi ha algú que justifica el fet, dient que qui va penjar la senyera va provocar a qui la va cremar, i fins i tot els Mossos, van preguntar a la víctima, si era una senyera normal o estelada. Es possible que si acabessin sabent qui ho va fer, no li fessin pagar ni les destrosses, dirien que la culpable es la dona per provocació. Que diferent que es, quan es cremen altres símbols, on el simple fet de cremar la fotocòpia de una fotografia, es pot pagar amb presó o una forta multa.

He llegit al diari AVUI, i després a la web del Partido Independentista Portorriqueño, que amb motiu de les properes eleccions previstes pel 4 de Novembre a Puerto Rico, s'ha desfermat una polèmica, degut a que dos ciutadans han recorregut el fet de que les paperetes estàn escrites nomes en Espanyol, al·legant que ells no entenen aquest idioma. Un jutge els ha donat la raó i ha obligat a la junta electoral a fer que les butlletes estiguin escrites en Anglès i Espanyol. Sembla que la senyora Sylvia Diffenderfer i el senyor Robert McCarroll, afirmen que no tenen cap obligació d'entendre l'Espanyol perquè estàn als E.E.U.U., i tot aquell que visqui sota les seves fronteres està obligat a saber l'Anglès, però no l'Espanyol encara que aquest sigui l'idioma de Puerto Rico. No hi veieu un paral·lelisme amb el que passa aquí? L'únic que passa, es que el que aquí es blanc, allí es negre.
L'any 1991 el govern d'aquest estat lliure associat, va decidir que no tenien perqué ser un país bilingüe, i per tant no tenen cap obligació de fer res en Anglès. Os imagineu que passarà el dia que els Catalans fem el mateix? El mes fort de tot, es que per això, l'Estat Espanyol els hi va donar el premi Príncipe de Asturias de les lletres per la seva defensa exemplar de l'Espanyol. Ara, m'agradaria saber que en diuen tots aquests que tenim per aquí, del PP i de Ciudadanos, no els fa llàstima que aquests pobres funcionaris del govern dels Estats Units, hagin d'anar a votar sense saber que hi diu a les paperetes? Segur que no, però si fossin Anglo-parlants, actuarien igual que la senyora Deffenderfer i el senyor McCarroll.
Jo ho tinc molt clar, a Puerto Rico, l'Espanyol es el Català, i l'Anglès es l'Espanyol. Aquí l'Espanyol, es l'idioma que es vol imposar per aniquilar el del país, i a Puerto rico, es el que ha de resistir el colonialisme de un idioma imposat i que posa en perill la supervivència del propi. I ells, segurament també, sempre s'ha de defensar l'Espanyol, tingui raó o no.

Que un partit que no es al govern ha de fer oposició, es el que ha de fer, però, com tantes vegades hem dit al PP no si val tot, i la llengua, no es pot fer servir per fer oposició. El senyor Felip Puig, fins ara, tenia tots els meus respectes, i dins del que es CiU, em pensava que era dels que es podien salvar, però a partir d'ara, no penso creure'm res mes del que digui.

El fet que José Montilla sigui president de la Generalitat, no m'ha fet mai gràcia i em sembla que hi ha molts motius per dir que no es la persona mes adient. Podem dir que no estima prou Catalunya, que es nacionalista espanyol, que abans que Català es socialista, que primarà els interessos d'Espanya, que no va ser el candidat mes votat, que es poc carismàtic, que no dóna la imatge adient del país, que es una persona gris, que ha arribat al poder perquè s'ha rodejat de gent que ha apartat a tots els que l'hi disputaven el lloc, i fins i tot, que no ha nascut a Catalunya. Però el fet que no parli prou be el Catalá, per mi es inacceptable. Voldria saber quin es el Catalá correcte, el que es parla a Tortosa, o el de l'Empordà, el de Vic, València, Lleida o L'Hospitalet? Per mi, tot es Català, i a tots aquest llocs, no es parla igual ara que fa dos-cents anys, perquè una llengua es una cosa viva, i canvia amb el temps, i que als pobles del Baix Llobregat on hi ha un gran nombre de gent que els seus pares no parlaven Català, parlen així, però jo m'estimo molt mes que parlin així, a que no el parlin. El fet que el president de la Generalitat, parli el Català que es parla al seu poble, no hem sembla malament, i de passada, es un exemple per aquells que no s'atreveixen a fer el pas per por a que se n'en-riguin, que això també passa. El mes important es que la gent, encara que no parlin Català amb els pares, si que ho facin amb els seus fills, i em consta que en el cas del President es així. L'actitud del senyor Puig penso que no fa cap favor a la llengua Catalana i fer això es com tirar pedres a la pròpia teulada. Si volem mantenir la llengua viva, necessitem la complicitat de la gent que ha vingut de fora.

