'Dues fires locals provoquen cues de 43 quilometres a Montmeló'. Aquest era el titular que apareixia ahir, almenys a les edicions digitals de l'Avui, El Periódico i La Vanguardia (aquest darrer, òbviament, traduït a l'espanyol).
Es referia a les cues causades per la gent que, sortint de l'àrea metropolitana, anàven a dues de les fires que aquestes dates apleguen quantitats impressionants de gent, el Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet d'Espinelves, ambdues a la comarca d'Osona.
Però pel periodista barcelocèntric que va escriure la nota (suposo que deuria ser una notícia d'agència), només són fires locals, perquè no es fan a Barcelona. És clar que quan parlen de la fira de Santa Llúcia, o qualsevol altra, no cal que especifiquin que parlen de la de Barcelona, ja se suposa, però quan parlen de coses que surten de la ciutat, aleshores es tracta de 'fires locals'.
I és que per alguns, l'univers comença i acaba a Barcelona, i fora d'això, només hi ha uns territoris que a vegades són un parc temàtic per anar-se a esbargir i altres vegades un gra al cul que només emprenya la capital.
Potser ja va sent hora que alguna especialitat mèdica comenci a estudiar aquesta malaltia que es podria anomenar Barcelotritis.
Quan
hi ha una manifestació independentista o bé la celebració d’una victòria del
Barça, sistemàticament l’epicentre informatiu dels grans mitjans no és la
celebració en sí mateixa, sinó els incidents posteriors i les consegüents destrosses
al mobiliari urbà.
El
passat 29 de juny, després de la victòria de la roja, també hi va haver
celebració per part de la colònia espanyola a Barcelona. Però en aquest cas,
enmig de la campanya espanyolitzadora patrocinada per les grans corporacions,
els convenia fer-nos creure que els espanyolistes eren molt bons nois. I és per
això que l’endemà pràcticament tots els mitjans parlaven de les multitudinàries (?)
celebracions i tots, curiosament, obviaven els incidents. I ho haurien
continuat amagant si no hagués estat per les lesions que suposadament va rebre
el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Avui al
migdia, les notícies comencen 35 minuts més tard del que toca perquè els
espectadors hem de bavejar davant l’habilitat de l’asturià Alonso.
I un
cop començades, els primers 9 minuts (nou, com el canal 9!) de les notícies,
destinades a fer-nos saber totes les interioritats del congrés d’un partit
espanyol que celebra el seu congrés als Països Catalans (potser és per això,
que hi dediquen tan de temps?), però que al Principat és quasi marginal.
I als
esports, més Alonsomania i la Roja, que es veu que demà passarà per sobre de l’Azurra.
En fi...
coses de la crosta nacionalista.
(li treuré suc, a la imatge que encapça la l'anotació, perquè, per desgràcia, continuarà...)
El
col·lectiu de blocaires ebrencs volem sumar-nos al rebuig que el
projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la
societat civil del territori. Considerem que la mesura no està
justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci
d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà
una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de
l'àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el
govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta
d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el
transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació
transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les
aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que
l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m'estan mirant
quants cops hem hagut de callar?
he estat un temps sense pensar, somriures que no tornaràn,
he estat un temps sense parlar
no estàs sol, no tingues
por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor
Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m'estan mirant
quants cops hem hagut de callar?
he estat un temps sense pensar, somriures que no tornaràn,
he estat un temps sense parlar
no estàs sol, no tingues
por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor
si l'haguereu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat,
com jo que sempre ho duc dins del meu cap
la gent es pregunta, com sóc capaç d'odiar?
si l'haguereu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat
no estàs sol, no tingues
por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor
sempre anirem obrint pas
no estàs sol, no tingues
por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor
355. E nos estan en Ualencia uengren nos
·II· sarrains
de Biar qui eren antichs homens, que cascu hauia plus
de ·L· anys, e dixeren als nostres porters que uolien parlar ab nos, e que
uenien per nostre gran pro:
e faem los entrar denant nos, e dixem los que uolien? E els dixeren que si nos
uoliem anar a Biar que ells quens donarien lo castell, e que aquel era lo
meylor castell que fos daquela frontera, e que si nos lauiem que hauriem tota
aquela frontera. E nos dixem los: Ara digats con luns
poriets uos donar ni con se poria fer? E ells resposeren que els eren dels pus
apparentats homens daquela vila, e que hauien parlat ab alguns de la vila ab
tals ue lans porien be retre, e que sabien per cert que si a nos ueyen ques
faria. E nos dixem: Anats uos en la, e nos ajustarem aqui tro a ·C· cauallers,
e serem a Xatiua, e aixi
aduyts nos cert ardit de la cosa si sera o no.
Aquesta és la seva democràcia, la mateixa de 'els torturats a la presó i els torturadors declarats pressumptes i innocents fins que no es demostri el contrari'.
La construcció d’un coi de tren que només serveix per fer-nos encara més espanyols farà que centenars de milers de catalans vegin cohartat el seu dret a la mobilitat i que no puguin anar a la feina en condicions. Però, esclar, aquest dret no deu entrar en allò del patriotisme social.
Ningú no dimitirà (ni tan sols el Morlan, el virrei que ens va venir a dir que ell ho solucionaria tot, perquè els catalans érem uns inútils incapaços de solucionar els problemes), però el pitjor és la resposta de la població. Una mostra més que els catalans som un poble acomplexat, acrític i faltat d’autoestima. En un país normal, la població ja s’hauria alçat en armes (és un dir) contra els causants d’aquesta situació kafkiana.