La gent que varem nèixer durant el Franquisme, vam ser durant molts anys analfabets de la nostra llengua, i a mi, la meva mare sempre em deia que escrivís en Català, encara que ho fes malament, i gràcies a això, avui, sense fer-ho del tot be, penso que el meu nivell es acceptable. Per això jo li dic al president de la Generalitat, i a tots aquells que no han après el Català a través dels seus Pares: Ni que sigui malament, parla'm en Català.

El conseller Baltasar, va confessar que quan va anar a Montserrat, li va demanar a la Moreneta, que si podia fer alguna cosa perquè plogues, males llengües, diuen que hi va tornar per dir-li que no calia que plogues mes, que de moment ja en teníem prou, i si seguia plovent els de AGBAR s'emprenyaríen perquè els tirava per terra el negoci del tub que tenien de construïr per portar aigua de l'Ebre a Barcelona.
Ara, veient l'eufòria Espanyolista que s'ha desfermat amb això de l'Eurocopa de futbol, voldria demanar-li humilment que a veure si també hi pot fer alguna cosa, ja que si guanyen la final, això es pot posar insuportable.
Com ja he dit altres vegades, a mi no m'interessa ni el Futbol, ni les seleccions. De les seleccions, ja en vaig dir el que en pesava en aquest apunt, de fa mes d'un any i mig, i del que penso del futbol, ho vaig dir la setmana passada, en aquest altre apunt, on també animava a la selecció de Itàlia, però com s'ha vist, no va servir de res.
Ara, amb aquesta petició a la Mare de Deu de Montserrat, espero que sigui mes efectiva i a mes, tal i com està el País, estic segur que també ha rebut peticions en direcció contraria, i per això vull dir-li en favor meu, que jo he pujat diverses vegades a Montserrat a peu, ja sigui des del Matagalls, com des de Molins, i si no passa res, la primavera que ve hi tornaré, i si satisfà el meu desig, li aniré a posar un ciri i tot.

El futbol, es un esport que no es que no m'agradi, es que no m'interessa, jo soc d'aquells que diuen que veure vint-idos milionaris corrent darrera una pilota, no em desperta cap admiració, ans el contrari, no en vull saber res, precisament per això, i l'interés generalitzat cap al futbol, està inflat pels mitjans de comunicació. Si això ho sumem a que Catalunya no es un país de grans jugadors de futbol, fa que si no fos pel constant bombardeig des de la radio i la televisió, de informació d'aquest esport, no en sabria res del que hi passa.

Aquests dies, no es parla d'altre cosa que de la Eurocopa de futból, i els Espanyols, sembla que estàn convençuts que la guanyaran, i la veritat es que tant nacionalisme Espanyol, tot i que ells que diuen que no ho son, ja m'està molestant, i no es per res, però es que Catalunya no te cap possibilitat de ser-hi, perquè ells no ho permetran mai. Tot i que si hi fóssim, segur que faríem un mal paper pel que he dit, perquè no som un país de grans jugadors de futbol. Si fos de Hoquei sobre patins o waterpolo, per exemple, si que som dels millors i potser fins i tot en bàsquet o handbol, també faríem un bon paper, però en futbol, no, perquè ens hem d'enganyar.

Per tot això, demà, quan juguin el partit, que no m'ha calgut esbrinar-ho, se que juguen demà, m'alegraré molt si guanya Itàlia, tot i que a mi, això de les seleccions, em semblen manifestacions bastant feixistes, i Itàlia, no serà menys, i en aquest vídeo, que també ha posat el blocaire Elies,  uns jugadors Italians, canten la cançó Azzurro de Adriano Celentano, que es com si els de la selecció espanyola cantessin una canço de Manolo Escobar, però bastant mes divertit. Per aquesta vegada i sense que serveixi de precedent, Força Itàlia!

Portem ja tres dies de vaga del transport, i sembla que de moment no es veu quan acabarà. La principal causa que ens ha portat a fins aquí, es el fort augment del preu del Gas-oil, que des del mes de Juny de l'any passat fins ara, ha augmentat de preu gairebé un 40 %. La solució a això no es fàcil, la forta dependència de l'economía mundial del petroli, fa que aquest be limitat no faci mes que pujar el seu preu. Quan els països rics érem els únics consumidors massius, hi havia un cert equilibri entre oferta i demanda, que feia mantenir els preus a un nivell assumible. Ara, amb la incorporació al lliure mercat dels països de l'Europa de l'Est, i l'emergència d'estats Assiàtics com Índia, Corea, i sobre tot Xina, fan preveure que no hi ha recursos per tots, mentre es segueixi amb el nivell actual de consum i en ser mes gran la demanda que la oferta, els preus entren en una espiral ascendent sense fi.
La incorporació al mercat dels bio-combustibles, ja es veia que no podia ser la solució, i que l'únic que ha fet es augmentar la deforestació i fer pujar els preus dels aliments, amb les grans conseqüències que això comporta.
Abaixar el preus que graven els carburants, podria ser una solució, però els Euros que deixarien d'ingressar les administracions, s'hauríen de compensar amb nous impostos, i al final d'aquí a un temps seguiríem tenint el mateix problema, ja que el preu seguiria pujant igual.
Per tot això, sembla que l'única solució es el canvi en el model. Hi hauría d'haver un organisme internacional que gestiones la distribució mundial atenent les necessitats reals de cada país, encara que això es impossible, ja que tant els països productors, com les companyies petrolíferes, no ho permetran mai. També s'hauríen d'invertir els beneficis en buscar energies alternatives netes, com també buscar sistemes eficients d'estalvi. Però això, son utopies, i haurem de seguir per on anem, i esperar que l'alt preu a que està arribant faci imprescindible l'estalvi, per la simple raó, que arribarà un moment en que ningú podrà assumir el preu que haurem de pagar per omplir els dipòsits. Llavors es quan de debó s'hauran de buscar alternatives, però l'impacte que tindrà sobre l'economia mundial serà tan traumàtic, que ja veurem com acaba tot plegat.

Senyor Hunold, he sabut que vostè ha depreciat la meva llengua, la que es parla des de fa mes de mil anys al País on visc. Se que la causa ha estat que al govern de Ses Illes Balears l'hi ha fet arribar la recomanació d'incloure el nostre idioma en els canals de comunicació amb els clients. Vostè, hauria pogut reaccionar de moltes maneres, des de la indiferència i el silenci, com acostuma a passar, fins a fer una petita inversió per tenir contents als possibles clients Catalanoparlants, amb el que ens demostraria ser una persona culte, solidària, i per que no, un bon directiu d'empresa. Però en comptes d'això, vostè ens a despreciat i ridiculitzat, no ha actuat a favor la la seva empresa, sinò que s'ha posicionat políticament. Si vostè creu que fent servir l'Espanyol ja n'hi ha prou, jo penso que si seguim per aquest camí, ja no cal fer servir l'Espanyol, ni tampoc l'Alemany, com que suposo que gairebé tots els Alemanys parlen Anglès, no veig la necessitat de parlar-los en el seu idioma. De debó creu vostè que si un dia a Alemanya hi ha prou immigrants Anglo-parlants com perquè puguin viure sense parlar Alemany, voldria que les empreses es dirigissin als alemanys només en Anglès? 

Tornant a la realitat, se que vosté coneix la realitat del nostre país, per això, no crec que hagi obrat per ignorància. Els Catalans, tenim un conflicte amb l'estat Espanyol, entre altres coses, amb la llèngua. El seu idioma, te molt bona salut, el nostre està malalt, i ells en comptes d'ajudar-nos a curar-lo, volen que mori. Si un dia l'Alemany estigues en perill per la pressió de l'Anglès, jo em posiciona-ria a favor seu, perquè es mes dèbil. Vostè, no sols s'ha posicionat, sinò que ha actuat en contra el mes dèbil a favor del mes fort i això només te un nom: es vostè un FEIXISTA.