Una anotació que he trobat al bloc d'en Joan Ballana i que no necessita gaires paraules. Simplement vergonyós.
Idioma: castellà i punt.
A partir d´aquest mes d´octubre tots els nous contractes de treball,
temporals o indefinits, que es fagin a Catalunya seran només en
castellà. Ho heu llegit bé. Només en castellà. És de l´obligatorietat,
des d´aquest mes d´octubre, de presentar i registrar tots els nous
contractes de treball via telemàtica i mitjançant el programa específic
Contrat@ del Ministeri de Treball
(que no disposa de traducció al català) de la que se´n deriva aquest
pas enrera per la nostra llengua. Malgrat ser una competència estatal,
és insultant que tant des del Ministeri de Madrid com des de la pròpia
Conselleria de la Generalitat no s´hagi optat (o previst, vés a
saber!!) per oferir simultàneament la traducció en català de tot el
programari i en particular dels formularis de contractes. A més, tenint
en compte que Catalunya lidera el rànquing de contractació indefinida a
Espanya, amb més de 500.000 contractes indefinits registrats durant
l´últim any, la cosa fa fredar. I és que els formularis de contractes
en català que fins ara disposava la Conselleria i que encara es troben
penjats a la seva web
són a partir d´aquest mes d´octubre “paper mullat”, perquè en termes
generals ja no és possible la presentació en format paper de contractes
de treball en qualsevol oficina de treball del país. No dubto que en
breu pal·liaran aquest greuge, però d´entrada ja hem fet el ridícul. I
és que podem celebrar com mai el bateig del català a la Fira de
Frankfurt, i exportar el català allà on calgui, fins i tot a la
Conxinxina, clar que sí (només faltaria!) però cal també i per sobre de
tot, mimar-lo i cuidar-lo a casa. No fotem!
En relació a les manifestacions anti-monàrquiques de Girona i a les
reaccions que han provocat, tant per part de l'administració de
justícia espanyola com de la societat catalana, les Candidatures
d'Unitat Popular han fet aquest matí una roda de premsa a la sala d'actes del col.legi de
periodistes de Catalunya per tal de presentar el següent manifest:
Nosaltres també cremem la corona espanyola
Els sotasignants, regidors i regidores de la Candidatura d’Unitat
Popular d’arreu dels Països Catalans, volem mostrar la nostra
solidaritat amb els militants de l’Esquerra Independentista de Banyoles
i Figueres, imputats en els darrers dies pel delicte d’injúries a la
corona espanyola. Creiem fermament que els drets democràtics de la
nació catalana i els seus ciutadans estan per sobre d’una institució
tan anacrònica en el segle XXI com la Monarquia. A més, en el cas dels
Borbons espanyols, ens trobem davant d’una dinastia imposada per l’ús
de les armes i l’ocupació militar de part del nostre país ara fa 300
anys i amb un cap d’estat, Juan Carlos I, col•locat a dit pel dictador
feixista Francisco Franco.
Fa uns quants dies, vaig fer una crítica a TV3 pel seguiment especial que havia fet dels incendis a les Canàries. Uns quants lectors se'm van tirar a sobre acusant-me de malalt i no sé quantes coses més. Fins i tot un hem demana si criticaré que ara hagin enviat un reporter a Grècia (com si les dimensions de les dues plagues d'incendis fossin comparables).
Aquesta setmana, amb la mort del jugador del Sevilla, Antonio Puertas ha passat un cas similar. Però no ho criticaré (no fos cas que algú se'm mengés viu); només reproduiré l'article que l'Alfred Bosch escrivia ahir a l'Avui i que venia a dir el mateix, però ampliant-ho a tots els mitjans catalans.
Què hi fa un enviat especial dels serveis informatius de TV3 a les Illes Canàries?
1. Informar, que per això són serveis informatius. 2. Solidaritat internacional. Com cada vegada que hi ha un incendi a qualsevol part del món, TV3 hi és per solidaritzar-se amb les víctimes (les darreres setmanes tenien tres enviats especials a Grècia i Sèrbia, oi?). 3. Un servei públic. Hi han anat a apagar focs i han aprofitat un descans per connectar amb el Telenotícies 4. Demostrar-nos que TV3, tal com el seu nom indica, és una TV espanyola (la tercera, concretament).
Aquest dimarts s’ha presentat en roda de
premsa lael nucli comarcal d’Osona de
la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD).
La constitució d’aquest nucli respon a la
voluntat expressada per la PDD d’estendre’s arreu del territori dels Països
Catalans per tal d’aglutinar esforços de cara a la construcció d’un espai
nacional, plural i transversal que treballi pel dret de decidir, on el rol de
la societat civil esdevé més important que mai.
'Dues fires locals provoquen cues de 43 quilometres a Montmeló'. Aquest era el titular que apareixia ahir, almenys a les edicions digitals de l'Avui, El Periódico i La Vanguardia (aquest darrer, òbviament, traduït a l'espanyol).
...
... i malgrat molts, continuem aquí.
Una anotació que he trobat al 
En relació a les manifestacions anti-monàrquiques de Girona i a les
reaccions que han provocat, tant per part de l'administració de
justícia espanyola com de la societat catalana, les Candidatures
d'Unitat Popular han fet aquest matí una roda de premsa a la sala d'actes del col.legi de
periodistes de Catalunya per tal de presentar el següent manifest:
El darrer acte de dignitat d'en Lluís M. Xirinacs diu així:
Què hi fa un enviat especial dels serveis informatius de TV3 a les Illes Canàries?
